D’acord, reformem-la! Però… com ens organitzem?

En principi, les activitats van ser dissenyades amb l’expectativa que es realitzessin en equips de 3 o 4 persones. La manca d’habilitats per planificar i gestionar el treball en equip, però, va resultar en la divisió de les tasques per permetre el treball individual.

La composició dels grups de treball va ser decidida pels tutors de cada grup, amb els criteris d’heterogeneïtat en les habilitats individuals, incloent almenys una persona d’alt nivell acadèmic i una altra amb bon nivell d’anglès. No es van definir rols, i l’alumnat tenia llibertat per autogestionar-se.

Metodologia 2_LR
D’altra banda, les tasques a realitzar estaven molt pautades i, en no dependre les unes de les altres, permetien treballar-les simultàniament, desincentivant el treball en equip.  També incloïen   apartats d’extensió per ajustar-se als diferents ritmes i motivacions de l’alumnat.

No es va pensar en la creació d’espais per compartir el procés, confiant en l’intercanvi espontani a l’aula. Només es va compartir estructuradament en el moment de la presentació final, i el procés es va valorar posteriorment als grups classe amb una posada en comú i una enquesta escrita.

Metodologia 1_LR

 

I si reformem l’aula?

El títol del nostre projecte és ‘Reformem l’aula’ i l’hem implementat entre l’alumnat de segon d’ESO. Tot i que aquest projecte no és directament una elecció dels alumnes creiem que els pot ser atractiu ja que es tracta d’analitzar i millorar l’espai a on els estudiants passen gran part del seu dia a dia. El projecte va sorgir d’una idea de reforma global de tot l’institut però es va acabar aplicant només en l’àmbit de l’aula dels alumnes ja que era un objectiu més proper i assolible.

perfilant la idea inicial

 
Es  tracta doncs que reflexionin sobre tot allò que es pot fer per canviar i millorar el nostre entorn més proper, que vegin aplicacions pràctiques dels continguts curriculars, i que treballin amb preus reals dels materials i eines necessàries per dur a terme un projecte de reformes.

Com a exemple pràctic dins el projecte hi ha una activitat on poden dissenyar com seria un aula al seu gust: decoració, organització de l’espai, etc.
També s’inclouen aspectes importants com l’impacte ambiental i els canvis que poden representar un estalvi energètic considerable.

A la sessió inicial s’entreguen els dossiers de grup amb els objectius i activitats a desenvolupar i es fa una presentació del projecte incidint en la metodologia de treball. Un aspecte a destacar del nostre projecte es que es realitza íntegrament en versió digital fent servir eines de col·laboratives de treball i aplicacions per a tauletes. També s’explica com s’avaluarà la feina dins de cada àrea.

La veu dels alumnes

En general l’opinió dels alumnes ha estat favorable a l’experiència. Aquí teniu alguns dels seus comentaris:

“Ha estat bastant bé aquest treball en comú amb altres nens d’aquesta promoció ja que no els coneixíem tant , però com sempre en els grups hi ha uns que treballen molt mes que altres, però en realitat ha estat bé.” Marina

“A mi m’ha semblat un treball molt interessant i això de treballar amb alumnes d’altres classes ha fet que conegui a més persones de 1r.” Carla

“M’ha agradat molt i he aprés coses que no sabia. M’ha tocat un tema que m’agrada i que el domino una mica i el grup també m’ha agradat molt. No hem tingut problemes entre nosaltres, només al principi amb el dossier perquè no sabíem què posar. Gràcies.” Fàtima.

“A mi m’ha agradat molt conèixer nova gent i m’ho he passat molt bé. Us agreixo molt haver fet aquest projecte.” Ghada

“M’ha agradat el treball i fer alguna cosa diferent. Ha hagut alguns problemes entre dues persones, però al final hem treballat tots.” Dani

Avaluació

Per fer l’avaluació vam fer 5 tribunals de 2 professors/es i vam compartir un full de càlcul al drive per fer el seguiment de l’avaluació des de les diferents aules. Vam dividir l’avaluació en:

  1. Avaluació del dossier i glogster (un terç de la nota final): Eren avaluats pel professorat (el dossier pel professorat que havia fet el seguiment i el glogster pel tribunal) i de la nota mitjana en sortia una nota que es multiplicava pel nombre d’alumnes del grup. A continuació, el total de punts, en una activitat d’autoavaluació, els membres de cada grup feien un repartiment just en funció de les feines realitzades i la implicació de cada membre a les tasques.
  2. Nota de l’exposició (un terç de la nota final): Avaluada pel professorat del tribunal i tenia en compte els següents ítems i indicadors d’avaluació:

2.1. Discurs:

  • Es nota que ha entès allò que explica i no llegeix.
  • Entén què explica però es perd una mica.
  • Es perd sovint i va recuperant com pot l’explicació.
  • Llegeix de tant en tant.
  • Llegeix tota l’estona.
  • No s’ho sap.

2.2. Comunicació verbal:

  • Té una pronunciació adequada.
  • Fa servir el lèxic del tema que està explicant.
  • Es pot seguir bé l’explicació.
  • El contingut del discurs és interessant.
  • El contingut discurs resulta poc interessant.

2.3. Comunicació no verbal:

  • El seu cos manté una posició adequada.
  • Mira l’audiència.
  • Les mans acompanyen el discurs.
  • Somriu de tant en tant.
  • Es desplaça per apropar-se.

2.4. Recursos TIC:

  • La presentació es veu bé (lletra i colors).
  • La quantitat de text que hi ha es pot llegir.

2.5. Altres:

  • Respon preguntes adequadament.
  • Durada adequada
  • Posa exemples

3.         Coavaluació (un terç de la nota final): Els companys dels altres grups han avaluat els seus companys omplint un formulari de google producte d’una rúbrica feta amb la plantilla “CORUBRICS” següent:

rúbrica

4.         Punts extra: tots els grups tenien activitats extra per pujar nota. Com a màxim es podia pujar 1 punt.

Implementació

La implementació del Projecte s’ha fet els dies 23, 24 i 25 de maig amb horari de 8:00 a 14:30. S’han utilitzat les 5 aules de 1r i han treballat 6 grups de treball a cada aula, amb l’excepció d’una on n’hi havia 5.

Les jornades han transcorregut amb normalitat i els grups han treballat amb molta autonomia.

Al segon dia de treball s’ha decidit fer una sessió de treball temàtica per tal de que els diferents grups d’un tema posessin en comú el que havien fet. Aquesta sessió va ser un èxit, ja que el treball col·laboratiu entre els diferents grups de treball va reorientar i ajudar a alguns dels grups de treball. Va ser una dinàmica molt ben valorada per l’alumnat.

Metodologia

Hem plantejat grups de treball cooperatiu heterogenis barrejant alumnes dels 5 grups de 1r d’ESO. S’ha volgut fer un grup homogeni amb quatre alumnes de diferents grups amb les següents característiques: dos d’ells són alumnes d’altes capacitats i els altres dos són dos alumnes que destaquen en resultats, capacitat de treball i idees creatives. L’equip de tutors i impulsors del projecte han treballat per tal de fer grups ben compensats i capaços de treballar de forma autònoma, sempre respectant els diferents ritmes de treball.

Cada grup ha disposat d’un ordinador per a realitzar les tasques proposades i s’ha permès l’ús pedagògic de mòbils i tauletes.

En total hi havia 27 grups de 4 alumnes i 2 de 5. A cada classe hi havia un grup de cada temàtica. Les temàtiques han estat les següents:

  1. Geografia
  2. Cultura i diversitat lingüística
  3. Relacions entre ètnies
  4. Biodiversitat
  5. Ecologia
  6. Els orangutans

En iniciar el projecte cada grup s’ha trobat amb la següent carta adreçada al director:

carta

Cada grup ha disposat també d’un dossier específic per orientar la feina de cada temàtica.

L’objectiu del Projecte és que cada “classe” un dossier temàtic sobre Borneo per a la revista “GeoIssues – Descobreix el món”. Els dossiers inclouran un glogster de cada unitat temàtica.

Planificació

La idea del projecte parteix del treball previ realitzat a l’assignatura de català. En aquesta matèria, els alumnes de 1r d’ESO, van llegir al 1r trimestre el llibre de la Pilar Garriga Un estiu a Borneo. La lectura es va complementar amb una sèrie d’activitats lligades a la lectura a l’aula i també una xerrada de la pròpia autora. Donat l’interès mostrat per l’alumnat davant els problemes mediambientals a Borneo, entre els quals destaquen la desforestació provocada per l’exportació de l’oli de palma -tema de molta actualitat-, la disminució de territori i la caça furtiva dels orangutans, vam decidir aprofundir en el tema i ampliar el treball amb altres aspectes importants de l’illa com són la seva geografia, els conflictes ètnics o la diversitat lingüística i cultural.

Partint d’aquesta idea i amb la col·laboració i suport del grup impulsor, un grup d’entusiastes hipermotivats amb la idea es van posar a treballar.

Per desenvolupar-lo s’ha potenciat el treball en equip a quatre nivells: reunions de l’equip impulsor, hores de coincidència horària entre el professorat, algunes tardes i el drive compartit.

Institut Thos i Codina: producte final del projecte de 4t d’ESO

El producte final del projecte de 4t es presenta de diverses maneres, a partir de les tasques proposades a cada assignatura. D’altra banda, de caràcter més general, es du a terme una exposició-mural a l’institut on hi queda reflectit tot el que s’ha desenvolupat durant el projecte per part de l’alumnat.

L’alumnat és conscient al llarg de la setmana que el producte final que ha de lliurar, d’una banda té relació directa amb una assignatura i, d’altra banda, té aquesta finalitat general. En tot cas, com que l’alumnat treballa per grups, inicialment es reparteixen les tasques i les van duent a terme entre tots (les reunions prèvies i les reflexions posteriors fan que tothom conegui les tasques de tothom).

Les presentacions es pengen al Moodle de tutoria si són digitals. Les exposicions es posen a les parets del centres (en format “museu”) a fi que els pares les puguin veure el dia del lliurament de notes.

Institut Thos i Codina: producte final del projecte de 2n d’ESO

Els resultats es presenten de diverses maneres, segons el suport que han escollit prèviament i, en alguns casos, consensuat amb el professorat: tasques escrites, presentacions orals, murals i vídeos. En qualsevol cas, l’alumnat disposa de temps per preparar el producte, assajar les presentacions i elaborar els diferents materials durant l’horari lectiu.

Tot el producte final que impliqui una visualització es fa per aules i hi assisteix tot l’alumnat del grup. Així mateix, aquest producte es disposa i es manté a les aules perquè les famílies el puguin veure durant el dia del lliurament de notes.