Metodologia – Projecte Mosquits

La metodologia va ser el més lliure possible. La feina del professor va ser més de motivació i d’acompanyament i no tant de transmissió de coneixement. Tot i això, puntualment, sí que van fer el paper de professor convencional transmetent informacions molt concretes.

Cada alumne va disposar d’una graella mida foli amb els 5 apartats per tal d’anar-la omplint al final del dia. Els resultats es van posar en comú i cada dia s’enganxaven les conclusions als murals corresponents als 5 apartats que es trobaven penjats a l’aula.

Posada en pràctica del projecte mosquits

El projecte es va iniciar la primera setmana de maig:

  • El dijous 4 els alumnes van visitar el servei de control de mosquits del Baix Llobregat. Aquesta activitat va fer la funció d’engrescar i motivar als alumnes a l’hora que els va acostar la problemàtica existent amb els mosquits en l’àmbit local i regional.
  • El divendres 5 els alumnes van preparar les enquestes i van sortir al carrer per saber què en sap la població en general sobre els mosquits i la problemàtica associada.
  • El dilluns 8 va fer una recerca pràctica  de la problemàtica real al centre (zones on hi ha més mosquits, espècies de mosquits que ens trobem i mesures que es prenen actualment).
  • El dimarts 9 van conèixer propostes existents (visita al centre Les Salines) i decidir quines mesures es podien portar a terme (fumigar, fer arribar un informe a l’ajuntament o la direcció, posar mosquiteres, etc.).
  • I finalment el dimarts 9 van haver de crear el Servei de Control de Mosquits del Ribera Baixa i comunicar les accions que hagin concretat.

Components projecte mosquits

Som un grup de professors de 3r d’ESO que hem estat treballant durant aquest any alliberats d’una hora de guàrdia per poder crear el projecte, dissenyar els continguts i materials així com la planificació.

Els professors que han liderat el projecte som:

  • Sílvia Garcia Alconchel: professora de Tecnologia i Física i Química.
  • Carlos López Pulido: professor de Tecnologia i Matemàtiques
  • Julio Tena Villalonga: professor de Biologia i Geologia i tutor del grup-classe.

La resta de professors que han col·laborat en la posada en marxa del projecte va ser: Fuensanta Marín, Carles Garcia, Margarita Gené, Gema Macías, Oriol Sellarès, Gonzalo Lahora, Marian Miquel i Javier Campoy.

Planificació projecte mosquits

El projecte sobre la problemàtica dels mosquits als Ribera Baixa s’allargarà durant 4 dies en els quals es treballaran 5 apartats:

  1. Motivació: Estic fins als nassos dels mosquits!!!!
  2. Coneixement previ: Què en sabem dels mosquits?
  3. Recerca: Què necessitem saber sobre els mosquits?
  4. Solucions: Com solucionem el problema dels mosquits?
  5. Comunicació: Com comuniquem les solucions aportades?

Fem camí! Institut Ribera Baixa

Aquest curs, al Ribera Baixa, un grup de professors i professores hem iniciat un camí de reflexió i renovació pedagògica.

El curs passat el vam tancar ja debatent què enteníem per projectes, i reflexionant com podíem fer canvis metodològics a l’aula.

Ens vam engrescar i a principi de curs, més de vint persones iniciàvem una formació interna. Una cosa ens portava a una altra i ens van convidar donar un pas endavant i treballar en xarxa amb altres centres, companys i companyes, entrant així a formar part de la Xarxa de Competències Bàsiques.

I aquí estem, aprenent amb il·lusió, reflexionant, experimentant, compartim, creixent com a docents,… A punt d’implantar els projectes que hem dissenyat al llarg del curs. Anem a veure com creix allò que estem sembrant!

images

 

Producte final del projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

Tal com ja hem dit en la presentació del projecte, els nois i noies de tercer d’ESO han treballat en grups per tal de confeccionar una campanya publicitària sobre el consum responsable, sostenible, ètic i local. Al llarg de quatre dies han buscat informació, han mirat documentals i vídeos diversos, han debatut, han aportat idees i han fet propostes alternatives al consum irresponsable. Alguns grups, fins i tot, han inventat peces de vestir o dispositius electrònics respectuosos amb el medi ambient.

Foto 1

Cada grup ha triat com a mínim tres formats publicitaris diferents per tal de dur a terme la seva companya publicitària. Així, doncs, han elaborat espots publicitaris, àudios, entrevistes promocionals, cartells, tríptics, fulletons informatius i, fins i tot, objectes diversos que els han permès donar força a la seva campanya. En cadascuna de les tres presentacions publicitàries han hagut d’emprar una llengua diferent (català, castellà i anglès). Per tant, s’ha considerat imprescindible que utilitzin indistintament català, castellà i anglès.

Foto 6 Foto 7  Foto 9 Foto 10 Foto 11 Foto 12 Foto 13 Foto 14 Foto 15 Foto 16

 

A més a més, tots els grups han col·laborat en l’elaboració d’un projecte col·lectiu: un cub del consum responsable. De fet, quan vam plantejar el projecte vam considerar que una bona manera de promocionar i de donar a conèixer el seu treball a tothom seria mitjançant una gran plataforma expositiva interactiva, que podia anar canviant cada cert temps ja que permetria exposar imatges diferents. De forma divertida, doncs, els nois i noies han  confeccionat trencaclosques gegants en forma de cub. Cada grup classe ha realitzat un cub de sis cares, cadascuna de les quals ha estat dissenyada per un dels equips.

Foto 8

 

 

Avaluem el projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

Eines d’avaluació

Per calcular la nota que cal posar al Treball de Síntesi es valoraran a parts iguals els següents aspectes:

  • Cub del consum responsable
  • Campanya publicitària
  • Exposició oral
  • Treball a l’aula
  • Participació en el taller
  • Autoavaluació i coavaluació

Els professors que han fet el seguiment del treball dels alumnes són els encarregats de posar la nota de treball a l’aula i de valorar el producte final.

El paper actiu de l’alumnat en l’avaluació del projecte

Si tenim en compte que en el procés d’elaboració d’un treball intervenen diversos factors, l’avaluació de qualsevol projecte no és gens fàcil. De fet, segurament és un dels aspectes que ens ha resultat més complicat. No obstant això, des d’un primer moment hem tingut clar que els nois i noies de tercer havien d’intervenir activament en l’avaluació del seu treball. En tant que eina fonamental d’autoregulació dels propis aprenentatges, hem intentat que fessin un seguiment diari del procés d’elaboració del treball, tant a nivell individual com a nivell grupal. Per fer-ho possible tots els alumnes han disposat de graelles de coavaluació i d’autoavaluació diària. A més a més, també hem intentat que cada dia reflexionin sobre el que han après al llarg de la jornada, és a dir, els hem demanat que facin un diari d’aprenentatge molt senzill.

GRAELLA DE COAVALUACIÓ

Imatge graella coavaluació

GRAELLA D’AUTOAVALUACIÓ

Imatge graella autoavaluació

Implementem el projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

Desenvolupament del projecte

Abans de començar el projecte

Una setmana abans de dur a terme el projecte, tots els alumnes de tercer han fet una avaluació inicial a partir de la qual s’han dut a terme algunes reflexions sobre el consum responsable, sostenible, ètic i local. Això ha estat possible gràcies a les hores que la professora de ciències socials ha dedicat a tractar aquestes qüestions.

 

Primer dia: presentació del projecte (8 a 14.30)

El primer dia duem a terme diverses activitats:

  1. Presentació del projecte.
  2. Visionat del documental “Comprar, llençar, comprar. La història secreta de l’obsolescència programada” i elaboració d’un seguit de preguntes sobre el vídeo.
  3. Taller sobre consum responsable (“La traçabilitat impossible i què hi ha darrere dels mòbils?”), a càrrec de l’ONG Setem.
  4. Reunió dels equips de treball, repartiment de rols i selecció de l’àmbit de treball.

 

Segon dia: planificació de la campanya publicitària (8 a 14.30)

Avui els equips de treball ja estan formats i a cada alumne ja se li ha assignat un rol.  A més a més, cada grup ha triat l’àmbit de treball sobre el qual vol treballar. És moment, doncs, de decidir quin tipus de campanya publicitària es durà a terme, quins formats publicitaris es triaran (tríptic, cartell, espot publicitari, nota de veu…) i quina informació s’hi inclourà.  A  més a més, cada equip haurà de triar la imatge i el text que necessitarà per fer una de les cares del cub del consum responsable.

 

Tercer dia: disseny de la campanya publicitària (8 a 14.30)

Ara que tots els grups ja saben quin tipus de campanya publicitària volen dur a terme, cal posar fil a l’agulla. Tothom ha de començar a elaborar-la. Per això cal buscar informació i dissenyar els formats publicitaris triats. Avui també és el dia de treballar en un projecte comú en el qual intervé tot el grup classe: el cub del consum responsable. Cada equip ha de confeccionar la seva cara del cub.

Foto 3

 

Quart dia: disseny i elaboració de la campanya publicitària (8 a 14.30)

Arribats en aquest punt, els grups ja tenen la feina molt avançada. Avui és el dia dedicat a acabar la campanya publicitària i a preparar l’exposició oral.

Foto 4

 

Foto 5

Cinquè dia: presentació de la campanya publicitària (8 a 14.30)

Cada grup exposa el seu treball davant la resta de companys de la seva classe. Per fi ha arribat el moment de mostrar als altres el resultat de la feina feta. Ara és el moment de demostrar què s’ha après aquests dies i de defensar les propostes que han d’ajudar a potenciar un consum responsable. I, per bé que és molt important presentar el projecte propi, també és fonamental aprendre dels altres, és a dir, d’escoltar i valorar les propostes dels companys i companyes d’altres grups.

Metodologia del projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

Agrupació dels alumnes (equips cooperatius, assignació de rols)

Els alumnes han estat agrupats en equips cooperatius de quatre o cinc persones. Els grups (heterogenis) han estat proposats pels tutors i han estat integrats per nois i noies a cadascun dels quals se’ls ha assignat un rol.

Portaveu: persona que es posa en contacte amb el professor o professora, o amb altres portaveus per tal de fer preguntes o aclarir dubtes.

Secretari: membre del grup que s’encarrega de prendre nota de les informacions. Ha d’omplir les graelles d’avaluació i completar diversos documents.

Coordinador de tasques: encarregat de comprovar que les tasques s’han distribuït bé i que s’estan duent a terme d’acord amb la planificació establerta. També s’ha d’encarregar de donar el torn de paraula dins el grup.

Tècnic de recerca: responsable de portar un telèfon mòbil o un ordinador per fer la recerca d’informació.

Foto 1

Docència compartida? Més d’un professor a l’aula?

Per a la realització dels horaris del professorat s’han tingut en compte els següents aspectes:

  • Pel que fa l’organització de centre, s’ha procurat que un mateix professor tingui hores només a un nivell (1r d’ESO, 2n d’ESO o 3r d’ESO), cosa que permet reduir el nombre de professors que participen en el seguiment dels alumnes durant la setmana.
  • S’ha procurat que els tutors i les tutores tinguin el màxim d’hores possibles amb el seu grup, per poder fer millor el seguiment de l’alumnat.
  • S’han assignat dues hores seguides d’un mateix professor a un mateix grup, sempre que el professor o professora hi ha estat d’acord i s’ha pogut fer. D’aquesta manera s’eviten interrupcions i estones que els alumnes queden sols a les aules. D’altra banda, el fet de disposar de més d’un professor a l’aula facilita l’atenció a l’alumnat i alhora facilita la tasca d’avaluar de manera competencial el treball realitzat pels nois i noies.

Proposta d’activitats i temporització

Durant la setmana dedicada al projecte, l’alumnat duu a terme diverses activitats:

  • Visionat de documentals.
  • Participació en tallers de conscienciació sobre consum responsable.
  • Filmació d’espots publicitaris.
  • Elaboració d’enquestes.
  • Disseny i confecció de tríptics i cartells publicitaris.
  • Confecció de guions previs a la gravació d’espots publicitaris.
  • Cerca d’informació.

Per bé que els alumnes poden organitzar-se el temps com volen per anar realitzant les diferents activitats d’aula, al llarg de la setmana tenen un seguit d’activitats prefixades. És per això que  el primer dia se’ls entrega un  horari on poden veure quines activitats s’han previst i on poden trobar una proposta de programació (tasques per dia i hora) que els pot servir de guia per organitzar-se.

Graella planificació

Planifiquem el projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

consumidor

Justificació del tema

Realment necessitem tot allò que comprem? Com seria la nostra vida si no disposéssim de tots els objectes que tenim? Cada quant ens comprem un telèfon mòbil nou? Quants dispositius electrònics tenim a casa? En quina mena de botigues comprem la roba que portem? En comprem sovint? Ens posem la mateixa roba  durant més de dues temporades seguides? Tenim roba a l’armari que mai ens hem arribat a posar? Sabem qui i com es fabriquen aquests productes? Som conscients de les conseqüències socials i mediambientals dels nostres hàbits de  consum? Sabem quina diferència hi ha entre consum responsable i consum irresponsable?

Es pot dir que en molts països del món es compra i es consumeix compulsivament tota mena de productes sense tenir-ne en compte l’impacte mediambiental i social. La gent gaudeix de tota mena de coses que els ajuden a tenir una vida més còmoda i confortable. A més a més, importants campanyes publicitàries s’encarreguen de vendre un ideal de vida que es basa en l’adquisició de béns materials. Ara bé, mentre això passa, en molts altres llocs del món hi ha persones que són víctimes de la manca de recursos naturals, que són explotades i maltractades, i que viuen sotmeses a una situació de pobresa, de patiment i d’injustícia permanents.

Ja fa uns quants cursos que a l’institut Baldiri Guilera intentem que els nois i noies de tercer d’ESO entenguin què és el comerç just i el consum responsable. Enguany, però, hem decidit dur a terme un projecte que els doni l’oportunitat de reflexionar sobre els seus hàbits de consum i els de la societat en la qual viuen. Per fer-ho hem intentat que el tema del projecte sigui significatiu per a ells, motiu pel qual hem intentat parlar del consum responsable a partir de dos productes que tots ells utilitzen: dispositius electrònics (especialment mòbils) i roba.

A partir d’aquest treball, els nois i noies han reflexionat sobre la diferència que hi ha entre consumir de manera responsable i fer-ho de manera irresponsable. Han buscat informació sobre conceptes com sostenibilitat, comercialització justa, economia local i de proximitat, gestió de residus i eficiència energètica. A més a més, han descobert col·lectius de persones compromeses que han desenvolupat sistemes de producció i comercialització que respecten el medi ambient i els drets humans. Per últim, també han tingut l’oportunitat d’aportar les seves idees i de proposar alternatives al consum “irresponsable”.

Objectius del projecte

  • Identificar i reconèixer què és el consum responsable, sostenible, ètic i local.
  • Prendre consciència de les injustícies i perjudicis socials i mediambientals que implica un consum irresponsable.
  • Reflexionar sobre les diverses causes generadores de pobresa i desigualtat.
  • Conèixer la cadena de producció de l’electrònica, especialment de telèfons mòbils i ordinadors portàtils, i la vulneració de drets humans i laborals que es cometen en aquest procés.
  • Conèixer la cadena de producció del tèxtil i la vulneració de drets laborals que es cometen.
  • Cercar i plantejar alternatives al consum irresponsable.
  • Fer una proposta de consum alternatiu d’un producte i dissenyar una campanya publicitària per donar-lo a conèixer.
  • Desenvolupar la capacitat d’anàlisi crítica.
  • Argumentar de manera clara i amb correcció lingüística opinions.
  • Conèixer les característiques més importants del llenguatge publicitari.

Proposta de producte final

Tal com s’ha dit, l’objectiu final del projecte és que els alumnes duguin a terme una campanya publicitària i, posteriorment, presentar-la davant companys i professors.  Aquesta campanya ha de tenir dos objectius ben definits:

  1. conscienciar la gent sobre què és el consum responsable i el consum irresponsable;
  2. oferir una alternativa responsable pel que fa al consum de productes tèxtils o dispositius electrònics.

Matèries i professors que intervenen en el projecte

Grup Impulsor: Míriam Rubio (professora de Ciències Socials i d’Ètica), Marta Mañes (directora del centre i professora de Tecnologia), Félix Pérez (professor de Física i Química), Albert Batlle (professor de Matemàtiques), Núria Ramírez (professora d’Educació Visual i Plàstica), Mariola Grande (professora de Física i Química i coordinadora de 3r d’ESO) i Núria Gutiérrez (professora de Llengua Catalana i tutora d’Aula d’Acollida).

Tasques:

Participen en la formació del PFZ: Treballs per projectes que es realitza en el nostre institut (curs 2016-17).

Creen el marc que permet dissenyar el nou Treball de síntesi de 2n ESO incorporant dinàmiques de treball cooperatiu.

Equip docent de 3r d’ESO: tot el professorat de 3r d’ESO.

Tasques:

Són coneixedors de la proposta de l’equip impulsor i han de valorar la possibilitat real d’implementar els canvis en el Treball de Síntesi de 3r d’ESO.

Participen en el disseny d’activitats d’aprenentatge incorporant les tècniques del treball cooperatiu.

Apliquen a les aules els acords presos en les reunions d’equips docents al respecte del TS.

Avaluen els diferents grups i alumnes segons els criteris d’avaluació establerts.

Equip directiu i claustre de professorat

Donen suport i ajuden a gestionar els canvis que suposen els nous procediments de treball cooperatiu: mobilitat de grups i alumnes, accés a la informació, organització de tallers, canvis en els horaris del professorat, etc.