Justificació del tema

Realment necessitem tot allò que comprem? Com seria la nostra vida si no disposéssim de tots els objectes que tenim? Cada quant ens comprem un telèfon mòbil nou? Quants dispositius electrònics tenim a casa? En quina mena de botigues comprem la roba que portem? En comprem sovint? Ens posem la mateixa roba  durant més de dues temporades seguides? Tenim roba a l’armari que mai ens hem arribat a posar? Sabem qui i com es fabriquen aquests productes? Som conscients de les conseqüències socials i mediambientals dels nostres hàbits de  consum? Sabem quina diferència hi ha entre consum responsable i consum irresponsable?

Es pot dir que en molts països del món es compra i es consumeix compulsivament tota mena de productes sense tenir-ne en compte l’impacte mediambiental i social. La gent gaudeix de tota mena de coses que els ajuden a tenir una vida més còmoda i confortable. A més a més, importants campanyes publicitàries s’encarreguen de vendre un ideal de vida que es basa en l’adquisició de béns materials. Ara bé, mentre això passa, en molts altres llocs del món hi ha persones que són víctimes de la manca de recursos naturals, que són explotades i maltractades, i que viuen sotmeses a una situació de pobresa, de patiment i d’injustícia permanents.

Ja fa uns quants cursos que a l’institut Baldiri Guilera intentem que els nois i noies de tercer d’ESO entenguin què és el comerç just i el consum responsable. Enguany, però, hem decidit dur a terme un projecte que els doni l’oportunitat de reflexionar sobre els seus hàbits de consum i els de la societat en la qual viuen. Per fer-ho hem intentat que el tema del projecte sigui significatiu per a ells, motiu pel qual hem intentat parlar del consum responsable a partir de dos productes que tots ells utilitzen: dispositius electrònics (especialment mòbils) i roba.

A partir d’aquest treball, els nois i noies han reflexionat sobre la diferència que hi ha entre consumir de manera responsable i fer-ho de manera irresponsable. Han buscat informació sobre conceptes com sostenibilitat, comercialització justa, economia local i de proximitat, gestió de residus i eficiència energètica. A més a més, han descobert col·lectius de persones compromeses que han desenvolupat sistemes de producció i comercialització que respecten el medi ambient i els drets humans. Per últim, també han tingut l’oportunitat d’aportar les seves idees i de proposar alternatives al consum “irresponsable”.

Objectius del projecte

• Identificar i reconèixer què és el consum responsable, sostenible, ètic i local.
• Prendre consciència de les injustícies i perjudicis socials i mediambientals que implica un consum irresponsable.
• Reflexionar sobre les diverses causes generadores de pobresa i desigualtat.
• Conèixer la cadena de producció de l’electrònica, especialment de telèfons mòbils i ordinadors portàtils, i la vulneració de drets humans i laborals que es cometen en aquest procés.
• Conèixer la cadena de producció del tèxtil i la vulneració de drets laborals que es cometen.
• Cercar i plantejar alternatives al consum irresponsable.
• Fer una proposta de consum alternatiu d’un producte i dissenyar una campanya publicitària per donar-lo a conèixer.
• Desenvolupar la capacitat d’anàlisi crítica.
• Argumentar de manera clara i amb correcció lingüística opinions.
• Conèixer les característiques més importants del llenguatge publicitari.

Proposta de producte final

Tal com s’ha dit, l’objectiu final del projecte és que els alumnes duguin a terme una campanya publicitària i, posteriorment, presentar-la davant companys i professors.  Aquesta campanya ha de tenir dos objectius ben definits:

1. conscienciar la gent sobre què és el consum responsable i el consum irresponsable;
2. oferir una alternativa responsable pel que fa al consum de productes tèxtils o dispositius electrònics.

Matèries i professors que intervenen en el projecte

Grup Impulsor: Míriam Rubio (professora de Ciències Socials i d’Ètica), Marta Mañes (directora del centre i professora de Tecnologia), Félix Pérez (professor de Física i Química), Albert Batlle (professor de Matemàtiques), Núria Ramírez (professora d’Educació Visual i Plàstica), Mariola Grande (professora de Física i Química i coordinadora de 3r d’ESO) i Núria Gutiérrez (professora de Llengua Catalana i tutora d’Aula d’Acollida).

Tasques:

Participen en la formació del PFZ: Treballs per projectes que es realitza en el nostre institut (curs 2016-17).

Creen el marc que permet dissenyar el nou Treball de síntesi de 2n ESO incorporant dinàmiques de treball cooperatiu.

Equip docent de 3r d’ESO: tot el professorat de 3r d’ESO.

Tasques:

Són coneixedors de la proposta de l’equip impulsor i han de valorar la possibilitat real d’implementar els canvis en el Treball de Síntesi de 3r d’ESO.

Participen en el disseny d’activitats d’aprenentatge incorporant les tècniques del treball cooperatiu.

Apliquen a les aules els acords presos en les reunions d’equips docents al respecte del TS.

Avaluen els diferents grups i alumnes segons els criteris d’avaluació establerts.

Equip directiu i claustre de professorat

Donen suport i ajuden a gestionar els canvis que suposen els nous procediments de treball cooperatiu: mobilitat de grups i alumnes, accés a la informació, organització de tallers, canvis en els horaris del professorat, etc.