Els alumnes obtenien la informació de diferents font, la més extensa i també la mes utilitzada, va ser la xarxa, però també tenien la possibilitat de consultar llibres a la biblioteca o bé demanar ajuda a algun professor dins de l’aula, que els pogués guiar cap el camí correcte sense dir-los la resposta.

Degut a que no tot el professorat que entrava a l’aula, havia participat de la confecció del projecte, vàrem crear un dossier del professor on podrien trobar tota la informació referent als objectes de les càpsules, per així poder tenir unes nocions prèvies de la informació que els alumnes cercaven.

A partir de la informació cercada i tenint en compte la hipòtesi de la que partien, els alumnes van descartar la informació que no els interessava i tot allò que creien important ho anaven acumulant per tal de poder redactar la crònica que havien de realitzar com a producte final.

En el diari de l’arqueòleg, que van fer el primer dia apuntaven tot el que anaven fent durant el procés. Aquest document aglutinava tant la informació vàlida com la descartada.

La crònica i la entrevista amb l’expert, que eren els productes finals, eren les parts on s’aglutinava tot aquest nou coneixement adquirit que a la vegada es mostrava a la presentació final on els alumnes mostraven que és el que havien aprés amb l’experiència, tant a nivell personal com a nivell coneixements.

Els alumnes tenien diferents rols dins el grup, cosa que facilitava l’autoregulació i la coordinació de la feina aconseguint així que la incidència per part del professorat fos molt menor que la de l’aula ordinària.