Com hem planificat el projecte?

En la planificació del projecte ha intervingut un grup de 7 professores, majoritàriament de l’equip docent de Primer d’ESO.

Durant tot el curs s’ha realitzat una reunió setmanal els divendres de 12:40 a 13:35h on s’ha anat desenvolupant tota l’organització del projecte. Val a dir, que hi ha hagut diferents incidències que han afectat al desenvolupament de les reunions (incompatibilitat horària,  urgències, festius, etc). Tot i això, les reunions s’han anat tornant més productives a mesura que s’anava apropant la data d’execució del projecte.

Per a la planificació s’han tingut en compte diferents aspectes:

  •         Establir un producte final atractiu pels alumnes de primer d’ESO.
  •         Formar grups heterogenis i interclasses per a realitzar el projecte.
  •         Consensuar els objectius del projecte.
  •         Consensuar la temàtica del projecte.
  •         Preparar el material inicial per motivar l’alumnat: càpsules del temps.
  •         Preparar els diferents documents per a l’alumnat i el professorat.
  •         Establir un sistema d’avaluació.

La veu dels alumnes – Projecte Txernòbil

Tot seguit us deixem una mostra de la opinió dels alumnes de 5èA sobre el Projecte Txernòbil.

Alumne 1A

El Projecte Txernòbil ha sigut molt emocionant perquè he vist que hi ha persones molt valentes que van arriscar la seva vida per aturar la radiació.

També he conegut a un fotògraf que es deia Igor Kostin gràcies al qual tenim la primera foto després de l’accident.

Alumne 2M

A mi m’ha agradat molt aquest projecte perquè he conegut històries molt interessants i també perquè tots junts hem construït una “escala” fins arribar a Txernòbil.

Alumne 3D

A mi m’ha interessat molt aquest projecte perquè hem après moltes coses noves i perquè m’he adonat que tot té molta relació.

Alumne 4L

A mi m’ha agradat molt el Projecte Txernòbil perquè des de petita m’interessen aquests temes. M’ha impactat molt el que va passar i sobretot que un amic de la classe tingui una família que hagi hagut de passar per tot això.

Alumne 5I

A mi m’ha agradat el Projecte Txernòbil perquè he sentit coses amb les babushkas (àvies que han tornat a la Zona d’Exclusió) i perquè he descobert que els documentals són molt interessants.

Opinió alumnes 6è sobre el projecte “Festa de fi de curs”

Aquí us deixem una mostra de les opinions que els alumnes de 6è han escrit respecte al projecte que han realitzat sobre la creació de la festa de fi de curs de l’escola.

 

Alumne 1

“La meva opinió sobre el projecte de final de curs és que m’ha agradat bastant perquè hem treballat en grup.

Encara que ens hem  enfadat perquè hi havia coses que no es podien fer ja que eren perilloses. A part d’això tot ha sortit molt bé i m’ha agradat el resultat.

Ha estat divertit preparar les activitats, i hem après més amb aquest mètode que amb el tradicional.”

 

Alumne 2

” La meva opinió de la festa de fi de curs és que m’ha agradat molt perquè he après a treballar en grup i ho he passat molt bé.

També m’ha agradat perquè al institut farem projectes en grup i així jo no em poso nerviosa i deixo als demés dir la seva opinió. Abans hem posava molt nerviosa i ara ja no em poso tant gràcies als projectes que hem treballat amb l’Olga.”

 

Alumne 3

“He après molt en aquest projecte, lo únic és que no crec que estiguem preparats per a treballar en grup. La veritat és que som una mica egoistes a l’hora de posar-nos d’acord, però sense comptar això, tot ha anat molt bé.

M’agrada tenir responsabilitat d’aquest tipus i encara que no ho sembli t’ho passes bé i aprens coses molt bones per després.”

 

Alumne 4

“M’han agradat molt aquests últims mesos treballant per projectes, ha sigut molt divertit.. Tots hem après coses noves.

És veritat que aquesta manera de treballar ens posa nerviosos, però som nens i no ho podem evitar.

Hem treballat dos projectes: preparar la festa de final de curs i el projecte de les pel·lícules. Amb aquest últim hem après una mica d’història i hem posat molta imaginació! Ens ho hem passat molt bé fent el muntatge de la pel·lícula i gravant!

Com sempre, hi han hagut baralles, però amb poca freqüència. Jo crec que treballar per grups ajuda a comunicar-nos millor.”

 

Alumne 5

“Aquest projecte ens ha costat molt més de realitzar en general: en temps, diners, treball… però tots estem molt satisfets amb els nostre treball i creiem que tota l’escola s’ho passarà molt bé, i ens agradaria que s’ho passesin tan bé com nosaltres preparant aquest projecte.

Aquesta serà una gimcana molt especial i molt màgica, que marcarà el nostre esforç i serà inolvidable. Tots els de 6è esperem que amb aquesta gincama tot l’escola ens recordi i ens porti als seus cors.”

 

 

L’hem dut a terme?

Al nostre centre, l’alumnat de segon se’n va de colònies durant el crèdit de síntesi, de manera que abans d’aquesta setmana no hem trobat les condicions adequades per implementar el projecte. Per aquest motiu, hem cregut convenient portar-lo a la pràctica el curs 2017-2018 i, aprofitant que tenim un cert marge fins aleshores, ens hem plantejat posar-nos en contacte amb el CRAM (https://cram.org/ca/centre-de-recuperacio-el-prat-del-llobregat/) per valorar la possibilitat d’una col·laboració mútua i, d’aquesta manera, enriquir el projecte

Què hauran de fer?

Iniciem el projecte per mitjà d’una carta que “l’alcalde” d’El Prat envia als alumnes del nostre institut demanant-los ajuda respecte de les problemàtiques mediambientals que el canvi climàtic està generant al nostre municipi.

En aquesta carta se’ls demana que elaborin una campanya de sensibilització destinada als seus conciutadans a fi de crear bones pràctiques de cara a frenar o evitar les causes del canvi climàtic. D’aquesta manera presentem quin volem que sigui el producte final d’aquest projecte. Es tracta d’un producte que ha de funcionar, però la forma i el camí per arribar-hi depèn d’ells. Tot i així, els proposem una sèrie d’activitats que els facilitarà l’aprenentatge del que necessiten saber per aconseguir el seu objectiu.

També hem de dir que facilitem, tant al professorat com a l’alumnat, una pauta amb les instruccions d’aquestes activitats, a fi que els quedi clar què és el que han de fer.

Les activitats són les següents:

-Primera activitat: “Climate Change: Introduction”.

Durant aquesta activitat, els nens visualitzaran el curtmetratge d’Steve Cutts Man (inserir link: https://www.youtube.com/watch?v=WfGMYdalClU). A partir d’aquí, duran a terme un Vision Board o un Collage amb allò que els desperti el film.

A continuació hauran de veure el documental Before the Flood. Podran crear un MindMap que expressi de manera sintètica tots els coneixements que han interioritzat.

-Segona activitat: “Decàleg per evitar el canvi climàtic”.

Durant aquesta activitat els alumnes hauran de respondre una sèrie de preguntes:

  • Què pots fer en el dia a dia per estalviar energia i aigua?
  • Quines coses es poden reutilitzar o reciclar?
  • Què fas tu actualment per ser més ecològic?
  • Trobes alguna pregunta més per afegir-hi?

A partir d’aquí, es crearà un vídeo/Power Point on s’expliquin cinc maneres d’evitar el canvi climàtic.

-Tercera activitat: “QuèQuiCom”.

Durant aquesta activitat l’alumnat veurà un dels capítols d’aquest programa divulgatiu dedicat al canvi climàtic: (inserir link: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Lefecte-hivernacle-i-el-canvi-climatic/video/3113690/).

Amb l’ajuda d’unes imatges, hauran de rescatar del programa els conceptes i idees més bàsics que volem que adquireixin.

-Quarta activitat: “Kahoot

A partir de la informació obtinguda del Slideshare https://www.slideshare.net/immav/el-canvi-climtic, els alumnes hauran d’accedir al Kahoot que hem creat i jugar-hi entre tots plegats. Així els nens aprendran jugant i podran comprovar tot el que han après fins ara!

El punt final de totes aquestes activitats serà la creació, per part de cada grup, de la campanya sensibilitzadora que se’ls ha demanat a l’inici del projecte. Ara la podran fer gràcies a totes les eines i informacions donades.

D’on ha sorgit el nostre projecte?

Ens hem estat reunint una hora a la setmana durant tot el curs per, d’una banda, compartir l’experiència i aprenentatges adquirits en una formació de treball per projectes feta al centre i, d’una altra banda, iniciar i elaborar un projecte per implementar al nivell de segon, o bé aquest curs o bé al curs vinent.

El projecte que hem creat té el punt d’inici en una de les sessions formatives de treballs per projectes. En aquesta sessió ens vam decidir pel tema que treballaríem. Com que a segon d’ESO es fa el crèdit de síntesi sobre el mar, hem volgut lligar aquest tema amb el nostre projecte, creant un marc més ampli, en què puguem entendre què és el canvi climàtic i com aquest té incidència en l’ecosistema marí. Perquè el tema tingués un interès immediat en l’alumnat, hem volgut concretar la problemàtica en el litoral on vivim, el delta de Llobregat. A més a més, pensem que aquest tema ens permet treballar des de diferents disciplines, cosa que el fa atractiu per a un projecte d’aquestes característiques.

Hem pensat que el projecte es podria desenvolupar en una setmana, en un total aproximat de 22 hores, tot i que aquesta apreciació horària pot tenir una certa flexibilitat, pel que fa a l’organització de l’alumnat a l’hora de distribuir les diverses activitats.

Pel que fa a l’alumnat, hem distribuït els alumnes en petits grups heterogenis de cinc alumnes. El que volem és que, dins de cada grup, cadascú agafi una responsabilitat i es puguin organitzar de manera tan autònoma com sigui possible.

 

Producte Final – Txernòbil

El producte del nostre Projecte s’ha dividit en quatre subproductes i una conclusió que junts han conformat el resultat de la nostra investigació.

1 – Mural de Txernòbil

Dos nens de la classe van realitzar, espontàniament, una representació en forma de dibuix de la Central de Txernòbil i vam decidir que potser podríem dibuixar-la en gran per posar-la al passadís i mostrar part de la nostra feina a tothom.

Prenent com a base el dibuix dels companys vam pensar què hi podríem afegir per proporcionar informació complementària.

El mural, doncs, va contenir:

  • El dibuix del reactor no. 4 i la seva xemeneia característica.
  • La radioactivitat que es va escampar per l’atmosfera
  • Els nostres propis noms escrits amb alfabet grec, tal com es denomina a les partícules i raigs radioactius: alfa (α), beta (β) i gamma (γ), simbolitzant les persones irradiades a causa de l’accident.
  • Senyals de perill de radiació i de ciutat contaminada.
  • Dibuixos de xapes de: Nuclears? No, gràcies! en diferents idiomes com a símbol d’àtoms ecològics.

2 – Polseres Candela

Una de les activitats solidàries organitzades per l’AMPA d’enguany ha estat participar en el Projecte Polseres Candela amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació del càncer infantil.

Aquesta activitat va donar peu a que per la nostra banda aprofundíssim en els tipus de càncer infantil més freqüents provocats per l’excessiva exposició a la radioactivitat dels nens i nenes irradiats per l’explosió de Txernòbil.

Amb l’ajut d’una voluntària de l’Hospital de Sant Joan de Déu de la planta infantil d’oncohematologia vam elaborar polseres candela i així contribuir, amb la nostra feina, a la recerca per avançar en el coneixement de la leucèmia i altres tipus de càncer que afecten a nens i nenes de tot el món, i per suposat als afectats de Txernòbil.

3 – Exposició

Mitjançant el Mapa Mental elaborat al final del projecte dels aspectes més rellevants tractats, per parelles van triar dos conceptes amb l’objectiu d’exposar a la resta de la classe les evidències sobre el seu aprenentatge concret i les seves conclusions al respecte.

4 – Entrevista

Vam poder realitzar una entrevista formal a la mare del company ucraïnès, a partir de la qual ens va explicar com ella va viure, amb 6 anys, aquell moment i com el va viure la seva pròpia família.

L’entrevista va suposar el moment culminant de tot el Projecte ja que vam escoltar, en primera persona, allò que no s’explica als llibres ni a cap documental: sentiments, sensacions, percepcions, records i va permetre que ens adonéssim de com poden afectar fets aliens i externs a la vida d’una persona i de tota una família.

Les preguntes de l’entrevista van ser les següents:

1 – Quants anys tenia quan va explotar la Central Nuclear de Txernòbil?

2 – Va sentir por allà on vivia després de l’accident?

3 – A vostè li va afectar la radiació? I a la seva família?

4 – Com es va sentir quan va saber tot el que passava?

5 – En quin moment de la seva vida va ser conscient de la gravetat de l’accident de la Central Nuclear?

6 – A quina ciutat d’Ucraïna vivia? Van seguir vivint al mateix lloc després de l’accident?

7 – Què recorda del període de l’accident?

8 – Com van reaccionar, vostè i la seva família quan els van avisar del perill de radiació?

9 – Quina era la seva vida habitual abans de l’accident?

10 – Es va amagar a algun lloc?

11 – Amb quin ambient es vivia després de l’accident?

12 – Quina tasca va fer el seu pare després de l’accident?

13 – Com li va canviar la vida aquest tràgic accident?

14 – Què opina sobre el fet que nosaltres hàgim realitzat un Projecte de Treball sobre Txernòbil?

15 – Què pensa sobre les centrals nuclears?

Conclusions

La nostra conclusió ha resultat unànime: Nuclears? No, gràcies!

Pensem que no cal posar en perill ni a les persones ni al planeta per generar energia elèctrica mitjançant Centrals Nuclears.

Ara, sabem que és possible generar electricitat amb les Energies Renovables i que els nostres governants haurien de posar fil a l’agulla de manera urgent davant d’aquest problema.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la imatge.

Implementació – Projecte Txernòbil

Caixa de Pandora

Havent descobert l’amagatall de l’àtom, tots tenim la missió, primer individual, de cercar informació que ens permeti anar esbrinant diferents aspectes a l’entorn de Txernòbil.

Aquesta primera feina individual es fa a casa, i té per objectiu generar un intercanvi a l’escola d’idees i materials que es posen en comú, primer en petit grup i després en forma de debat en gran grup.

A tall d’exemple, en aquesta primera fase, algunes de les aportacions dels alumnes han estat les següents:

  • Definició d’àtom
  • Bibliografia trobada a la Biblioteca Municipal
  • Documentals sobre Txernòbil trobats al YouTube
  • Taula Periòdica dels elements químics
  • Les Centrals Nuclears generen electricitat
  • Fotografies sobre deformacions congènites

Entre tots mirem d’endreçar totes les aportacions, descartar les que són anecdòtiques i convertir en idees força les que guiaran el nostre Projecte.

Globalització i Transdisciplinarietat

Durant el Projecte s’intenten integrar les disciplines i/o activitats que coincideixen en el temps amb el curs habitual de la vida de l’escola.

En el nostre cas, el Projecte ha coincidit amb Sant Jordi i Educació Viària.

Així doncs, per Sant Jordi, vam intentar situar-nos anímicament dins de la tragèdia i els alumnes van escriure poemes sobre Txernòbil.

Pel que fa a l’Educació Viària, vam aprofundir en els senyals de circulació de perill i vam descobrir els senyals que adverteixen del perill de radiació i ens vam inventar una per a les ciutats contaminades com la de Prípiat a 2 Km de la Central Nuclear.

Reptes

Tot el que anem aprenent i anem descobrint i debatent, sovint genera noves hipòtesis i preguntes que transformem amb reptes de resolució voluntària que després compartirem amb els grups-base col·laboratius i que exposarem mitjançant els portaveus al gran grup, fet que alhora generarà un debat.

Alguns dels reptes que ens hem plantejat per a la nostra investigació sobre Txernòbil, han estat els següents:

  • Com s’anomena el símbol que hi ha dins del senyal de perill de radioactivitat?
  • Hi ha Centrals Nuclears a Catalunya?
  • Quins són els tipus de càncer infantil més freqüents que va provocar l’accident de Txernòbil?
  • Quin nom li van posar, als Estats Units, al Projecte secret per construir la primera bomba atòmica?
  • Per què Hiroshima i Nagasaki estan habitades i Txernòbil no?
  • Quines van ser les causes de l’accident de la Central Nuclear de Txernòbil?
  • Com es classifiquen els accidents nuclears?

 Documentació

La documentació generada es va redactant i es va realitzant un Dossier de tot el que anem aprenent, descobrint i investigant.

Alhora, anem construint un diccionari temàtic sobre el Projecte, amb totes aquelles paraules noves que aprenem i paral·lelament la mestra va construint el Mapa Mental del Projecte, que s’incorporarà al Dossier i comentarà amb tota la classe, abastament, per fixar les relacions i interconnexions de tot el que hem anat investigant.

Mapa Mental creat amb GoConqr

També hem fet vídeos i fotografies del procés i de moments claus del Projecte. La majoria d’aquesta documentació gràfica ha estat realitzada pels propis alumnes.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.

Metodologia – Projecte Txernòbil

Punt de partida

El moment del curs acordat amb el grup-classe per començar a treballar el Projecte Txernòbil va ser el 3r Trimestre.

Però, com fer emergir l’interès suscitat durant el 1r Trimestre quan el company ucraïnès ens va parlar de Txernòbil?

Moments EUREKA!

Partint de la idea de que tot està connectat (“som pols d’estrelles” Carl Sagan), intento cercar, com a mestra, un moment Eureka! a partir del qual avançarem per anar construint el projecte. En aquest cas va girar a l’entorn d’un fet fortuït materialitzat en dos elements: plàstic de PVC – cabells.

La pregunta: Per què els cabells són atrets pel plàstic de PVC?

Preguntes Socràtiques

Encara que de moment els alumnes no ho saben, ja hem obtingut el lloc per on començar a estirar endinsant-nos en el món secret dels àtoms i de la seva estructura.

Tenim la pregunta: Per què els cabells són atrets pel plàstic de PVC?

Es genera el debat en petits grups, en gran grup i l’inici de la recerca.

De la recerca i el debat obtenim una primera resposta: Electricitat estàtica.

A partir d’aquest fenomen ens preguntem:

  • Amb quins altres materials es produeix electricitat estàtica?
  • De què està feta la matèria?
  • Estem fets nosaltres del mateix material que la fusta de les taules?
  • Es pot veure l’electricitat estàtica o només es poden veure els seus efectes?
  • Què produeix l’electricitat estàtica?

Experimentació

Es proposa un experiment per descobrir com afecta aquest fenomen a d’altres materials diferents del PVC i dels cabells i amb quina intensitat, utilitzant el mètode, inicialment descobert, per fregament.

Materials:

  • Regles
  • Bolígrafs
  • Paperets de diferents textures
  • Globus
  • Aigua
  • Porexpan

Amb les nostres conclusions i amb la descoberta de l’àtom i l’acció dels electrons ens endinsem en el projecte.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.