En ésser un treball molt dirigit, les solucions tendeixen a ser similars. Tot i això, hi ha una activitat totalment lliure on els alumnes han de afegir tot el que se’ls acudeixi per fer la seva aula més comfortable, i més al seu gust.

La informació la troben a partir d’enllaços a diversos llocs d’internet, com webs de comerços on comprar els materials, i també d’explicacions teòriques al propi dossier de l’alumne. Es plantegen també qüestions concretes per ampliar coneixements, sota l’epígraf “Per saber-ne més…”

Cada grup d’alumnes té una carpeta compartida en xarxa, on hi és el dossier que han d’anar omplint, i altres documents compartits, que poden editar de forma simultània, i d’aquesta manera cadascú pot veure el que estan fent els altres i fer les seves aportacions.

Els alumnes tracten diferents aspectes que els porten a treballar d’una forma transversal diferents competències com la científica, tecnològica, visual i plàstica, matemàtica i lingüística. Per exemple, prenen mesures de la seva aula, amb les quals han de fer uns càlculs destinats a estimar la quantitat de pintura necessària per a pintar la seva aula, amb l’objectiu  que vegin com poden aplicar els seus coneixements de geometria i aritmètica per estalviar diners a l’hora de fer la compra. També hi ha una tasca on han d’investigar sobre l’estalvi energètic que suposa fer determinats canvis en la il·luminació, així com el cost econòmic, que s’afegeix, juntament amb altres costos com el de la pintura o els materials per pintar, a un pressupost global en excel.

Per documentar el seu procés de producció, mentre fan les diferents activitatses fan fotografies que inclouran en un vídeo de presentació del projecte. La llengua emprada en aquest vídeo és l’anglès, com a requisit de la fictícia entitat europea que convoca el concurs de projectes de reforma de l’aula.