Arxiu de la categoria: Planificació

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com: Quin és el leit motiv del projecte (el tema principal, la línia conductora, la pregunta-guia…)? Fins a quin punt té relació amb el títol del projecte? Fins a quin punt incorporem els interessos dels alumnes? Com ho fem? Quins contextos reals (dins i fora del centre) o que ho podrien ser escollim? Com ens coordinem per presentar els continguts procedents de diverses àrees/matèries de manera integrada?

Viatgem al passat! Necessitem un “planning”!

Publicat el per
Respon

Aquest curs engegàvem dos nous projectes: el Grup d’Experimentació per al Plurilingüisme i la Xarxa de Competències Bàsiques.

Ja que algunes professores coincidíem en els dos grups impulsors, vam decidir implantar un projecte GEP des de dues matèries Ciències Socials i Anglès i ampliar la dimensió del mateix amb les aportacions de les matèries de Visual i Plàstica i Tecnologia.

Durant tot el mes de febrer l’alumnat de 1rESOP va treballar un mateix projecte des de diferents àrees en les hores corresponents, ja que no disposàvem de modificació horària. Per tant, un total de 8h setmanals (3h de Ciències Socials, 3h d’Anglès i 2 hores de Visual i Plàstica). L’última setmana també es va afegir Tecnologia (2hores més).

Tot i així, la nostra planificació que contemplava un total de 34 hores, s’hauria de revisar per cursos posteriors ja que l’alumnat hagués necessitat al menys 2 setmanes més de treball.

Es van preparar un sèrie de tasques introductòries al tema que ajudessin a consolidar vocabulari i a introduir els coneixements necessaris per a realitzar el projecte. Pensem que allò que anàvem a demanar exigia coneixements històrics, lingüístics i plàstics. Per tant aquestes primeres sessions, tot i que les tasques eren productives i no reproductives, eren classes guiades en les quals es va treballar per parelles o individualment.

Es va compartir amb l’alumnat els objectius a assolir i la posterior rúbrica d’avaluació, però tot i així, no li van donar la importància que tenia fins molt més tard. Era el primer cop que treballaven així i segurament, el pròxim cop que ho facin, comprendran el per què d’entendre ben aviat què s’espera que assoleixin.

Un cop l’alumnat va tenir les eines necessàries i es va acostumar a treballar la història en anglès, vam presentar el projecte:

1r- Es van organitzar en grups amb rols adjudicats

2n- Havien d’elaborar el guió d’una escena que representés un moment de la vida de l’Antic Egipte, respectant els criteris de ver similitud i que mostrés  coneixement d’allò que s’estava representant (escenes religioses, construcció d’una piràmide,…)

3r- Havien de fer una maqueta d’Egipte. Vam dividir la regió que va ocupar l’antic Egipte en set parts i cada grup es va encarregar d’elaborar una part. Entre tots havien d’aconseguir reproduir els monuments més importants de l’antiga civilització i mostrar la importància del Nil com a eix vertebrador. (Així cada grup feia una part d’un projecte final que era de tots) Quadrar el curs del riu va ser tota una feina col·laborativa!

4rt- Cada grup havia de fer un vídeo on es representés el guió escrit i que tingués com a escenari la seva pròpia maqueta. Van fer unes produccions magnífiques!

La planificació de les sessions va variar en moltes ocasions perquè el ritme va ser molt més lent del que esperàvem. Algunes activitats no es van fer i el guió no es va poder treballar en prou profunditat. Caldrien més sessions per aquest punt en pròximes implementacions del projecte.

Planificació projecte mosquits

Publicat el per
Respon

El projecte sobre la problemàtica dels mosquits als Ribera Baixa s’allargarà durant 4 dies en els quals es treballaran 5 apartats:

  1. Motivació: Estic fins als nassos dels mosquits!!!!
  2. Coneixement previ: Què en sabem dels mosquits?
  3. Recerca: Què necessitem saber sobre els mosquits?
  4. Solucions: Com solucionem el problema dels mosquits?
  5. Comunicació: Com comuniquem les solucions aportades?

Planifiquem el projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

Publicat el per
Respon

consumidor

Justificació del tema

Realment necessitem tot allò que comprem? Com seria la nostra vida si no disposéssim de tots els objectes que tenim? Cada quant ens comprem un telèfon mòbil nou? Quants dispositius electrònics tenim a casa? En quina mena de botigues comprem la roba que portem? En comprem sovint? Ens posem la mateixa roba  durant més de dues temporades seguides? Tenim roba a l’armari que mai ens hem arribat a posar? Sabem qui i com es fabriquen aquests productes? Som conscients de les conseqüències socials i mediambientals dels nostres hàbits de  consum? Sabem quina diferència hi ha entre consum responsable i consum irresponsable?

Es pot dir que en molts països del món es compra i es consumeix compulsivament tota mena de productes sense tenir-ne en compte l’impacte mediambiental i social. La gent gaudeix de tota mena de coses que els ajuden a tenir una vida més còmoda i confortable. A més a més, importants campanyes publicitàries s’encarreguen de vendre un ideal de vida que es basa en l’adquisició de béns materials. Ara bé, mentre això passa, en molts altres llocs del món hi ha persones que són víctimes de la manca de recursos naturals, que són explotades i maltractades, i que viuen sotmeses a una situació de pobresa, de patiment i d’injustícia permanents.

Ja fa uns quants cursos que a l’institut Baldiri Guilera intentem que els nois i noies de tercer d’ESO entenguin què és el comerç just i el consum responsable. Enguany, però, hem decidit dur a terme un projecte que els doni l’oportunitat de reflexionar sobre els seus hàbits de consum i els de la societat en la qual viuen. Per fer-ho hem intentat que el tema del projecte sigui significatiu per a ells, motiu pel qual hem intentat parlar del consum responsable a partir de dos productes que tots ells utilitzen: dispositius electrònics (especialment mòbils) i roba.

A partir d’aquest treball, els nois i noies han reflexionat sobre la diferència que hi ha entre consumir de manera responsable i fer-ho de manera irresponsable. Han buscat informació sobre conceptes com sostenibilitat, comercialització justa, economia local i de proximitat, gestió de residus i eficiència energètica. A més a més, han descobert col·lectius de persones compromeses que han desenvolupat sistemes de producció i comercialització que respecten el medi ambient i els drets humans. Per últim, també han tingut l’oportunitat d’aportar les seves idees i de proposar alternatives al consum “irresponsable”.

Objectius del projecte

  • Identificar i reconèixer què és el consum responsable, sostenible, ètic i local.
  • Prendre consciència de les injustícies i perjudicis socials i mediambientals que implica un consum irresponsable.
  • Reflexionar sobre les diverses causes generadores de pobresa i desigualtat.
  • Conèixer la cadena de producció de l’electrònica, especialment de telèfons mòbils i ordinadors portàtils, i la vulneració de drets humans i laborals que es cometen en aquest procés.
  • Conèixer la cadena de producció del tèxtil i la vulneració de drets laborals que es cometen.
  • Cercar i plantejar alternatives al consum irresponsable.
  • Fer una proposta de consum alternatiu d’un producte i dissenyar una campanya publicitària per donar-lo a conèixer.
  • Desenvolupar la capacitat d’anàlisi crítica.
  • Argumentar de manera clara i amb correcció lingüística opinions.
  • Conèixer les característiques més importants del llenguatge publicitari.

Proposta de producte final

Tal com s’ha dit, l’objectiu final del projecte és que els alumnes duguin a terme una campanya publicitària i, posteriorment, presentar-la davant companys i professors.  Aquesta campanya ha de tenir dos objectius ben definits:

  1. conscienciar la gent sobre què és el consum responsable i el consum irresponsable;
  2. oferir una alternativa responsable pel que fa al consum de productes tèxtils o dispositius electrònics.

Matèries i professors que intervenen en el projecte

Grup Impulsor: Míriam Rubio (professora de Ciències Socials i d’Ètica), Marta Mañes (directora del centre i professora de Tecnologia), Félix Pérez (professor de Física i Química), Albert Batlle (professor de Matemàtiques), Núria Ramírez (professora d’Educació Visual i Plàstica), Mariola Grande (professora de Física i Química i coordinadora de 3r d’ESO) i Núria Gutiérrez (professora de Llengua Catalana i tutora d’Aula d’Acollida).

Tasques:

Participen en la formació del PFZ: Treballs per projectes que es realitza en el nostre institut (curs 2016-17).

Creen el marc que permet dissenyar el nou Treball de síntesi de 2n ESO incorporant dinàmiques de treball cooperatiu.

Equip docent de 3r d’ESO: tot el professorat de 3r d’ESO.

Tasques:

Són coneixedors de la proposta de l’equip impulsor i han de valorar la possibilitat real d’implementar els canvis en el Treball de Síntesi de 3r d’ESO.

Participen en el disseny d’activitats d’aprenentatge incorporant les tècniques del treball cooperatiu.

Apliquen a les aules els acords presos en les reunions d’equips docents al respecte del TS.

Avaluen els diferents grups i alumnes segons els criteris d’avaluació establerts.

Equip directiu i claustre de professorat

Donen suport i ajuden a gestionar els canvis que suposen els nous procediments de treball cooperatiu: mobilitat de grups i alumnes, accés a la informació, organització de tallers, canvis en els horaris del professorat, etc.

 

Planificació Projecte Fem un circ a l’escola

Publicat el per
Respon

Volíem treballar el tema del circ amb els nens i nenes d’Educació Infantil. Per introduir el tema es va realitzar una sortida durant el segon trimestre a una casa de colònies que estava ambientada en el circ.

IMG_20170310_122413

La línia conductora del projecte és el funcionament del circ i els professionals que hi treballen.

Tot i que el tema ho hem proposat els mestres considerem que el tema del circ és molt atraient als nens i nenes i d’aquesta manera ha estat fàcil introduir-lo després de la sortida. A més els noms de les classes d’aquest curs estan relacionades amb el projecte.

El projecte s’està realitzant durant el mes de maig/juny. Cada curs està fent una sessió diària per treballar els continguts del projecte.

Sessió inicial:

Per iniciar el projecte ens va visitar a classe el pallasso “Pepote”. Aquest pallaso estava molt trist perquè el circ on treballava havia tancat i ell s’havia quedat sense feina. Així el Pepote va demanar ajuda als nens i nenes per poder muntar un circ a l’escola.IMG_20170502_153654

Com que tots els infants volien ajudar al Pepote els vam proposar la següent pregunta: Com podem fer un circ a l’escola?

Per poder guiar aquesta pregunta es van projectar a l’aula les imatges de la sortida que vam realitzar al circ. A partir d’aquestes imatges vam iniciar un debat per veure que sabien els nens i nenes sobre el circ.

Cadascuna de les mestres va anar recollint en una cartolina les idees principals que van dir els nens i nenes.

IMG_20170503_100219

Després els nens i nenes van fer un dibuix inicial sobre el circ per veure els seus coneixements respecte al tema.

Per iniciar el treball del projecte vam demanar ajuda a les famílies. Així havien de cercar informació o elements relacionats amb el circ amb els seus fills i filles.

Definició del producte final

El producte final del projecte serà una petita representació de circ que els nens i nenes faran per les famílies. També cada alumnes realitzarà una carpeta d’aprenentatge com a recull de totes les seves tasques.

A la representació cada alumne podrà realitzar el paper que més l’interessi o que tingui capacitat per realitzar.

Planifiquem el projecte “Baldiri, tot un món”

Publicat el per
Respon

 

Justificació del tema triat

La cultura és plural i diversa. No hi ha una sola cultura sinó moltes de diferents. La
diversitat cultural és una de les grans riqueses de la humanitat: gràcies a ella gaudim de l’enorme diversitat de formes expressives, artístiques, lingüístiques, estètiques i festives.

La interculturalitat consisteix a aconseguir que la relació entre les diferents cultures d’un mateix territori siguin positives. Es basa en el respecte mutu i la voluntat d’aprendre els uns dels altres.

El nostre institut, Baldiri Guilera, és un espai de trobada de diferents cultures, els nostres alumnes i professors són diversos, tant en els seus orígens com en la seva cultura. Aquesta diversitat ens enriqueix com a col·lectiu i com a persones.

Aquest curs, i dins de les activitats del treball de síntesi de 2n d’ESO, hem volgut posar de manifest aquesta gran diversitat cultural que viu dins del nostre institut.

Objectius del projecte

• Plantejar el tema del TS de 2n d’ESO (Diversitat Cultural) incorporant noves formes
d’aprenentatge que complementin les anteriors.

• Aprofitar el tema del TS i també algunes de les activitats generals, però al mateix
temps introduir un aprenentatge competencial i cooperatiu, que parteixi del
interessos de l’alumnat i de situacions reals i properes.

• Potenciar el treball de grup i atribuir les tasques i funcions als diferents membres
del grup. Practicar la dinàmica del treball cooperatiu.

• Posar de manifest que l’alumnat de l’institut Baldiri Guilera és divers, tant en els
seus orígens familiars com en la seva cultura i que aquesta diversitat ens enriqueix
com a col·lectiu i com a persones. Potenciar la curiositat dels alumnes envers altres
països i cultures.

• Organitzar una Fira de la diversitat per tal de mostrar les nostres recerques a tota la
comunitat.

Matèries i professors que intervenen en el projecte

Grup Impulsor: Núria Rovira (coordinadora de 2n d’ESO i professora de Tecnologia), Viviana Roig (professora de Música), Montse Ponce (Professora d’Ètica i Religió), Marina Oliva (professora de Matemàtiques), Raúl Torregrosa (professor de Matemàtiques), Ascen Lamora (coordinadora pedagògica i professora de Ciències de la Naturalesa) i Gemma Arija (professora d’Educació Física).

Tasques:

1. Participen en la formació del PFZ  “Treball per projectes”,  que es realitza al nostre
institut (curs 2016-17).

2. Creen el marc que permet dissenyar el nou Treball de Síntesi de 2n d’ESO incorporant dinàmiques de treball cooperatiu.

Equip docent de 2n ESO: tot el professorat de 2n d’ESO.

Tasques:

1. Són coneixedors de la proposta de l’equip impulsor i han de valorar la possibilitat real d’implementar els canvis en el TS de 2n ESO.

2. Participen en el disseny d’activitats d’aprenentatge incorporant les tècniques del treball cooperatiu.

3. Apliquen a les aules els acords presos en les reunions d’equips docents al respecte del TS.

4. Avaluen els diferents grups i alumnes segons els criteris d’avaluació establerts.

Equip directiu i claustre de professorat. Donen suport i ajuden a gestionar els canvis que suposen els nous procediments de treball cooperatiu: mobilitat de grups i alumnes, accés a la informació, organització de tallers, canvis en els horaris del professorat, etc.

Producte final que ha de fer l’alumnat

L’objectiu final d’aquest treball és que els alumnes de segon d’ESO muntin l’últim dia de la setmana de síntesi una Fira de la Diversitat a l’hemicicle del centre. En aquesta fira
exposaran els treballs que hauran realitzat durant la setmana a partir de les dades
obtingudes de l’enquesta i a través d’una sèrie de tasques que se’ls proposa i que
s’adjunten en un dossier.

Com que les activitats plantejades són diverses, també el resultat final del Treball serà divers:

Diari de bord: recull dels resultats i conclusions de les activitats d’aula proposades.

Panell informatiu: panell en forma de cub (per poder-los apilar) que recollirà aquella
informació més rellevant que els alumnes hauran seleccionat del país o regió que hauran escollit.

Exposició oral: cada grup disposarà d’uns 10 minuts per explicar aquelles curiositats o
aspectes que més els ha cridat l’atenció del país o regió que han estudiat.

Fira de la diversitat: muntatge d’una Fira de la Diversitat a l’hemicicle on cada grup
exposarà el seu panell informatiu. També serà l’espai per exposar allò fet als tallers als
altres companys (lectura dels contes teatralitzats, mostra gastronòmica, música i danses, activitats esportives i jocs de taula).

Planificant la festa final de curs de l’Escola Ramon Llull

Publicat el per
Respon

A l’Escola Ramon Llull hem decidit concretar un projecte d’escola on els alumnes de tots els cursos estiguin implicats en l’elaboració del producte final. Fent un sondeig general amb l’alumnat de cara a l’elaboració d’un projecte en comú, moltes de les idees més recurrents feien referència a les activitats que es podrien plantejar de cara a l’última setmana del curs escolar.

De manera que ens vam decidir a posar en marxa el nostre projecte “Festa de final de curs” amb el Leit Motiv d’oferir a l’alumnat l’oportunitat d’organitzar el seu propi final de curs. Per donar cabuda als diferents contextos que sortien de les propostes de tots els cicles, es van plantejar les següents tres preguntes:

  • Com t’agradaria acomiadar aquest curs amb el teu grup classe?
  • Què pot aportar el teu curs per acomiadar els alumnes de 6è i rebre a Primària els alumnes de P-5?
  • Com t’agradaria acomiadar-te de l’escola l’últim dia de classe?

Cap a finals de març van tenir lloc les converses inicials dels tutors amb els grups classe. Un cop recollides les seves idees, es va fer un consell d’alumnes, amb representants de cada classe, que van fer una posada en comú per filtrar les propostes més demandades. Posteriorment, els mateixos representants van procedir a informar els grups classe de l’elecció del projecte a elaborar.

IMG_20170406_101815

A nivell de centre, vam decidir que era necessari posar a disposició dels alumnes espais per a que representants de totes les classes poguessin celebrar reunions amb l’objectiu d’exposar i compartir les propostes de cada grup a les tres preguntes plantejades, així com organitzar com seria la festa i què prepararia cada cicle.

Un cop triades les activitats que faria cada grup i delimitada la feina que es faria a cada cicle… el projecte ja estava en marxa!

Les concrecions a les quals han arribat respecte al comiat de curs són:

Decorar el pati per ambients i dissenyar un circuït o gimcana d’activitats personalitzades al gust de cada nivell o cicle:

Els ambients també han quedat definits:

Educació infantil: EL MAR

Cicle inicial treballarà L’OEST AMERICÀ

Cicle mitjà: L’ESPAI

Cicle superior: LES CULTURES

L’horari de l’últim dia quedarà així:

9.00 – 9.30 Preparació de les activitats i decoració

9.30 – 11.00 Primer torn de gimcana

11-11.30 Pati

11.30-12.30 2n torn de gimcana

12.30 – 13.00 recollida de material i decoració

 

Planificació Escola Pepa Colomer

Publicat el per

ELS VOLCANS

Els alumnes de 1r i 2n de l’escola al Maig aniran de colònies a la zona volcànica de la Garrotxa, per tant, era un projecte que les mestres voliem engegar i vam aprofitar una notícia recent  sobre de l’Etna per fer-ho. Aquesta notícia va generar molt interés i molts interrogants entre els alumnes. Entre tots vam fer un debat i van sorgir diferents qüestions que els nens i nenes volien resoldre.

Els alumnes es van dividir en sis grups de treball cooperatiu (és l’agrupament habitual dins de l’aula), i cada grup va investigar alguna de les qüestions que van sorgir a la primera sessió. Dins del grup cada membre té un rol amb unes tasques concretes a desenvolupar.

Paral·lelament al treball en grups cooperatius també es fan activitats en gran grup.

LA MÀGIA

Fa dies que a la classe de 3rB els alumnes aprofiten els canvis de classe i estones d’esbarjo per fer trucs de màgia. El tutor en veure l’interés que s’ha generat, diu als seus alumnes que un dia els farà ell un truc de màgia.

Un cop fet el truc, els alumnes s’engresquen i volen ensenyar els seus propis trucs. El tutor en veure la motivació que suscita,  formula una pregunta: “Voleu que fem un espectacle de màgia aquí a l’escola?” Els alumnes responen afirmativament i s’inicia el projecte.

TXERNÒBIL

Durant el primer trimestre del curs, un alumne de la classe de 5è A, ens va anunciar que se n’anava, per primera vegada en la seva vida, a veure al seu avi que viu a Ucraïna. Fill de pare català i mare ucraïnesa, la seva família materna va viure de molt a prop l’accident de Txernòbil (1986) ja que el seu propi avi va formar part dels liquidadors, com a bomber, en l’extinció de l’incendi de la central nuclear.

Abans de marxar, ens va explicar on vivia actualment el seu avi i amb un company nouvingut, també ucraïnès, ens van mostrar el mapa d’Ucraïna, ens van fer notar que la seva llengua utilitza un alfabet diferent al nostre, el ciríl·lic, i entre tots vam situar Ucraïna al continent europeu.

Quan va tornar del seu viatge, ens va explicar les seves experiències i vam viure una tarda, especialment emotiva, quan ens va explicar que el seu avi, supervivent de la catàstrofe de Txernòbil, estava malalt, tants anys després, a causa de la seva exposició a la radiació expulsada pel la central nuclear, com tants i tants altres liquidadors. Ens va relatar el que el seu avi va viure en primera persona durant l’accident i ens va mostrar el regal que li havia fet: els galons de l’uniforme de bomber que duia en aquella època, quan Ucraïna encara formava part de la Unió Soviètica.

Tots vam quedar tan impressionats per la seva història i ens van sorgir tantes preguntes, que vam acordar que en algun moment del curs abordaríem, el que s’ha acabat convertint en el: Projecte Txernòbil.

PA201907

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.