Avaluació Festa Final de Curs

A l’inici del projecte, a cada aula, es van prioritzar els objectius a aconseguir:

– Organitzar un espai amb activitats i decoració consensuada a l’assemblea d’alumnes.

– Fer un detall per acomiadar els alumnes de 6è.

– Organitzar una activitat per rebre els alumnes de P5.

– Treballar cooperativament.

– Planificar i aconseguir els petits objectius marcats de cada grup.

Amb la carpeta d’aprenentatges,  els documents guardats amb les TIC, l’observació a l’aula i la graella d’autoavaluació de treball en grup,  es fa el seguiment de cada alumne. A més,  a partir de les posades en comú de cada sessió  i de les produccions finals, el mestre pot fer una avaluació molt acurada de cada alumne.

També s’ha pogut valorar la plàstica amb la graella de valoració.

La valoració del comiat de 6è ha estat positiva, tot i que l’espai no ha estat l’adequat ja que per culpa de les altes temperatures s’ha hagut de fer al gimnàs.

La valoració de la rebuda de P5 ha estat molt satisfactòria ja que hi ha hagut un treball entre alumnes de diferents edats que ha sigut molt ric. Els més grans s’han responsabilitzat dels més petits i els més petits s’han trobat molt ben atesos en totes les activitats, aprenent els uns dels altres.

Pel que fa a la valoració de la festa final, ha estat molt positiva tot i que hi ha hagut massa activitats i han estat massa curtes de temps. Els alumnes han valorat la festa molt positivament sobre tot a causa de la diversitat d’activitats. També els ha agradat molt anar en grups de diferents edats.

Per fi ha arribat el gran dia!!

PRODUCTE FINAL

COMIAT DE 6È

Els alumnes de 6è van tenir un comiat multitudinari amb regals per a cadascun dels nens i nenes creats per tots els alumnes de l’escola.32

REBUDA DE P5

Els alumnes de p5 canvien d’edifici, de pati i de mestres i tots els alumnes de primària han muntat activitats per rebre de la millor manera els que seran els més petits de l’edifici i el canvi d’Educació Infantil a Primària sigui el més fàcil possible.pati4

FESTA FINAL DE CURS

Tot l’esforç i treball dels últims mesos s’ha exposat i gaudit l’últim dia del curs 2016-17. La gimcana pensada, acordada, creada i muntada pels alumnes de tota l’escola Ramon Llull ha sigut un èxit rotund. 30activitats, més de 450 alumnes organitzats entre ells i guiats per 30 mestres i 30 mares i pares, esmorzar, proves d’aigua, d’esport, de relaxació, de ball, de disfresses…

Mesos d’esforç,  aprenentatge, problemes, acords, reunions, decorats, idees…han desembocat en un dia ple d’emocions i de gaudi. Aquesta ha estat la millor recompensa per tothom.

8567

Com hem treballat per assolir els objectius?

A les classes hem treballat en petits grups cooperatius, en gran grup o individualment en funció de la tasca a realitzar. Els alumnes han recollit els documents en carpetes d’aprenentatge, fent ús de les TIC…

Els grups cooperatius s’han format tenint en compte els interessos de cada alumne en les tasques a realitzar i guiats pels mestres, intentant fossin grups el més heterogenis possible.

En la feina de cada sessió els alumnes s’havien de planificar, fer recerques per saber quins materials necessitaven, posar-se d’acord en les tasques de cadascú… Els docents eren guies ja que totes les activitats han estat fruït de la imaginació, iniciativa, elaboració i esforç dels mateixos alumnes. Alguns objectius inicials dels alumnes s’han hagut de modificar després de fer recerca per irrealitzables, ja que han arribat a la conclusió que eren objectius massa cars, poc realistes o utòpics.

Al principi de les sessions, els mestres demanaven als alumnes un petit resum del que havien fet en les sessions anteriors i de l’objectiu que es posaven a curt termini. Igualment, al final de les sessions, es feia un retorn a tot el grup de les tasques realitzades i dels problemes que s’havien trobat a l’hora de treballar, d’aquesta manera, tothom era partícip de totes les tasques i el mestre en podia prendre nota.

Per tal de fer arribar a la resta de l’escola tot el que s’està treballant a l’aula, els alumnes han elaborat uns tríptics, uns cartells informatius, vídeos i alguna circular, on s’explica tota la informació relacionada amb la gimcana. Per altra banda, els mestres estan assabentats de tota aquesta informació gràcies als claustres, reunions de cicles, coordinacions…

Implementació Festa Final de Curs Ramon Llull

A partir de les tres preguntes que ens vam plantejar durant la presentació del projecte, i un cop s’havien definit els ambients que treballaria cada cicle (tal i com es va decidir a l’assemblea d’alumnes), cada grup classe es disposava a planificar i elaborar les seves activitats. Les tres qüestions eren les següents:

  • Com t’agradaria acomiadar aquest curs amb el teu grup classe?
  • Què pot aportar el teu curs per acomiadar els alumnes de 6è i rebre a Primària els alumnes de P-5?
  • Com t’agradaria acomiadar-te de l’escola l’últim dia de classe?

Respecte a la primera pregunta, a mesura que avançava la implementació general del projecte, ens vam adonar que no disposaríem de temps material per realitzar-la, ja que organitzar la festa de final de curs exigia més dedicació de la que havíem previst inicialment. D’aquesta manera, i sobre la marxa, vam decidir “sacrificar” aquesta petita part del gran projecte global.

Què van fer els diferents cursos amb motiu del final d’etapa dels alumnes de P5?

  • P3 i P4: entrega de records (dibuixos i altres presents personalitzats fets pels nens)
  • Cicle Inicial: va realitzar un “tour” per l’edifici de primària per ensenyar els nous espais on treballaran a partir del curs vinent.
  • Cicle Mitjà: els alumnes de tercer els hi van representar l’obra de teatre “En patufet” i els de quart van dissenyar diferents jocs que es van pintar al pati i els van ensenyar a jugar.
  • Cicle Superior: els nens i nenes de cinquè van realitzar una sessió de dibuix cooperatiu i els de sisè els van oferir un espectacle de màgia.

Què van fer els diferents cursos per acomiadar els alumnes de 6è?

  • Infantil: entrega de records (dibuixos i altres presents personalitzats fets pels nens).
  • Cicle Inicial: van ballar una coreografia conjunta i van composar i representar un rap dedicat als protagonistes.
  • Cicle Mitjà: van elaborar un còmic personalitzat i els van fer entrega d’un fotomuntatge fet per ells.
  • Els seus companys de Cicle, els alumnes de 5è, van fer un recull de fotos i vídeos de la seva trajectòria a l’escola (des de P3).

Què van fer els diferents cursos per preparar la festa de final de curs?

Els nens de Cicle Superior es van encarregar d’organitzar el temps de cada activitat i el número de proves que es podrien dur a terme durant el matí de l’últim dia. També van pensar la ubicació de cada ambient i de cadascuna de les proves (elaborant un itinerari) i van fer els agrupaments d’alumnes amb tots els cursos barrejats.

Amb aquestes premisses donades per Cicle Superior, cada classe es va encarregar de planificar una activitat de cara a l’últim dia de curs, tenint en compte l’ambient que s’havia decidit a l’assemblea d’alumnes.

A Infantil, els alumnes van decidir crear un fons marí. Amb l’ajuda de les mestres, van contribuir a la decoració de les classes de P5. També van construir un vaixell pirata que es va fer servir de photo call per on van passar tots els alumnes de l’escola.

A Cicle Inicial, l’ambient era l’oest. Totes les classes van contribuir a la decoració elaborant multitud de materials. Les activitats que van decidir els alumnes van ser:

– Punteria amb llaunes i pilotes.

– “Rodeo” amb cavalls encistellant cèrcols.

– Punteria amb pistoles i arcs.

– Recerca de pedretes d’or.

A Cicle Mitjà, l’ambient era l’univers. Totes les classes van contribuir a la decoració elaborant multitud de materials. Les activitats que van decidir els alumnes van ser:

  • Cursa de relleus i recerca de coets dintre d’una piscina de boles.
  • “Buscaplanetes” dins de la classe a les fosques.
  • Batalla de l’espai amb pistoles d’aigua.
  • Punteria amb planetes.

A Cicle Superior, l’ambient era les cultures. Totes les classes van contribuir a la decoració elaborant multitud de materials. Les activitats que van decidir els alumnes van ser:

  • Festa Holi
  • Festa de disfresses hawaianes i balls (limbo).
  • Circuit de futbol.
  • Piràmides amb gots i disfresses egípcies.

Presentació pública del resultat del projecte.

Els alumnes van fer una presentació pública, explicant el que havien fet durant el projecte i la millor solució escollida després de la seva recerca. Aquest acte de presentació va ser a la sala d’actes davant d’un representant de l’Ajuntament del Prat, l’equip directiu i els delegats verds del centre.

La solució proposada pel grup va ser posar mosquiteres de fusta encaixades als marcs de les finestres del centre. Van fer arribar una petició al departament de tecnologia per poder fabricar-les al taller a la matèria de 1r  d’ESO. A més a més, es va buscar una possible subvenció pública per part de l’Ajuntament del Prat per projectes educatius innovadors.

L’objectiu del Projecte es va assolir i de cara al curs vinent, seria interessant reprendre la feina.

A continuació mostrem algunes fotografies del Projecte.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

IMG_20170517_091931

 

 

Planificació del projecte “Triviprat”

Justificació del tema

Enguany a l’institut Baldiri Guilera ens hem proposat començar a posar en pràctica un  treball per projectes, i ho hem fet aprofitant la setmana del crèdit de síntesi. Durant aquesta setmana s’han desenvolupat tot una sèrie d’activitats d’ensenyament-aprenentatge amb l’objectiu de comprovar l’assoliment de diferents aspectes establerts en les diverses àrees curriculars.

A primer d’ESO s’ha escollit fer un Trivial especial, perquè es tracta d’un joc sobre el Prat de Llobregat. Per aquest motiu diem que els alumnes han realitzat com a producte final un “Triviprat”.

Objectius d’aprenentatge

Un dels objectius principals d’aquest treball per projectes és que el nostre alumnat s’empoderi del seu procés d’ensenyament-aprenentatge i s’impliqui en el coneixement de la seva vila,  tot aprofundint en les seves pròpies arrels alhora que elaboren un joc amb el qual poden interactuar i esdevenir protagonistes del seu disseny, desenvolupament i avaluació

Altres objectius són:

L’alumnat ha de ser capaç de:

-Interpretar correctament les orientacions del professorat.

-Mostrar les seves habilitats per confeccionar el joc.

-Coordinar amb bon criteri la planificació de les activitats.

-Mostrar la seva capacitat de moure’s amb diferents eines o recursos informàtics

-Desenvolupar una recerca autònoma de la informació

-Fomentar la participació de tots els membres del grup de treball.

-Col.laborar en el treball d’equip.

-Coordinar el seu treball amb el dels altres companys i respectar les aportacions alienes.

-Analitzar el resultat del seu treball fent un procés d’autoavaluació.

-Presentar el producte final del seu treball tot defensant-ne i i valorant-ne les seves virtuts.

Precisament el treball per projectes es planteja des d’un punt de vista transversal perquè tots el àmbits d’estudi són imprescindibles per assolir un bon resultat i resoldre la tasca proposada o proposta de feina a desenvolupar. En el nostre cas es vol reforçar el treball en equip i treballar les competències relacionades amb aquest aspecte, d’entre d’altres. En definitiva, les activitats coordinades de totes les matèries constitueixen el modus operandi d’aquest tipus de projectes, en general, i sobretot del nostre, en particular.

Metodologia del projecte “Triviprat”

El nostre projecte “TriviPrat”, implementat com a treball de síntesi a 1r d’ESO, ha intentat posar en pràctica un conjunt d’activitats, de tipologia diversa, que engresquessin l’alumnat en la descoberta del seu propi municipi: El Prat de Llobregat. A banda, però, de la confecció única del joc clàssic, l’equip docent va proposar un punt de partida: realitzar sortides guiades fora del centre, al llarg del projecte, que permetessin als nois i noies apropar-se al seu entorn i, alhora, extreure la informació que els fos útil per al seu projecte.

Pel que fa a l’agrupació de l’alumnat, aquesta ha girat entorn els equips i treballs cooperatius, distribuïts prèviament d’una manera heterogènia i assumint un rols que han pogut autoassignar-se ells mateixos amb els membres del seu equip de treball.

En relació a la temporització, el projecte ha estat contextualitzat dins la setmana del curs contemplada per a la realització dels treballs de síntesi als diferents nivells d’ESO. Disposant de 5 dies lectius, i essent el primer cop que perfilàvem el treball de síntesi en forma de projecte, ha calgut una organització prèvia per part de tot l’equip docent de 1r. En aquest sentit, s’han proposat, anteriorment, dues tutories de grup per tal que l’alumnat pogués descobrir la finalitat i l’objectiu del projecte, que conegués el funcionament del joc i que comencés una empenta creativa per tal de dissenyar un Trivial autòcton complet, amb correcció i divertit per a qualsevol persona que vulgui descobrir El Prat. Per altra banda, es definiren franges horàries de les sortides guiades al municipi per als diferents grups de 1r: dues sortides, d’una hora i mitja, a l’ajuntament del poble i una altra, d’un recorregut guiat. A més, es va dedicar un matí sencer, a fer la descoberta del paratge natural més important del nostre entorn: el Delta del Llobregat.

Amb aquestes sortides i la recerca d’informació en xarxa a les aules d’informàtica del centre, els alumnes van poder dissenyar un joc en què, amb un total de 30 targes, havien de donar resposta als 6 àmbits dels quals consta el joc i que representarien el municipi: què hi ha d’important i rellevant quant a la geografia i la història del Prat? I del seu art i literatura, què en podrien destacar? Coneix la gent què es fa al Prat quant a oci i entreteniment? I els esports? I la bellesa natural ecològica de la qual podem gaudir al Delta?

Paral·lelament a aquesta recerca d’informació i descobriment guiat del medi, els alumnes realitzaren un ventall d’activitats encabides dins les àrees de tecnologia i visual i plàstica. Calia, seguint unes premisses bàsiques de presentació, dissenyar un taulell i un material complementari (daus, fitxes i capsa) que donés sortida, de manera lúdica, a les qüestions plasmades a les targetes. El disseny d’unes instruccions del joc, en català, castellà i anglès, arrodoniren el projecte fomentant el contacte amb les llengües estrangeres entre l’alumnat.

PRODUCTE FINAL DE 3r

IMG_1867Els alumnes preparen un gran espectacle de màgia, comparable als espectacles del gran Mag Lari. Els alumnes han decidit convidar a les nenes i els nens d’educació infantil i Cicle Inicial.

Representa un repte pels alumnes ja que són ells els que han d’elaborar els trucs de màgia i presentar-los al públic.
El procés per dur a terme el producte final es realitza de manera individual i col·lectiva depenent de les tasques i el moment.
El mestre presenta tot un ventall de trucs de màgia i els alumnes trien aquell que els agrada més, o tenen més seguretat, hi ha trucs més fàcils, més complicats…
El producte és compartit per tothom, per ells mateixos amb assajos com amb la resta a través de l’espectacle que s’oferirà.

Producte final

PRODUCTE FINAL

Els alumnes, en grups cooperatius,  aniran per les diverses aules de l’escola per a repartir el fullet informatiu que han creat.

A l’hora de repartir-lo, els alumnes realitzaran una exposició oral tot explicant el que apareix en el fullet informatiu.

Mitjançant una rubrica proporcionada per la mestra, els infants hauran d’avaluar als seus companys mentre realitzaven l’exposició de la seva estació (activitat 7). I també s’hauran d’avaluar a ells mateixos.

Per fer-ho, la mestra projectarà a la PDI, les diferents exposicions i els companys i companyes, de manera individual, respondran als ítems. Després, es comentaran de manera col·lectiva.

Mitjançant una rubrica ( elaborada conjuntament amb els alumnes a partir dels criteris d’avaluació elaborats durant  la fase inicial) els infants hauran de reflexionar sobre el seu treball en equip. Aquesta reflexió es farà en grup cooperatiu.
Finalment i de manera individual, els alumnes escriuran en un post-it allò que han après. Després, els llegirem en veu alta i els penjarem al mural del projecte. Així podem contrastar si  allò que hem aprés correspon amb els objectius que ens havíem proposat a l’inici del projecte.
Per fi arriba el dia de fer la gimcana i de gaudir de tota la festa que han organitzat els alumnes de sisè.
Finalment, al tornar a l’aula, el infants intercanvien i comparteixen sensacions, emocions… i totes aquelles experiències significatives viscudes al llarg de la gimcana.

Foto 6è Bitlles def

Clicant la imatge podeu accedir a l’àlbum

 

AVALUACIÓ

Tal com s’ha esmentat prèviament en l’inici del projecte es valoraríem els diferents apartats:

Seguidament, establirem els acords sobre l’avaluació i reflexionarem sobre com serà aquesta: reflexions individuals, rúbriques, coavaluació…

–              Rúbrica de treball en equip: Com ha funcionat el nostre equip? (ha de millorar, bé o molt bé)

             Cadascú ha realitzat les tasques que li pertocaven?

             Tots hem aprés sobre el mètode de treball cooperatiu?

             Hem utilitzat el temps adequadament?

             Ens hem ajudat mútuament?

             Hem assolit els objectius de l’equip?

             Què és el que hem fet especialment bé?

             Què hem de millorar?

 

–              Autoavaluació i coavaluació de la presentació de les activitats a la resta d’equips:

             Pronunciació

             Volum

             Postura

             Contingut

             Documentació

             seqüenciació

–              Reflexions individuals sobre allò que hem aprés al llarg del projecte.

–              Finalment, per tal de recollir i organitzar tot el material que s’anirà realitzant durant el projecte, es decideix crear la carpeta de l’alumne. Consisteix en doblegar una cartolina A3 per la meitat i decorar-la. Dins seus es posaran tots aquells papers, rúbriques, reflexions,  informacions importants… que es vagin realitzant duran el procés.

Per tant, en l’avaluació es tindrà en compte:

              Carpeta d’aprenentatge

–              Treball en equip (rubrica)

–              Participació individual de l’alumne dins del grup (rubrica)

–              Producte final

–              La presentació i expressió oral que fan de les activitats.

–              Cartell

 

Planificació

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE DE 6È

XARXA DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

PROJECTE GRUPS D’ALUMNES TEMA/ ÀREES IMPLICADES DOCENTS IMPLICATS TEMPORALITZACIÓ
FESTA DE FI DE CURS DE 6è 26 ALUMNES DE 6è Planificar la festa de curs de manera transversal Tots els mestres que intervenen a 6è Un mes

Seguint l’horari dels alumnes de 6è, els mestres ajudaran a desenvolupar parts del projecte gradualment. Es realitzarà una coordinació setmanal de tots els mestres implicats en el procés per parlar de les aportacions dels alumnes. Els mestres s’adaptaran a les demandes del projecte, independentment de les àrees que en aquell moment s’estigui treballant.

FASE INICIAL
1 A través d’una conversa a l’aula, la mestra s’adona de què els alumnes tenen molt d’interès per a la festa de fi curs de l’escola. Com és una festa estàtica, que fa anys que es fa de la mateixa manera, la mestra proposa als alumnes el repte de què siguin ells els que organitzin la festa de fi de curs.

El producte final serà gaudir i fer gaudir a la resta de l’alumnat de l’escola de la festa de fi de curs, que serà organitzada i dissenyada pels mateixos alumnes de sisè.

2 En assemblea els alumnes reflexionen sobre com estava organitzada i quina estructura seguia la festa  de fi de curs dels anys anteriors. A mesura que van sorgint les idees, les van apuntant a la pissarra.  (També els alumnes poden decidir preguntar a altres mestres, als membres de la coordinació de festes, , a l’equip directiu del centre… quina era l’estructura que seguia la festa els anys anteriors).

 

3 A partir d’aquí, els alumnes de manera consensuada, escullen quina part de la festa volen canviar i quina és l’estructura que volen seguir per a la festa.
Decideixen deixar la primera part de la festa igual, canviaran la segona part que sempre havia estat una gimcana elaborada per la mestra d’educació física. Mitjançant l’intercanvi d’opinions i d’idees decideixen elaborar ells mateixos aquesta gimcana.

Els alumnes aporten propostes que s’apunten a la pissarra i es troben amb activitats variades que agraden a la majoria dels alumnes, per això resulta difícil escollir-ne alguna. Finalment, sorgeix una idea que agrada a tots els alumnes, la gimcana pot estar orientada en les quatre estacions de l’any ja que ells les viuen dins de l’escola. Dins d’aquestes estacions tenen cabuda totes les activitats que s’havien proposat anteriorment:

§  Estiu: activitats d’aigua.

§  Nadal: activitats relacionades amb la tradició d’aquesta festa.

§  Primavera: Festival del colors, proves relacionades amb flors…

§  Tardor: laberint del terror…

 

Els alumnes s’agrupen en 4 grups cooperatius de sis o set alumnes, depenent de l’estació que vulguin treballar. Els alumnes s’organitzen i gestionen ells mateixos els conflictes que poden sortir amb la creació dels equips de treball.

 

3 Creació d’un mural dinàmic a la paret de l’aula. En ell posarem el títol del nostre projecte i consensuarem els objectius d’aprenentatge, guiats pel mestre:

 

  • Planificar una festa amb èxit.
  • Organitzar de manera adequada les tasques per poder desenvolupar el projecte.
  • Distribuir els espais adients per a cada estació de l’any.
  • Aprendre a treballar cooperativament.
  • Comunicar informació a través de diferents mitjans i en diferents llengües.
  • Prendre consciència del propi aprenentatge.
  • Realitzar els càlculs necessaris per portar a terme el projecte.

 

Seguidament, establirem els acords sobre l’avaluació i reflexionarem sobre com serà aquesta: reflexions individuals, rúbriques, coavaluació…

–          Rúbrica de treball en equip: Com ha funcionat el nostre equip? (ha de millorar, bé o molt bé)

§ Cadascú ha realitzat les tasques que li pertocaven?

§ Tots hem aprés sobre el mètode de treball cooperatiu?

§ Hem utilitzat el temps adequadament?

§ Ens hem ajudat mútuament?

§ Hem assolit els objectius de l’equip?

§ Què és el que hem fet especialment bé?

§ Què hem de millorar?

 

–          Autoavaluació i coavaluació de la presentació de les activitats a la resta d’equips:

§ Pronunciació

§ Volum

§ Postura

§ Contingut

§ Documentació

§ seqüenciació

 

–          Reflexions individuals sobre allò que hem aprés al llarg del projecte.

 

–          Finalment, per tal de recollir i organitzar tot el material que s’anirà realitzant durant el projecte, es decideix crear la carpeta de l’alumne. Consisteix en doblegar una cartolina A3 per la meitat i decorar-la. Dins seus es posaran tots aquells papers, rúbriques, reflexions,  informacions importants… que es vagin realitzant duran el procés.

 

Per tant, en l’avaluació es tindrà en compte:

–          Carpeta d’aprenentatge

–          Treball en equip (rubrica)

–          Participació individual de l’alumne dins del grup (rubrica)

–          Producte final

–          La presentació i expressió oral que fan de les activitats.

–          Cartell