Arxiu de la categoria: Centres docents

L’hem dut a terme?

Publicat el per
Respon

Al nostre centre, l’alumnat de segon se’n va de colònies durant el crèdit de síntesi, de manera que abans d’aquesta setmana no hem trobat les condicions adequades per implementar el projecte. Per aquest motiu, hem cregut convenient portar-lo a la pràctica el curs 2017-2018 i, aprofitant que tenim un cert marge fins aleshores, ens hem plantejat posar-nos en contacte amb el CRAM (https://cram.org/ca/centre-de-recuperacio-el-prat-del-llobregat/) per valorar la possibilitat d’una col·laboració mútua i, d’aquesta manera, enriquir el projecte

Què hauran de fer?

Publicat el per
Respon

Iniciem el projecte per mitjà d’una carta que “l’alcalde” d’El Prat envia als alumnes del nostre institut demanant-los ajuda respecte de les problemàtiques mediambientals que el canvi climàtic està generant al nostre municipi.

En aquesta carta se’ls demana que elaborin una campanya de sensibilització destinada als seus conciutadans a fi de crear bones pràctiques de cara a frenar o evitar les causes del canvi climàtic. D’aquesta manera presentem quin volem que sigui el producte final d’aquest projecte. Es tracta d’un producte que ha de funcionar, però la forma i el camí per arribar-hi depèn d’ells. Tot i així, els proposem una sèrie d’activitats que els facilitarà l’aprenentatge del que necessiten saber per aconseguir el seu objectiu.

També hem de dir que facilitem, tant al professorat com a l’alumnat, una pauta amb les instruccions d’aquestes activitats, a fi que els quedi clar què és el que han de fer.

Les activitats són les següents:

-Primera activitat: “Climate Change: Introduction”.

Durant aquesta activitat, els nens visualitzaran el curtmetratge d’Steve Cutts Man (inserir link: https://www.youtube.com/watch?v=WfGMYdalClU). A partir d’aquí, duran a terme un Vision Board o un Collage amb allò que els desperti el film.

A continuació hauran de veure el documental Before the Flood. Podran crear un MindMap que expressi de manera sintètica tots els coneixements que han interioritzat.

-Segona activitat: “Decàleg per evitar el canvi climàtic”.

Durant aquesta activitat els alumnes hauran de respondre una sèrie de preguntes:

  • Què pots fer en el dia a dia per estalviar energia i aigua?
  • Quines coses es poden reutilitzar o reciclar?
  • Què fas tu actualment per ser més ecològic?
  • Trobes alguna pregunta més per afegir-hi?

A partir d’aquí, es crearà un vídeo/Power Point on s’expliquin cinc maneres d’evitar el canvi climàtic.

-Tercera activitat: “QuèQuiCom”.

Durant aquesta activitat l’alumnat veurà un dels capítols d’aquest programa divulgatiu dedicat al canvi climàtic: (inserir link: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Lefecte-hivernacle-i-el-canvi-climatic/video/3113690/).

Amb l’ajuda d’unes imatges, hauran de rescatar del programa els conceptes i idees més bàsics que volem que adquireixin.

-Quarta activitat: “Kahoot”

A partir de la informació obtinguda del Slideshare https://www.slideshare.net/immav/el-canvi-climtic, els alumnes hauran d’accedir al Kahoot que hem creat i jugar-hi entre tots plegats. Així els nens aprendran jugant i podran comprovar tot el que han après fins ara!

El punt final de totes aquestes activitats serà la creació, per part de cada grup, de la campanya sensibilitzadora que se’ls ha demanat a l’inici del projecte. Ara la podran fer gràcies a totes les eines i informacions donades.

D’on ha sorgit el nostre projecte?

Publicat el per
Respon

Ens hem estat reunint una hora a la setmana durant tot el curs per, d’una banda, compartir l’experiència i aprenentatges adquirits en una formació de treball per projectes feta al centre i, d’una altra banda, iniciar i elaborar un projecte per implementar al nivell de segon, o bé aquest curs o bé al curs vinent.

El projecte que hem creat té el punt d’inici en una de les sessions formatives de treballs per projectes. En aquesta sessió ens vam decidir pel tema que treballaríem. Com que a segon d’ESO es fa el crèdit de síntesi sobre el mar, hem volgut lligar aquest tema amb el nostre projecte, creant un marc més ampli, en què puguem entendre què és el canvi climàtic i com aquest té incidència en l’ecosistema marí. Perquè el tema tingués un interès immediat en l’alumnat, hem volgut concretar la problemàtica en el litoral on vivim, el delta de Llobregat. A més a més, pensem que aquest tema ens permet treballar des de diferents disciplines, cosa que el fa atractiu per a un projecte d’aquestes característiques.

Hem pensat que el projecte es podria desenvolupar en una setmana, en un total aproximat de 22 hores, tot i que aquesta apreciació horària pot tenir una certa flexibilitat, pel que fa a l’organització de l’alumnat a l’hora de distribuir les diverses activitats.

Pel que fa a l’alumnat, hem distribuït els alumnes en petits grups heterogenis de cinc alumnes. El que volem és que, dins de cada grup, cadascú agafi una responsabilitat i es puguin organitzar de manera tan autònoma com sigui possible.

 

Pràctiques avaluatives al nostre projecte

Publicat el per
Respon

Com sabem, l’avaluació és un tema delicat que mou moltes coses.

Durant la realització d’aquest projecte hem combinat diferents pràctiques avaluatives.

D’una banda, tota la primera part del projecte -que es tractava d’una sèrie d’activitats pautades per donar els coneixements previs necessaris per a què l’alumnat pogués realitzar el producte final-, van ser tasques avaluades a classe. La majoria es corregien a l’aula i les professores registràvem la progressió del alumnes.

Un cop va començar el projecte, la dinàmica va canviar. Vam passar d’un aprenentatge basat en tasques definides a una producció més lliure. Sabien clarament els seus objectius: fer una maqueta de la part assignada del riu Nil, elaborar un diàleg que reproduís una escena de l’Antic Egipte i filmar-la. Vam proporcionar la rúbrica d’autoavaluació com a orientació d’allò que seria valorat.

Tot i així en molts casos no li van donar prou atenció a la rúbrica fins el mateix dia de la autoavaluació. Segurament aquest és un punt a millorar per a pròximes implementacions.

De la mateixa manera crec que caldria avaluacions prèvies de cadascun dels passos necessaris previs al producte final per regular, amb rigor, les produccions.

L’alumnat de 1rESO encara necessiten molta guia i tot i que la idea és fomentar la seva autonomia i creativitat, s’ha de trobar un equilibri perquè no els vingui massa gran quan no estan acostumats a treballar per projectes.

Producte Final – Txernòbil

Publicat el per
Respon

El producte del nostre Projecte s’ha dividit en quatre subproductes i una conclusió que junts han conformat el resultat de la nostra investigació.

1 – Mural de Txernòbil

Dos nens de la classe van realitzar, espontàniament, una representació en forma de dibuix de la Central de Txernòbil i vam decidir que potser podríem dibuixar-la en gran per posar-la al passadís i mostrar part de la nostra feina a tothom.

Prenent com a base el dibuix dels companys vam pensar què hi podríem afegir per proporcionar informació complementària.

El mural, doncs, va contenir:

  • El dibuix del reactor no. 4 i la seva xemeneia característica.
  • La radioactivitat que es va escampar per l’atmosfera
  • Els nostres propis noms escrits amb alfabet grec, tal com es denomina a les partícules i raigs radioactius: alfa (α), beta (β) i gamma (γ), simbolitzant les persones irradiades a causa de l’accident.
  • Senyals de perill de radiació i de ciutat contaminada.
  • Dibuixos de xapes de: Nuclears? No, gràcies! en diferents idiomes com a símbol d’àtoms ecològics.

2 – Polseres Candela

Una de les activitats solidàries organitzades per l’AMPA d’enguany ha estat participar en el Projecte Polseres Candela amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació del càncer infantil.

Aquesta activitat va donar peu a que per la nostra banda aprofundíssim en els tipus de càncer infantil més freqüents provocats per l’excessiva exposició a la radioactivitat dels nens i nenes irradiats per l’explosió de Txernòbil.

Amb l’ajut d’una voluntària de l’Hospital de Sant Joan de Déu de la planta infantil d’oncohematologia vam elaborar polseres candela i així contribuir, amb la nostra feina, a la recerca per avançar en el coneixement de la leucèmia i altres tipus de càncer que afecten a nens i nenes de tot el món, i per suposat als afectats de Txernòbil.

3 – Exposició

Mitjançant el Mapa Mental elaborat al final del projecte dels aspectes més rellevants tractats, per parelles van triar dos conceptes amb l’objectiu d’exposar a la resta de la classe les evidències sobre el seu aprenentatge concret i les seves conclusions al respecte.

4 – Entrevista

Vam poder realitzar una entrevista formal a la mare del company ucraïnès, a partir de la qual ens va explicar com ella va viure, amb 6 anys, aquell moment i com el va viure la seva pròpia família.

L’entrevista va suposar el moment culminant de tot el Projecte ja que vam escoltar, en primera persona, allò que no s’explica als llibres ni a cap documental: sentiments, sensacions, percepcions, records i va permetre que ens adonéssim de com poden afectar fets aliens i externs a la vida d’una persona i de tota una família.

Les preguntes de l’entrevista van ser les següents:

1 – Quants anys tenia quan va explotar la Central Nuclear de Txernòbil?

2 – Va sentir por allà on vivia després de l’accident?

3 – A vostè li va afectar la radiació? I a la seva família?

4 – Com es va sentir quan va saber tot el que passava?

5 – En quin moment de la seva vida va ser conscient de la gravetat de l’accident de la Central Nuclear?

6 – A quina ciutat d’Ucraïna vivia? Van seguir vivint al mateix lloc després de l’accident?

7 – Què recorda del període de l’accident?

8 – Com van reaccionar, vostè i la seva família quan els van avisar del perill de radiació?

9 – Quina era la seva vida habitual abans de l’accident?

10 – Es va amagar a algun lloc?

11 – Amb quin ambient es vivia després de l’accident?

12 – Quina tasca va fer el seu pare després de l’accident?

13 – Com li va canviar la vida aquest tràgic accident?

14 – Què opina sobre el fet que nosaltres hàgim realitzat un Projecte de Treball sobre Txernòbil?

15 – Què pensa sobre les centrals nuclears?

Conclusions

La nostra conclusió ha resultat unànime: Nuclears? No, gràcies!

Pensem que no cal posar en perill ni a les persones ni al planeta per generar energia elèctrica mitjançant Centrals Nuclears.

Ara, sabem que és possible generar electricitat amb les Energies Renovables i que els nostres governants haurien de posar fil a l’agulla de manera urgent davant d’aquest problema.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la imatge.

Implementació – Projecte Txernòbil

Publicat el per
Respon

Caixa de Pandora

Havent descobert l’amagatall de l’àtom, tots tenim la missió, primer individual, de cercar informació que ens permeti anar esbrinant diferents aspectes a l’entorn de Txernòbil.

Aquesta primera feina individual es fa a casa, i té per objectiu generar un intercanvi a l’escola d’idees i materials que es posen en comú, primer en petit grup i després en forma de debat en gran grup.

A tall d’exemple, en aquesta primera fase, algunes de les aportacions dels alumnes han estat les següents:

  • Definició d’àtom
  • Bibliografia trobada a la Biblioteca Municipal
  • Documentals sobre Txernòbil trobats al YouTube
  • Taula Periòdica dels elements químics
  • Les Centrals Nuclears generen electricitat
  • Fotografies sobre deformacions congènites

Entre tots mirem d’endreçar totes les aportacions, descartar les que són anecdòtiques i convertir en idees força les que guiaran el nostre Projecte.

Globalització i Transdisciplinarietat

Durant el Projecte s’intenten integrar les disciplines i/o activitats que coincideixen en el temps amb el curs habitual de la vida de l’escola.

En el nostre cas, el Projecte ha coincidit amb Sant Jordi i Educació Viària.

Així doncs, per Sant Jordi, vam intentar situar-nos anímicament dins de la tragèdia i els alumnes van escriure poemes sobre Txernòbil.

Pel que fa a l’Educació Viària, vam aprofundir en els senyals de circulació de perill i vam descobrir els senyals que adverteixen del perill de radiació i ens vam inventar una per a les ciutats contaminades com la de Prípiat a 2 Km de la Central Nuclear.

Reptes

Tot el que anem aprenent i anem descobrint i debatent, sovint genera noves hipòtesis i preguntes que transformem amb reptes de resolució voluntària que després compartirem amb els grups-base col·laboratius i que exposarem mitjançant els portaveus al gran grup, fet que alhora generarà un debat.

Alguns dels reptes que ens hem plantejat per a la nostra investigació sobre Txernòbil, han estat els següents:

  • Com s’anomena el símbol que hi ha dins del senyal de perill de radioactivitat?
  • Hi ha Centrals Nuclears a Catalunya?
  • Quins són els tipus de càncer infantil més freqüents que va provocar l’accident de Txernòbil?
  • Quin nom li van posar, als Estats Units, al Projecte secret per construir la primera bomba atòmica?
  • Per què Hiroshima i Nagasaki estan habitades i Txernòbil no?
  • Quines van ser les causes de l’accident de la Central Nuclear de Txernòbil?
  • Com es classifiquen els accidents nuclears?

 Documentació

La documentació generada es va redactant i es va realitzant un Dossier de tot el que anem aprenent, descobrint i investigant.

Alhora, anem construint un diccionari temàtic sobre el Projecte, amb totes aquelles paraules noves que aprenem i paral·lelament la mestra va construint el Mapa Mental del Projecte, que s’incorporarà al Dossier i comentarà amb tota la classe, abastament, per fixar les relacions i interconnexions de tot el que hem anat investigant.

Mapa Mental creat amb GoConqr

També hem fet vídeos i fotografies del procés i de moments claus del Projecte. La majoria d’aquesta documentació gràfica ha estat realitzada pels propis alumnes.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.

Metodologia – Projecte Txernòbil

Publicat el per
Respon

Punt de partida

El moment del curs acordat amb el grup-classe per començar a treballar el Projecte Txernòbil va ser el 3r Trimestre.

Però, com fer emergir l’interès suscitat durant el 1r Trimestre quan el company ucraïnès ens va parlar de Txernòbil?

Moments EUREKA!

Partint de la idea de que tot està connectat (“som pols d’estrelles” Carl Sagan), intento cercar, com a mestra, un moment Eureka! a partir del qual avançarem per anar construint el projecte. En aquest cas va girar a l’entorn d’un fet fortuït materialitzat en dos elements: plàstic de PVC – cabells.

La pregunta: Per què els cabells són atrets pel plàstic de PVC?

Preguntes Socràtiques

Encara que de moment els alumnes no ho saben, ja hem obtingut el lloc per on començar a estirar endinsant-nos en el món secret dels àtoms i de la seva estructura.

Tenim la pregunta: Per què els cabells són atrets pel plàstic de PVC?

Es genera el debat en petits grups, en gran grup i l’inici de la recerca.

De la recerca i el debat obtenim una primera resposta: Electricitat estàtica.

A partir d’aquest fenomen ens preguntem:

  • Amb quins altres materials es produeix electricitat estàtica?
  • De què està feta la matèria?
  • Estem fets nosaltres del mateix material que la fusta de les taules?
  • Es pot veure l’electricitat estàtica o només es poden veure els seus efectes?
  • Què produeix l’electricitat estàtica?

Experimentació

Es proposa un experiment per descobrir com afecta aquest fenomen a d’altres materials diferents del PVC i dels cabells i amb quina intensitat, utilitzant el mètode, inicialment descobert, per fregament.

Materials:

  • Regles
  • Bolígrafs
  • Paperets de diferents textures
  • Globus
  • Aigua
  • Porexpan

Amb les nostres conclusions i amb la descoberta de l’àtom i l’acció dels electrons ens endinsem en el projecte.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.

La veu dels alumnes

Publicat el per
Respon

Correu de convocatòria presentació producte final

“Bon dia.

Som alumnes del Ribera Baixa (3rS) i ens agradaria parlar d’un problema que tenim al centre i a tot arreu, els mosquits. Hem visitat el Servei de Control de Mosquits per conèixer amb més profunditat la problemàtica dels mosquits.

Al nostre institut n’hi ha molts i més a la primavera i a l’estiu. Aquests dies hem après moltes coses sobre aquests insectes i tenim una solució per aquest problema, per això volem convocar-vos el dia 17 a les 9:00 a la sala d’actes per fer-vos arribar la nostra proposta.

Gràcies per la vostra atenció i us esperen.

Que passeu un bon dia.

Atentament

SCM

Servei de control de mosquits del Ribera Baixa”

La valoració final dels alumnes va ser molt positiva. El grau d’implicació va ser molt alt i des de bon començament del projecte van sentir les ganes de continuar amb les diferents tasques, activitats i sortides programades. El fet de voler fer partícips de les seves investigacions a l’ajuntament en una presentació deixa palès la importància del seu compromís i la seva voluntat per compartir el seu projecte.

Avaluació Festa Final de Curs

Publicat el per
Respon

A l’inici del projecte, a cada aula, es van prioritzar els objectius a aconseguir:

– Organitzar un espai amb activitats i decoració consensuada a l’assemblea d’alumnes.

– Fer un detall per acomiadar els alumnes de 6è.

– Organitzar una activitat per rebre els alumnes de P5.

– Treballar cooperativament.

– Planificar i aconseguir els petits objectius marcats de cada grup.

Amb la carpeta d’aprenentatges,  els documents guardats amb les TIC, l’observació a l’aula i la graella d’autoavaluació de treball en grup,  es fa el seguiment de cada alumne. A més,  a partir de les posades en comú de cada sessió  i de les produccions finals, el mestre pot fer una avaluació molt acurada de cada alumne.

També s’ha pogut valorar la plàstica amb la graella de valoració.

La valoració del comiat de 6è ha estat positiva, tot i que l’espai no ha estat l’adequat ja que per culpa de les altes temperatures s’ha hagut de fer al gimnàs.

La valoració de la rebuda de P5 ha estat molt satisfactòria ja que hi ha hagut un treball entre alumnes de diferents edats que ha sigut molt ric. Els més grans s’han responsabilitzat dels més petits i els més petits s’han trobat molt ben atesos en totes les activitats, aprenent els uns dels altres.

Pel que fa a la valoració de la festa final, ha estat molt positiva tot i que hi ha hagut massa activitats i han estat massa curtes de temps. Els alumnes han valorat la festa molt positivament sobre tot a causa de la diversitat d’activitats. També els ha agradat molt anar en grups de diferents edats.