Planifiquem el projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

consumidor

Justificació del tema

Realment necessitem tot allò que comprem? Com seria la nostra vida si no disposéssim de tots els objectes que tenim? Cada quant ens comprem un telèfon mòbil nou? Quants dispositius electrònics tenim a casa? En quina mena de botigues comprem la roba que portem? En comprem sovint? Ens posem la mateixa roba  durant més de dues temporades seguides? Tenim roba a l’armari que mai ens hem arribat a posar? Sabem qui i com es fabriquen aquests productes? Som conscients de les conseqüències socials i mediambientals dels nostres hàbits de  consum? Sabem quina diferència hi ha entre consum responsable i consum irresponsable?

Es pot dir que en molts països del món es compra i es consumeix compulsivament tota mena de productes sense tenir-ne en compte l’impacte mediambiental i social. La gent gaudeix de tota mena de coses que els ajuden a tenir una vida més còmoda i confortable. A més a més, importants campanyes publicitàries s’encarreguen de vendre un ideal de vida que es basa en l’adquisició de béns materials. Ara bé, mentre això passa, en molts altres llocs del món hi ha persones que són víctimes de la manca de recursos naturals, que són explotades i maltractades, i que viuen sotmeses a una situació de pobresa, de patiment i d’injustícia permanents.

Ja fa uns quants cursos que a l’institut Baldiri Guilera intentem que els nois i noies de tercer d’ESO entenguin què és el comerç just i el consum responsable. Enguany, però, hem decidit dur a terme un projecte que els doni l’oportunitat de reflexionar sobre els seus hàbits de consum i els de la societat en la qual viuen. Per fer-ho hem intentat que el tema del projecte sigui significatiu per a ells, motiu pel qual hem intentat parlar del consum responsable a partir de dos productes que tots ells utilitzen: dispositius electrònics (especialment mòbils) i roba.

A partir d’aquest treball, els nois i noies han reflexionat sobre la diferència que hi ha entre consumir de manera responsable i fer-ho de manera irresponsable. Han buscat informació sobre conceptes com sostenibilitat, comercialització justa, economia local i de proximitat, gestió de residus i eficiència energètica. A més a més, han descobert col·lectius de persones compromeses que han desenvolupat sistemes de producció i comercialització que respecten el medi ambient i els drets humans. Per últim, també han tingut l’oportunitat d’aportar les seves idees i de proposar alternatives al consum “irresponsable”.

Objectius del projecte

  • Identificar i reconèixer què és el consum responsable, sostenible, ètic i local.
  • Prendre consciència de les injustícies i perjudicis socials i mediambientals que implica un consum irresponsable.
  • Reflexionar sobre les diverses causes generadores de pobresa i desigualtat.
  • Conèixer la cadena de producció de l’electrònica, especialment de telèfons mòbils i ordinadors portàtils, i la vulneració de drets humans i laborals que es cometen en aquest procés.
  • Conèixer la cadena de producció del tèxtil i la vulneració de drets laborals que es cometen.
  • Cercar i plantejar alternatives al consum irresponsable.
  • Fer una proposta de consum alternatiu d’un producte i dissenyar una campanya publicitària per donar-lo a conèixer.
  • Desenvolupar la capacitat d’anàlisi crítica.
  • Argumentar de manera clara i amb correcció lingüística opinions.
  • Conèixer les característiques més importants del llenguatge publicitari.

Proposta de producte final

Tal com s’ha dit, l’objectiu final del projecte és que els alumnes duguin a terme una campanya publicitària i, posteriorment, presentar-la davant companys i professors.  Aquesta campanya ha de tenir dos objectius ben definits:

  1. conscienciar la gent sobre què és el consum responsable i el consum irresponsable;
  2. oferir una alternativa responsable pel que fa al consum de productes tèxtils o dispositius electrònics.

Matèries i professors que intervenen en el projecte

Grup Impulsor: Míriam Rubio (professora de Ciències Socials i d’Ètica), Marta Mañes (directora del centre i professora de Tecnologia), Félix Pérez (professor de Física i Química), Albert Batlle (professor de Matemàtiques), Núria Ramírez (professora d’Educació Visual i Plàstica), Mariola Grande (professora de Física i Química i coordinadora de 3r d’ESO) i Núria Gutiérrez (professora de Llengua Catalana i tutora d’Aula d’Acollida).

Tasques:

Participen en la formació del PFZ: Treballs per projectes que es realitza en el nostre institut (curs 2016-17).

Creen el marc que permet dissenyar el nou Treball de síntesi de 2n ESO incorporant dinàmiques de treball cooperatiu.

Equip docent de 3r d’ESO: tot el professorat de 3r d’ESO.

Tasques:

Són coneixedors de la proposta de l’equip impulsor i han de valorar la possibilitat real d’implementar els canvis en el Treball de Síntesi de 3r d’ESO.

Participen en el disseny d’activitats d’aprenentatge incorporant les tècniques del treball cooperatiu.

Apliquen a les aules els acords presos en les reunions d’equips docents al respecte del TS.

Avaluen els diferents grups i alumnes segons els criteris d’avaluació establerts.

Equip directiu i claustre de professorat

Donen suport i ajuden a gestionar els canvis que suposen els nous procediments de treball cooperatiu: mobilitat de grups i alumnes, accés a la informació, organització de tallers, canvis en els horaris del professorat, etc.

 

Planificació Projecte Fem un circ a l’escola

Volíem treballar el tema del circ amb els nens i nenes d’Educació Infantil. Per introduir el tema es va realitzar una sortida durant el segon trimestre a una casa de colònies que estava ambientada en el circ.

IMG_20170310_122413

La línia conductora del projecte és el funcionament del circ i els professionals que hi treballen.

Tot i que el tema ho hem proposat els mestres considerem que el tema del circ és molt atraient als nens i nenes i d’aquesta manera ha estat fàcil introduir-lo després de la sortida. A més els noms de les classes d’aquest curs estan relacionades amb el projecte.

El projecte s’està realitzant durant el mes de maig/juny. Cada curs està fent una sessió diària per treballar els continguts del projecte.

Sessió inicial:

Per iniciar el projecte ens va visitar a classe el pallasso “Pepote”. Aquest pallaso estava molt trist perquè el circ on treballava havia tancat i ell s’havia quedat sense feina. Així el Pepote va demanar ajuda als nens i nenes per poder muntar un circ a l’escola.IMG_20170502_153654

Com que tots els infants volien ajudar al Pepote els vam proposar la següent pregunta: Com podem fer un circ a l’escola?

Per poder guiar aquesta pregunta es van projectar a l’aula les imatges de la sortida que vam realitzar al circ. A partir d’aquestes imatges vam iniciar un debat per veure que sabien els nens i nenes sobre el circ.

Cadascuna de les mestres va anar recollint en una cartolina les idees principals que van dir els nens i nenes.

IMG_20170503_100219

Després els nens i nenes van fer un dibuix inicial sobre el circ per veure els seus coneixements respecte al tema.

Per iniciar el treball del projecte vam demanar ajuda a les famílies. Així havien de cercar informació o elements relacionats amb el circ amb els seus fills i filles.

Definició del producte final

El producte final del projecte serà una petita representació de circ que els nens i nenes faran per les famílies. També cada alumnes realitzarà una carpeta d’aprenentatge com a recull de totes les seves tasques.

A la representació cada alumne podrà realitzar el paper que més l’interessi o que tingui capacitat per realitzar.

Planifiquem el projecte “Baldiri, tot un món”

 

Justificació del tema triat

La cultura és plural i diversa. No hi ha una sola cultura sinó moltes de diferents. La
diversitat cultural és una de les grans riqueses de la humanitat: gràcies a ella gaudim de l’enorme diversitat de formes expressives, artístiques, lingüístiques, estètiques i festives.

La interculturalitat consisteix a aconseguir que la relació entre les diferents cultures d’un mateix territori siguin positives. Es basa en el respecte mutu i la voluntat d’aprendre els uns dels altres.

El nostre institut, Baldiri Guilera, és un espai de trobada de diferents cultures, els nostres alumnes i professors són diversos, tant en els seus orígens com en la seva cultura. Aquesta diversitat ens enriqueix com a col·lectiu i com a persones.

Aquest curs, i dins de les activitats del treball de síntesi de 2n d’ESO, hem volgut posar de manifest aquesta gran diversitat cultural que viu dins del nostre institut.

Objectius del projecte

• Plantejar el tema del TS de 2n d’ESO (Diversitat Cultural) incorporant noves formes
d’aprenentatge que complementin les anteriors.

• Aprofitar el tema del TS i també algunes de les activitats generals, però al mateix
temps introduir un aprenentatge competencial i cooperatiu, que parteixi del
interessos de l’alumnat i de situacions reals i properes.

• Potenciar el treball de grup i atribuir les tasques i funcions als diferents membres
del grup. Practicar la dinàmica del treball cooperatiu.

• Posar de manifest que l’alumnat de l’institut Baldiri Guilera és divers, tant en els
seus orígens familiars com en la seva cultura i que aquesta diversitat ens enriqueix
com a col·lectiu i com a persones. Potenciar la curiositat dels alumnes envers altres
països i cultures.

• Organitzar una Fira de la diversitat per tal de mostrar les nostres recerques a tota la
comunitat.

Matèries i professors que intervenen en el projecte

Grup Impulsor: Núria Rovira (coordinadora de 2n d’ESO i professora de Tecnologia), Viviana Roig (professora de Música), Montse Ponce (Professora d’Ètica i Religió), Marina Oliva (professora de Matemàtiques), Raúl Torregrosa (professor de Matemàtiques), Ascen Lamora (coordinadora pedagògica i professora de Ciències de la Naturalesa) i Gemma Arija (professora d’Educació Física).

Tasques:

1. Participen en la formació del PFZ  “Treball per projectes”,  que es realitza al nostre
institut (curs 2016-17).

2. Creen el marc que permet dissenyar el nou Treball de Síntesi de 2n d’ESO incorporant dinàmiques de treball cooperatiu.

Equip docent de 2n ESO: tot el professorat de 2n d’ESO.

Tasques:

1. Són coneixedors de la proposta de l’equip impulsor i han de valorar la possibilitat real d’implementar els canvis en el TS de 2n ESO.

2. Participen en el disseny d’activitats d’aprenentatge incorporant les tècniques del treball cooperatiu.

3. Apliquen a les aules els acords presos en les reunions d’equips docents al respecte del TS.

4. Avaluen els diferents grups i alumnes segons els criteris d’avaluació establerts.

Equip directiu i claustre de professorat. Donen suport i ajuden a gestionar els canvis que suposen els nous procediments de treball cooperatiu: mobilitat de grups i alumnes, accés a la informació, organització de tallers, canvis en els horaris del professorat, etc.

Producte final que ha de fer l’alumnat

L’objectiu final d’aquest treball és que els alumnes de segon d’ESO muntin l’últim dia de la setmana de síntesi una Fira de la Diversitat a l’hemicicle del centre. En aquesta fira
exposaran els treballs que hauran realitzat durant la setmana a partir de les dades
obtingudes de l’enquesta i a través d’una sèrie de tasques que se’ls proposa i que
s’adjunten en un dossier.

Com que les activitats plantejades són diverses, també el resultat final del Treball serà divers:

Diari de bord: recull dels resultats i conclusions de les activitats d’aula proposades.

Panell informatiu: panell en forma de cub (per poder-los apilar) que recollirà aquella
informació més rellevant que els alumnes hauran seleccionat del país o regió que hauran escollit.

Exposició oral: cada grup disposarà d’uns 10 minuts per explicar aquelles curiositats o
aspectes que més els ha cridat l’atenció del país o regió que han estudiat.

Fira de la diversitat: muntatge d’una Fira de la Diversitat a l’hemicicle on cada grup
exposarà el seu panell informatiu. També serà l’espai per exposar allò fet als tallers als
altres companys (lectura dels contes teatralitzats, mostra gastronòmica, música i danses, activitats esportives i jocs de taula).

Avaluem el projecte “Baldiri, tot un món”

Eines d’avaluació

Per calcular la nota que cal posar al Treball de Síntesi es valoraran a parts iguals els
següents aspectes:

• Panell-cub informatiu del país per a la Fira
• Exposició oral
• Tallers
• Diari de bord
• Autoavaluació (que hauran fet els alumnes)

Per a l’autoavaluació se’ls ha facilitat una graella que han d’omplir al final de cada dia.

Els professors dels tallers són els encarregats de posar la nota del taller.

Les notes del panell, l’exposició oral i el diari de bord les posaran la tutora i un professor més que assistirà a les exposicions.

Implicació dels alumnes en el procés d’avaluació

Com s’ha explicat abans, part de la nota del Treball de Síntesi surt de l’autoavaluació que els mateixos alumnes fan cada dia sobre el seu treball i el del grup, omplint la següent graella:

Graella d'autoavaluació

 

Implementem el projecte “Baldiri, tot un món”

Desenvolupament del projecte

A) Previ a la setmana del Treball de Síntesi

• Es passa una enquesta a totes les classes d’ESO de l’institut al respecte del país
d’origen o de la família dels nois i noies i si s’escau de la regió d’Espanya d’on
provenen.

• Es fa el buidat de l’enquesta i es situen els diferents orígens en un mapamundi
gegant que s’ha situat al passadís de 2n ESO.

• Elaboració dels grups per part de les tutores.

• A hores de tutoria es presenta el Treball de síntesi (Baldiri: tot un món). S’expliquen quins són els objectius finals i es demana que cada grup decideixi
quin serà el rol de cada membre del grup, quin país o regió volen conèixer, quina
curiositat, aspecte cultural o costum els agradaria investigar i que triïn l’ordre de
preferència del taller que els agradaria fer.

• També a hores de tutoria i/o ètica es realitzaran activitats com ”L’equip d’en Manel”
per començar a treballar en grup.

• Es farà l’adjudicació del taller a cada grup per part de la coordinadora.

• Un cop decidits els països o les regions, es demana als alumnes que les setmanes
prèvies a la del treball de síntesi, facin una recollida d’informació general sobre
aquest país: poden fer una cerca per Internet i imprimir aquells documents que els
semblin més interessants. Aquests documents els hauran de portar la setmana del
Treball de síntesi per desenvolupar les diferents activitats que se’ls proposarà. El
professorat ha de vetllar per tal que tots els grups disposin de la informació sobre el
país triat, i si s’escau proporcionar-los-hi.

B) Durant la setmana del Treball de Síntesi

Primer dia: presentació del crèdit per part de les tutores.

Durant els matins de dilluns a dijous:

• A l’aula, realització de les diferents tasques. Recull de les conclusions i/o resultats
de cada tasca al Diari de bord.

• Si ho necessiten poden anar a fer consultes a l’aula d’informàtica.

• El dimecres s’ha programat el teatre. Dues classes hi van abans del pati i les altres
dues després.

• A les hores que els professors els vinguin a buscar, poden anar a fer el taller
assignat.

Al final del matí: mitja hora de posada en comú, autoavaluació i valoració de com ha anat el dia, planificació del dia següent.

C) Divendres, últim dia del Treball de Síntesi

Abans del pati es fan les exposicions orals dels treballs a l’aula davant dels altres grups. Un cop finalitzades, es duu a terme la preparació de la Fira de la diversitat, on s’exposaran els panells informatius de cada grup i es mostraran els treballs dels tallers (danses, teatre, cuina, esports i jocs).

WP_20170317_012

WP_20170317_014

WP_20170317_015

WP_20170317_001

WP_20170317_008

 

 

 

 

Metodologia del projecte “Baldiri, tot un món”

Tipologia d’activitats planificades

Les activitats que els alumnes realitzen durant la setmana del treball de síntesi són de tipologia molt variada i van encaminades a posar de manifest que l’alumnat de l’institut Baldiri Guilera és divers, tant en els seus orígens familiars com en la seva cultura i que aquesta diversitat ens enriqueix com a col·lectiu i com a persones.

En primer lloc se’ls demana una sèrie d’activitats comunes encaminades a entendre els
conceptes com cultura, interculturalitat o diversitat cultural, ser conscients de la diversitat del Baldiri elaborant estadístiques i gràfics a partir de les dades reals obtingudes a través d’una enquesta que s’ha passat  a totes les classes, compartir entre els alumnes del grup experiències culturals familiars, etc.

Altres activitats van encaminades a treballar i aprofundir en una cultura, país o regió
prèviament escollit d’entre els que han sortit de l’enquesta, amb l’objectiu d’acabar
seleccionant i plasmant en un panell informatiu la informació més rellevant o que els hagi semblat més interessant o curiosa.

També realitzen altres activitats més pràctiques o dinàmiques, com tallers sobre un
aspecte concret de la cultura triada (gastronomia, música i dansa, contes teatralitzats,
activitats esportives o jocs de taula), assisteixen a una obra de teatre-fòrum enfocada a
combatre els rumors o fabriquen un barret característic de la cultura escollida.

Els resultats de tot això s’exposen l’últim dia en una Fira de la Diversitat al pati de l’institut.

WP_20170314_004

WP_20170314_001

WP_20170315_006

Agrupació dels alumnes (equips cooperatius, assignació de rols)

A cada aula es fan 6 grups de treball de 5 persones. Són grups heterogenis i el tutor/a
elabora la proposta. Es presenta i s’intenta el màxim consens. Se segueix el següent
esquema:

Equips cooperatius

Els mateixos membres del grup decideixen quin rol assumirà cadascú un cop explicades quines són les seves funcions. Els rols són els següents:

• Portaveu
• Coordinador/a
• Secretari/ària
• Moderador/a
• Responsable de materials

Temporització de les activitats

Els alumnes poden organitzar-se el temps com vulguin per anar realitzant les diferents
activitats d’aula. El primer dia se’ls entrega un horari on poden veure quines són les hores a les quals poden anar a fer el taller, així com quan hauran de baixar per assistir al teatre.

També se’ls entrega una proposta de programació (tasques per dia i hora) que els pot
servir de guia per organitzar-se.

Temporització

Docència compartida? Més d’un professor a la mateixa aula?

Per a la realització dels horaris del professorat s’han tingut en compte els següents
aspectes:

  • Pel que fa l’organització de centre, s’ha procurat que un mateix professor tingui
    hores només a un nivell (1ESO, 2ESO o 3ESO), reduint així el nombre de
    professors que participen en el seguiment dels alumnes durant la setmana.
  • S’ha procurat que les tutores tinguem el màxim d’hores possibles amb el seu
    grup, per poder fer-ne millor el seguiment.
  • S’han assignat dues hores seguides d’un mateix professor a un mateix grup,
    sempre que el/la professor/a hi ha estat d’acord i s’ha pogut fer. D’aquesta manera s’eviten interrupcions i estones que els alumnes quedin sols a les aules.
  • Els professors dels tallers (gastronomia, música i dansa, contes
    teatralitzats, activitats esportives o jocs de taula) tenen assignades unes hores. En aquestes hores agafen un o dos grups assignats i se’ls enduen a un altre espai a realitzar el taller. D’aquesta manera s’aconsegueix descongestionar les aules a algunes hores. Per la mateixa raó, alguna activitat (com “la tela d’aranya”) també es realitza fora de l’aula amb el professor o professora corresponent, que va a buscar els grups a la seva aula.
  • S’ha intentat també que en el màxim d’hores possible hi hagi un professor de
    suport que estigui al passadís de segon per si se’l necessita en algun moment.
  • S’han assignat hores a alguns professors perquè estiguin a l’aula d’informàtica per si algun grup necessita fer alguna consulta. S’han elaborat unes targetes que són damunt la taula del professor i que donen accés a l’aula durant 20 minuts.

 

Planificant la festa final de curs de l’Escola Ramon Llull

A l’Escola Ramon Llull hem decidit concretar un projecte d’escola on els alumnes de tots els cursos estiguin implicats en l’elaboració del producte final. Fent un sondeig general amb l’alumnat de cara a l’elaboració d’un projecte en comú, moltes de les idees més recurrents feien referència a les activitats que es podrien plantejar de cara a l’última setmana del curs escolar.

De manera que ens vam decidir a posar en marxa el nostre projecte “Festa de final de curs” amb el Leit Motiv d’oferir a l’alumnat l’oportunitat d’organitzar el seu propi final de curs. Per donar cabuda als diferents contextos que sortien de les propostes de tots els cicles, es van plantejar les següents tres preguntes:

  • Com t’agradaria acomiadar aquest curs amb el teu grup classe?
  • Què pot aportar el teu curs per acomiadar els alumnes de 6è i rebre a Primària els alumnes de P-5?
  • Com t’agradaria acomiadar-te de l’escola l’últim dia de classe?

Cap a finals de març van tenir lloc les converses inicials dels tutors amb els grups classe. Un cop recollides les seves idees, es va fer un consell d’alumnes, amb representants de cada classe, que van fer una posada en comú per filtrar les propostes més demandades. Posteriorment, els mateixos representants van procedir a informar els grups classe de l’elecció del projecte a elaborar.

IMG_20170406_101815

A nivell de centre, vam decidir que era necessari posar a disposició dels alumnes espais per a que representants de totes les classes poguessin celebrar reunions amb l’objectiu d’exposar i compartir les propostes de cada grup a les tres preguntes plantejades, així com organitzar com seria la festa i què prepararia cada cicle.

Un cop triades les activitats que faria cada grup i delimitada la feina que es faria a cada cicle… el projecte ja estava en marxa!

Les concrecions a les quals han arribat respecte al comiat de curs són:

Decorar el pati per ambients i dissenyar un circuït o gimcana d’activitats personalitzades al gust de cada nivell o cicle:

Els ambients també han quedat definits:

Educació infantil: EL MAR

Cicle inicial treballarà L’OEST AMERICÀ

Cicle mitjà: L’ESPAI

Cicle superior: LES CULTURES

L’horari de l’últim dia quedarà així:

9.00 – 9.30 Preparació de les activitats i decoració

9.30 – 11.00 Primer torn de gimcana

11-11.30 Pati

11.30-12.30 2n torn de gimcana

12.30 – 13.00 recollida de material i decoració

 

Planificació Escola Pepa Colomer

ELS VOLCANS

Els alumnes de 1r i 2n de l’escola al Maig aniran de colònies a la zona volcànica de la Garrotxa, per tant, era un projecte que les mestres voliem engegar i vam aprofitar una notícia recent  sobre de l’Etna per fer-ho. Aquesta notícia va generar molt interés i molts interrogants entre els alumnes. Entre tots vam fer un debat i van sorgir diferents qüestions que els nens i nenes volien resoldre.

Els alumnes es van dividir en sis grups de treball cooperatiu (és l’agrupament habitual dins de l’aula), i cada grup va investigar alguna de les qüestions que van sorgir a la primera sessió. Dins del grup cada membre té un rol amb unes tasques concretes a desenvolupar.

Paral·lelament al treball en grups cooperatius també es fan activitats en gran grup.

LA MÀGIA

Fa dies que a la classe de 3rB els alumnes aprofiten els canvis de classe i estones d’esbarjo per fer trucs de màgia. El tutor en veure l’interés que s’ha generat, diu als seus alumnes que un dia els farà ell un truc de màgia.

Un cop fet el truc, els alumnes s’engresquen i volen ensenyar els seus propis trucs. El tutor en veure la motivació que suscita,  formula una pregunta: “Voleu que fem un espectacle de màgia aquí a l’escola?” Els alumnes responen afirmativament i s’inicia el projecte.

TXERNÒBIL

Durant el primer trimestre del curs, un alumne de la classe de 5è A, ens va anunciar que se n’anava, per primera vegada en la seva vida, a veure al seu avi que viu a Ucraïna. Fill de pare català i mare ucraïnesa, la seva família materna va viure de molt a prop l’accident de Txernòbil (1986) ja que el seu propi avi va formar part dels liquidadors, com a bomber, en l’extinció de l’incendi de la central nuclear.

Abans de marxar, ens va explicar on vivia actualment el seu avi i amb un company nouvingut, també ucraïnès, ens van mostrar el mapa d’Ucraïna, ens van fer notar que la seva llengua utilitza un alfabet diferent al nostre, el ciríl·lic, i entre tots vam situar Ucraïna al continent europeu.

Quan va tornar del seu viatge, ens va explicar les seves experiències i vam viure una tarda, especialment emotiva, quan ens va explicar que el seu avi, supervivent de la catàstrofe de Txernòbil, estava malalt, tants anys després, a causa de la seva exposició a la radiació expulsada pel la central nuclear, com tants i tants altres liquidadors. Ens va relatar el que el seu avi va viure en primera persona durant l’accident i ens va mostrar el regal que li havia fet: els galons de l’uniforme de bomber que duia en aquella època, quan Ucraïna encara formava part de la Unió Soviètica.

Tots vam quedar tan impressionats per la seva història i ens van sorgir tantes preguntes, que vam acordar que en algun moment del curs abordaríem, el que s’ha acabat convertint en el: Projecte Txernòbil.

PA201907

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.

ESCOLA GALILEO GALILEI

Som l’escola Galileo Galilei. El centre està situat en el barri Ribera Baixa del Prat de Llobregat envoltat d’un polígon industrial i situat en un extrem de la ciutat.

El desenvolupament urbanístic de la zona, els darrers anys, ha produït canvis importants a l’escola.

El perfil de les famílies de l’escola, és un perfil de famílies joves amb dos fills. El fenomen d’immigració no és alt però convisquem amb diferents cultures; marroquina, sud-americana, xinesa, gitana.

L’equip impulsor està format pel següent professorat:

Mª Olvido Grande: P4
Yolanda Cardona: P4
Raquel Vargas: P5
Natividad Padilla: P5
MªElena Méndez: CI/Música
Cristina Marchán: 4t/Cap d’estudis
Fina Agustí: 4t
David Ciércoles: 3r
Àngels Garcia: Anglès/Directora
Ana Redondo: 6è
Maite Garcia: 6è

El curs 2015-2016 vam començar a fer canvis metodològics a Educació Infantil i en aquests moments l’escola està immersa en un procés de transformació i reflexió.

Creiem que la xarxa és una bona oportunitat per conèixer altres maneres de fer i compartir-les.