Producte final: Com circula la sang?

Publicat el per
Respon

El projecte “COM CIRCULA LA SANG?” té un final col·lectiu on tots participem en un vídeo que representa la circulació de la sang pel nostre cos.

resized_PRODUCTE FINAL (1)En el pati de l’escola, amb teles, cordes i altres materials vam crear un cor, uns pulmons, unes venes i artèries… i nosaltres érem la sang amb O2 representada amb nens/es vestits de color vermell, la sang amb C02 representada per nens/es vestits de color blau  i les vàlvules cardíaques representades per nens/es vestits de color blanc.

Va ser una activitat final molt engrescadora que vam compartir amb les famílies, a qui vam convidar una tarda perquè coneguessin tot el nostre projecte.resized_PRODUCTE FINAL (3)

Aquí us deixem el vídeo que va posar fi al nostre projecte:

 

 

 

Implementació: Com circula la sang? (5è)

Publicat el per
Respon

Com circula la sang? La nostra pregunta inicial té una única solució i hi podem arribar per diferents camins, això sí, camins amb un mateix destí. Això ho hem tingut clar des d’un inici, totes les persones som màquines que tenim el mateix funcionament, i per tant la sang ens circularà igual a tots. Entenem que hi haurà persones amb dificultats cardíaques i ens preguntem què deu passar a la nostra circulació quan, per exemple, es produeix un atac de cor. Així doncs, tenint clar on volem arribar i que hi arribarem amb la col·laboració de tots, iniciem el projecte.

resized_o 3Al llarg del projecte cada activitat que fem ens porta a una nova recerca o investigació. Formant una espècie de cadena.

La situació en que un company va arribar molt cansat del pati i amb el cor molt accelerat ens va portar a l’inici del projecte, on vam aprendre a mesurar els nostre RC i RR (ritme cardíac i respiratori). En aquesta activitat vam necessitar entendre bé el temps, els segons que té un minut, els minuts que té una hora, les hores que té un dia… Volíem saber el nostre ritme cardíac, però ens perdíem comptant pulsacions durant un minut, vam veure que no era necessari, que només comptant 15 segons ja ens era suficient.  Després vam haver de fer unes graelles on recollir tota la informació. (Àmbit matemàtic)

Dresized_1’aquesta activitat, sentint el batec del nostre cor ens vam preguntar com era el cor. I què millor que veure un cor en directe? Necessitàvem un cor similar al nostre. Perfecte, el de la vedella! Un animal mamífer. A través de l’observació, en ocasions guiada per la mestra, fent preguntes que generaven hipòtesis, vam anar intentant entendre el funcionament del cor i fent recull de les  diferents hipòtesis.

implementacio 5eEl següent pas era comprovar aquestes diferents hipòtesis. Ho vam fer a través de llibres, de vídeos, de pàgines web… cada grup va optar per una opció diferent. I després, com tot bon científic investigador, cal compartir, posar en comú . (Àmbit lingüístic, àmbit digital).

Ja tenint clara la resposta a la nostra pregunta volíem fer un recull final i vam decidir fer una maqueta que recollís tot el que havíem après. (Àmbit artístic)

Durant tot el procés es va creant el recull d’investigacions, cada un el seu. On es va deixant constància del què sabíem prèviament  i després successivament; cada activitat queda plasmada per escrit, a través del dibuix, en una exposició oral o diàleg que la mestre transcriu, a través de fotografies… I sempre, verbalitzant com està avançant el projecte.

Avaluació: Com és que ens cauen les dents? (1r)

Publicat el per
Respon

Al llarg del treball la mestra ha anat recollint les observacions que els infants han fet tant en les converses (participació, aportació d’idees, …) com en les activitats d’experimentació (actitud científica, conclusions,…). Tindran una importància rellevant per a l’avaluació activitats d’aplicació:

  • La realització i presentació de les maquetes: han tingut en compte les parts importants de la boca? Saben justificar la seva representació de la boca?
  • En converses individuals la mestra planteja a cada alumne una situació pròpia de la vida quotidiana: “Una nena venia a l’escola sense esmorzar. Què li recomanes? Quin dels dos esmorzars que veus a les fotografies li anirà millor? Per què?”
  • També es tindrà en compte per l’avaluació l’evolució que hi ha hagut del dibuix de la dent per dins i el dibuix del recorregut del menjar (aparell digestiu). Demanem als infants que comparin i expressin la diferència i què han après.

Producte final

Publicat el per
Respon

Com a producte final del projecte hem fet maquetes de la boca. S’han fet sis grups, tants com taules tenim a la classe. Cada grup va planificar i pensar prèviament què necessitaria per fer la maqueta. Les mestres vam facilitar els materials: capses de cartró, plastilina, porexpan, pintura, papers de diverses qualitats, …

small_20170329_120038

 

Es va constatar que s’havien assolit els coneixements perquè la majoria dels grups van preveure la confecció de  trenta-dues dents repartides en dues fileres, tampoc hi van faltar les càries.

Prèvia preparació, cada grup va fer una presentació de la seva maqueta a la resta de companys.

small_20170329_124303Posteriorment, quan a final de trimestre ens van visitar les famílies cada infant va explicar la seva maqueta als seus pares. Després es van exposar al passadís de l’escola.

A partir del taller de salut i higiene bucodental es va instaurar  la possibilitat de rentar-se les dents a l’escola després de dinar. En acabar el projecte es constata que l’hàbit de rentar-se les dents ha arribat a casa i la mestra demana que enviïn al correu electrònic de la classe una  foto de com es renten les dents.

small_20170404_102333

Implementació: Com és que ens cauen les dents?

Publicat el per
Respon

La pregunta inicial del projecte és “Com és que ens cauen les dents?” En la conversa que  se’n deriva ja surten diverses respostes: ”Perquè ens fem grans”, “Perquè ens en surten unes altres”, … A partir d’aquí sorgeixen altres interessos com són: per a què serveixen els diferents tipus de dents, la salut i la higiene dental,  l’alimentació i el funcionament de l’aparell digestiu.

small_20170228_155631Després de cada experimentació hi ha hagut una reflexió col·lectiva que ha generat conclusions i aquestes han generat nous coneixements.  Els coneixements previs es van modificant i reelaborant per donar pas a nous coneixements.

A  mesura que anem investigant  va sorgint un entremat de temes que acabaran relacionats: de l’observació dels cranis de mamífers se’n deriven conceptes com el  tipus d’alimentació o la funcionalitat de cada dent, que posteriorment es relacionaran amb l’aparell digestiu i la salut i la higiene dental. Per arribar a una conclusió final:  la salut dental de les nostres dents està fortament relacionada amb l’alimentació.  

small_20170306_155622El procés es documenta a partir de fotos i converses. Els alumnes participen en l’elaboració de les conclusions.

En el projecte s’han treballat continguts i competències de diferents àrees (medi , català, matemàtica i TAC) conduïdes per la tutora i la cotutora. El projecte respon a la programació de medi de l’escola, consensuada per tot l’equip de mestres. En les reunions pedagògiques del cicle es debaten els continguts, activitats, avaluació i es pensen estratègies per guiar els alumnes i bones preguntes.

Metodologia: Com circula la sang?

Publicat el per
Respon

Gran part del projecte s’ha treballat en petits grups, que han anat variant al llarg del procés. En ocasions han estat els mateixos nens i nenes els qui  s’han organitzat en grups de treball i en d’altres els grups els hi ha vingut fets. També hi ha hagut activitats de treball individual per després compartir l’experiència i moments on hem treballat tots junts.

L’activitat que va donar origen al nostre projecte (ritme cardíac i ritme respiratori), es va proposar com una activitat per parelles que finalitzava en un recull de dades de tot el grup i un anàlisi d’aquestes. Les parelles creaven unes hipòtesis i conclusions finals que vam compartir amb tot el grup i que van donar lloc a la conversa d’on va sorgir la gran pregunta: COM CIRCULA LA SANG?

Abans de posar-nos a investigar, tot bon investigador ha de saber d’on parteix, què sabem de l’aparell circulatori? O en alguns casos també van plantejar-se com creien que funcionava l’aparell. A partir del dibuix d’una silueta del cos humà, van anar projectant amb dibuixos, fletxes, hipòtesis, idees… el que ja sabien creien que podia ser.IMG_20170208_123849

Ara ja podíem arremangar-nos i posar-nos a investigar!

Aquestes han estat les principals activitats del nostre projecte. Activitats amb una metodologia molt variada: grups de treball cooperatiu, treball per parelles, treball amb tot el grup classe, activitats guiades a través de preguntes, activitats d’investigació per parelles, visualització vídeos, manipulació de dos cors reals d’animal, creació de maquetes, recerca d’informació…  I sempre hi ha hagut un espai, un moment on compartir el procés, on fer la posada en comú, on intercanviar idees, on reflexionar i en definitiva, on seguir aprenent junts.

resized to width 900 17/05/2017 19:08:32

 

maqueta del cor

 

Metodologia: Com és que ens cauen les dents?

Publicat el per
Respon

El tema de les dents ens ve donat pel currículum de ciències que hem consensuat en claustre, tot i així,  busquem la manera d’introduir-lo partint dels nens i les nenes. En el cas de 1r seria a partir de l’evidència i la motivació que crea el fet que els hi comencen a caure les dents.

Les activitats que es plantegen s’adapten segons allò que cal fer: les converses, visionat de vídeos… en gran grup, els experiments, manipulacions o realització de maquetes en petit grup, de vegades tota la classe junta, de vegades amb la meitat del grup. Els grups sempre són heterogenis.20170306_114527

20170320_114135En les activitats, que són guiades, deixem que l’infant vagi fent els comentaris, la seva investigació, que comenti amb els companys. El paper de la mestra és  ajudar a avançar, crear dubtes, escoltar per retornar al grup… sempre amb la finalitat que l’experimentació no esdevingui un joc simplement, si no un aprenentatge.

Després de cada activitat hi ha una posta en comú, cada grup fa la presentació i explica el què ha realitzat, el què ha aprés, els problemes que han trobat… La mestra va recollint les converses i les retorna al grup, es tracta de no perdre el sentit d’allò que anem fent, a la classe es va deixant constància visual del procés seguit. 20170329_120052

Els projectes que, com ja hem dit, estan establerts com a currículum de centre, es fan cada any i sempre resulten diferents, cada mestra i cada grup van realitzant un trajecte divers, tot i ser el mateix tema. 

El projecte sempre té un producte final, en el cas de 1r, és la realització de la maqueta i exposició als altres del treball realitzat.20170329_124256

Presentació de l’Equip Impulsor de Rubén Darío.

Publicat el per
Respon

L’equip impulsor de l’Escola Rubén Darío està format per cinc mestres: Sheyla, tutora de Primer; Eva, mestra d’Anglès; Victor, mestre d’ Educació Física; Ana, Cap d’Estudis, i Rocío, mestra de Música.

Vam començar a fer un projecte amb la classe de 6è, l’organització de la Diada Esportiva, però, a causa de diverses complicacions que ens vam trobar i la nostra inexperiència, vam decidir canviar de curs i projecte.

Actualment, per una situació espontànea que va sortir a classe, treballem els llimacs amb el grup de Primer, del qual és tutora la Sheyla.

 

 

Escola Labouré: L’equip impulsor del treball per projecte

Publicat el per
Respon

L’equip impulsor el formen, gairebé, tot l’equip de secundària de l’escola. Volíem fer-hi canvis i ens va semblar una bona idea la proposta que s’oferia a la xarxa de CB… compartíem inquietuds i ganes de fer i d’aprendre.

La nostra escola és petita, d’una sola línia. Però hi ha des d’Educació Infantil fins a l’ESO. Tot i que cada any tenim algun canvi a la plantilla, aquesta és força estable.

Aquests som l’equip impulsor.
Des de fa molt de temps que intentem treballar diferent; cadascú a la seva manera ha intentat iniciar algun projecte. I aquest any era el nostre repte en conjunt. Quan vam veure quina era la feina que la xarxa proposava enguany i que s’oferia a Ciutat Vella, no ens ho vam pensar gaire.

1

El que volíem era aconseguir promoure que els aprenentatges fossin més vivencials i significatius per a l’alumnat. I tots estàvem convençuts que això passava per un canvi metodològic on el treball per projectes tindria molt a veure.