Anem per feina!

En ésser un treball molt dirigit, les solucions tendeixen a ser similars. Tot i això, hi ha una activitat totalment lliure on els alumnes han de afegir tot el que se’ls acudeixi per fer la seva aula més comfortable, i més al seu gust.

La informació la troben a partir d’enllaços a diversos llocs d’internet, com webs de comerços on comprar els materials, i també d’explicacions teòriques al propi dossier de l’alumne. Es plantegen també qüestions concretes per ampliar coneixements, sota l’epígraf “Per saber-ne més…”

Cada grup d’alumnes té una carpeta compartida en xarxa, on hi és el dossier que han d’anar omplint, i altres documents compartits, que poden editar de forma simultània, i d’aquesta manera cadascú pot veure el que estan fent els altres i fer les seves aportacions.

Implementacio1_LR

Els alumnes tracten diferents aspectes que els porten a treballar d’una forma transversal diferents competències com la científica, tecnològica, visual i plàstica, matemàtica i lingüística. Per exemple, prenen mesures de la seva aula, amb les quals han de fer uns càlculs destinats a estimar la quantitat de pintura necessària per a pintar la seva aula, amb l’objectiu  que vegin com poden aplicar els seus coneixements de geometria i aritmètica per estalviar diners a l’hora de fer la compra. També hi ha una tasca on han d’investigar sobre l’estalvi energètic que suposa fer determinats canvis en la il·luminació, així com el cost econòmic, que s’afegeix, juntament amb altres costos com el de la pintura o els materials per pintar, a un pressupost global en excel.

Implementacio2
Per documentar el seu procés de producció, mentre fan les diferents activitatses fan fotografies que inclouran en un vídeo de presentació del projecte. La llengua emprada en aquest vídeo és l’anglès, com a requisit de la fictícia entitat europea que convoca el concurs de projectes de reforma de l’aula.

Implementació del Projecte “Maraton Man” Escola Camí del Cros

La informació relacionada amb el projecte la vàrem anar obtenint per diferents mitjans:

  • Visionat de vídeos: El projecte va partir del visionat del programa MaratonMan. A partir d’aquests vídeos ja vam obtenir molta informació sobre el tema.
  • Cerca a internet: Vàrem buscar informació sobre curses a internet utilitzant diverses fonts (per exemple la web de la Mitja marató Granollers-La Garriga).
  • Entrevista a un fisioterapeuta: vam entrevistar un fisioterapeuta que ens va aportar molta informació sobre com preparar-nos abans i després de la cursa.
  • Investigació empírica: A partir dels reptes plantejats pels mestres, els alumnes varen fer activitats d’investigació, en les quals per assaig i error, podien arribar a fer hipòtesis i treure conclusions.

La relació de la nova informació amb els coneixements previs dels alumnes, s’ha anat creant a partir d’activitats molt vivencials, en les que experimentaven directament, i de la motivació/necessitat d’assimilar els nous aprenentatges per tal d’aplicar-los en la preparació i realització de la seva Mini Cursa.

Els alumnes no han fet un dossier recopilatori de documentació, però s’ha anat registrant tot el procés a partir de fotografies, reculls de pluja d’idees, guions, llistats, etc. Ara bé, les activitats concretes de cada àrea han quedat recollides a les llibretes de cada alumne.

Com a record significatiu cada alumne s’ha quedat amb el seu dorsal, el DNI que vam preparar per la recollida del dorsal i la medalla que van obtenir al finalitzar la Mini Cursa.

Per acabar el projecte es va editar un vídeo resum amb tot el procés dut a terme, compartit al bloc de l’escola perquè tothom el pugui veure.

ANGELETA FERRER: Implementació

La informació s’obté mitjançant converses, coneixements previs, recerca d’informació en documentals, internet, llibres, exposicions locals, col·laboració de les famílies, amb experts convidats, llibres…

Hem relacionat la informació amb els coneixements previs mitjançant converses, dibuixos, plànols, construccions en volum, estadístiques, prenent consciència del punt on estem i del que partíem de manera natural i autònoma. Així doncs els aprenentatges són globalitzats i contínuament fan referència a allò que ja saben, referents de l’aula, referents que tenen a casa i veuen al dia a dia, des de les finestres de l’aula, quan anem d’excursió…

La manera de relacionar els resultats per anar creant coneixement ha estat mitjançant llistes, gràfiques,  plafons de l’aula, reculls, mapes conceptuals o diagrames de fletxes, amb les activitats i propostes plantejades i organitzades, etc.

Hi ha una regulació externa per part de l’adult i d’ objectius, que com a grup classe hem acordat. Tanmateix hi ha diversos moments per avaluar-se i valorar allò que hem fet i el que va sorgint nou, per tal d’anar incorporant nous aprenentatges, dubtes, etc. Hi ha una estructura clara de tasques  a nivell individual i en els moments de petit i gran grup o parelles i uns rols clars establerts, així com unes normes clares en la conversa, a l’hora de prendre nota i documentar.

Hem documentat el projecte mitjançant maquetes, plànols, dibuixos, diagrames, fotos, murals de grup i petit grup, entre d’altres.

Implementació

La implementació del Projecte s’ha fet els dies 23, 24 i 25 de maig amb horari de 8:00 a 14:30. S’han utilitzat les 5 aules de 1r i han treballat 6 grups de treball a cada aula, amb l’excepció d’una on n’hi havia 5.

Les jornades han transcorregut amb normalitat i els grups han treballat amb molta autonomia.

Al segon dia de treball s’ha decidit fer una sessió de treball temàtica per tal de que els diferents grups d’un tema posessin en comú el que havien fet. Aquesta sessió va ser un èxit, ja que el treball col·laboratiu entre els diferents grups de treball va reorientar i ajudar a alguns dels grups de treball. Va ser una dinàmica molt ben valorada per l’alumnat.

Institut Thos i Codina: implementació del projecte de 4t d’ESO

La primera setmana de més d’abril, la meitat de l’alumnat de 4rt marxa de viatge de final de curs. Per aquells i nois i noies que es queden hem elaborat un horari alternatiu, de 9 a 13.30 h, que és on desenvolupem el projecte. També fem arribar a les famílies una carta explicativa amb el que farem a classe perquè entenguin la importància d’assistir a l’aula.

Tenim 20 hores lectives per dedicar-les al projecte. Això ens permet poder aprofundir en el tema, tot i que les solucions possibles són múltiples, en funció del treball i la presentació de cada grup. Els alumnes cerquen la informació des de diverses fonts, i es documenten a partir diferents mitjans. Alguns dels coneixements obtinguts es relaciona entre diferents assignatures.

Cada professor de l’assignatura s’encarrega de la seva activitat i fa un seguiment a l’aula de com es desenvolupa, mitjançant graelles d’observació o, si s’escau, rúbriques. L’alumnat ha d’elaborar dossiers i/o memòries a cada assignatura, on queden documentades les diferents activitats.

L’horari de la setmana es canvia i s’adapta a les necessitats del projecte. Per tal de modelitzar el projecte dimarts, dimecres i dijous fem 20 minuts de reflexió.

En l’assignatura d’Anglès, fem un reading sobre el dret de vot als EUA i escoltem l’himne de les Suffragettes. Després d’haver vist la pel·lícula l’alumnat ha de relacionar fotos de la pel·lícula amb imatges reals. Un cop fet això, l’alumnat llegeix les biografies distribuïdes per grups i les explica als altres grups (jigsaw reading); després fan un mural amb la informació més important i interessant. Per acabar, l’alumnat ha de situar en un mapa de Londres les lluites més significatives (basant-nos en la novel·la Joana E.) per crear una ruta de les Suffragettes. Materials: Google maps, mapes del metro de Londres.

A Català l’alumnat llegeix dos textos, La lluita pel dret de les dones i Samar Badawi, la veu de les dones, del diari Ara, i respon unes preguntes de comprensió de text on ha de consensuar la seva opinió amb el grup. En una altra sessió llegeix un text adaptat de la novel·la Joana E., de Maria-Antònia Oliver, i el comenta, ja que després servirà per elaborar la ruta de les Suffragettes a Londres. Com a proposta, cada grup pot elaborar un còmic sobre Joana E.

A Socials, l’alumnat llegeix un text sobre el sufragi femení a Europa i la seva evolució tan diversa. Tot seguit escullen 25 ciutats de tot el món i escriuen la data en què les dones van votar. Tot seguit ordenen les ciutats que van permetre el vot femení per odre cronològic.

Finalment, a VIP l’alumnat elabora pòsters i cartells sobre el vot de les dones, tot seguint l’estètica de principis de segle XX.

Institut Thos i Codina: implementació del projecte de 2n d’ESO

Des de Ciències Socials, es fa la introducció i s’emmarquen històricament els Víkings. Posteriorment, es visiona el documental “Vikingos: Un viaje hacia Nuevos mundos” https://www.youtube.com/watch?v=mXhKCpOppPw. L’alumnat ha d’anotar les idees principals i, després de comparar les notes amb el company (o companys), es fa una posada en comú en gran grup.

Des d’Anglès i Ciències Socials, en hores compartides, es fa la lectura en anglès del llibre Víkings (Bradshaw, V.: Vikings. Vicens Vives. Black Cat Publishing. Canterbury, 2008). A partir d’aquesta lectura, l’alumnat ha de fer una feina individual i una de grup. La feina individual consisteix en un dossier amb les activitats de comprensió lectora i vocabulari que proposa el llibre i un glossari personal que l’alumnat ha de confeccionar a mesura que llegeix, amb el suport del professorat de Socials i Anglès.

Aquest glossari s’utilitza des de l’assignatura de Tecnologia per construir un joc de circuits elèctrics, tipus “connector”. Han de dissenyar una plantilla basada en els diferents temes que han treballat.

Des de Català, l’alumnat ha d’escriure un diari personal relatant les experiències d’un víking durant uns esdeveniments pautats, basant-se en els temes treballats a l’assignatura de Socials.

Un cop llegit el llibre d’Anglès, en petits grups ha d’investigar i aprofundir sobre un aspecte concret de la vida dels víkings: societat, ciutats i habitatges, treball i dones, religió i sagues, expedicions i exploracions… Amb el resultat d’aquesta recerca caldrà preparar una exposició oral, acompanyada de suport visual (mural, presentació digital, vídeo…) en anglès.

Les solucions possibles a les preguntes que s’han anat plantejant són múltiples, en funció del treball i la presentació de cada grup. L’alumnat ha cercat la informació des de diverses fonts, i s’ha documentat en diferents mitjans. Alhora, haurà transferit alguns dels coneixements obtinguts a altres assignatures.

El professorat exposa a l’alumnat quins són els criteris d’avaluació de cada activitat i fa un seguiment a l’aula de com es desenvolupa, mitjançant graelles d’observació o, si s’escau, rúbriques. Poden consultar el material al Moodle del centre. L’horari escollit s’adequa a la programació de cada assignatura i del professorat i s’ajusta el millor possible durant l’any acadèmic. L’alumnat ha d’elaborar tasques, dossiers o memòries a cada assignatura, on queden documentades les diferents activitats.

Implementació del projecte

L’illa es divideix en quatre àrees: nord-est, sud-est, nord-oest i sud-oest. Cada grup és responsable d’una part de l’illa. Les solucions de creació són múltiples pel que fa als accidents geogràfics, fauna i flora. En canvi, pel que fa a l’àmbit polític i econòmic, s’ha d’arribar a un consens del grup-classe.

A l’aula disposem de pantalla digital per consultar informació, així com també llibres de consulta1

El projecte és interdisciplinar. Des de mates per exemple, es crea el sistema monetari; dins l’àrea de música es compon un himne nacional; a l’àrea d’educació física es dissenya la celebració d’uns jocs olímpics,….

Es parteix dels coneixements previs dels alumnes en llengua catalana tot relacionant-los amb el nou vocabulari en anglès tot seguint unes estructures lingüístiques concretes.

Cada grup disposa d’un usb en el qual guarden, en format de memòria, els passos que han anat elaborant en cada sessió.

Els mestres responsables es coordinen en les estones de pati per tal d’escollir els continguts que presentaran en les sessions posteriors.

La programació s’ha anat elaborant en els espais de coordinació del grup impulsor de xarxa de competències bàsiques.

El professorat és un guia que ajuda als alumnes a fer-se bones preguntes i superar dificultats que van sorgint. Els mestres fan un recull fotogràfic així com també un diari escrit (compartit al Drive) on documenten cada sessió.

 

 PUNTS FORTS del nostre projecte:

– Els nens havien treballat ja amb treball cooperatiu.
– El tutor dins l’aula.
– Relacionar els continguts amb diferents àrees fa que l’aprenentatge sigui més significatiu.
– Els rols alliberen la tasca de control.
– Les franges horàries de 1,30h ajuden a fer les activitats amb més temps.
– Molt positiu la creativitat que ha generat.
– Han hagut de pactar i ha creat molta cohesió de grup.
– El joc de la bandera (el que parla té la bandera i els altres l’escolten) tots els nens/es han hagut d’intervenir mínim 1 vegada. Ens assegurem que participin tots els alumnes.
– Tenir portàtils i treballar amb aquests.
– Els nens tenien la necessitat de parlar en anglès i necessitaven buscar-se la vida per fer-se entendre.

PUNTS FEBLES del nostre projecte:

– Els objectius ens els hem plantejat tard i costa avaluar contínuament.
– Plantejar un “timing” diferent perquè no dóna temps de fer autoavaluació.
– Crear el projecte a partir de 5è
– Canviar la dinàmica de grup amb noves estratègies i tècniques cooperatives (el puzzle, grup d’experts…).
– Costa trobar moments per coordinar entre mestres (música, català, anglès…).

1Palin, C. (2016) Discover. Oxford

Què volem fer? El Procés d’implementació

El tema del nostre projecte és les Santes!!, la Festa Major de Mataró.

Des de l’equip impulsor hem definit unes preguntes inicials amb les quals presentar el projecte als nostres alumnes:

P3: Coneixeu a la família d’en Robafaves?

P4: Qui acompanya a la família Robafaves?

2n: Que sentim per santes?

3r: A Mataró hi ha bèsties?

4t: Perquè ens diuen capgrossos a Mataró?

5é: On anem per Santes?

6é: Les Santes sempre són iguals?

D’aquesta manera , no hi ha una única possible solució a les preguntes, sinó que els alumnes intentaran respondre a partir dels seus coneixements previs, realitzant hipòtesis i comparant amb allò que saben els seus companys.

A partir d’aquí, els alumnes ens aniran guiant en el procés d’aprenentatges, aportant les fonts d’informació i construint junts nous coneixements.

Durant aquest procés d’implementació, s’aniran elaborant mapes conceptuals ( en forma de mural, d’esquema o en llibreta d’aprenentatges), on anar recollint tot el procés a mesura que es va realitzant. D’aquesta manera, els alumnes podran:

  • Relacionar la nova informació amb els coneixements previs
  • Relacionar els resultats per crear coneixements
  • Autoregular el seu procés d’aprenentatge
  • Transferir continguts i competències de diverses àrees
  • Documentar el propi procés de producció

Mulla’t. Implementació Escola Cirera

Projecte Mulla’t. Implementació Escola Cirera

Es parteix dels coneixements previs de l’alumnat.
Els nens i nenes de tercer en saben moltes de coses que han vist per la tele, que han llegit en revistes, que els hi ha explicat els pares o els avis… i tots aquests conceptes es fan sortir, es parlen, s’aprofiten, es corregeixen, s’amplien i finalment s’aprenen.

• Planificació conjunta dels aspectes que caldrà desenvolupar.
Quan es planteja un projecte tan ampli com el de l’Aigua, lògicament cal fer una tria i marcar unes prioritats. Han anat sorgint els primers dies mentre hem anat intentant respondre les preguntes, mentre hem anat consultant la bibliografia….

• Comunicació de la informació de forma diversa.
És importantíssim que hi hagi vàries vies. Així farem servir la imatge: observació fotografies, bloc : Mulla’t!, visualització de material audiovisual, lectura de textos individualment, en grup i en família, rètols, etiquetes d’aigua,  audició de contes, experiments, melodies amb copes d’aigua, gimcana d’aigua, explicar i escoltar processos…