Com vam implementar el projecte?

Primer es presenten i s’estudien els continguts teòrics que la professora els hi presenta a classe, a travès d’imatges, del llibre de text i vídeos.

 

Tot seguit es formen els grups i comença la planificació de l’activitat, tutoritzada pel l’equip del professorat implicat al projecte.

 

Cada grup s’encarrega d’una part de la maqueta del riu Nil, per tal que entre tots, es tingui una imatge global de la dimensió del territori, com un dels objectius final.

 

Es construeixen tots els elements arquitectònics i decoratius que pertanyen a la civilització. Això poden fer-ho a les hores de Visual i Plàtica i a les de Tecnologia.

 

Paral·lelament es prepara la redacció del vídeo a les hores d’anglès amb la tutorització de la professora, tenint en compte els continguts donats a Ciències Socials i a l’estudi del tema que poden fer cadascú d’ells a casa seva i pel seu pròpi compte.

 

A Ciències Socials i a Visual i Plàstica es treballa l’escala i com aplicar-la a la maqueta. Cada grup realitza un tram del riu i es construiex fidel a la realitat.

S’utilitzen materials i es manipulen, com poden ser el cartó, paper de celofan, paper pinotxo, plastelina, cola, tèmperes, etc., per tal de construir i donar veracitat estètica a la maqueta.

 

S’elabora un dossier on s’hi troba tota la informació referent al projecte. Fitxes, vocabulari d’anglès, materials utilitzats, escales i finalment es presenta el video davant la classe, es fa una exposició oral i s’elaboren les conclusions.

 

El projecte té una durada de tres setmanes dins el període del 2n Trimestre.

 

Implementem el nostre projecte

Els alumnes obtenien la informació de diferents font, la més extensa i també la mes utilitzada, va ser la xarxa, però també tenien la possibilitat de consultar llibres a la biblioteca o bé demanar ajuda a algun professor dins de l’aula, que els pogués guiar cap el camí correcte sense dir-los la resposta.

Degut a que no tot el professorat que entrava a l’aula, havia participat de la confecció del projecte, vàrem crear un dossier del professor on podrien trobar tota la informació referent als objectes de les càpsules, per així poder tenir unes nocions prèvies de la informació que els alumnes cercaven.

A partir de la informació cercada i tenint en compte la hipòtesi de la que partien, els alumnes van descartar la informació que no els interessava i tot allò que creien important ho anaven acumulant per tal de poder redactar la crònica que havien de realitzar com a producte final.

En el diari de l’arqueòleg, que van fer el primer dia apuntaven tot el que anaven fent durant el procés. Aquest document aglutinava tant la informació vàlida com la descartada.

La crònica i la entrevista amb l’expert, que eren els productes finals, eren les parts on s’aglutinava tot aquest nou coneixement adquirit que a la vegada es mostrava a la presentació final on els alumnes mostraven que és el que havien aprés amb l’experiència, tant a nivell personal com a nivell coneixements.

Els alumnes tenien diferents rols dins el grup, cosa que facilitava l’autoregulació i la coordinació de la feina aconseguint així que la incidència per part del professorat fos molt menor que la de l’aula ordinària.

L’hem dut a terme?

Al nostre centre, l’alumnat de segon se’n va de colònies durant el crèdit de síntesi, de manera que abans d’aquesta setmana no hem trobat les condicions adequades per implementar el projecte. Per aquest motiu, hem cregut convenient portar-lo a la pràctica el curs 2017-2018 i, aprofitant que tenim un cert marge fins aleshores, ens hem plantejat posar-nos en contacte amb el CRAM (https://cram.org/ca/centre-de-recuperacio-el-prat-del-llobregat/) per valorar la possibilitat d’una col·laboració mútua i, d’aquesta manera, enriquir el projecte

Implementació – Projecte Txernòbil

Caixa de Pandora

Havent descobert l’amagatall de l’àtom, tots tenim la missió, primer individual, de cercar informació que ens permeti anar esbrinant diferents aspectes a l’entorn de Txernòbil.

Aquesta primera feina individual es fa a casa, i té per objectiu generar un intercanvi a l’escola d’idees i materials que es posen en comú, primer en petit grup i després en forma de debat en gran grup.

A tall d’exemple, en aquesta primera fase, algunes de les aportacions dels alumnes han estat les següents:

  • Definició d’àtom
  • Bibliografia trobada a la Biblioteca Municipal
  • Documentals sobre Txernòbil trobats al YouTube
  • Taula Periòdica dels elements químics
  • Les Centrals Nuclears generen electricitat
  • Fotografies sobre deformacions congènites

Entre tots mirem d’endreçar totes les aportacions, descartar les que són anecdòtiques i convertir en idees força les que guiaran el nostre Projecte.

Globalització i Transdisciplinarietat

Durant el Projecte s’intenten integrar les disciplines i/o activitats que coincideixen en el temps amb el curs habitual de la vida de l’escola.

En el nostre cas, el Projecte ha coincidit amb Sant Jordi i Educació Viària.

Així doncs, per Sant Jordi, vam intentar situar-nos anímicament dins de la tragèdia i els alumnes van escriure poemes sobre Txernòbil.

Pel que fa a l’Educació Viària, vam aprofundir en els senyals de circulació de perill i vam descobrir els senyals que adverteixen del perill de radiació i ens vam inventar una per a les ciutats contaminades com la de Prípiat a 2 Km de la Central Nuclear.

Reptes

Tot el que anem aprenent i anem descobrint i debatent, sovint genera noves hipòtesis i preguntes que transformem amb reptes de resolució voluntària que després compartirem amb els grups-base col·laboratius i que exposarem mitjançant els portaveus al gran grup, fet que alhora generarà un debat.

Alguns dels reptes que ens hem plantejat per a la nostra investigació sobre Txernòbil, han estat els següents:

  • Com s’anomena el símbol que hi ha dins del senyal de perill de radioactivitat?
  • Hi ha Centrals Nuclears a Catalunya?
  • Quins són els tipus de càncer infantil més freqüents que va provocar l’accident de Txernòbil?
  • Quin nom li van posar, als Estats Units, al Projecte secret per construir la primera bomba atòmica?
  • Per què Hiroshima i Nagasaki estan habitades i Txernòbil no?
  • Quines van ser les causes de l’accident de la Central Nuclear de Txernòbil?
  • Com es classifiquen els accidents nuclears?

 Documentació

La documentació generada es va redactant i es va realitzant un Dossier de tot el que anem aprenent, descobrint i investigant.

Alhora, anem construint un diccionari temàtic sobre el Projecte, amb totes aquelles paraules noves que aprenem i paral·lelament la mestra va construint el Mapa Mental del Projecte, que s’incorporarà al Dossier i comentarà amb tota la classe, abastament, per fixar les relacions i interconnexions de tot el que hem anat investigant.

Mapa Mental creat amb GoConqr

També hem fet vídeos i fotografies del procés i de moments claus del Projecte. La majoria d’aquesta documentació gràfica ha estat realitzada pels propis alumnes.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.

Implementació Festa Final de Curs Ramon Llull

A partir de les tres preguntes que ens vam plantejar durant la presentació del projecte, i un cop s’havien definit els ambients que treballaria cada cicle (tal i com es va decidir a l’assemblea d’alumnes), cada grup classe es disposava a planificar i elaborar les seves activitats. Les tres qüestions eren les següents:

  • Com t’agradaria acomiadar aquest curs amb el teu grup classe?
  • Què pot aportar el teu curs per acomiadar els alumnes de 6è i rebre a Primària els alumnes de P-5?
  • Com t’agradaria acomiadar-te de l’escola l’últim dia de classe?

Respecte a la primera pregunta, a mesura que avançava la implementació general del projecte, ens vam adonar que no disposaríem de temps material per realitzar-la, ja que organitzar la festa de final de curs exigia més dedicació de la que havíem previst inicialment. D’aquesta manera, i sobre la marxa, vam decidir “sacrificar” aquesta petita part del gran projecte global.

Què van fer els diferents cursos amb motiu del final d’etapa dels alumnes de P5?

  • P3 i P4: entrega de records (dibuixos i altres presents personalitzats fets pels nens)
  • Cicle Inicial: va realitzar un “tour” per l’edifici de primària per ensenyar els nous espais on treballaran a partir del curs vinent.
  • Cicle Mitjà: els alumnes de tercer els hi van representar l’obra de teatre “En patufet” i els de quart van dissenyar diferents jocs que es van pintar al pati i els van ensenyar a jugar.
  • Cicle Superior: els nens i nenes de cinquè van realitzar una sessió de dibuix cooperatiu i els de sisè els van oferir un espectacle de màgia.

Què van fer els diferents cursos per acomiadar els alumnes de 6è?

  • Infantil: entrega de records (dibuixos i altres presents personalitzats fets pels nens).
  • Cicle Inicial: van ballar una coreografia conjunta i van composar i representar un rap dedicat als protagonistes.
  • Cicle Mitjà: van elaborar un còmic personalitzat i els van fer entrega d’un fotomuntatge fet per ells.
  • Els seus companys de Cicle, els alumnes de 5è, van fer un recull de fotos i vídeos de la seva trajectòria a l’escola (des de P3).

Què van fer els diferents cursos per preparar la festa de final de curs?

Els nens de Cicle Superior es van encarregar d’organitzar el temps de cada activitat i el número de proves que es podrien dur a terme durant el matí de l’últim dia. També van pensar la ubicació de cada ambient i de cadascuna de les proves (elaborant un itinerari) i van fer els agrupaments d’alumnes amb tots els cursos barrejats.

Amb aquestes premisses donades per Cicle Superior, cada classe es va encarregar de planificar una activitat de cara a l’últim dia de curs, tenint en compte l’ambient que s’havia decidit a l’assemblea d’alumnes.

A Infantil, els alumnes van decidir crear un fons marí. Amb l’ajuda de les mestres, van contribuir a la decoració de les classes de P5. També van construir un vaixell pirata que es va fer servir de photo call per on van passar tots els alumnes de l’escola.

A Cicle Inicial, l’ambient era l’oest. Totes les classes van contribuir a la decoració elaborant multitud de materials. Les activitats que van decidir els alumnes van ser:

– Punteria amb llaunes i pilotes.

– “Rodeo” amb cavalls encistellant cèrcols.

– Punteria amb pistoles i arcs.

– Recerca de pedretes d’or.

A Cicle Mitjà, l’ambient era l’univers. Totes les classes van contribuir a la decoració elaborant multitud de materials. Les activitats que van decidir els alumnes van ser:

  • Cursa de relleus i recerca de coets dintre d’una piscina de boles.
  • “Buscaplanetes” dins de la classe a les fosques.
  • Batalla de l’espai amb pistoles d’aigua.
  • Punteria amb planetes.

A Cicle Superior, l’ambient era les cultures. Totes les classes van contribuir a la decoració elaborant multitud de materials. Les activitats que van decidir els alumnes van ser:

  • Festa Holi
  • Festa de disfresses hawaianes i balls (limbo).
  • Circuit de futbol.
  • Piràmides amb gots i disfresses egípcies.