El producte final del projecte mosquits

Finalment els alumnes després de valorar pros i contres de totes les opcions plantejades es van decidir per:

  • Fabricació de mosquiteres de fusta encaixades als marcs de les finestres.
  • Petició formal al departament de Tecnologia per implementar la proposta com a treball de taller.
  • Petició de subvenció com a projecte educatiu innovador a l’ajuntament del Prat.
  • Comunicació a les persones implicades (equip directiu, departament de Tecnologia, delegats verds i professorat) i a l’ajuntament del Prat (medi ambient).
  • Proposta als delegats verds de col·locació i control de 4 caixes niu de ratpenats.

Quina metodologia hem utilitzat?

Aquest treball consta de l’elaboració d’un projecte sobre el tema de l’antic Egipte, culminat en una maqueta on el riu Nil fa de fil conductor i, a partir del seu recorregut, es situen totes les poblacions, temples i monuments.

Consta de 7 grups de treball formats de manera heterogènia a partir del criteri docent, valorant els perfils de treball i sabent què pot aportar cada alumne a fet d’harmonitzar les capacitats cognitives i potenciar el treball en equip.

A partir del tema d’Egipte que apareix al currículum de la matèria de Ciències Socials i que genera gran interès per part de l’alumnat, es decideix començar a treballar transversalment amb altres matèries per tal de motivar a l’alumnat de manera més implícita i també, a través de la pràctica, millorar-ne el seu coneixement.

Es presenta el tema i s’explica com funcionava jeràrquicament la civilització, com s’anomenaven els diferents Déus, quin alfabet utilitzaven, com s’alimentaven i com vivia la seva gent.

L’aula ordinària és l’espai on es treballen els coneixements, on s’organitza la feina i on es donen les pautes de treball.

A l’aula de Visual i Plàstica es du a terme la realització de la maqueta, abans estudiada i amb la feina repartida on cada grup s’encarrega d’una part feta a escala del propi riu Nil.  S’utilitzen materials com cartró, paper de cel·lofana, paper vegetal, plastilina, temperes, cola, serradures i sorra. Aquí prima la llibertat de cada grup a l’hora de triar els materials més adients, guiats per la professora d’aula.

Les piràmides i els temples es construeixen a l’aula de Tecnologia amb l’ajuda i pauta del professor. Utilitzen estructures de cartró i fins i tot algun grup s’atreveix amb el fang.

L’anglès és present a l’hora d’elaborar les fitxes i introduir nou vocabulari referent a la temàtica.

La part de feina que han de fer a casa també els permet organitzar-se fora de l’entorn escolar i crea relacions interpersonals entre el grup-classe. Els fa més autònoms i millora les relacions socials. Alhora que es treballa la independència a nivell organitzatiu.

En tot moment l’equip de professors s’organitza i es reparteix la feina, la temporització de les sessions i la programació del projecte per tal de treballar conjuntament i ser el mes efectius possible. En alguna franja s’ha pogut coincidir dues hores seguides i es valora positivament.

Quina ha estat la producció final?

Dins el projecte d’Egipte el nostres alumnes havien d’elaborar dos productes diferenciats però a la vegada, complementaris. D’una banda, van haver de crear una maqueta que els serviria més endavant com a escenari per el segon producte, que en aquest cas era un vídeo.

El video consisteix en crear un diàleg en el que es posava en pràctica tot allò que s’havia assolit durant el procés del projecte.

El video, íntegrament en anglès es va escriure a classe i va ser corregit per la professora d’anglès. També es va tractar el tema formal en la part d’anglès, introduint el diàleg com a nova tipologia textual.

La definició dels personatges i els escenaris es va treballar en la part de socials. Posteriorment el van gravar a casa per qüestions tècniques.

Com vam implementar el projecte?

Primer es presenten i s’estudien els continguts teòrics que la professora els hi presenta a classe, a travès d’imatges, del llibre de text i vídeos.

 

Tot seguit es formen els grups i comença la planificació de l’activitat, tutoritzada pel l’equip del professorat implicat al projecte.

 

Cada grup s’encarrega d’una part de la maqueta del riu Nil, per tal que entre tots, es tingui una imatge global de la dimensió del territori, com un dels objectius final.

 

Es construeixen tots els elements arquitectònics i decoratius que pertanyen a la civilització. Això poden fer-ho a les hores de Visual i Plàtica i a les de Tecnologia.

 

Paral·lelament es prepara la redacció del vídeo a les hores d’anglès amb la tutorització de la professora, tenint en compte els continguts donats a Ciències Socials i a l’estudi del tema que poden fer cadascú d’ells a casa seva i pel seu pròpi compte.

 

A Ciències Socials i a Visual i Plàstica es treballa l’escala i com aplicar-la a la maqueta. Cada grup realitza un tram del riu i es construiex fidel a la realitat.

S’utilitzen materials i es manipulen, com poden ser el cartó, paper de celofan, paper pinotxo, plastelina, cola, tèmperes, etc., per tal de construir i donar veracitat estètica a la maqueta.

 

S’elabora un dossier on s’hi troba tota la informació referent al projecte. Fitxes, vocabulari d’anglès, materials utilitzats, escales i finalment es presenta el video davant la classe, es fa una exposició oral i s’elaboren les conclusions.

 

El projecte té una durada de tres setmanes dins el període del 2n Trimestre.

 

Què pensen els i les alumnes?

La valoració de l’alumnat ha sigut en gran part positiva, els principals punts que han destacat al respecte són els següents:

 

-Els alumnes esperaven coses menys pràctiques i més avorrides, més aplicades a l’àmbit científic, però en canvi al adonar-se que el tema era el de les càpsules del temps, es van sentir molt més motivats al respecte i va despertar la seva curiositat. Fins i tot alguns dels alumnes al veure la presentació de les capses i les noticies de premsa, pensaren que era un fet verídic, cosa que els va motivar més si cap a la realització de la feina de recerca d’informació.

-Tenien cert recel sobre el projecte per no saber el grup que els tocaria, les persones amb les quals treballarien i tenien una mica de prejudicis al respecte, però una vegada van començar la recerca se n’adonaren que va funcionar molt bé i cadascú feia la seva part i tenia una funció diferent dintre del mateix grup. En alguns casos, alumnes que al grup classe normal, té un baix rendiment o una baixa capacitat d’atenció, en aquest projecte s’han motivat i involucrat fins el punt de ser uns dels que millors resultats han obtingut.

-El component de tenir diferents civilitzacions i que cada grup treballi investigant diferents temes els agrada perquè els dona una percepció de fer bé les coses i tenir que esforçar-se individualment i no tenir que estar comparant la seva feina amb la dels seus companys de classe.

Com a conclusió final del projecte, molts grups han coincidit al dir que les expectatives inicials han sigut superades i han estat motivats, els ha ajudat a treballar bé com a grup i inclús proposaven fer un projecte d’aquest tipus una vegada per trimestre ja que creuen que ha funcionat molt bé. Per altra banda, alguns alumnes també creuen que de vegades alguns membres del grup es dispersaven i no complien la seva feina assignada, en la seva opinió els alumnes amb més dificultats d’atenció necessitarien un guió més pautat per a realitzar el treball.

A continuació es pot veure el vídeo de VALORACIÓ ALUMNAT.MP4  disponible a la pàgina:

 

https://drive.google.com/drive/folders/0BxFxTZ1o_5YlX3dHaERJZlFXdFk

Com ens avaluem?

El projecte ha comptat amb diferents mètodes avaluatius.

 

Avaluació continuada:

 

  • Valoració, per part del professorat, de la feina realitzada a classe a partir de l’observació diària
  • Autoavaluació i Coavaluació diària per part de l’alumnat1

 

Avaluació final:

 

Utilització d’una rúbrica2 per fer l’avaluació de les presentacions, dels quaderns de l’arqueòleg (diari que recollia les impressions diàries de l’alumnat respecte de la feina realitzada), i del producte final, que consistia en la realització d’un vídeo amb la notícia de les troballes fetes per l’alumnat.

 

Valoració:

La valoració diària es fa dificultosa amb un sol professor/a a l’aula, o pel professorat que ajuda en tasques de producció simultàniament amb la feina de l’aula.

 

Potser s’hauria d’implementar l’avaluació de tasques intermitges per assegurar la qualitat del resultat final.

Cal que la part tècnica de les presentacions es revisi amb anterioritat per tenir temps de fer l’avaluació amb les rúbriques sense manca de temps.

1-Fitxa d’autoavaluació/coavaluació del treball diari: (no es poden inserir més imatges)

2 Rúbrica d’avaluació pel professorat:  (no es poden inserir més imatges)

Som arqueòlegs i periodistes!

Els alumnes han de presentar 2 productes:

  1. El diari de l’arqueòleg
  2. Una crònica per un telenotícies.

Diari de l’arqueòleg:

 

Els alumnes han de registrar diàriament tot el que van trobant en la recerca,  els acords, la planificació …

Telenotícies:

Contingut:

  1. Presentació de la notícia
  2. Cos central.- Veu en off amb imatges o vídeos documentant la recerca sobre la societat objecte d’estudi.
  3. Connexió amb anglès amb algun reporter a l’estranger, museu o expert en la matèria.
  4. Comiat i conclusió.

Podeu obtenir més informació en aquest link: https://sites.google.com/a/xtec.cat/fem-un-telenoticies/

Edició del vídeo:

La professora de plàstica els ha ensenyat prèviament a utilitzar el programa Filmorago, si bé poden utilitzar-ne qualsevol altre.

Mostra d’un  vídeo:

https://drive.google.com/drive/folders/0BxFxTZ1o_5YlX3dHaERJZlFXdFk

Implementem el nostre projecte

Els alumnes obtenien la informació de diferents font, la més extensa i també la mes utilitzada, va ser la xarxa, però també tenien la possibilitat de consultar llibres a la biblioteca o bé demanar ajuda a algun professor dins de l’aula, que els pogués guiar cap el camí correcte sense dir-los la resposta.

Degut a que no tot el professorat que entrava a l’aula, havia participat de la confecció del projecte, vàrem crear un dossier del professor on podrien trobar tota la informació referent als objectes de les càpsules, per així poder tenir unes nocions prèvies de la informació que els alumnes cercaven.

A partir de la informació cercada i tenint en compte la hipòtesi de la que partien, els alumnes van descartar la informació que no els interessava i tot allò que creien important ho anaven acumulant per tal de poder redactar la crònica que havien de realitzar com a producte final.

En el diari de l’arqueòleg, que van fer el primer dia apuntaven tot el que anaven fent durant el procés. Aquest document aglutinava tant la informació vàlida com la descartada.

La crònica i la entrevista amb l’expert, que eren els productes finals, eren les parts on s’aglutinava tot aquest nou coneixement adquirit que a la vegada es mostrava a la presentació final on els alumnes mostraven que és el que havien aprés amb l’experiència, tant a nivell personal com a nivell coneixements.

Els alumnes tenien diferents rols dins el grup, cosa que facilitava l’autoregulació i la coordinació de la feina aconseguint així que la incidència per part del professorat fos molt menor que la de l’aula ordinària.

Apliquem altres mètodes d’aprenentatges

Formació de grups:

Els grups, heterogenis, els va fer el professorat barrejant alumnat de tots els grups classe. El dia de començament del crèdit l’alumnat no tenia informació prèvia sobre els grups als quals pertanyien.

Adjudicació de rols:

Els rols del treball cooperatiu s’havien treballat a classe de tutoria en dies previs al començament del projecte. En la documentació del projecte l’alumnat disposava d’un document amb la definició i les tasques de cada rol.

Els rols podien anar rotant al llarg del projecte.

Desenvolupament:

El projecte te algunes tasques concretes i d’altres més obertes.

L’alumnat ha de treballar cooperativament i el professorat fa de guia del procés intervenint només quan l’alumnat es quedi encallat.

Als materials per l’alumnat hi ha un llistat de tasques però sense massa explicacions per afavorir que ells mateixos puguin investigar i treballar amb llibertat i segons les seves capacitats.

S’intenta que hi hagi varietat de tasques, manipulatives, tecnològiques o acadèmiques, per a que tothom pugui aportar les seves habilitats al treball grupal.

Com hem planificat el projecte?

En la planificació del projecte ha intervingut un grup de 7 professores, majoritàriament de l’equip docent de Primer d’ESO.

Durant tot el curs s’ha realitzat una reunió setmanal els divendres de 12:40 a 13:35h on s’ha anat desenvolupant tota l’organització del projecte. Val a dir, que hi ha hagut diferents incidències que han afectat al desenvolupament de les reunions (incompatibilitat horària,  urgències, festius, etc). Tot i això, les reunions s’han anat tornant més productives a mesura que s’anava apropant la data d’execució del projecte.

Per a la planificació s’han tingut en compte diferents aspectes:

  •         Establir un producte final atractiu pels alumnes de primer d’ESO.
  •         Formar grups heterogenis i interclasses per a realitzar el projecte.
  •         Consensuar els objectius del projecte.
  •         Consensuar la temàtica del projecte.
  •         Preparar el material inicial per motivar l’alumnat: càpsules del temps.
  •         Preparar els diferents documents per a l’alumnat i el professorat.
  •         Establir un sistema d’avaluació.