Implementació

Publicat el per
Respon

IMPLEMENTACIÓ

Per la pregunta inicial : “Com dissenyem la festa final de curs?” hi ha múltiples respostes, ja que els alumnes són lliures de triar les diferents activitats.

Gràcies a les tauletes que tenim a l’escola, als debats fets en grup, les aportacions dels diferents mestres i diferents familiars que han treballat en el projecte han pogut obtenir la informació necessària.

Els alumnes planifiquen les activitats a partir de les seves pròpies experiències.

En primer lloc, durant el debat els alumnes van arribar a la conclusió que havien de fer una gimcana formada per diferents activitats.

I havien de relacionar la quantitat d’alumnes del centre en diferents activitats, de manera que es repartissin de manera proporcional els alumnes en les diferents activitats.

A través d’una sèrie d’operacions matemàtiques van arribar a la conclusió que el número total d’alumnes (225) s’havia de repartir en 12 grups de 18 alumnes, aproximadament, i com la gimcana ha de durar dues hores, han de canviar cada 10 minuts de prova.

A continuació, van haver de repartir les 12 proves, dins l’espai del centre on es portarà a terme la gimcana, tot prenent mesures i distribuint geomètricament l’espai, calculant àrees…

Un altre transferència a l’àmbit matemàtic, es va donar en el moment de realitzar diferents pressupostos relacionats amb les proves de la gimcana.

En un altre moment, van haver de posar-se en contacte amb diferents entitats, per tal de portar a terme algunes de les activitats: van contactar amb l’ajuntament per demanar permisos i materials, també van contractar una empresa d’actors per fer un túnel del terror, van llogar un inflable, etc. A més, van haver de fer diferents e-mails, per comunicar diferents informacions a les famílies.

Dins de l’àmbit de les competències transversals, d’aprendre a aprendre, iniciativa i autonomia d’emprenedoria i competència digital s’han realitzat activitats com la paradeta de berenars per recaptar diners per comprar diferents materials per la gimcana, amb productes elaborats per ells mateixos amb ajuda de les famílies.

Tot això, s’ha portat a terme amb els alumnes organitzats en diferents equips, on havien de treballar de manera cooperativa.

Dins de la competència digital han fet servir diferents recursos i suports, com ordinadors, tauletes… fent servir els seus comptes de correu, etc. Tant per la recerca d’informació, comunicació…

Metodologia

Publicat el per
Respon

METODOLOGIA

Treballarem en petits grups, en grups cooperatius, tot i que en algun moment, a nivell individual, els alumnes hauran de realitzar tasques de manera individual (planificació, recapitulació, avaluació…), documents que cada nen guardarà a la seva carpeta d’aprenentatge. Val a dir, que en alguns moments es faran activitats en gran grup, com per exemple, les assemblees, tant a l’inici com al final de cada sessió.

Els grups s’han format de manera lliure, ells mateixos van triar els seus companys, conscienciant-los que són grups de treball.

Els grup tenen els rols següents: secretari, apunta les idees que sorgeixen, el portaveu, que comunica a la resta de grups les idees que van anotant, els missatger, que han de buscar el material necessari per portar a terme les activitats i han de preguntar a les altres classes també el material.

El grup quan es reuneix s’organitza i decideixen quins seran els següents punts a tractar en la següent sessió, tot revisant els punts tractats fins al moment.

Com que el tema del projecte és la festa de final de curs i aquesta està ambientada en les estacions de l’any, els alumnes es van organitzar en quatre grups. Dins de cada grup, els nens van dissenyar tres activitats i van elaborar el llistat de material necessari per a cada activitat i la seva posterior confecció dels diferents suports.

Introduïm la recerca a partir de les necessitats que van sorgint al llarg de la realització del disseny de les activitats. No ha calgut que les activitats fossin gaire guiades, ja que es potencia en tot moment l’autonomia dels alumnes i el mestre actua com a guia/suport en tot moment. Ells han demostrat tenir la iniciativa i autonomia suficient perquè totes les activitats les han dissenyat, planificat i elaborat ells mateixos. En algun precís moment, el mestre, en el moment de revisar les activitats, ha hagut de proposar al grup algunes modificacions, ja que considerava que en alguna ocasió l’activitat que volien fer els nens no era del tot realista.

Per tal d’intercanviar idees i coneixements entre els grups, hem introduït les assemblees, que es realitzen al principi i al final de cada dia. En aquests moments, a més d’escoltar les propostes dels altres grups i explicar les seves es generava un diàleg on a més a més s’opinava sobre les diferents activitats. Un punt molt debatut a les assemblees ha estat com repartir-se entre tots els grups els diferents espais on es portaran a terme les activitats de la gimcana. També aquestes assemblees han servit per posar-se d’acord entre ells i de quines tasques es farien per poder recaptar els diners necessaris per portar a terme les activitats de la gimcana. Així mateix, en el mateix espai, els alumnes parlen vers els diferents sabers i de com han arribat a assolir les diferents dificultats.

Per tal de fer arribar a la resta de l’escola tot el que s’està treballant a l’aula, els alumnes ha  elaborat uns tríptics, uns cartells informatius, vídeos i alguna circular, on s’explica tota la informació relacionada amb la gimcana. Per altra banda, els mestres estan assabentats de tota aquesta informació gràcies als claustres, reunions de cicles, coordinacions…

A l’inici del projecte es va fer una sessió on es va informar  als infants quins serien els objectius a assolir i es consensua l’avaluació:

  • Planificar una festa amb èxit.
  • Organitzar de manera adequada les tasques per poder desenvolupar el projecte.
  • Distribuir els espais adients per a cada estació de l’any.
  • Aprendre a treballar cooperativament.
  • Comunicar informació a través de diferents mitjans i en diferents llengües.
  • Prendre consciència del propi aprenentatge.
  • Realitzar els càlculs necessaris per portar a terme el projecte.

 

El mestre amb una graella prendrà registre de:

  • Hàbits de treball en grup
  • Qualitat de la feina treballada
  • Coneixements adquirits durant el procés.

Amb la carpeta d’aprenentatge es fa el seguiment de cada alumne. A més,  a partir de les posades en comú, debats i de les produccions finals i el mestre informa a l’equip de mestres periòdicament.

La valoració del que portem fet fins ara del projecte seria positiva, ja que hem pogut constatar que els alumnes estan aprenent a treballar en grup a més que es mostren molt motivats i implicats en la feina que es proposa. Valorem que estan aprenent molt, que estan aprenent d’una manera competencial perquè els alumnes estan podent posant en pràctica tot allò que han après durant el curs.

Avaluació

Publicat el per
Respon

AVALUACIÓ

Tal com s’ha esmentat prèviament en l’inici del projecte es valoraríem els diferents apartats:

Seguidament, establirem els acords sobre l’avaluació i reflexionarem sobre com serà aquesta: reflexions individuals, rúbriques, coavaluació…

–              Rúbrica de treball en equip: Com ha funcionat el nostre equip? (ha de millorar, bé o molt bé)

             Cadascú ha realitzat les tasques que li pertocaven?

             Tots hem aprés sobre el mètode de treball cooperatiu?

             Hem utilitzat el temps adequadament?

             Ens hem ajudat mútuament?

             Hem assolit els objectius de l’equip?

             Què és el que hem fet especialment bé?

             Què hem de millorar?

 

–              Autoavaluació i coavaluació de la presentació de les activitats a la resta d’equips:

             Pronunciació

             Volum

             Postura

             Contingut

             Documentació

             seqüenciació

–              Reflexions individuals sobre allò que hem aprés al llarg del projecte.

–              Finalment, per tal de recollir i organitzar tot el material que s’anirà realitzant durant el projecte, es decideix crear la carpeta de l’alumne. Consisteix en doblegar una cartolina A3 per la meitat i decorar-la. Dins seus es posaran tots aquells papers, rúbriques, reflexions,  informacions importants… que es vagin realitzant duran el procés.

Per tant, en l’avaluació es tindrà en compte:

–              Carpeta d’aprenentatge

–              Treball en equip (rubrica)

–              Participació individual de l’alumne dins del grup (rubrica)

–              Producte final

–              La presentació i expressió oral que fan de les activitats.

–              Cartell

El zoo, metodologia

Publicat el per
Respon

Farem grups heterogenis, que formarà la mestra. A cicle inicial és difícil que facin grups per treballar, ells només es guien per relacions d’amistat. Aquests grups els mantindrem tot el projecte, tot i que en certs moments farem activitats individuals o per parelles. Dins del grup ells mateixos es repartiran les tasques i els rols, tot i que la mestra farà de guia, i anirà reconduint les situacions que ho requereixin.

Les tasques seran obertes i variades, de tal manera que no hi hagi una única solució i que alhora cada alumne, en funció de les seves capacitats, gustos i motivacions, hi puguin participar.

El fil conductor serà el tema proposat pels mateixos alumnes, i l’anirem ramificant segons evolucionin els aprenentatges.

La recerca que farem serà força guiada i acotada, al ser alumnes de 2n de cicle inicial. Es farà a partir de la informació que ells portin (llibres, materials, etc) i d’internet.

Ens fem experts en… metodologia

Publicat el per
Respon

A partir d’aquí, donarem pas a l’inici del projecte, el qual estarà totalment assessorat, però no guiat.

Hem de tenir present que el projecte iniciat per l’alumnat pot no tenir res a veure amb el resultat final, ja que aquest depèn directament dels seus interessos i de la informació que vagin trobant.

Els espais que farem servir són l’aula, el pati, la biblioteca, el passadís i l’aula d’informàtica.

L’aula serà l’espai per intercanviar idees i coneixement. Tant la Biblioteca com l’aula d’informàtica seràn espais en els que l’alumnat haurà de fer la recerca d’informació per tal d’ampliar i revisar els seus coneixements.

El passadís serà l’espai en el que compartiran els resultats finals.

El mestre deixarà les tardes perquè els infants puguin tenir un temps de reflexió en grup, en el qual contrastin les seves idees amb la informació trobada, puguin prendre les decisions necessàries per tirar endavant el projecte.

També a les tardes, els nens i nenes tindran estones per fer preguntes al mestre sobre els seus interessos, i com poder avançar.

El projecte que volem dur a terme presenta una metodologia de treball en grups cooperatius.

La formació dels grups vindrà definida pels interessos dels infants, que determinaran la formació dels grups d’investigació.

Cada infant haurà d’assignar un rol dins del grup, per tal de fer tirar endavant el projecte.

El grup també haurà de planificar les tasques, els horaris i el calendari, amb els suport del tutor.

Per tal de tenir èxit en aquest projecte és necessari dissenyar amb temps l’exposició final (CosmoParc), la qual, és el fil conductor de tot el projecte.

Aquesta exposició-museu té la intenció de mostrar els coneixements adquirits per part de l’alumnat a tota la comunitat educativa del centre.

El projecte s’iniciarà en una sessió de tutoria, a partir d’una conversa grupal sobre aquells temes que els interessa i dels que voldrien ampliar el seu coneixement.

Metodologia del què hi ha dins de la capsa?

Publicat el per
Respon

Les activitats seran tant individuals com en petits grups, gran grup, grups cooperatius, interactius…

En general els grups seran heterogenis però hi haurà moments en què els propis alumnes escolliran els grups (de manera autònoma i tot fonamentant l’autogestió). També es realitzarà alguna activitat a través de treball cooperatiu. Considerem important crear grups d’experts per tal d’aprofitar aquells alumnes que tenen més facilitat en l’àmbit artístic per tal de donar cabuda i importància dins del grup. Els alumnes s’autogestionaran sempre tenint el compte l’ajuda i les pautes de l’adult que els especificar els rols i les tasques a realitzar. Podem fer que els infants siguin conscients del pas del temps fent que observin el rellotge d’aula i gestionin l’activitat a fer. Hi hauran activitats guiades i d’altres que sorgiran de manera espontània dels interessos dels alumnes. Introduirem la recerca partint de la resolució d’algun dubte que vagi sorgint durant el procés. Depenent dels interessos dels infants el projecte podria derivar cap a uns altres interessos. S’estipularan moments fixes cada setmana per tal de poder compartir de manera verbals els nostres aprenentatges i poder-ho plasmar en el mapa conceptual dels coneixements. A partir del nostre mural sempre anirem recordant quines eren les preguntes inicials, si continuem interessats i si les hem resolt. Partint d’aquestes converses anirem reflexionant sobre els nostres avenços i prenent decisions a través de l’autoavaluació.

Què hi ha dins de la capsa? Planificació

Publicat el per
Respon

El leit motiv del projecte es centra en l’obra artística de Kandisky i partim de la següent pregunta-guia per engrescar els alumnes: Què hi ha a la capsa?

La pregunta té relació directa amb el tema, donat que dins la capsa hi hauran objectes o obres relacionades amb el nostre pintor.

Els interessos dels infants els tindrem en compte durant tot el procés d’ aprenentatge. Encara que nosaltres hem escollit el tema, es tractarà d’una manera oberta per tal de donar cabuda als interessos dels alumnes i poder encabir les seves propostes i iniciatives.

Partim de la creació d’una expectativa en el moment que mostrem la capsa però no diem què hi ha a dins i deixem que siguin els nens els que facin hipòtesis.

Tot aquest procés partirà de les inquietuds dels infants i traspassarà l’aula involucrant a tota la comunitat educativa escolar (alumnes, mestres, pares, educadors…). Alhora la idea és aconseguir que el projecte surti fora de l’àmbit escolar per compartir el nostre procés amb el municipi.

Gestionem l’inici del projecte amb la capsa sorpresa i anirem detectant les idees prèvies amb la conversa tot descobrint els objectes que hi ha a dins i veient quines relacions fan amb aquests objectes, per exemple : pinzells, pintura, obra d’art, foto artista, cavallet…

Compartirem el procés d’aprenentatge amb els pares i altres mestres, ja sigui amb grups interactius de pares o alumnes d’altres aules.

Compartirem tot el que farem i aprendrem amb documentació ja sigui física (penjada a les aules i fora) i digital (amb el blog d’escola).

Avaluarem el procés d’aprenentatge tot escollint unes dades per avaluar que quedaran registrades a unes rúbriques. Depenent de l’activitat les rúbriques tindran uns ítems o altres i uns indicadors d’avaluació.

Ens fem experts en planificar-nos

Publicat el per
Respon

El leit motiv del projecte parteix de les pròpies inquietuds del grup, aquestes són variades i sempre falta temps i espais per a poder satisfer-les, per això és que amb aquest projecte volem donar l’oportunitat a que cada grup aprofundeixi en aquell tema que estiguin més encuriosits.

Hem triat el títol de “Ens fem experts en…” justament per poder donar  resposta a a les diferents inquietuds dels nostres alumnes. I, d’aquesta manera el resultat final respongui al 100% als seus interessos.

Aquest projecte el començarem a partir d’una conversa grupal, en la qual parlarem dels diferents interessos que té l’alumnat. A partir d’aquí els alumnes s’agruparan en funció de les afinitats que puguin tenir per tal d’acabar d’escollir el tema en el qual es faran experts.

Dedicarem un parell de sessions per tal de cada grup planifiqui l’esbòs d’allò que volen saber, on ho buscaran, com s’organitzaran… I així poder arribar a la tasca final, que serà el Museu CosmoParc.

Planificació 2nB: El zoo!

Publicat el per
Respon

Els nens i nenes de la classe van escollir el tema del Zoo. A partir d’aquí vam reflexionar sobre el que voldrien treballar o perquè els interessava el tema. D’una banda va sorgir la idea de per què es van construir els zoos. A partir d’aquí intentarem esbrinar quins elements positius tenen els zoos i quins elements negatius. D’altra banda els alumnes volien conèixer i aprendre coses dels animals. Seguint aquest fil buscarem tipus d’animals, quins són els seus hàbitats i alimentació, reproducció, etc.

Anirem vertebrant el projecte a partir dels interessos dels nens i nenes i de la informació que anem trobant.

Ells en un inici aportaran allò que saben, o que creuen que saben, i a mesura que aprofunditzem en el tema ho anirem corroborant o corregint.

Intentarem crear situacions a la classe on els nens tinguin contacte amb animals reals ( mascotes, animals de granja).    

Els nens i nenes van escollir el tema abans de les vacances de Setmana Santa, per tal que poguessin anar buscant informació i materials relacionats.

Durant la primera setmana (18-23 d’abril) farem la introducció del tema des de l’àrea de medi.  

Les dues setmanes següents (24 abril-7 maig) treballarem el tema des de totes les àrees i la darrera setmana (8-14 maig) farem les conclusions des de l’àrea de medi també.

Què pensen els alumnes sobre el projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

Publicat el per
Respon

Després d’haver fet el treball, els nois i noies de tercer d’ESO han valorat el projecte que han dut a terme. A continuació es recullen les valoracions que n’han fet, a partir dels diversos aspectes que n’han destacat.

Projecte elaborat en equips cooperatius. En general afirmen que els ha agradat treballar en grups, cosa que no fan habitualment. Consideren que treballar d’aquesta forma els ha permès compartir idees, repartir-se tasques i fer front a les dificultats que han anat sorgint. Ara bé, admeten que no tots els membres del equips s’han compromès a realitzar les tasques assignades.

Projecte global i no parcel·lat. L’aspecte que tots els alumnes han valorat molt positivament ha estat justament que el projecte que han fet enguany  ha estat molt diferent del que havien fet altres cursos. Els ha agradat la idea d’elaborar un producte final a partir d’un tema general. A més han destacat l’encert que els haguem fet una proposta de treball obert, és a dir, que els haguem donat llibertat a l’hora de triar com volien presentar el seu projecte final.

Projecte que respecta els diversos ritmes d’aprenentatge dels alumnes. Molts nois i noies han manifestat que aquest projecte ha tingut molt en compte la diversitat de  l’aula. A diferència d’altres anys, han tingut la sensació que tothom, des dels alumnes amb més dificultats als alumnes amb més capacitat d’aprenentatge, ha pogut aportar les seves idees i col·laborar en l’elaboració del projecte. Estan convençuts que cap alumne ha tingut greus dificultats a l’hora de fer el projecte.  En part, el fet que no hagi estat un treball tan teòric com els que havien fet en altres ocasions també ha afavorit que tots els nois i noies s’hagin sentit més segurs a l’hora de fer el treball.

Lliurament d’un únic projecte final. Els nois i noies de tercer estan convençuts que si es fa un treball en grup el més encertat és entregar un sol projecte elaborat entre tots.  És per aquest motiu que han valorat molt positivament el fet que aquest curs no els haguem demanat d’entregar un treball individual, cosa que sí s’havia fet en cursos anteriors.

Participació en tallers i en diverses activitats. El taller sobre consum responsable que van fer el primer dia ha estat una de les activitats més ben valorades pels alumnes, ja que els va proporcionar molta informació útil per fer el treball. D’altra banda, el visionat del documental ha estat considerada com una de les activitats més feixugues. Per bé que admeten que van aprendre moltes coses que no sabien, els va resultar una mica complicat i alhora avorrit haver de contestar per escrit totes les preguntes que se’ls van proposar. Per últim, la majoria dels alumnes han manifestat força entusiasme per l’activitat que consistia a elaborar un cub de diverses cares amb informació sobre el consum responsable.

Presentació del projecte davant de companys i professors. Mentre que en altres cursos el treball de síntesi es presentava només davant un tribunal de dos professors, enguany  tots els nois i noies també han assistit a la presentació del seus companys i companyes. La veritat és que, tot i que hi ha alumnes que han afirmat que això els ha costat, en general aquest canvi ha estat molt ben rebut. Molts d’ells s’han sentit més segurs i amb ganes de fer-ho bé (“quedar bé davant els amics i amigues és important”).

Temporització de les activitats. Malgrat que el temps de què han diposat ha estat suficient per desenvolupar el projecte, alguns grups ens han dit que els ha faltat un mica de temps per acabar de fer el treball. D’altra banda, per bé que el fet de disposar de moltes hores seguides facilita l’elaboració del treball, bastants alumnes han manifestat que en algun moment s’han sentit una mica atabalats pel fet de passar tantes hores dins l’aula.