L’avaluació del projecte és una avaluació continua, on es va valorant tot el procés d’aprenentatge des d’un inici, on es recull el què sabem abans de començar el projecte (avaluació inicial). Aquesta s’ha fet a través d’una silueta del cos humà on dibuixar i senyalar tot el que coneguessin de l’aparell circulatori. Seguit de tot un conjunt d’activitats que formen el projecte i on s’avalua a través de l’observació, de converses conjuntes, de preguntes i respostes, de conclusions que van extraient, de representacions gràfiques. El treball en equip té un pes important en aquesta avaluació.
I finalment, per avaluar al final del projecte: en primer lloc, la realització de la maqueta. En segon lloc el formar part de la representació del funcionament de l’aparell circulatori a través d’un vídeo. En tercer lloc, la mateixa silueta humana de l’avaluació inicial. I per acabar, una prova final escrita relacionada amb les activitats pràctiques i una graella d’autoavaluació (he participat de les activitats, he treballat bé en grup, m’he esforçat en fer-ho bé, m’he esforçat en ajudar als altres, he respectat les opinions del altres, m’he involucrat en el projecte, estic satisfet del treball realitzat, m’ha agradat fer aquest projecte… entre d’altres ítems on respondre molt bé, bastant, una mica, gens, i algunes d’elles amb un apartat per observacions o per respondre el perquè).
En el pati de l’escola, amb teles, cordes i altres materials vam crear un cor, uns pulmons, unes venes i artèries… i nosaltres érem la sang amb O2 representada amb nens/es vestits de color vermell, la sang amb C02 representada per nens/es vestits de color blau i les vàlvules cardíaques representades per nens/es vestits de color blanc.
Al llarg del projecte cada activitat que fem ens porta a una nova recerca o investigació. Formant una espècie de cadena.
’aquesta activitat, sentint el batec del nostre cor ens vam preguntar com era el cor. I què millor que veure un cor en directe? Necessitàvem un cor similar al nostre. Perfecte, el de la vedella! Un animal mamífer. A través de l’observació, en ocasions guiada per la mestra, fent preguntes que generaven hipòtesis, vam anar intentant entendre el funcionament del cor i fent recull de les diferents hipòtesis.
El següent pas era comprovar aquestes diferents hipòtesis. Ho vam fer a través de llibres, de vídeos, de pàgines web… cada grup va optar per una opció diferent. I després, com tot bon científic investigador, cal compartir, posar en comú . (Àmbit lingüístic, àmbit digital).
Posteriorment, quan a final de trimestre ens van visitar les famílies cada infant va explicar la seva maqueta als seus pares. Després es van exposar al passadís de l’escola.
Després de cada experimentació hi ha hagut una reflexió col·lectiva que ha generat conclusions i aquestes han generat nous coneixements. Els coneixements previs es van modificant i reelaborant per donar pas a nous coneixements. 
El procés es documenta a partir de fotos i converses. Els alumnes participen en l’elaboració de les conclusions.
En les activitats, que són guiades, deixem que l’infant vagi fent els comentaris, la seva investigació, que comenti amb els companys. El paper de la mestra és ajudar a avançar, crear dubtes, escoltar per retornar al grup… sempre amb la finalitat que l’experimentació no esdevingui un joc simplement, si no un aprenentatge. 
