Implementació – Projecte Txernòbil

Caixa de Pandora

Havent descobert l’amagatall de l’àtom, tots tenim la missió, primer individual, de cercar informació que ens permeti anar esbrinant diferents aspectes a l’entorn de Txernòbil.

Aquesta primera feina individual es fa a casa, i té per objectiu generar un intercanvi a l’escola d’idees i materials que es posen en comú, primer en petit grup i després en forma de debat en gran grup.

A tall d’exemple, en aquesta primera fase, algunes de les aportacions dels alumnes han estat les següents:

  • Definició d’àtom
  • Bibliografia trobada a la Biblioteca Municipal
  • Documentals sobre Txernòbil trobats al YouTube
  • Taula Periòdica dels elements químics
  • Les Centrals Nuclears generen electricitat
  • Fotografies sobre deformacions congènites

Entre tots mirem d’endreçar totes les aportacions, descartar les que són anecdòtiques i convertir en idees força les que guiaran el nostre Projecte.

Globalització i Transdisciplinarietat

Durant el Projecte s’intenten integrar les disciplines i/o activitats que coincideixen en el temps amb el curs habitual de la vida de l’escola.

En el nostre cas, el Projecte ha coincidit amb Sant Jordi i Educació Viària.

Així doncs, per Sant Jordi, vam intentar situar-nos anímicament dins de la tragèdia i els alumnes van escriure poemes sobre Txernòbil.

Pel que fa a l’Educació Viària, vam aprofundir en els senyals de circulació de perill i vam descobrir els senyals que adverteixen del perill de radiació i ens vam inventar una per a les ciutats contaminades com la de Prípiat a 2 Km de la Central Nuclear.

Reptes

Tot el que anem aprenent i anem descobrint i debatent, sovint genera noves hipòtesis i preguntes que transformem amb reptes de resolució voluntària que després compartirem amb els grups-base col·laboratius i que exposarem mitjançant els portaveus al gran grup, fet que alhora generarà un debat.

Alguns dels reptes que ens hem plantejat per a la nostra investigació sobre Txernòbil, han estat els següents:

  • Com s’anomena el símbol que hi ha dins del senyal de perill de radioactivitat?
  • Hi ha Centrals Nuclears a Catalunya?
  • Quins són els tipus de càncer infantil més freqüents que va provocar l’accident de Txernòbil?
  • Quin nom li van posar, als Estats Units, al Projecte secret per construir la primera bomba atòmica?
  • Per què Hiroshima i Nagasaki estan habitades i Txernòbil no?
  • Quines van ser les causes de l’accident de la Central Nuclear de Txernòbil?
  • Com es classifiquen els accidents nuclears?

 Documentació

La documentació generada es va redactant i es va realitzant un Dossier de tot el que anem aprenent, descobrint i investigant.

Alhora, anem construint un diccionari temàtic sobre el Projecte, amb totes aquelles paraules noves que aprenem i paral·lelament la mestra va construint el Mapa Mental del Projecte, que s’incorporarà al Dossier i comentarà amb tota la classe, abastament, per fixar les relacions i interconnexions de tot el que hem anat investigant.

Mapa Mental creat amb GoConqr

També hem fet vídeos i fotografies del procés i de moments claus del Projecte. La majoria d’aquesta documentació gràfica ha estat realitzada pels propis alumnes.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.

Implementació Festa Final de Curs Ramon Llull

A partir de les tres preguntes que ens vam plantejar durant la presentació del projecte, i un cop s’havien definit els ambients que treballaria cada cicle (tal i com es va decidir a l’assemblea d’alumnes), cada grup classe es disposava a planificar i elaborar les seves activitats. Les tres qüestions eren les següents:

  • Com t’agradaria acomiadar aquest curs amb el teu grup classe?
  • Què pot aportar el teu curs per acomiadar els alumnes de 6è i rebre a Primària els alumnes de P-5?
  • Com t’agradaria acomiadar-te de l’escola l’últim dia de classe?

Respecte a la primera pregunta, a mesura que avançava la implementació general del projecte, ens vam adonar que no disposaríem de temps material per realitzar-la, ja que organitzar la festa de final de curs exigia més dedicació de la que havíem previst inicialment. D’aquesta manera, i sobre la marxa, vam decidir “sacrificar” aquesta petita part del gran projecte global.

Què van fer els diferents cursos amb motiu del final d’etapa dels alumnes de P5?

  • P3 i P4: entrega de records (dibuixos i altres presents personalitzats fets pels nens)
  • Cicle Inicial: va realitzar un “tour” per l’edifici de primària per ensenyar els nous espais on treballaran a partir del curs vinent.
  • Cicle Mitjà: els alumnes de tercer els hi van representar l’obra de teatre “En patufet” i els de quart van dissenyar diferents jocs que es van pintar al pati i els van ensenyar a jugar.
  • Cicle Superior: els nens i nenes de cinquè van realitzar una sessió de dibuix cooperatiu i els de sisè els van oferir un espectacle de màgia.

Què van fer els diferents cursos per acomiadar els alumnes de 6è?

  • Infantil: entrega de records (dibuixos i altres presents personalitzats fets pels nens).
  • Cicle Inicial: van ballar una coreografia conjunta i van composar i representar un rap dedicat als protagonistes.
  • Cicle Mitjà: van elaborar un còmic personalitzat i els van fer entrega d’un fotomuntatge fet per ells.
  • Els seus companys de Cicle, els alumnes de 5è, van fer un recull de fotos i vídeos de la seva trajectòria a l’escola (des de P3).

Què van fer els diferents cursos per preparar la festa de final de curs?

Els nens de Cicle Superior es van encarregar d’organitzar el temps de cada activitat i el número de proves que es podrien dur a terme durant el matí de l’últim dia. També van pensar la ubicació de cada ambient i de cadascuna de les proves (elaborant un itinerari) i van fer els agrupaments d’alumnes amb tots els cursos barrejats.

Amb aquestes premisses donades per Cicle Superior, cada classe es va encarregar de planificar una activitat de cara a l’últim dia de curs, tenint en compte l’ambient que s’havia decidit a l’assemblea d’alumnes.

A Infantil, els alumnes van decidir crear un fons marí. Amb l’ajuda de les mestres, van contribuir a la decoració de les classes de P5. També van construir un vaixell pirata que es va fer servir de photo call per on van passar tots els alumnes de l’escola.

A Cicle Inicial, l’ambient era l’oest. Totes les classes van contribuir a la decoració elaborant multitud de materials. Les activitats que van decidir els alumnes van ser:

– Punteria amb llaunes i pilotes.

– “Rodeo” amb cavalls encistellant cèrcols.

– Punteria amb pistoles i arcs.

– Recerca de pedretes d’or.

A Cicle Mitjà, l’ambient era l’univers. Totes les classes van contribuir a la decoració elaborant multitud de materials. Les activitats que van decidir els alumnes van ser:

  • Cursa de relleus i recerca de coets dintre d’una piscina de boles.
  • “Buscaplanetes” dins de la classe a les fosques.
  • Batalla de l’espai amb pistoles d’aigua.
  • Punteria amb planetes.

A Cicle Superior, l’ambient era les cultures. Totes les classes van contribuir a la decoració elaborant multitud de materials. Les activitats que van decidir els alumnes van ser:

  • Festa Holi
  • Festa de disfresses hawaianes i balls (limbo).
  • Circuit de futbol.
  • Piràmides amb gots i disfresses egípcies.

Implementació

IMPLEMENTACIÓ

Per la pregunta inicial : “Com dissenyem la festa final de curs?” hi ha múltiples respostes, ja que els alumnes són lliures de triar les diferents activitats.

Gràcies a les tauletes que tenim a l’escola, als debats fets en grup, les aportacions dels diferents mestres i diferents familiars que han treballat en el projecte han pogut obtenir la informació necessària.

Els alumnes planifiquen les activitats a partir de les seves pròpies experiències.

En primer lloc, durant el debat els alumnes van arribar a la conclusió que havien de fer una gimcana formada per diferents activitats.

I havien de relacionar la quantitat d’alumnes del centre en diferents activitats, de manera que es repartissin de manera proporcional els alumnes en les diferents activitats.

A través d’una sèrie d’operacions matemàtiques van arribar a la conclusió que el número total d’alumnes (225) s’havia de repartir en 12 grups de 18 alumnes, aproximadament, i com la gimcana ha de durar dues hores, han de canviar cada 10 minuts de prova.

A continuació, van haver de repartir les 12 proves, dins l’espai del centre on es portarà a terme la gimcana, tot prenent mesures i distribuint geomètricament l’espai, calculant àrees…

Un altre transferència a l’àmbit matemàtic, es va donar en el moment de realitzar diferents pressupostos relacionats amb les proves de la gimcana.

En un altre moment, van haver de posar-se en contacte amb diferents entitats, per tal de portar a terme algunes de les activitats: van contactar amb l’ajuntament per demanar permisos i materials, també van contractar una empresa d’actors per fer un túnel del terror, van llogar un inflable, etc. A més, van haver de fer diferents e-mails, per comunicar diferents informacions a les famílies.

Dins de l’àmbit de les competències transversals, d’aprendre a aprendre, iniciativa i autonomia d’emprenedoria i competència digital s’han realitzat activitats com la paradeta de berenars per recaptar diners per comprar diferents materials per la gimcana, amb productes elaborats per ells mateixos amb ajuda de les famílies.

Tot això, s’ha portat a terme amb els alumnes organitzats en diferents equips, on havien de treballar de manera cooperativa.

Dins de la competència digital han fet servir diferents recursos i suports, com ordinadors, tauletes… fent servir els seus comptes de correu, etc. Tant per la recerca d’informació, comunicació…

Posada en pràctica del projecte mosquits

El projecte es va iniciar la primera setmana de maig:

  • El dijous 4 els alumnes van visitar el servei de control de mosquits del Baix Llobregat. Aquesta activitat va fer la funció d’engrescar i motivar als alumnes a l’hora que els va acostar la problemàtica existent amb els mosquits en l’àmbit local i regional.
  • El divendres 5 els alumnes van preparar les enquestes i van sortir al carrer per saber què en sap la població en general sobre els mosquits i la problemàtica associada.
  • El dilluns 8 va fer una recerca pràctica  de la problemàtica real al centre (zones on hi ha més mosquits, espècies de mosquits que ens trobem i mesures que es prenen actualment).
  • El dimarts 9 van conèixer propostes existents (visita al centre Les Salines) i decidir quines mesures es podien portar a terme (fumigar, fer arribar un informe a l’ajuntament o la direcció, posar mosquiteres, etc.).
  • I finalment el dimarts 9 van haver de crear el Servei de Control de Mosquits del Ribera Baixa i comunicar les accions que hagin concretat.

Implementem el projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

Desenvolupament del projecte

Abans de començar el projecte

Una setmana abans de dur a terme el projecte, tots els alumnes de tercer han fet una avaluació inicial a partir de la qual s’han dut a terme algunes reflexions sobre el consum responsable, sostenible, ètic i local. Això ha estat possible gràcies a les hores que la professora de ciències socials ha dedicat a tractar aquestes qüestions.

 

Primer dia: presentació del projecte (8 a 14.30)

El primer dia duem a terme diverses activitats:

  1. Presentació del projecte.
  2. Visionat del documental “Comprar, llençar, comprar. La història secreta de l’obsolescència programada” i elaboració d’un seguit de preguntes sobre el vídeo.
  3. Taller sobre consum responsable (“La traçabilitat impossible i què hi ha darrere dels mòbils?”), a càrrec de l’ONG Setem.
  4. Reunió dels equips de treball, repartiment de rols i selecció de l’àmbit de treball.

 

Segon dia: planificació de la campanya publicitària (8 a 14.30)

Avui els equips de treball ja estan formats i a cada alumne ja se li ha assignat un rol.  A més a més, cada grup ha triat l’àmbit de treball sobre el qual vol treballar. És moment, doncs, de decidir quin tipus de campanya publicitària es durà a terme, quins formats publicitaris es triaran (tríptic, cartell, espot publicitari, nota de veu…) i quina informació s’hi inclourà.  A  més a més, cada equip haurà de triar la imatge i el text que necessitarà per fer una de les cares del cub del consum responsable.

 

Tercer dia: disseny de la campanya publicitària (8 a 14.30)

Ara que tots els grups ja saben quin tipus de campanya publicitària volen dur a terme, cal posar fil a l’agulla. Tothom ha de començar a elaborar-la. Per això cal buscar informació i dissenyar els formats publicitaris triats. Avui també és el dia de treballar en un projecte comú en el qual intervé tot el grup classe: el cub del consum responsable. Cada equip ha de confeccionar la seva cara del cub.

Foto 3

 

Quart dia: disseny i elaboració de la campanya publicitària (8 a 14.30)

Arribats en aquest punt, els grups ja tenen la feina molt avançada. Avui és el dia dedicat a acabar la campanya publicitària i a preparar l’exposició oral.

Foto 4

 

Foto 5

Cinquè dia: presentació de la campanya publicitària (8 a 14.30)

Cada grup exposa el seu treball davant la resta de companys de la seva classe. Per fi ha arribat el moment de mostrar als altres el resultat de la feina feta. Ara és el moment de demostrar què s’ha après aquests dies i de defensar les propostes que han d’ajudar a potenciar un consum responsable. I, per bé que és molt important presentar el projecte propi, també és fonamental aprendre dels altres, és a dir, d’escoltar i valorar les propostes dels companys i companyes d’altres grups.

Implementem el projecte “Baldiri, tot un món”

Desenvolupament del projecte

A) Previ a la setmana del Treball de Síntesi

• Es passa una enquesta a totes les classes d’ESO de l’institut al respecte del país
d’origen o de la família dels nois i noies i si s’escau de la regió d’Espanya d’on
provenen.

• Es fa el buidat de l’enquesta i es situen els diferents orígens en un mapamundi
gegant que s’ha situat al passadís de 2n ESO.

• Elaboració dels grups per part de les tutores.

• A hores de tutoria es presenta el Treball de síntesi (Baldiri: tot un món). S’expliquen quins són els objectius finals i es demana que cada grup decideixi
quin serà el rol de cada membre del grup, quin país o regió volen conèixer, quina
curiositat, aspecte cultural o costum els agradaria investigar i que triïn l’ordre de
preferència del taller que els agradaria fer.

• També a hores de tutoria i/o ètica es realitzaran activitats com ”L’equip d’en Manel”
per començar a treballar en grup.

• Es farà l’adjudicació del taller a cada grup per part de la coordinadora.

• Un cop decidits els països o les regions, es demana als alumnes que les setmanes
prèvies a la del treball de síntesi, facin una recollida d’informació general sobre
aquest país: poden fer una cerca per Internet i imprimir aquells documents que els
semblin més interessants. Aquests documents els hauran de portar la setmana del
Treball de síntesi per desenvolupar les diferents activitats que se’ls proposarà. El
professorat ha de vetllar per tal que tots els grups disposin de la informació sobre el
país triat, i si s’escau proporcionar-los-hi.

B) Durant la setmana del Treball de Síntesi

Primer dia: presentació del crèdit per part de les tutores.

Durant els matins de dilluns a dijous:

• A l’aula, realització de les diferents tasques. Recull de les conclusions i/o resultats
de cada tasca al Diari de bord.

• Si ho necessiten poden anar a fer consultes a l’aula d’informàtica.

• El dimecres s’ha programat el teatre. Dues classes hi van abans del pati i les altres
dues després.

• A les hores que els professors els vinguin a buscar, poden anar a fer el taller
assignat.

Al final del matí: mitja hora de posada en comú, autoavaluació i valoració de com ha anat el dia, planificació del dia següent.

C) Divendres, últim dia del Treball de Síntesi

Abans del pati es fan les exposicions orals dels treballs a l’aula davant dels altres grups. Un cop finalitzades, es duu a terme la preparació de la Fira de la diversitat, on s’exposaran els panells informatius de cada grup i es mostraran els treballs dels tallers (danses, teatre, cuina, esports i jocs).

WP_20170317_012

WP_20170317_014

WP_20170317_015

WP_20170317_001

WP_20170317_008