Com i què treballem

El nostre projecte no tenia una pregunta inicial, ja que va sorgir a partir de la noticia, però ha anat sorgint diferents qüestions relacionades amb el tema que s’han anat contestant al llarg del procès.

La nova informació es relaciona amb els coneixements previs, a través de converses en gran i petit grup, llibres, internet…

La informació s’obtindrà de diferents fonts. en tot moment es dóna llibertat als alumnes per poder buscar on ells creguin (llibres, Internet, mestres…)

A partir dels coneixements previs, es va realitzar un mapa conceptual on es va poder visualitzar què es volia treballar. A partir d’aquí es van establir els objectius d’aprenentatge i els continguts a treballar.

Els alumnes en tot moment han estat partícips del seu propi aprenentatge, autorregulant-se, per tal de que fos el més significatiu possible. S’han realitzat diverses activitats, però sobretot s’ha intentat que fossin molt  properes a la seva realitat on han pogut comprovar i esbrinar allò que volien saber. Al ser activitats significatives per a ells han estat conscients d’allò que anaven aprenent, ja que s’ha construït entre tots.

Els alumnes documenten el seu propi procés de producció a través de treballs en petits grups i en gran grup, amb exposicions  orals, creant, manipulant, experimentant i construint.

El projecte el treballem de manera globalitzada i presentem el contingut de les diferents àrees d’una manera integrada i coherent. A medi natural hem treballat la part més teòrica dels volcans (com són, les seves parts…) així com una part més científica fent observacions de diferents roques, experiments… A medi Social hem treballat una part de geografia situant diferents volcans en un mapamundi. En matemàtiques hem estat fent un treball de numeració. A català hem treballat diferents tipologies textuals com per exemple el text científic, el text expositiu…

A l’inici del projecte ens fixem els objectius d’aprenentatge, les competències i els continguts però tot i això, no és un procés tancat sinó flexible, és a dir, el mestre/a incorporarà interessos, motivacions, iniciatives, inquietuds… dels alumnes. Per tant, la programació serà flexible i oberta a nous objectius d’aprenentatge, competències i continguts.

El mestre/a es mostra com a guia en tot el procés, ajudant en la seva gestió i en situacions de dificultat com per exemple, davant el dubte individual s’intenta resoldre en grup taula i d’aquí al grup classe i al mestre/a.

El projecte ha resultat molt motivador als alumnes, ha estat molt engrescats en aprendre i en fer les diferents activitats que s’han anant plantejant. El fet d’anar a unes convivències on veuríem volcans els ha resultat més engrescador i tenien moltes ganes d’aprendre coses sobre el tema.

 

Els Volcans_ metodologia

El nostre tema principal del projecte és els volcans. Com al Maig anem de colònies a la Zona Volcànica de la Garrotxa, vam aprofitar una noticia recent  sobre l’erupció de l’Etna i a partir d’aquí els nens/nenes es van engrescar en saber més informació dels volcans. Entre tots vam fer un debat i van sorgir diferents qüestions que els nens i nenes volien resoldre. Les vam anotar i posteriorment, amb diferents llibres que vam trobar a la biblioteca, vam intentar buscar les respostes.

L’alumnat es va dividir en sis grups, i cada grup va investigar una de les qüestions que van sorgir a la primera sessió. Cadascú va escollir què volia investigar segons el seu interès, formant així els diferents grups de treball. Un cop tots els nens ja havien investigat sobre el seu tema van fer un recull per poder fer una exposició a les famílies explicant tot allò que van aprendre. Aquesta feina es va plasmar en un mural que es va exposar al passadís de l’escola.

A la mateixa vegada que treballen en grup – taula, també es fan activitats en gran grup. Una de les activitats va ser veure un vídeo dels 10 volcans més impressionants del món on sortia molta informació. Entre tots vam fer un petit recull de la informació que més ens importava, i era el nom del volcà, on estava, la seva alçada i si actualment està actiu o no. Un cop ja sabíem tota aquesta informació com que no ens quedava clar on està situat cada país, vam agafar un mapamundi i els vam buscar i situar. Hem ordenat tots els volcans des del més alt fins al més baix.

Això va despertar l’interès en saber quina seria l’alçada d’un volcà i a partir d’aquí ens vam mesurar per comparar-la amb la nostra.

Un dia els vam presentar diferents tipus de pedres per tal que esbrinessin si eren volcàniques, de riu o de muntanya, a partir dels coneixements adquirits a les sessions anteriors.

Treball integrat i coherent de les àrees

Per tal que els continguts de les diverses àrees es presentin de manera integrada i coherent  a partir del projecte de màgia,des de català hem treballat diferents tipologies textuals com per exemple el cartell, el text instructiu i  la carta així com la comprensió lectora. A matemàtiques hem presentat la gràfica i la seva interpretació i a medi, el sistema nerviós i locomotor.

A l’inici del projecte ens fixem els objectius d’aprenentatge, les competències i els continguts però tot i això, no és un procés tancat sinó flexible, és a dir, el mestre/a incorporarà interessos, motivacions, iniciatives, inquietuds… dels alumnes. Per tant, la programació serà flexible i oberta a nous objectius d’aprenentatge, competències i continguts.

El mestre/a es mostra com a guia en tot el procés, ajudant en la seva gestió i en situacions de dificultat com per exemple, davant el dubte individual s’intenta resoldre en grup taula i d’aquí al grup classe i al mestre/a.

En aquest cas, el propi projecte és prou incitador i engresca des del primer moment. Els alumnes porten informació, veuen tutorials.

El projecte ha agradat molt tan a l’aula com a l’escola. Ha sigut fàcil treballar aquest projecte amb els nens, ja que era molt motivador i engrescador per als alumnes i cada vegada tenien més ganes d’aprendre i de millorar.  Com aspecte negatiu, o ha intentar millorar seria que ens ha faltat una mica de temps per acabar d’aprendre més trucs de màgia i endinsar-nos més en aquest món.

Ens fem mags experts!

La preparació de l’espectacle final i el treball de cada actuació s’ha realitzat en petit grup i en gran grup.

El consens de les decisions importants sobre format, contingut, organització, distribució, difusió i publicitat de l’espectacle s’han realitzat amb tot el grup classe de forma democràtica i amb la participació de tots els membres de l’aula.

Les activitats relacionades amb el treball de cada actuació sovint vinculades a la competència linguística s’han realitzat en petit grup cooperatiu, amb una distribució de tasques i rols concreta.

La veu dels alumnes – Projecte Txernòbil

Tot seguit us deixem una mostra de la opinió dels alumnes de 5èA sobre el Projecte Txernòbil.

Alumne 1A

El Projecte Txernòbil ha sigut molt emocionant perquè he vist que hi ha persones molt valentes que van arriscar la seva vida per aturar la radiació.

També he conegut a un fotògraf que es deia Igor Kostin gràcies al qual tenim la primera foto després de l’accident.

Alumne 2M

A mi m’ha agradat molt aquest projecte perquè he conegut històries molt interessants i també perquè tots junts hem construït una “escala” fins arribar a Txernòbil.

Alumne 3D

A mi m’ha interessat molt aquest projecte perquè hem après moltes coses noves i perquè m’he adonat que tot té molta relació.

Alumne 4L

A mi m’ha agradat molt el Projecte Txernòbil perquè des de petita m’interessen aquests temes. M’ha impactat molt el que va passar i sobretot que un amic de la classe tingui una família que hagi hagut de passar per tot això.

Alumne 5I

A mi m’ha agradat el Projecte Txernòbil perquè he sentit coses amb les babushkas (àvies que han tornat a la Zona d’Exclusió) i perquè he descobert que els documentals són molt interessants.

Avaluació – Projecte Txernòbil

L’avaluació d’aquest projecte s’ha basat en els següents aspectes:

  • Aportacions personals significatives durant la realització del projecte
  • Dossier del Projecte
  • Exposició oral per parelles
  • Redacció individual de l’exposició
  • Resolució dels reptes plantejats
  • Treball en grup

Producte Final – Txernòbil

El producte del nostre Projecte s’ha dividit en quatre subproductes i una conclusió que junts han conformat el resultat de la nostra investigació.

1 – Mural de Txernòbil

Dos nens de la classe van realitzar, espontàniament, una representació en forma de dibuix de la Central de Txernòbil i vam decidir que potser podríem dibuixar-la en gran per posar-la al passadís i mostrar part de la nostra feina a tothom.

Prenent com a base el dibuix dels companys vam pensar què hi podríem afegir per proporcionar informació complementària.

El mural, doncs, va contenir:

  • El dibuix del reactor no. 4 i la seva xemeneia característica.
  • La radioactivitat que es va escampar per l’atmosfera
  • Els nostres propis noms escrits amb alfabet grec, tal com es denomina a les partícules i raigs radioactius: alfa (α), beta (β) i gamma (γ), simbolitzant les persones irradiades a causa de l’accident.
  • Senyals de perill de radiació i de ciutat contaminada.
  • Dibuixos de xapes de: Nuclears? No, gràcies! en diferents idiomes com a símbol d’àtoms ecològics.

2 – Polseres Candela

Una de les activitats solidàries organitzades per l’AMPA d’enguany ha estat participar en el Projecte Polseres Candela amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació del càncer infantil.

Aquesta activitat va donar peu a que per la nostra banda aprofundíssim en els tipus de càncer infantil més freqüents provocats per l’excessiva exposició a la radioactivitat dels nens i nenes irradiats per l’explosió de Txernòbil.

Amb l’ajut d’una voluntària de l’Hospital de Sant Joan de Déu de la planta infantil d’oncohematologia vam elaborar polseres candela i així contribuir, amb la nostra feina, a la recerca per avançar en el coneixement de la leucèmia i altres tipus de càncer que afecten a nens i nenes de tot el món, i per suposat als afectats de Txernòbil.

3 – Exposició

Mitjançant el Mapa Mental elaborat al final del projecte dels aspectes més rellevants tractats, per parelles van triar dos conceptes amb l’objectiu d’exposar a la resta de la classe les evidències sobre el seu aprenentatge concret i les seves conclusions al respecte.

4 – Entrevista

Vam poder realitzar una entrevista formal a la mare del company ucraïnès, a partir de la qual ens va explicar com ella va viure, amb 6 anys, aquell moment i com el va viure la seva pròpia família.

L’entrevista va suposar el moment culminant de tot el Projecte ja que vam escoltar, en primera persona, allò que no s’explica als llibres ni a cap documental: sentiments, sensacions, percepcions, records i va permetre que ens adonéssim de com poden afectar fets aliens i externs a la vida d’una persona i de tota una família.

Les preguntes de l’entrevista van ser les següents:

1 – Quants anys tenia quan va explotar la Central Nuclear de Txernòbil?

2 – Va sentir por allà on vivia després de l’accident?

3 – A vostè li va afectar la radiació? I a la seva família?

4 – Com es va sentir quan va saber tot el que passava?

5 – En quin moment de la seva vida va ser conscient de la gravetat de l’accident de la Central Nuclear?

6 – A quina ciutat d’Ucraïna vivia? Van seguir vivint al mateix lloc després de l’accident?

7 – Què recorda del període de l’accident?

8 – Com van reaccionar, vostè i la seva família quan els van avisar del perill de radiació?

9 – Quina era la seva vida habitual abans de l’accident?

10 – Es va amagar a algun lloc?

11 – Amb quin ambient es vivia després de l’accident?

12 – Quina tasca va fer el seu pare després de l’accident?

13 – Com li va canviar la vida aquest tràgic accident?

14 – Què opina sobre el fet que nosaltres hàgim realitzat un Projecte de Treball sobre Txernòbil?

15 – Què pensa sobre les centrals nuclears?

Conclusions

La nostra conclusió ha resultat unànime: Nuclears? No, gràcies!

Pensem que no cal posar en perill ni a les persones ni al planeta per generar energia elèctrica mitjançant Centrals Nuclears.

Ara, sabem que és possible generar electricitat amb les Energies Renovables i que els nostres governants haurien de posar fil a l’agulla de manera urgent davant d’aquest problema.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la imatge.

Implementació – Projecte Txernòbil

Caixa de Pandora

Havent descobert l’amagatall de l’àtom, tots tenim la missió, primer individual, de cercar informació que ens permeti anar esbrinant diferents aspectes a l’entorn de Txernòbil.

Aquesta primera feina individual es fa a casa, i té per objectiu generar un intercanvi a l’escola d’idees i materials que es posen en comú, primer en petit grup i després en forma de debat en gran grup.

A tall d’exemple, en aquesta primera fase, algunes de les aportacions dels alumnes han estat les següents:

  • Definició d’àtom
  • Bibliografia trobada a la Biblioteca Municipal
  • Documentals sobre Txernòbil trobats al YouTube
  • Taula Periòdica dels elements químics
  • Les Centrals Nuclears generen electricitat
  • Fotografies sobre deformacions congènites

Entre tots mirem d’endreçar totes les aportacions, descartar les que són anecdòtiques i convertir en idees força les que guiaran el nostre Projecte.

Globalització i Transdisciplinarietat

Durant el Projecte s’intenten integrar les disciplines i/o activitats que coincideixen en el temps amb el curs habitual de la vida de l’escola.

En el nostre cas, el Projecte ha coincidit amb Sant Jordi i Educació Viària.

Així doncs, per Sant Jordi, vam intentar situar-nos anímicament dins de la tragèdia i els alumnes van escriure poemes sobre Txernòbil.

Pel que fa a l’Educació Viària, vam aprofundir en els senyals de circulació de perill i vam descobrir els senyals que adverteixen del perill de radiació i ens vam inventar una per a les ciutats contaminades com la de Prípiat a 2 Km de la Central Nuclear.

Reptes

Tot el que anem aprenent i anem descobrint i debatent, sovint genera noves hipòtesis i preguntes que transformem amb reptes de resolució voluntària que després compartirem amb els grups-base col·laboratius i que exposarem mitjançant els portaveus al gran grup, fet que alhora generarà un debat.

Alguns dels reptes que ens hem plantejat per a la nostra investigació sobre Txernòbil, han estat els següents:

  • Com s’anomena el símbol que hi ha dins del senyal de perill de radioactivitat?
  • Hi ha Centrals Nuclears a Catalunya?
  • Quins són els tipus de càncer infantil més freqüents que va provocar l’accident de Txernòbil?
  • Quin nom li van posar, als Estats Units, al Projecte secret per construir la primera bomba atòmica?
  • Per què Hiroshima i Nagasaki estan habitades i Txernòbil no?
  • Quines van ser les causes de l’accident de la Central Nuclear de Txernòbil?
  • Com es classifiquen els accidents nuclears?

 Documentació

La documentació generada es va redactant i es va realitzant un Dossier de tot el que anem aprenent, descobrint i investigant.

Alhora, anem construint un diccionari temàtic sobre el Projecte, amb totes aquelles paraules noves que aprenem i paral·lelament la mestra va construint el Mapa Mental del Projecte, que s’incorporarà al Dossier i comentarà amb tota la classe, abastament, per fixar les relacions i interconnexions de tot el que hem anat investigant.

Mapa Mental creat amb GoConqr

També hem fet vídeos i fotografies del procés i de moments claus del Projecte. La majoria d’aquesta documentació gràfica ha estat realitzada pels propis alumnes.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.

Metodologia – Projecte Txernòbil

Punt de partida

El moment del curs acordat amb el grup-classe per començar a treballar el Projecte Txernòbil va ser el 3r Trimestre.

Però, com fer emergir l’interès suscitat durant el 1r Trimestre quan el company ucraïnès ens va parlar de Txernòbil?

Moments EUREKA!

Partint de la idea de que tot està connectat (“som pols d’estrelles” Carl Sagan), intento cercar, com a mestra, un moment Eureka! a partir del qual avançarem per anar construint el projecte. En aquest cas va girar a l’entorn d’un fet fortuït materialitzat en dos elements: plàstic de PVC – cabells.

La pregunta: Per què els cabells són atrets pel plàstic de PVC?

Preguntes Socràtiques

Encara que de moment els alumnes no ho saben, ja hem obtingut el lloc per on començar a estirar endinsant-nos en el món secret dels àtoms i de la seva estructura.

Tenim la pregunta: Per què els cabells són atrets pel plàstic de PVC?

Es genera el debat en petits grups, en gran grup i l’inici de la recerca.

De la recerca i el debat obtenim una primera resposta: Electricitat estàtica.

A partir d’aquest fenomen ens preguntem:

  • Amb quins altres materials es produeix electricitat estàtica?
  • De què està feta la matèria?
  • Estem fets nosaltres del mateix material que la fusta de les taules?
  • Es pot veure l’electricitat estàtica o només es poden veure els seus efectes?
  • Què produeix l’electricitat estàtica?

Experimentació

Es proposa un experiment per descobrir com afecta aquest fenomen a d’altres materials diferents del PVC i dels cabells i amb quina intensitat, utilitzant el mètode, inicialment descobert, per fregament.

Materials:

  • Regles
  • Bolígrafs
  • Paperets de diferents textures
  • Globus
  • Aigua
  • Porexpan

Amb les nostres conclusions i amb la descoberta de l’àtom i l’acció dels electrons ens endinsem en el projecte.

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.

PRODUCTE FINAL DE 3r

IMG_1867Els alumnes preparen un gran espectacle de màgia, comparable als espectacles del gran Mag Lari. Els alumnes han decidit convidar a les nenes i els nens d’educació infantil i Cicle Inicial.

Representa un repte pels alumnes ja que són ells els que han d’elaborar els trucs de màgia i presentar-los al públic.
El procés per dur a terme el producte final es realitza de manera individual i col·lectiva depenent de les tasques i el moment.
El mestre presenta tot un ventall de trucs de màgia i els alumnes trien aquell que els agrada més, o tenen més seguretat, hi ha trucs més fàcils, més complicats…
El producte és compartit per tothom, per ells mateixos amb assajos com amb la resta a través de l’espectacle que s’oferirà.