PRODUCTE FINAL PROJECTE PER QUÈ NO ES VEU EL SOL A LA NIT?

En aquest projecte s’han realitzat dos productes finals, un per cada curs. Aquest dos productes han sigut una maqueta dels planetes i un mural.

  • Maqueta dels planetes

A primer han anat fent maquetes a escala de paper maché dels planetes i del Sol, un cop acabades totes les sessions s’han exposat al passadís.

  • Mural del suro del passadís

A segon s’ha fet un mural a escala del Sistema Solar pel passadís.. S’ha fet amb paper collage.

METODOLOGIA PROJECTE PER QUÈ EL SOL NO ES VEU A LA NIT?

Durant tot el projecte es va  treballar amb 6 grups cooperatius de 4 nens cadascú,  aquests grups els van establir els mestres tutors per poder fer grups equitatius de treball.

En cada grup es van establir uns càrrecs (coordinador, secretari, portaveu i supervisor).

Cada dia partien de la pregunta del dia anterior i posaven la informació en comú, que desprès exposaven a la resta de la classe.

ACTIVITATS
FASE INICIAL DEL PROJECTE
 

Després de visionar el vídeo, vam tenir una conversa a on van sorgir moltes preguntes i qüestions a resoldre.

A partir d’aquí es van endur una pregunta molt general per iniciar la investigació.

Què hi ha al Sistema Solar?

 

DESENVOLUPAMENT
 

Cada dia anaven sorgint noves preguntes per resoldre com ara:

Com és va formar el Sistema Solar?

Què és el Bing Bang?

Per què a la Lluna no toquen al terra al caminar?

Què són  les estrelles?

Perquè veien la Lluna amb  formes diferents?

 

En el treball en grup per respondre a la pregunta utilitzaven llibres, tablets, material i informació de casa.

Desprès de tres sessions van repartir la feina entre els sis grups i cada grup aportava i treballava diferents informacions.

 

Vam elaborar una graella de doble entrada  en les columnes hi havien  els noms dels planetes i  en les files algunes de les  característiques de cada planeta, com ara la distància al Sol, la mida, el color, els satel·lits…

Aquesta graella va permetre centrar la recerca d’ informació especialment en algun dels grups que els costava treballar de manera més ser autònoma, alhora que els va motivar molt. Al final de la sessió exposaven a la resta de companys les conclusions i s’anotava a la graella les noves dades.

 

Al mateix temps vam fer un mapa conceptual que s’anava ampliant cada dia  amb les noves informacions.

 

 

Per entendre el moviment de rotació i translació, primer ho van representar els nens de manera vivencial i desprès vam construir un mòbil del Sol, la Terra i la Lluna. De manera espontànea alguns dels alumnes van fer maquetes representant aquests moviments.

 

Per concloure les sessions  visionaven un vídeo en relació al tema  treballat i després es plantejaven les noves qüestions a investigar.

 

 

 

Implementació: Fem un circ a l’escola

La pregunta inicial és: Com fem un circ al Bernat Metge?

La resposta a aquesta pregunta té múltiples respostes  i el producte final s’anirà construint entre tots els nens i nenes.

La informació s’obtindrà a partir d’ajuda de les famílies (els hi demanarem petites informacions que puguin explicar els nens i nenes), internet a l’aula on podrem veure imatges, vídeos, etc. També de la biblioteca de l’escola on buscarem els llibres relacionats amb el tema.

Els infants aniran demostrant els seus aprenentatges mitjançant les activitats que realitzaran i les assemblees setmanals on hauran d’explicar el que van aprenent. També a la representació final quedarà palès aquest aprenentatge.

L’aprenentatge a la nostra etapa és global i treballem els continguts de manera conjunta.

Els alumnes aniran realitzant una carpeta d’aprenentatge amb les feines que vagin realitzant durant el projecte.

Com i què treballem

El nostre projecte no tenia una pregunta inicial, ja que va sorgir a partir de la noticia, però ha anat sorgint diferents qüestions relacionades amb el tema que s’han anat contestant al llarg del procès.

La nova informació es relaciona amb els coneixements previs, a través de converses en gran i petit grup, llibres, internet…

La informació s’obtindrà de diferents fonts. en tot moment es dóna llibertat als alumnes per poder buscar on ells creguin (llibres, Internet, mestres…)

A partir dels coneixements previs, es va realitzar un mapa conceptual on es va poder visualitzar què es volia treballar. A partir d’aquí es van establir els objectius d’aprenentatge i els continguts a treballar.

Els alumnes en tot moment han estat partícips del seu propi aprenentatge, autorregulant-se, per tal de que fos el més significatiu possible. S’han realitzat diverses activitats, però sobretot s’ha intentat que fossin molt  properes a la seva realitat on han pogut comprovar i esbrinar allò que volien saber. Al ser activitats significatives per a ells han estat conscients d’allò que anaven aprenent, ja que s’ha construït entre tots.

Els alumnes documenten el seu propi procés de producció a través de treballs en petits grups i en gran grup, amb exposicions  orals, creant, manipulant, experimentant i construint.

El projecte el treballem de manera globalitzada i presentem el contingut de les diferents àrees d’una manera integrada i coherent. A medi natural hem treballat la part més teòrica dels volcans (com són, les seves parts…) així com una part més científica fent observacions de diferents roques, experiments… A medi Social hem treballat una part de geografia situant diferents volcans en un mapamundi. En matemàtiques hem estat fent un treball de numeració. A català hem treballat diferents tipologies textuals com per exemple el text científic, el text expositiu…

A l’inici del projecte ens fixem els objectius d’aprenentatge, les competències i els continguts però tot i això, no és un procés tancat sinó flexible, és a dir, el mestre/a incorporarà interessos, motivacions, iniciatives, inquietuds… dels alumnes. Per tant, la programació serà flexible i oberta a nous objectius d’aprenentatge, competències i continguts.

El mestre/a es mostra com a guia en tot el procés, ajudant en la seva gestió i en situacions de dificultat com per exemple, davant el dubte individual s’intenta resoldre en grup taula i d’aquí al grup classe i al mestre/a.

El projecte ha resultat molt motivador als alumnes, ha estat molt engrescats en aprendre i en fer les diferents activitats que s’han anant plantejant. El fet d’anar a unes convivències on veuríem volcans els ha resultat més engrescador i tenien moltes ganes d’aprendre coses sobre el tema.

 

Els Volcans_ metodologia

El nostre tema principal del projecte és els volcans. Com al Maig anem de colònies a la Zona Volcànica de la Garrotxa, vam aprofitar una noticia recent  sobre l’erupció de l’Etna i a partir d’aquí els nens/nenes es van engrescar en saber més informació dels volcans. Entre tots vam fer un debat i van sorgir diferents qüestions que els nens i nenes volien resoldre. Les vam anotar i posteriorment, amb diferents llibres que vam trobar a la biblioteca, vam intentar buscar les respostes.

L’alumnat es va dividir en sis grups, i cada grup va investigar una de les qüestions que van sorgir a la primera sessió. Cadascú va escollir què volia investigar segons el seu interès, formant així els diferents grups de treball. Un cop tots els nens ja havien investigat sobre el seu tema van fer un recull per poder fer una exposició a les famílies explicant tot allò que van aprendre. Aquesta feina es va plasmar en un mural que es va exposar al passadís de l’escola.

A la mateixa vegada que treballen en grup – taula, també es fan activitats en gran grup. Una de les activitats va ser veure un vídeo dels 10 volcans més impressionants del món on sortia molta informació. Entre tots vam fer un petit recull de la informació que més ens importava, i era el nom del volcà, on estava, la seva alçada i si actualment està actiu o no. Un cop ja sabíem tota aquesta informació com que no ens quedava clar on està situat cada país, vam agafar un mapamundi i els vam buscar i situar. Hem ordenat tots els volcans des del més alt fins al més baix.

Això va despertar l’interès en saber quina seria l’alçada d’un volcà i a partir d’aquí ens vam mesurar per comparar-la amb la nostra.

Un dia els vam presentar diferents tipus de pedres per tal que esbrinessin si eren volcàniques, de riu o de muntanya, a partir dels coneixements adquirits a les sessions anteriors.

Metodologia del projecte “Consum responsable, sostenible, ètic i local”

Agrupació dels alumnes (equips cooperatius, assignació de rols)

Els alumnes han estat agrupats en equips cooperatius de quatre o cinc persones. Els grups (heterogenis) han estat proposats pels tutors i han estat integrats per nois i noies a cadascun dels quals se’ls ha assignat un rol.

Portaveu: persona que es posa en contacte amb el professor o professora, o amb altres portaveus per tal de fer preguntes o aclarir dubtes.

Secretari: membre del grup que s’encarrega de prendre nota de les informacions. Ha d’omplir les graelles d’avaluació i completar diversos documents.

Coordinador de tasques: encarregat de comprovar que les tasques s’han distribuït bé i que s’estan duent a terme d’acord amb la planificació establerta. També s’ha d’encarregar de donar el torn de paraula dins el grup.

Tècnic de recerca: responsable de portar un telèfon mòbil o un ordinador per fer la recerca d’informació.

Foto 1

Docència compartida? Més d’un professor a l’aula?

Per a la realització dels horaris del professorat s’han tingut en compte els següents aspectes:

  • Pel que fa l’organització de centre, s’ha procurat que un mateix professor tingui hores només a un nivell (1r d’ESO, 2n d’ESO o 3r d’ESO), cosa que permet reduir el nombre de professors que participen en el seguiment dels alumnes durant la setmana.
  • S’ha procurat que els tutors i les tutores tinguin el màxim d’hores possibles amb el seu grup, per poder fer millor el seguiment de l’alumnat.
  • S’han assignat dues hores seguides d’un mateix professor a un mateix grup, sempre que el professor o professora hi ha estat d’acord i s’ha pogut fer. D’aquesta manera s’eviten interrupcions i estones que els alumnes queden sols a les aules. D’altra banda, el fet de disposar de més d’un professor a l’aula facilita l’atenció a l’alumnat i alhora facilita la tasca d’avaluar de manera competencial el treball realitzat pels nois i noies.

Proposta d’activitats i temporització

Durant la setmana dedicada al projecte, l’alumnat duu a terme diverses activitats:

  • Visionat de documentals.
  • Participació en tallers de conscienciació sobre consum responsable.
  • Filmació d’espots publicitaris.
  • Elaboració d’enquestes.
  • Disseny i confecció de tríptics i cartells publicitaris.
  • Confecció de guions previs a la gravació d’espots publicitaris.
  • Cerca d’informació.

Per bé que els alumnes poden organitzar-se el temps com volen per anar realitzant les diferents activitats d’aula, al llarg de la setmana tenen un seguit d’activitats prefixades. És per això que  el primer dia se’ls entrega un  horari on poden veure quines activitats s’han previst i on poden trobar una proposta de programació (tasques per dia i hora) que els pot servir de guia per organitzar-se.

Graella planificació

Diari docent dels projectes

En aquest blog podreu seguir en directe l’evolució de diferents projectes que desenvolupen les escoles i els instituts del CRP del Prat de Llobregat que participen a la Xarxa de Competències bàsiques durant el curs 2016-2017.