- Hem portat informació de parcs d’atraccions de molts llocs: París, Alemanya, Madrid, Estats Units, Salou, Japó, Barcelona…
- Hem parlat de països, continents, ciutats… Tenim una mica de confusions amb les distàncies i tots aquests conceptes.
- Fem una activitat per conèixer el nom de la nostra ciutat i situar-la dins de la nostra comarca. Aprofitem per veure quins parcs aquàtics tenim més a prop de casa.
- Mirant el mapa de la comarca veiem que hi ha pobles que tenen platja i d’altres que no. Descobrim que Mataró és la capital de la nostra comarca (El Maresme) i que és una ciutat de la costa.
Arxiu d'etiquetes: Metodologia
Sortim al carrer a mesurar
- Finalment els companys de 2n-B surten amb nosaltres al carrer per ajudar-nos a fer les mesures més grans.
- La primera muntanya russa que volem mesurar és la de Ferrari Land de Port Aventura. Mesura 112m d’alçada.
- Un company pregunta com ho farem per mesurar 112m si la cinta mètrica que tenim només fa 50m.
- L‘ Angel troba la solució: Haurem de posar la cinta 2 vegades sencera i després afegir-hi 12m més. Ens explica el raonament que ha fet per saber-ho ha fet una suma:
50+50+12= 112m
- Amb el mateix raonament que ha fet l’ Angel calculem les altres mesures que farem:
üMuntanya russa Skycraper 173m: 50+50+50+23= 173m
üTobogan Arcelormittal 114’5m: 50+50+14= 114m i l’hi afegim mig metre més.
- Són mesures molt llargues i no tenim clar si tindrem prou espai. Comencem a mesurar a partir de la senyal de transit que hi ha al costat del descampat.
Quan acabem les mesures veiem que casi hem arribat al final de la vorera.
Anem a mesurar els tobogans i les muntanyes russes més grans
- Volem comprovar com són els tobogans més alts del món així que agafem la cinta mètrica més llarga que tenim (50m) i sortim al pati.
- Al pati dibuixem a terra les alçades de dos tobogans d’aigua. El més alt del món (51m) i un de Port Aventura (31m).
- Ens estirem a terra per veure quants nens junts ocupem aquestes alçades.
- El tobogan més alt del món equival a l’alçada de 40 nens. I el de Port Aventura a 25 nens.
- Però tenim un problema. El pati és massa curt per poder fer les mesures de les muntanyes russes més altes del món. A més a més no som bastants nens i nenes per fer l’equivalència.
- Entre tots pensem solucions i finalment decidim que demanarem ajuda a la classe de 2n-B i sortirem al carrer a fer les mesures més grans.
METODOLOGIA
ASPECTES A TENIR EN COMPTE DE LA METODOLOGIA DE L’ESCOLA
Per poder desenvolupar les competències bàsiques utilitzem una mètode interactiu que vol dir que l’alumnat és el centre de l’activitat: analitza la demanda, s’organitza, cerca la informació, treballa en equip i pren decisions.
El mestre orienta i facilita el procés; crea situacions didàctiques i prepara els materials, guia i orienta el treball en grup i individual.
Treballem l’aprenentatge cooperatiu com un contingut més, on cal ensenyar als alumnes de forma tan sistemàtica com ensenyem la resta de continguts curriculars.
Amb aquesta metodologia pretenem que l’alumne arribi a plantejar-se preguntes sobre el seu propi aprenentatge amb la finalitat que arribi a ser el més autònom possible aprenent, és a dir, sent capaç de reconèixer els seus errors i trobant camins per superar-los.
El treball en grup suposa organitzar les tasques dels seus membres i compartir resultats de les aportacions de cadascú amb l’objectiu d’obtenir un resultat final a partir del contrast de punts de vista, la discussió i el consens. El raonament d’un grup pot donar peu a altres raonaments que permeten anar més enllà.
Ins. Miquel Biada, projecte Va d’enginy! Metodologia.
Aquest projecte s’ha dut a terme al llarg de 4 dies, en la setmana del 3 al 7 d’abril de 2017. Hem mantingut el mateix horari lectiu i la mateixa organització de les aules, però on cada docent s’ha encarregat de guiar el desenvolupament del projecte i no d’impartir la seva matèria. En tractar-se d’un projecte amb un marcat aspecte tecnològic, els docents de tecnologia han estat presents en totes les hores, fent suport a les aules i als tallers de tecnologia.
Les activitats han estat dissenyades per realitzar-se en grups de 4- 5 persones, tenint en compte les habilitats individuals i els diferents ritmes d’aprenentatge de cadascun dels membres. Per tal de respectar aquesta diversitat i potenciar l’aprenentatge de tots els membres, els tutors i l’equip docent han aplicat els criteris següents: un membre del grup d’altes capacitats, un altre amb dificultats en l’aprenentatge i la resta amb capacitats creatives, de disseny, o d’anglès.
Les tasques a desenvolupar han estat molt pautades a través d’un dossier específic per cada grup i invent; en el que s’han definit els rols dels diferents membres del grup, les tasques a desenvolupar i la temporització general dels dies de projecte. També hi han trobat les eines d’autoorganització i autoavaluació, tan a nivell grupal com individual; així han pogut valorar diàriament la implicació, l’esforç i l’assoliment dels objectius.
Els espais que s’han utilitzat per aquest projecte han estat les aules de cada grup, la sala d’actes pel visionat de la pel·lícula el darrer dia o el pati de l’institut per fer la fira internacional Biatec’17.
Cada grup ha utilitzat els recursos de les aules de tecnologia, ordinadors personals i s’ha permès l’ús didàctic de telèfons mòbils ( fotografies del procés de creació del giny, vídeos promocionals, etc.)
En total hi ha hagut 5 grups de 4-5 persones per aula i en cada aula s’han portat a terme els següents ginys:
– Cuina solar.
– Carregador eòlic.
– Turbina eòlica.
– Panerola solar.
– Kit “Va d’enginy” (kit amb diversos elements que funcionen amb energia solar).
L’objectiu principal del projecte ha estat que a cada classe es creïn els diversos ginys proposats i que l’alumnat hagi sigut capaç de fer-ne una difusió i promoció en anglès. Hem aprofitat aquest esdeveniment per compartir el projecte amb la resta de nivells del centre i que interaccionin entre ells.
El professorat que han participat en el projecte ha estat l’equip docent de segon d’ESO, que ens hem coordinat a través de les reunions de l’equip docent i setmanalment s’ha reunit una comissió permanent de l’equip impulsor de la Xcb. En aquestes reunions s’ha decidit els objectius d’aprenentatge, la vinculació amb els continguts treballats a cada matèria, les competències a desenvolupar en el projecte i l’avaluació dels diferents ítems dins de la rúbrica final.
MUNTEM UNA EMPRESA?
COM ENS AGRUPEM?
En aquest aspecte hem dedicat molt de temps, tenim alumnes molt diversos i alguns amb baixa motivació i moltes dificultats en l’aprenentatge. La creació dels grups havia de respondre a la necessitat de mantenir una heterogeneïtat positiva però alhora respectar les afinitats entre companys, tant importants per treballar en grup de manera col·laborativa. Hem utilitzat una metodologia d’agrupació on els nens i nenes escullen la parella amb la que voldrien treballar i nosaltres els mestres agrupem dos parelles per tal de conformar el grup amb la millor expectativa d’èxit, tenint en compte les habilitats i caràcter de cadascun dels membres.
A l’aula els agrupem en 4 o 5 petits grups de 4 alumnes amb l’acompanyament de dos mestres en tot moment, fins i tot hi han hores que poden ser 3 gràcies a una reorganització de tot el centre on tot el professorat de la ESO i alumnes estarem treballant en els nostres respectius projectes de nivell.
ENS POSEM A TREBALLAR!
Hem preparat un petit dossier explicatiu pels alumnes on s’explica l’objectiu del projecte, el calendari previst, les tasques que han de desenvolupar per aconseguir el seu projecte d’empresa així com també eines útils organitzatives i d’autoavaluació. Així doncs, diàriament podran planificar el seu dia i en acabar podran valorar quins objectius s’han assolit i com han treballat en grup, qui s’implica més i qui potser no s’esforça suficientment.
e.issuu.com/embed.html#3783130/49854892
Clicar per veure el full de seguiment individual de l’alumne/a
Com ho farem? La metodologia
Les activitats que es proposaran al llarg del projecte dependrà dels interessos i informació aportada pels alumnes. Per això, el tipus agrupament ( individual, parella, petit grup, grups cooperatius) dependran de la tasca que es realitzi.
Aquestes tasques es dissenyaran a partir de la conversa inicial realitzada, amb la intenció de resoldre dubtes, rebatre hipòtesis i/o ampliar coneixements.
A mesura que anem avançant el projecte, poden haver derivacions i plantejament de noves preguntes, però sense perdre mai els objectius que volem aconseguir.
Així mateix, organitzarem espais periòdics per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i fer posades en comú.
En finalitzar, farem una exposició amb tot el procés d’implementació al passadís de l’escola, per tal de fer públic tot el que passa a l’aula.
Treball dels docents
Un dels pilars del procés d’implementació del projecte és el treball en equip dels decents implicats. Realitzarem coordinacions periòdiques dins les hores de nivell per coordinar-nos amb els especialistes i altres mestres implicats en el procés.
Així mateix, a partir de la conversa inicial el mestre realitzarà un disseny de la programació definint els objectius, continguts i competències i proposta d’activitats. Aquesta programació s’anirà revisant al llarg del procés d’implementació, ja que es poden anar incorporant nous continguts a partir dels interessos dels alumnes i la informació quiet aportin.
Per tal d’anar documentant tot el procés, el mestre encarregat del projecte farà un dossier amb el registre del procés, amb converses, fotos… Tot aquest registre s’exportarà al bloc.
Un cop acabat el projecte, es farà una valoració final amb el grup d’alumnes, el nivell implicat i el claustre.