L’avaluació és la part del projecte que ens ha fet discutir més, la que ens ha quedat menys treballada i és, per tant, l’aspecte que hem decidit incloure com a objectiu de treball per al curs vinent.
Bàsicament hem propiciat l’avaluació reguladora per mitjà de les rúbriques, els diaris d’aula i les tutories d’equip.
Una idea ens ha quedat però molt clara: El retorn importa!
Partint dels objectius del nostre pla de treball – planificació i treball cooperatiu com a contingut -, hem plantejat un projecte que té un producte final que prioritza per damunt de tot la gestió i la planificació: organitzar un esdeveniment públic, concretament un passarel.la.
Coneixedors de les dificultats que comporta un encàrrec com aquest i de la necessitat d’acompanyar el nostre alumnat en la comprensió, tant del concepte d’esdeveniment com dels passos que implica la seva organització, hem començat per recollir en un mapa conceptual la pluja d’idees sobre tot allò que es necessita per dur a terme l’encàrrec.
Un cop decidit tot allò que ens cal saber / saber fer, els alumnes han seqüenciat les diferents etapes del projecte a partir de dues dates clau: la de presentació de proposta i la de realització de la desfilada.
Destacar igualment que ha estat força útil l’organitzador gràfic que han fet servir els equips per planificar les diferents etapes de la passarel.la.
Finalment remarcar que, en tractar-se d’un encàrrec real amb producte final públic – han fet la passarel.la al Convent de Sant Agustí i l’han publicitada al barri – podem afirmar que és el projecte que ha engrescat més el nostre alumnat.
Una de les activitats a destacar en relació a la implementació del treball cooperatiu fa referència a la interiorització dels rols i les funcions corresponents: “Poti poti de funcions” / “Cada ovella …” Els alumnes han hagut de classificar un seguit de funcions sota els quatre rols del seu equip cooperatiu – coordinador, gestor, secretari i portaveu – i, després de fer la classificació, decidir quines qualitats requereix cada rol i quin membre de l’equip té el millor perfil per desenvolupar-lo.
Un cop definits els rols, els hem demanat que decideixin les normes de funcionament de l’equip. El procediment ha consistit en proposar tres normes de treball per equip, debatre-les en grup classe i arribar per consens a les sis normes de treball comunes que definiran el marc general de treball del projecte.
La reacció de l’alumnat va ser de sorpresa inicial i va tenir una bona acollida, ja que de seguida es van posar a jugar. La majoria coneixien els jocs, i fins i tot comentaven que hi havien jugat amb família o amics en tardes de pluja, però d’altres comentaven amb quins jocs no havien jugat mai. D’aquesta manera vàrem aconseguir que els alumnes entressin al projecte en primera persona i s’hi vinculessin des d’experiències pròpies.
Destacar que en alguna classe, els alumnes estaven tan engrescats jugant, que vàrem decidir no seguir les pautes de canvi de joc marcades prèviament cada 15 minuts i vàrem decidir deixar-los que s’anessin organitzant ells mateixos en funció de les partides. També hi havia alumnes que jugaven per parelles i altres que preferien observar jugar als companys.
Pel que fa al compromís de seguir investigant el tema, tot i que s’hi van engrescar força, cal remarcar que vàrem haver de treballar molt la comprensió de l’encàrrec possiblement per la càrrega de planificació que comporta aquest projecte.
En aquesta fase hem volgut provocar en l’alumnat el compromís de dedicar el temps i l’esforç necessaris per desenvolupar el projecte. Els objectius que ens hem proposat, doncs, són:
Per aconseguir-ho, hem plantejat la següent activitat de motivació/plantejament de l’encàrrec articulada en tres passos:
Jugar o no jugar … És aquesta la qüestió?
