Sessió inicial (I): creació d’expectatives.
Iniciem el projecte amb una provocació. Una manera de cridar l’atenció i despertar la curiositat i les ganes de saber. Els alumnes troben uns elements a la classe. Són unes formes de colors que s’han perdut. Venen acompanyats d’un missatge: “M’ajudeu a trobar les meves peces? Vull tornar a casa!”. Aquí atraiem l’atenció dels infants. Ens fem preguntes, formulem hipòtesis. Què són aquestes peces? Què poden ser? On deu ser casa seva?. Molts infants comencen a participar aportant resposta a l’interrogant que acaba d’invair l’aula:
- Són de la casa dels follets (anteriorment hem treballat un projecte sobre els follets i relacionen l’element nou amb el projecte anterior).
- Semblen cercles, rectangles i triangles (associen la imatge amb elements coneguts).
Des d’aquest punt, de cada aula on s’està duent a terme el projecte (l’implementem paral·lelament a les dues aules de P5), sorgeixen dues propostes diferents:
Una d’elles deriva a relacionar les formes trobades amb formes geomètriques. Les classifiquem, dibuixem i cerquem objectes a l’aula similars. A continuació els infants dibuixen diverses composicions amb les tres formes.
A l’altra classe, els nens i nenes parlen i escriuen sobre què els suggereix cada forma. Les observen, classifiquen per similituds i surten a la pissarra per escriure la seva aportació.
Creem una conversa amb les peces. Les peces parlen a la mestra a l’oïda, ells els hi fan preguntes i les peces responen. Les peces volen tornar a casa. Els nens pregunten on està casa seva, i diuen que està a prop… Volen buscar la casa. Surten al pati a explorar, mirar pel sorral, sota el tobogan… a veure si troben alguna pista d’on està la casa d’aquests estranys visitants… Arriba l’hora de marxar a casa… potser l’endemà apareix una nova pista…
Sessió inicial (II): la pregunta
Quan els alumnes arriben a l’aula a l’endemà, troben una capsa al mig de la classe, a l’espai on cada dia ens reunim a la rotllana. De seguida ens acostem tots a l’espai per pensar què pot ser allò… Fem hipòtesis per pensar el contingut i finalment l’obrim. Observem una imatge, amb uns colors, i uns pinzells. Els nens i nenes veuen que a la imatge hi falten uns espais, i coincideixen amb les formes que havien arribat a l’aula misteriosament.
Un cop muntat el quadre, apareix la pregunta que iniciarà i donarà peu al projecte: Qui ha fet això?
Els infants parlen… hi ha hipòtesis.. diuen que és un dibuix, que potser l’ha pintat un follet, que és un quadre, un diu que al passadís de casa seva en té un d’igual.
Com no sabem qui ho ha fet, pengem la troballa a la porta de sortida i demanem als alumnes que el cap de setmana investiguin, a veure si descobreixen qui és l’autor de la imatge trobada.
Recollida d’informació
Tornem dilluns a l’aula i hi ha tres infants que arriben a una classe amb papers a la mà i dient “ja sabem qui és el pintor!!”.
Porten informació on diu que el que hem trobat a classe és un quadre i que el va pintar Kandinsky, pintor rus que pintava quadres abstractes.
Cerquem al diccionari que vol dir abstracte i després observem altres imatges de quadres que han portat i observem les formes, els colors, les linies…
Juguem a la pissarra dibuixant linies rectes i corves, obertes i tancades.
També porten informació on diu que Kandinsky pintava escoltant música de Wagner. Posem una audició de Wagner i intentem descobrir quins instruments musicals sonen.
En canvi, a l’altra classe passa quelcom similar, però ningú porta la informació per escrit. De fet, hi ha dos nens que li han dit a la mestra a cau d’orella “ja sé com es diu el pintor, és el Kandinsky”. Però avança el matí, i és després del pati quan ens reunim a la rotllana i la mestra pregunta si algú ha investigat i ha trobat qui havia fet allò que vam trobar divendres a la classe.
Aquí que un alumne, amb molta seguretat, aixeca la mà i diu “Sí!! jo sé qui ho ha fet! Es diu Francisco!”. Llavors es genera un moment de desconcert entre els alumnes. Hi ha uns que el recolzen “sí, sí, és el Francisco que m’ho ha dit la meva mare”. Però hi ha un altre sector que no ho té clar.Un diu “la meva mare m’ho ha dit a la porta però ja no me’n recordo”. S’escolta a algú que diu “em sembla que el nom començava per “K”. Un tercer afegeix “Crec que es diu Kike”. La mestra es limita a mediar la conversa i no dona cap resposta per vàlida, però tampoc errònia. Com a la classe del costat estan mantenint la mateixa conversa, en un moment que uns companys veïns obren la porta, s’escola “Kandinsky” des de l’altra banda, i llavors, tots els que havien cercat la informació, fins i tot el defensor de “Francisco” diuen “ah! sí sí, era Kandinsky!”. Aquí sí que intervé la mestra per fer una reflexió sobre com portar informació a l’escola quan es tracta d’un tema que és nou. Els fa veure que molts ho havien preguntat, però al cap d’una estona no se’n recordaven. I pregunta de quina manera es podria portar la informació per tal de no oblidar-la. Dels nens surt “portar-ho en un paper”. I d’aquí aprenem la importància de portar la informació cercada en un format que ens permeti llegir-la per si ens oblidem.
A partir d’aquí, ens queda pendent saber com s’escriu el nom de Kandinsky, ja que ningú l’ha portat per poder-lo mirar. Aprofitem per fer escriptura, i cada alumne escriu com ell creu el nom de Kandinsky. Després sorgeixen altres dubtes. Un pregunta “on és la casa del Kandinsky?” Un altre pregunta “i ha fet més quadres?”. Escrivim entre tots les preguntes i les pengem a fóra per continuar amb la investigació.
Anàlisi de la informació. On va nèixer i on va viure
Amb la informació recollida, molts dels nens i nenes han trobat que Kandinsky va nèixer a Moscú. Uns altres han trobat que va nèixer a Rússia. De nou ens trobem en un dilema. Ha nascut a Rússia o a Moscú? Un alumne diu “Podem buscar-ho al mapa!” (el projecte anterior havíem treballat els planetes i una nena va portar a classe un mapa del Món): Busquem una estona però no acabem de veure on està Rússia ni Moscú. Llavors els ensenyo que hi ha una aplicació a Google, el google Maps, aquells web “on havíem mirat un dia on estava l’escola i altres parts del Prat”, i que si escribiem Russia i Moscú sortiria on està. Un voluntari surt al teclat i escriu les lletres que entre tots reprodueixen la fonètica per confegir “rrrrr-uuuu-ssssss-iiiii-aaaa”. Cliquem i trobem un punt al mapa. Hi ha una línia que delimita Russia. Veiem que és un país, que és un país molt i molt gran! El comparem amb Espanya, el país on vivim nosaltres, i és més gran. Llavors busquem Moscú de la mateixa manera. Primer surt una línia vermella que delimita un territori, però faig zoom a la pantalla per veure on està.. i resulta que Moscú està a dins del país tan gran! Moscú està dins de Russia. Moscú és una ciutat, i Rússia el seu país. Tots dos companys tenien raó!
Continuem la sessió. Un alumne pregunta “com podem anar a Moscú?”. Mirem el mapa, escribim el Prat de Llobregat i observem la distància entre un i l’altre. com podríem arribar? Apareixen, de nou, vàries hipòtesis: “podem anar en cotxe”. “Podem anar amb una furgoneta, i després aparcar-la, agafar un vaixell, i després agafar una moto”…
Els ensenyo que GoogleMaps té l’opció de calcular quant de temps es trigar en arribar d’un lloc a un altre: introduïm les dades de la ruta i observem les diferents opcions. Aquí copio el mapa, faig un muntatge d’un full per a què cada alumne tingui el seu, i omplim les dades entre tots: els nens i nenes copien al registre les hores que es triga per arribar a Moscú amb els diferents mitjans de transport: en avió, en cotxe, en tren i caminant.
Amb la taula de dades plena, observen els resultats i responen a les preguntes “amb quin transport arribaria abans?” “amb quin transport trigaria més?”. Els infants, per estimació , observen quin és el nombre més gran i el més petit, i el relacionen amb què a menys temps, arribo abans al lloc.
Anàlisi de la informació: Els colors primaris
Una nena porta informació sobre Kandinsky on diu que pintava amb colors primaris. S’inicia una conversa tot discutint què són els colors primaris. Una nena diu que creu que són els colors a partir dels que sorgeixen la resta. Molts companys diuen que s’equivoca i s’engresquen. Decidim demanar ajuda als grans de l’escola, els alumnes de sisè.
Tots junts anem a la classe de sisè i els preguntem què vol dir colors primaris. Una nena ens explica una mica quins són els colors primaris i mirem a la PDI algunes imatges relacionades.
Una vegada sabem quins són i perquè es diuen primaris tornem a la classe i fem barreges de colors per obtenir els secundaris.
Producció: cercles concèntrics
Partim del quadre que ens ha permès començar el projecte: “estudi del color amb quadrats”, o com diu la informació que han portat alguns infants, “cercles concèntrics”. Observem el quadre, i parlem de què és el que veiem. Els alumnes fan aportacions, veuen quadrats i també cercles, observen quins colors apareixen al quadre, les formes, com era el traç… A partir d’aquí vam donar un full rectangular a cada nen amb tres espais quadrats per a què pintessin amb ceres cercles concèntrics.
Amb la producció de les dues classes hem confegit un quadre gegant, el nostre propi estudi del color amb quadrats.
Producció: retrat de Kandinsky
A petició de dues nenes de la classe, van demanar pintar la cara del Kandinsky. Aprofitem per explicar i recordar que quan dibuixem la cara d’algú es diu fer un retrat. La resta d’alumnes es van engrescar i van decidir fer-ho.
Projectem el seu retrat a la PDI, i els alumnes l’agafen de model per dibuixar-lo. Mentres ho fan, posem de fons música de Wagner (a la cerca d’informació vam descobrir que Kandinsky pintava sovint escoltant música de Wagner).
Producció: Composició amb línies i formes geomètriques
Aquesta sessió forma part d’una de les quatre propostes dels racons de treball que fem setmanalment a l’aula.
Després d’observar quadres diversos veiem que Kandinsky creava art abstracte i feia servir linies i formes geomètriques. És la seva etapa anomenada Composicions.
Hem deixat a la taula regles, semicercles, escaires, i formes geomètriques (peces de blocs lògics), i un llibre on apareixen les obres de Kandinsky on predominaven aquests elements.
Els infants, de manera lliure, i observant els quadres, han composat el seu quadre personal, i una vegada finalitzada la seva composició, han decidit i escrit un títol per donar nom a la seva producció.
Neix el nostre racó de Kandinsky:
A mesura que els infants es van engrescant i portant informació sorgeix la necessitat de crear un espai on quedi recollida tota la investigació i recollida d’informació que fem.
Els infants es mostren molt motivats i entre tots decidim on situar el racó i com decorar-ho.
Una nena proposa escriure el nom de Kandinsky amb plastilina i el posem al racó.
Mica a mica el racó va guanyant protagonisme i esdevé un espai on els infants poden observar quadres, mirar libres, cercar informació, plasmar les seves obres d’art personals…
Anàlisi de la informació. La vida de Kandinsky
Com ja coneixem algunes obres de Kandinsky i hem vist algunes fotografies seves decidim conèixer una mica més la vida i trajectòria artística d’aquest pintor.
En una classe una alumna porta un conte de Kandinsky i el llegeixen per entendre una mica més l’estil del pintor.
En l’altra classe projectem un conte en la PDI on També ens parlen de la seva vida personal i de les seves etapes pictòriques.
Descobrim que pintava escoltant música de Wagner. Era l’etapa de les emocions i les Improvitzacions.
Decidim pintar com Kandinsky, expressant el
món de les emocions. Escoltem i identifiquem instruments musicals ( triangle, pandereta, claus, castanyoles, platells…) i plasmem les sensacions que ens produeixen en el paper creant una composició única i personal.
També descobrim que la seva tieta li va portar a una exposició de Monet que li va encantar.
Arrel d’aquesta exposició comença a dibuixar paisatges figuratius amb pincellades difuminades i més tard amb taques. És la etapa de les Impressions .
Un altre dia observem quadres de paisatges figuratius de Kandinsky i ens fixem en els tipus de pincellades i colors que fa servir.
Ens visita un professor de l’Escola d’Arts del Prat. Experimentem amb materials i tècniques. Pas del paisatge figuratiu a l’abstracte ( cinèticmusical)
Ens visita un mestre de l’Escola d’arts del prat per ajudar-nos a entendre els diversos paisatges artístics que recreava Kandinsky( figuratius, musicals i sonors, abstractes…)
