Com hem treballat per assolir els objectius?

A les classes hem treballat en petits grups cooperatius, en gran grup o individualment en funció de la tasca a realitzar. Els alumnes han recollit els documents en carpetes d’aprenentatge, fent ús de les TIC…

Els grups cooperatius s’han format tenint en compte els interessos de cada alumne en les tasques a realitzar i guiats pels mestres, intentant fossin grups el més heterogenis possible.

En la feina de cada sessió els alumnes s’havien de planificar, fer recerques per saber quins materials necessitaven, posar-se d’acord en les tasques de cadascú… Els docents eren guies ja que totes les activitats han estat fruït de la imaginació, iniciativa, elaboració i esforç dels mateixos alumnes. Alguns objectius inicials dels alumnes s’han hagut de modificar després de fer recerca per irrealitzables, ja que han arribat a la conclusió que eren objectius massa cars, poc realistes o utòpics.

Al principi de les sessions, els mestres demanaven als alumnes un petit resum del que havien fet en les sessions anteriors i de l’objectiu que es posaven a curt termini. Igualment, al final de les sessions, es feia un retorn a tot el grup de les tasques realitzades i dels problemes que s’havien trobat a l’hora de treballar, d’aquesta manera, tothom era partícip de totes les tasques i el mestre en podia prendre nota.

Per tal de fer arribar a la resta de l’escola tot el que s’està treballant a l’aula, els alumnes han elaborat uns tríptics, uns cartells informatius, vídeos i alguna circular, on s’explica tota la informació relacionada amb la gimcana. Per altra banda, els mestres estan assabentats de tota aquesta informació gràcies als claustres, reunions de cicles, coordinacions…

Metodologia

METODOLOGIA

Treballarem en petits grups, en grups cooperatius, tot i que en algun moment, a nivell individual, els alumnes hauran de realitzar tasques de manera individual (planificació, recapitulació, avaluació…), documents que cada nen guardarà a la seva carpeta d’aprenentatge. Val a dir, que en alguns moments es faran activitats en gran grup, com per exemple, les assemblees, tant a l’inici com al final de cada sessió.

Els grups s’han format de manera lliure, ells mateixos van triar els seus companys, conscienciant-los que són grups de treball.

Els grup tenen els rols següents: secretari, apunta les idees que sorgeixen, el portaveu, que comunica a la resta de grups les idees que van anotant, els missatger, que han de buscar el material necessari per portar a terme les activitats i han de preguntar a les altres classes també el material.

El grup quan es reuneix s’organitza i decideixen quins seran els següents punts a tractar en la següent sessió, tot revisant els punts tractats fins al moment.

Com que el tema del projecte és la festa de final de curs i aquesta està ambientada en les estacions de l’any, els alumnes es van organitzar en quatre grups. Dins de cada grup, els nens van dissenyar tres activitats i van elaborar el llistat de material necessari per a cada activitat i la seva posterior confecció dels diferents suports.

Introduïm la recerca a partir de les necessitats que van sorgint al llarg de la realització del disseny de les activitats. No ha calgut que les activitats fossin gaire guiades, ja que es potencia en tot moment l’autonomia dels alumnes i el mestre actua com a guia/suport en tot moment. Ells han demostrat tenir la iniciativa i autonomia suficient perquè totes les activitats les han dissenyat, planificat i elaborat ells mateixos. En algun precís moment, el mestre, en el moment de revisar les activitats, ha hagut de proposar al grup algunes modificacions, ja que considerava que en alguna ocasió l’activitat que volien fer els nens no era del tot realista.

Per tal d’intercanviar idees i coneixements entre els grups, hem introduït les assemblees, que es realitzen al principi i al final de cada dia. En aquests moments, a més d’escoltar les propostes dels altres grups i explicar les seves es generava un diàleg on a més a més s’opinava sobre les diferents activitats. Un punt molt debatut a les assemblees ha estat com repartir-se entre tots els grups els diferents espais on es portaran a terme les activitats de la gimcana. També aquestes assemblees han servit per posar-se d’acord entre ells i de quines tasques es farien per poder recaptar els diners necessaris per portar a terme les activitats de la gimcana. Així mateix, en el mateix espai, els alumnes parlen vers els diferents sabers i de com han arribat a assolir les diferents dificultats.

Per tal de fer arribar a la resta de l’escola tot el que s’està treballant a l’aula, els alumnes ha  elaborat uns tríptics, uns cartells informatius, vídeos i alguna circular, on s’explica tota la informació relacionada amb la gimcana. Per altra banda, els mestres estan assabentats de tota aquesta informació gràcies als claustres, reunions de cicles, coordinacions…

A l’inici del projecte es va fer una sessió on es va informar  als infants quins serien els objectius a assolir i es consensua l’avaluació:

  • Planificar una festa amb èxit.
  • Organitzar de manera adequada les tasques per poder desenvolupar el projecte.
  • Distribuir els espais adients per a cada estació de l’any.
  • Aprendre a treballar cooperativament.
  • Comunicar informació a través de diferents mitjans i en diferents llengües.
  • Prendre consciència del propi aprenentatge.
  • Realitzar els càlculs necessaris per portar a terme el projecte.

 

El mestre amb una graella prendrà registre de:

  • Hàbits de treball en grup
  • Qualitat de la feina treballada
  • Coneixements adquirits durant el procés.

Amb la carpeta d’aprenentatge es fa el seguiment de cada alumne. A més,  a partir de les posades en comú, debats i de les produccions finals i el mestre informa a l’equip de mestres periòdicament.

La valoració del que portem fet fins ara del projecte seria positiva, ja que hem pogut constatar que els alumnes estan aprenent a treballar en grup a més que es mostren molt motivats i implicats en la feina que es proposa. Valorem que estan aprenent molt, que estan aprenent d’una manera competencial perquè els alumnes estan podent posant en pràctica tot allò que han après durant el curs.

El zoo, metodologia

Farem grups heterogenis, que formarà la mestra. A cicle inicial és difícil que facin grups per treballar, ells només es guien per relacions d’amistat. Aquests grups els mantindrem tot el projecte, tot i que en certs moments farem activitats individuals o per parelles. Dins del grup ells mateixos es repartiran les tasques i els rols, tot i que la mestra farà de guia, i anirà reconduint les situacions que ho requereixin.

Les tasques seran obertes i variades, de tal manera que no hi hagi una única solució i que alhora cada alumne, en funció de les seves capacitats, gustos i motivacions, hi puguin participar.

El fil conductor serà el tema proposat pels mateixos alumnes, i l’anirem ramificant segons evolucionin els aprenentatges.

La recerca que farem serà força guiada i acotada, al ser alumnes de 2n de cicle inicial. Es farà a partir de la informació que ells portin (llibres, materials, etc) i d’internet.

Ens fem experts en… metodologia

A partir d’aquí, donarem pas a l’inici del projecte, el qual estarà totalment assessorat, però no guiat.

Hem de tenir present que el projecte iniciat per l’alumnat pot no tenir res a veure amb el resultat final, ja que aquest depèn directament dels seus interessos i de la informació que vagin trobant.

Els espais que farem servir són l’aula, el pati, la biblioteca, el passadís i l’aula d’informàtica.

L’aula serà l’espai per intercanviar idees i coneixement. Tant la Biblioteca com l’aula d’informàtica seràn espais en els que l’alumnat haurà de fer la recerca d’informació per tal d’ampliar i revisar els seus coneixements.

El passadís serà l’espai en el que compartiran els resultats finals.

El mestre deixarà les tardes perquè els infants puguin tenir un temps de reflexió en grup, en el qual contrastin les seves idees amb la informació trobada, puguin prendre les decisions necessàries per tirar endavant el projecte.

També a les tardes, els nens i nenes tindran estones per fer preguntes al mestre sobre els seus interessos, i com poder avançar.

El projecte que volem dur a terme presenta una metodologia de treball en grups cooperatius.

La formació dels grups vindrà definida pels interessos dels infants, que determinaran la formació dels grups d’investigació.

Cada infant haurà d’assignar un rol dins del grup, per tal de fer tirar endavant el projecte.

El grup també haurà de planificar les tasques, els horaris i el calendari, amb els suport del tutor.

Per tal de tenir èxit en aquest projecte és necessari dissenyar amb temps l’exposició final (CosmoParc), la qual, és el fil conductor de tot el projecte.

Aquesta exposició-museu té la intenció de mostrar els coneixements adquirits per part de l’alumnat a tota la comunitat educativa del centre.

El projecte s’iniciarà en una sessió de tutoria, a partir d’una conversa grupal sobre aquells temes que els interessa i dels que voldrien ampliar el seu coneixement.

Metodologia del què hi ha dins de la capsa?

Les activitats seran tant individuals com en petits grups, gran grup, grups cooperatius, interactius…

En general els grups seran heterogenis però hi haurà moments en què els propis alumnes escolliran els grups (de manera autònoma i tot fonamentant l’autogestió). També es realitzarà alguna activitat a través de treball cooperatiu. Considerem important crear grups d’experts per tal d’aprofitar aquells alumnes que tenen més facilitat en l’àmbit artístic per tal de donar cabuda i importància dins del grup. Els alumnes s’autogestionaran sempre tenint el compte l’ajuda i les pautes de l’adult que els especificar els rols i les tasques a realitzar. Podem fer que els infants siguin conscients del pas del temps fent que observin el rellotge d’aula i gestionin l’activitat a fer. Hi hauran activitats guiades i d’altres que sorgiran de manera espontània dels interessos dels alumnes. Introduirem la recerca partint de la resolució d’algun dubte que vagi sorgint durant el procés. Depenent dels interessos dels infants el projecte podria derivar cap a uns altres interessos. S’estipularan moments fixes cada setmana per tal de poder compartir de manera verbals els nostres aprenentatges i poder-ho plasmar en el mapa conceptual dels coneixements. A partir del nostre mural sempre anirem recordant quines eren les preguntes inicials, si continuem interessats i si les hem resolt. Partint d’aquestes converses anirem reflexionant sobre els nostres avenços i prenent decisions a través de l’autoavaluació.

Metodologia – Projecte Mosquits

La metodologia va ser el més lliure possible. La feina del professor va ser més de motivació i d’acompanyament i no tant de transmissió de coneixement. Tot i això, puntualment, sí que van fer el paper de professor convencional transmetent informacions molt concretes.

Cada alumne va disposar d’una graella mida foli amb els 5 apartats per tal d’anar-la omplint al final del dia. Els resultats es van posar en comú i cada dia s’enganxaven les conclusions als murals corresponents als 5 apartats que es trobaven penjats a l’aula.

Metodologia del projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

Agrupació dels alumnes (equips cooperatius, assignació de rols)

Els alumnes han estat agrupats en equips cooperatius de quatre o cinc persones. Els grups (heterogenis) han estat proposats pels tutors i han estat integrats per nois i noies a cadascun dels quals se’ls ha assignat un rol.

Portaveu: persona que es posa en contacte amb el professor o professora, o amb altres portaveus per tal de fer preguntes o aclarir dubtes.

Secretari: membre del grup que s’encarrega de prendre nota de les informacions. Ha d’omplir les graelles d’avaluació i completar diversos documents.

Coordinador de tasques: encarregat de comprovar que les tasques s’han distribuït bé i que s’estan duent a terme d’acord amb la planificació establerta. També s’ha d’encarregar de donar el torn de paraula dins el grup.

Tècnic de recerca: responsable de portar un telèfon mòbil o un ordinador per fer la recerca d’informació.

Foto 1

Docència compartida? Més d’un professor a l’aula?

Per a la realització dels horaris del professorat s’han tingut en compte els següents aspectes:

  • Pel que fa l’organització de centre, s’ha procurat que un mateix professor tingui hores només a un nivell (1r d’ESO, 2n d’ESO o 3r d’ESO), cosa que permet reduir el nombre de professors que participen en el seguiment dels alumnes durant la setmana.
  • S’ha procurat que els tutors i les tutores tinguin el màxim d’hores possibles amb el seu grup, per poder fer millor el seguiment de l’alumnat.
  • S’han assignat dues hores seguides d’un mateix professor a un mateix grup, sempre que el professor o professora hi ha estat d’acord i s’ha pogut fer. D’aquesta manera s’eviten interrupcions i estones que els alumnes queden sols a les aules. D’altra banda, el fet de disposar de més d’un professor a l’aula facilita l’atenció a l’alumnat i alhora facilita la tasca d’avaluar de manera competencial el treball realitzat pels nois i noies.

Proposta d’activitats i temporització

Durant la setmana dedicada al projecte, l’alumnat duu a terme diverses activitats:

  • Visionat de documentals.
  • Participació en tallers de conscienciació sobre consum responsable.
  • Filmació d’espots publicitaris.
  • Elaboració d’enquestes.
  • Disseny i confecció de tríptics i cartells publicitaris.
  • Confecció de guions previs a la gravació d’espots publicitaris.
  • Cerca d’informació.

Per bé que els alumnes poden organitzar-se el temps com volen per anar realitzant les diferents activitats d’aula, al llarg de la setmana tenen un seguit d’activitats prefixades. És per això que  el primer dia se’ls entrega un  horari on poden veure quines activitats s’han previst i on poden trobar una proposta de programació (tasques per dia i hora) que els pot servir de guia per organitzar-se.

Graella planificació

Metodologia del projecte “Baldiri, tot un món”

Tipologia d’activitats planificades

Les activitats que els alumnes realitzen durant la setmana del treball de síntesi són de tipologia molt variada i van encaminades a posar de manifest que l’alumnat de l’institut Baldiri Guilera és divers, tant en els seus orígens familiars com en la seva cultura i que aquesta diversitat ens enriqueix com a col·lectiu i com a persones.

En primer lloc se’ls demana una sèrie d’activitats comunes encaminades a entendre els
conceptes com cultura, interculturalitat o diversitat cultural, ser conscients de la diversitat del Baldiri elaborant estadístiques i gràfics a partir de les dades reals obtingudes a través d’una enquesta que s’ha passat  a totes les classes, compartir entre els alumnes del grup experiències culturals familiars, etc.

Altres activitats van encaminades a treballar i aprofundir en una cultura, país o regió
prèviament escollit d’entre els que han sortit de l’enquesta, amb l’objectiu d’acabar
seleccionant i plasmant en un panell informatiu la informació més rellevant o que els hagi semblat més interessant o curiosa.

També realitzen altres activitats més pràctiques o dinàmiques, com tallers sobre un
aspecte concret de la cultura triada (gastronomia, música i dansa, contes teatralitzats,
activitats esportives o jocs de taula), assisteixen a una obra de teatre-fòrum enfocada a
combatre els rumors o fabriquen un barret característic de la cultura escollida.

Els resultats de tot això s’exposen l’últim dia en una Fira de la Diversitat al pati de l’institut.

WP_20170314_004

WP_20170314_001

WP_20170315_006

Agrupació dels alumnes (equips cooperatius, assignació de rols)

A cada aula es fan 6 grups de treball de 5 persones. Són grups heterogenis i el tutor/a
elabora la proposta. Es presenta i s’intenta el màxim consens. Se segueix el següent
esquema:

Equips cooperatius

Els mateixos membres del grup decideixen quin rol assumirà cadascú un cop explicades quines són les seves funcions. Els rols són els següents:

• Portaveu
• Coordinador/a
• Secretari/ària
• Moderador/a
• Responsable de materials

Temporització de les activitats

Els alumnes poden organitzar-se el temps com vulguin per anar realitzant les diferents
activitats d’aula. El primer dia se’ls entrega un horari on poden veure quines són les hores a les quals poden anar a fer el taller, així com quan hauran de baixar per assistir al teatre.

També se’ls entrega una proposta de programació (tasques per dia i hora) que els pot
servir de guia per organitzar-se.

Temporització

Docència compartida? Més d’un professor a la mateixa aula?

Per a la realització dels horaris del professorat s’han tingut en compte els següents
aspectes:

  • Pel que fa l’organització de centre, s’ha procurat que un mateix professor tingui
    hores només a un nivell (1ESO, 2ESO o 3ESO), reduint així el nombre de
    professors que participen en el seguiment dels alumnes durant la setmana.
  • S’ha procurat que les tutores tinguem el màxim d’hores possibles amb el seu
    grup, per poder fer-ne millor el seguiment.
  • S’han assignat dues hores seguides d’un mateix professor a un mateix grup,
    sempre que el/la professor/a hi ha estat d’acord i s’ha pogut fer. D’aquesta manera s’eviten interrupcions i estones que els alumnes quedin sols a les aules.
  • Els professors dels tallers (gastronomia, música i dansa, contes
    teatralitzats, activitats esportives o jocs de taula) tenen assignades unes hores. En aquestes hores agafen un o dos grups assignats i se’ls enduen a un altre espai a realitzar el taller. D’aquesta manera s’aconsegueix descongestionar les aules a algunes hores. Per la mateixa raó, alguna activitat (com “la tela d’aranya”) també es realitza fora de l’aula amb el professor o professora corresponent, que va a buscar els grups a la seva aula.
  • S’ha intentat també que en el màxim d’hores possible hi hagi un professor de
    suport que estigui al passadís de segon per si se’l necessita en algun moment.
  • S’han assignat hores a alguns professors perquè estiguin a l’aula d’informàtica per si algun grup necessita fer alguna consulta. S’han elaborat unes targetes que són damunt la taula del professor i que donen accés a l’aula durant 20 minuts.