PLANIFICACIÓ Projecte: “UN NOM UN MÓN” a 1r Escola Àngela Bransuela

El projecte UN NOM, UN MÓN dels alumnes de 1r, de l’escola Àngela Bransuela, pretén ser un projecte on els alumnes descobreixin la importància del nom, però sobretot pretén crear situacions en les que els alumnes hagin de treballar en grup, cooperar i reflexionar. El projecte integra diverses àrees ja que promou l’ expressió oral, l’ escriptura de paraules, l’ ús de les TAC, la creativitat i la imaginació.

El leit mitiv és cerca l’origen del nostre nom i perquè ens van posar aquests nom. A través d’aquest fil conductor farem les descobertes i els aprenentatges.

Planifiquem junts

ESCOLA ÀNGELA BRANSUELA

Som una escola de Mataró, situada entre els barris de Rocafonda, Molins i Vista Alegre.

Amb 40 anys d’història i haver passat per diferents etapes pedagògiques, avui ens trobem amb un grup privilegiat de mestres que tenim el desig d’aprendre cada dia al costat dels nostres alumnes.

Ens definim com a Escola Emprenedora, perquè l’emprenedoria ha estat un dels fils conductors del nostre avenç metodològic i pedagògic.

Actualment el grup impulsor de la Xarxa de CB està format per 14 mestres. Formar part del la Xarxa de Competències Bàsiques ens ha permès reflexionar sobre els projectes que ja fèiem, la seva metodologia i la seva avaluació. Ha suposat una gran riquesa trobar aquests espais de reflexió conjunta i de posar sobre la taula les pràctiques habituals i cercar-ne de noves.

Els nostres projectes estan guanyant en qualitat i esperem seguir per aquest camí que dona sentit als aprenentatges.

Bransuela Juguem

Les vivències

Arrel d’una de les reunions del grup impulsor de la Xarxa, es va acordar que un bon producte final seria l’exposició per part dels alumnes de P4 de tot allò que havien après sobre els cargols. Ens va semblar una bona idea poder fer aquesta exposició a alumnes més grans, tot utilitzant les imatges i vídeos enregistrats durant el procés, i el mural confegit entre tots amb les diferents conclusions. Així en grups reduïts d’alumnes van anar a les classes a explicar tot allò que havien après dels cargols i com ho havien fet. Per altra banda, els alumnes més grans també tenien la possibilitat de fer preguntes, i així generar un espai d’intercanvi d’informació i creació de vincles entre alumnes de diferents edats i nivells.

Per altra banda, el treball fet es documenta amb imatges que van incloses dins l’àlbum que s’emporten a casa els alumnes cada trimestre. És ben cert, que tot aquest treball ha suposat una curiositat per part de les famílies, ja que els nens explicaven a casa les vivències viscudes, i molts pares preguntaven sobre allò que estaven fent. Som conscients que cal aprofitar aquest interès, i intentat fer partícips a les famílies de tot el procés.

Com avaluem?

Com avaluem la realització del projecte i el producte final? Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte? Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació? Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius? Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip?…

Les converses en gran grup s’han enregistrat en vídeo, fet que ens serveix per avaluar el procés, i poder comparar l’evolució de la conversa inicial amb la final. Per altra banda, com ja hem explicat en l’article d’implementació, hem fet servir la graella d’autoavaluació i la conversa individualitzada amb cada alumne, i posteriorment la mestra recollia anotacions responent als criteris d’avaluació acordats amb l’equip impulsor.

Cal remarcar que l’avaluació es contínua i global, tot donant més importància al procés d’aprenentatge, que al contingut a treballar. Per aquest motiu, és important la observació directa per part dels mestres, tot intentant la participació de tots els alumnes. I recollint a les graelles d’observació les percepcions individualitzades de cada alumne.

Un altre aspecte que hem prioritzat a l’hora de d’avaluar és el treball en grup, si han sigut capaços d’arribar a acords, de respectar els rols designats, de gestionar els possibles conflictes, de parlar-se amb respecte. Així diríem, que hi ha tant una avaluació individual com grupal.

A banda, també és important avaluar al treball per projectes en si mateix, un cop finalitzat, amb el grup impulsor hem destacat aquells aspectes que han funcionat, altres que cal millorar en quan a temps, a organització… Tots aquests aspectes de millora cal tenir-los en compte de cara a l’aplicació de nous projectes pel proper curs. I d’aquesta manera créixer tots plegats en l’aprenentatge competencials i globalitzador.

La implementació…

Tot allò que anàvem descobrint junts ho plasmàvem a un mural que estava situat just a sobre de l’espai d’aula destinat al treball del projecte. Així en tot moment, teníem les diferents conclusions a vista de tots els alumnes. Aquest mural l’anàvem confegint dia a dia, entre tots plegats.

A banda del treball en petit grup, de les sessions d’observació i experimentació, de les visites dels experts, també s’ha introduït un inici a l’autoavaluació. Al finalitzar les sessions, sempre es demanava als alumnes que verbalitzessin com havia anat el procés d’aprenentatge, què havien après aquell dia, i com havia estat la seva actitud. I a través d’una conversa en gran grup buscàvem els acords d’allò que havia funcionat, i fèiem propostes de millora per aquells aspectes que es podien millorar. El pas següent va ser traduir aquesta conversa al paper, i a partir de converses individualitzades, poder confrontar allò que havien posat els nens i les nenes amb el punt de vista de la mestra, i arribar al consens.

El procés de producció s’ha anat documentat mitjançant vídeos i imatges, que complien una doble finalitat, per una banda documentar tot el procés , i per l’altra donar a conèixer a la resta de l’escola les activitats portades a terme

Com ho hem fet?

A continuació us farem un breu resum de com hem portat a terme el projecte, tot destacant les paraules claus del que per nosaltres aporta un aprenentatge globalitzador.

Els alumnes de P4 de l’escola van iniciar el projecte a partir d’una conversa en gran grup; utilitzant l’espai de rotllana que ja es fa servir de manera habitual a l’aula. Van arribar els cargols a la classe dintre d’una bossa, on van veure que els animals estaven enganxats a les flors. A partir d’aquí es van fer la pregunta de perquè els cargols estaven enganxats a les flors. Aquesta va ser la pregunta inicial, que va originar el procés d’investigació. Després d’aquesta presentació els alumnes van decidir que volien tenir els cargols a dins de la classe, i van acordar posar-los a dins del terrari que hi havia a l’aula. A partir d’aquest fet, s’originen diferents preguntes, la més important és saber què necessiten els cargols per poder viure-hi en unes condicions adients. En petits grups, sorgits a través d’un sociograma aplicat a inici de curs, van exposar les seves hipòtesis sobre allò que creuen que els cargols necessitarien. Entre els membres del grup van decidir qui seria l’encarregat de dibuixar allò que els cargols necessitaven, sempre amb la premissa que tots havien d’estar d’acord per poder dibuixar-ho. D’aquesta manera es va fomentar l’autogestió del grup i la presa d’acords, processos que entenem com a fonamentals dins el treball per projectes, i que hem intentat fomentar en tot moment.

Així, arrel de la pregunta inicial i seguint la metodologia grupal explicada s’han anat fent diferents activitats:

  • Hem sortit a buscar cargols al pati a i l’hort de l’escola, en dos moments diferents. Un primer moment quan feia dies que no havia plogut, i un segon moment tot just acabant de ploure. Amb aquesta activitat es buscava la reflexió de en quin moment podem trobar més cargols i perquè.
  • Arrel de les hipòtesis sobre què podien menjar, vam agafar pots amb els diferents tipus de menjar, i al cap d’uns dies vam observar qui/ns era el menjar que havien menja els cargols o no
  •  Una altra pregunta que va sorgir va ser quin dibuix feien els cargols quan s’arrosseguen. Van ser moltes les diferents hipòtesis inicials: fan corbes, cercles, rectes. Així en petits grups vam decidir fer un cursa i resseguir el rastre que deixaven
  • A l’àrea d’anglès es va treballar tot el vocabulari bàsic en llengua anglesa
  • Una experta de l’escola del curs de 2n ens va venir a explicar tot de coses sobre aquests animals, va ser un moment que vam poder aprofitar per fer-li moltes preguntes i resoldre alguns dubtes. Entre aquests dubtes es va respondre a la pregunta inicial: perquè els cargols estaven enganxats a les flors, i la resposta no era la que esperàvem. A partir d’aquesta exposició, els alumnes es van adonar que els cargols necessitaven terra, per enterrar els ous. De seguida els alumnes es van adonar que no hi havia aterra a dins del terrari, així van expressar la necessitat que calia anar a buscar terra del pati.
  • Al pati vam dibuixar cargols amb guix, grans i petits.
  • Vam fer una sessió de psicomotricitat enfocada al treball del moviment del cargol, va ser una sessió d’experimentació amb el propi cos.

Producte final

El producte final del projecte de 2n es presenta de formes diferents, a partir de les tasques fetes a cada assignatura.

De manera general: s’ha fet un dossier on queda reflectit tot el procés d’ensenyament –aprenentatge dels alumnes, les seves reflexions, preguntes durant el procés… També s’han fet exposicions orals, murals en petit grup i per parelles, jocs per avaluar el grau d’assoliment i aplicació dels conceptes treballats, …

A la revista de l’escola s’ha publicat un article explicant el projecte.

producte finalproducte final 2

Implementació del projecte Les persones som animals?

La pregunta inicial del projecte és “Les persones son animals?”, això ocasiona un dilema a l’aula, hi ha nens/es que tenen molt clar que sí que ho som i d’altres que no. A partir d’aquí sorgeixen moltes altres preguntes i la necessitat d’investigar-ho. Fem un recull de les converses.

Per començar, fan un dibuix d’un animal i expliquen quines coses saben sobre ell. Gràcies a aquesta activitat es donen compte que els animals són éssers vius, i això els motiva per a continuar investigant sobre el tema.

Posteriorment,  el alumnes comencen a investigar i experimentar, utilitzant diferents materials (llibres, vídeos, Internet,..)

Durant tot el procés els alumnes realitzen diversos murals, textos, fitxes, dibuixos per assolir aprenentatges.

Per tal de contestar preguntes que encara no tenen resposta, els nens i nens fan una visita al zoo de Barcelona, a on poden veure de primera mà si tot el que han après es compleix o no.

Finalment, es fa un full resum de les coses que hem après sobre els animals i un recull de tot el procés viscut en un dossier amb fotos de les activitats, converses, dibuixos i conclusions.

video

zoo 2

https://www.youtube.com/watch?v=_iskk4eIiA4