Quina metodologia hem utilitzat?

Aquest treball consta de l’elaboració d’un projecte sobre el tema de l’antic Egipte, culminat en una maqueta on el riu Nil fa de fil conductor i, a partir del seu recorregut, es situen totes les poblacions, temples i monuments.

Consta de 7 grups de treball formats de manera heterogènia a partir del criteri docent, valorant els perfils de treball i sabent què pot aportar cada alumne a fet d’harmonitzar les capacitats cognitives i potenciar el treball en equip.

A partir del tema d’Egipte que apareix al currículum de la matèria de Ciències Socials i que genera gran interès per part de l’alumnat, es decideix començar a treballar transversalment amb altres matèries per tal de motivar a l’alumnat de manera més implícita i també, a través de la pràctica, millorar-ne el seu coneixement.

Es presenta el tema i s’explica com funcionava jeràrquicament la civilització, com s’anomenaven els diferents Déus, quin alfabet utilitzaven, com s’alimentaven i com vivia la seva gent.

L’aula ordinària és l’espai on es treballen els coneixements, on s’organitza la feina i on es donen les pautes de treball.

A l’aula de Visual i Plàstica es du a terme la realització de la maqueta, abans estudiada i amb la feina repartida on cada grup s’encarrega d’una part feta a escala del propi riu Nil.  S’utilitzen materials com cartró, paper de cel·lofana, paper vegetal, plastilina, temperes, cola, serradures i sorra. Aquí prima la llibertat de cada grup a l’hora de triar els materials més adients, guiats per la professora d’aula.

Les piràmides i els temples es construeixen a l’aula de Tecnologia amb l’ajuda i pauta del professor. Utilitzen estructures de cartró i fins i tot algun grup s’atreveix amb el fang.

L’anglès és present a l’hora d’elaborar les fitxes i introduir nou vocabulari referent a la temàtica.

La part de feina que han de fer a casa també els permet organitzar-se fora de l’entorn escolar i crea relacions interpersonals entre el grup-classe. Els fa més autònoms i millora les relacions socials. Alhora que es treballa la independència a nivell organitzatiu.

En tot moment l’equip de professors s’organitza i es reparteix la feina, la temporització de les sessions i la programació del projecte per tal de treballar conjuntament i ser el mes efectius possible. En alguna franja s’ha pogut coincidir dues hores seguides i es valora positivament.

Apliquem altres mètodes d’aprenentatges

Formació de grups:

Els grups, heterogenis, els va fer el professorat barrejant alumnat de tots els grups classe. El dia de començament del crèdit l’alumnat no tenia informació prèvia sobre els grups als quals pertanyien.

Adjudicació de rols:

Els rols del treball cooperatiu s’havien treballat a classe de tutoria en dies previs al començament del projecte. En la documentació del projecte l’alumnat disposava d’un document amb la definició i les tasques de cada rol.

Els rols podien anar rotant al llarg del projecte.

Desenvolupament:

El projecte te algunes tasques concretes i d’altres més obertes.

L’alumnat ha de treballar cooperativament i el professorat fa de guia del procés intervenint només quan l’alumnat es quedi encallat.

Als materials per l’alumnat hi ha un llistat de tasques però sense massa explicacions per afavorir que ells mateixos puguin investigar i treballar amb llibertat i segons les seves capacitats.

S’intenta que hi hagi varietat de tasques, manipulatives, tecnològiques o acadèmiques, per a que tothom pugui aportar les seves habilitats al treball grupal.

Què hauran de fer?

Iniciem el projecte per mitjà d’una carta que “l’alcalde” d’El Prat envia als alumnes del nostre institut demanant-los ajuda respecte de les problemàtiques mediambientals que el canvi climàtic està generant al nostre municipi.

En aquesta carta se’ls demana que elaborin una campanya de sensibilització destinada als seus conciutadans a fi de crear bones pràctiques de cara a frenar o evitar les causes del canvi climàtic. D’aquesta manera presentem quin volem que sigui el producte final d’aquest projecte. Es tracta d’un producte que ha de funcionar, però la forma i el camí per arribar-hi depèn d’ells. Tot i així, els proposem una sèrie d’activitats que els facilitarà l’aprenentatge del que necessiten saber per aconseguir el seu objectiu.

També hem de dir que facilitem, tant al professorat com a l’alumnat, una pauta amb les instruccions d’aquestes activitats, a fi que els quedi clar què és el que han de fer.

Les activitats són les següents:

-Primera activitat: “Climate Change: Introduction”.

Durant aquesta activitat, els nens visualitzaran el curtmetratge d’Steve Cutts Man (inserir link: https://www.youtube.com/watch?v=WfGMYdalClU). A partir d’aquí, duran a terme un Vision Board o un Collage amb allò que els desperti el film.

A continuació hauran de veure el documental Before the Flood. Podran crear un MindMap que expressi de manera sintètica tots els coneixements que han interioritzat.

-Segona activitat: “Decàleg per evitar el canvi climàtic”.

Durant aquesta activitat els alumnes hauran de respondre una sèrie de preguntes:

  • Què pots fer en el dia a dia per estalviar energia i aigua?
  • Quines coses es poden reutilitzar o reciclar?
  • Què fas tu actualment per ser més ecològic?
  • Trobes alguna pregunta més per afegir-hi?

A partir d’aquí, es crearà un vídeo/Power Point on s’expliquin cinc maneres d’evitar el canvi climàtic.

-Tercera activitat: “QuèQuiCom”.

Durant aquesta activitat l’alumnat veurà un dels capítols d’aquest programa divulgatiu dedicat al canvi climàtic: (inserir link: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Lefecte-hivernacle-i-el-canvi-climatic/video/3113690/).

Amb l’ajuda d’unes imatges, hauran de rescatar del programa els conceptes i idees més bàsics que volem que adquireixin.

-Quarta activitat: “Kahoot

A partir de la informació obtinguda del Slideshare https://www.slideshare.net/immav/el-canvi-climtic, els alumnes hauran d’accedir al Kahoot que hem creat i jugar-hi entre tots plegats. Així els nens aprendran jugant i podran comprovar tot el que han après fins ara!

El punt final de totes aquestes activitats serà la creació, per part de cada grup, de la campanya sensibilitzadora que se’ls ha demanat a l’inici del projecte. Ara la podran fer gràcies a totes les eines i informacions donades.

Metodologia – Projecte Txernòbil

Punt de partida

El moment del curs acordat amb el grup-classe per començar a treballar el Projecte Txernòbil va ser el 3r Trimestre.

Però, com fer emergir l’interès suscitat durant el 1r Trimestre quan el company ucraïnès ens va parlar de Txernòbil?

Moments EUREKA!

Partint de la idea de que tot està connectat (“som pols d’estrelles” Carl Sagan), intento cercar, com a mestra, un moment Eureka! a partir del qual avançarem per anar construint el projecte. En aquest cas va girar a l’entorn d’un fet fortuït materialitzat en dos elements: plàstic de PVC – cabells.

La pregunta: Per què els cabells són atrets pel plàstic de PVC?

Preguntes Socràtiques

Encara que de moment els alumnes no ho saben, ja hem obtingut el lloc per on començar a estirar endinsant-nos en el món secret dels àtoms i de la seva estructura.

Tenim la pregunta: Per què els cabells són atrets pel plàstic de PVC?

Es genera el debat en petits grups, en gran grup i l’inici de la recerca.

De la recerca i el debat obtenim una primera resposta: Electricitat estàtica.

A partir d’aquest fenomen ens preguntem:

  • Amb quins altres materials es produeix electricitat estàtica?
  • De què està feta la matèria?
  • Estem fets nosaltres del mateix material que la fusta de les taules?
  • Es pot veure l’electricitat estàtica o només es poden veure els seus efectes?
  • Què produeix l’electricitat estàtica?

Experimentació

Es proposa un experiment per descobrir com afecta aquest fenomen a d’altres materials diferents del PVC i dels cabells i amb quina intensitat, utilitzant el mètode, inicialment descobert, per fregament.

Materials:

  • Regles
  • Bolígrafs
  • Paperets de diferents textures
  • Globus
  • Aigua
  • Porexpan

Amb les nostres conclusions i amb la descoberta de l’àtom i l’acció dels electrons ens endinsem en el projecte.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.

Com hem treballat per assolir els objectius?

A les classes hem treballat en petits grups cooperatius, en gran grup o individualment en funció de la tasca a realitzar. Els alumnes han recollit els documents en carpetes d’aprenentatge, fent ús de les TIC…

Els grups cooperatius s’han format tenint en compte els interessos de cada alumne en les tasques a realitzar i guiats pels mestres, intentant fossin grups el més heterogenis possible.

En la feina de cada sessió els alumnes s’havien de planificar, fer recerques per saber quins materials necessitaven, posar-se d’acord en les tasques de cadascú… Els docents eren guies ja que totes les activitats han estat fruït de la imaginació, iniciativa, elaboració i esforç dels mateixos alumnes. Alguns objectius inicials dels alumnes s’han hagut de modificar després de fer recerca per irrealitzables, ja que han arribat a la conclusió que eren objectius massa cars, poc realistes o utòpics.

Al principi de les sessions, els mestres demanaven als alumnes un petit resum del que havien fet en les sessions anteriors i de l’objectiu que es posaven a curt termini. Igualment, al final de les sessions, es feia un retorn a tot el grup de les tasques realitzades i dels problemes que s’havien trobat a l’hora de treballar, d’aquesta manera, tothom era partícip de totes les tasques i el mestre en podia prendre nota.

Per tal de fer arribar a la resta de l’escola tot el que s’està treballant a l’aula, els alumnes han elaborat uns tríptics, uns cartells informatius, vídeos i alguna circular, on s’explica tota la informació relacionada amb la gimcana. Per altra banda, els mestres estan assabentats de tota aquesta informació gràcies als claustres, reunions de cicles, coordinacions…