Producte final

A partir del mite treballat per cada grup, els alumnes han de crear dos productes finals:

Suro virtual

L’alumnat ha hagut de fer una cerca sobre la constel·lació que li ha tocat, tant pel que fa a l’observació, com pel que fa al mite que li dóna nom. Després ha hagut de crear tota una sèrie de notes en un suro editat amb l’aplicació Padlet amb la informació següent:

  • Imatge de la constel·lació amb els noms de les estrelles que la conformen, la indicació de la més brillant, la més propera i el millor moment d’observació des de Badalona.
  • Traducció al català del text de la font antiga que la descriu per primera vegada.
  • Representacions artístiques, literàries, musicals i audiovisuals que recreen el mite que hi ha darrere el catasterisme.
  • Vídeo d’elaboració pròpia sobre el mateix mite.

Conte infantil 

Basat en el mateix mite, l’alumnat de cada grup ha confegit un conte redactat per a infants dels primers cursos de primària, amb la intenció de portar-lo a una eventual sessió de contacontes a una escola de primària. en el cas de ser seleccionats.

Ossa major

Ambdós productes plantegen tota una sèrie de reptes de caire metodològic que incideixen en l’adquisició de les competències bàsiques:

  • recerca i consulta de les fonts del mite
  • comparació i tria de les diverses versions que n’hi ha
  • selecció dels elements bàsics per a conformar el propi relat
  • documentació sobre manifestacions del mite en diversos àmbits
  • redacció d’un relat propi
  • tria de materials per fer el conte
  • descobriment de noves aplicacions TIC

Però, a més, la perspectiva de ser seleccionats per anar a fer una sessió de rondalles a una escola de primària hauria d’afegir interès a la seva feina, atès que tindrà una projecció pràctica i pública més enllà de les parets de l’institut.

IMG_20170609_121452485_HDR

Aquari

El producte de la feina feta es fa públic fins i tot abans que l’alumnat sàpiga com ha estat valorat, atès que el suro virtual passa a formar part d’ El cel del B7, un mapa estel·lar col·laboratiu que queda publicat a la pàgina web del centre.

Quant als contes, els que acompleixen els objectius bàsics, són exposats en un expositor al vestíbul de l’institut a l’abast de tothom que els vulgui fullejar.

Un dels aspectes que potser caldria revisar és com se li comunica a l’alumnat el resultat que ha obtingut de la seva participació al projecte, ja que tal com ho hem previst per aquest curs, la nota anirà inclosa en el butlletí de final de curs, 2 mesos més tard.

Tampoc no hem previst la manera de fer participar directament les famílies de la feina que han fet els seus fills. La pertinença o no que així sigui convindrà debatre-la en properes edicions.

Teixim el projecte

Els mateixos alumnes es van auto-gestionar com organitzar-se dins de cada grup classe, amb l’orientació del professorat.

Els i les alumnes de 3r d’ESO van agrupar-se en equips de treball de quatre persones.Ells mateixos van decidir a quina persona entrevistarien, quines preguntes farien durant  l’entrevista i on i com es portaria a terme la gravació de vídeo. El producte final del seu treball és el vídeo adequadament editat.

D’altre banda l’alumnat de 2n de CFGM a partir del material facilitat pels seus companys de l’ESO van desenvolupar una pàgina web on compartir públicament el projecte realitzat.

Metodologia

Un total de 114 alumnes de 3r d’ESO que habitualment estan dividits en 4 grups classe, van ser distribuïts pels tutors en petits grups heterogenis de 4 o 5 persones per formar els grups de base. Cada grup ha estat el responsable d’una constel·lació, objecte d’elaboració dels productes finals.

 

 

Tanmateix, algunes activitats s’han realitzat amb agrupacions diferents:

Grup d’experts: cada grup base es va dividir, segons els seus interessos, en dos grups, de manera que dos alumnes eren els encarregats d’una activitat i els altres dos, d’una altra. Cada parella s’ajuntava amb els dos alumnes d’un altre grup de treball que havien triat la mateixa tasca i col·laboraven en la seva realització en l’aula d’experts corresponent.

Una activitat, anomenada L’astronomia en la història, consistia en l’elaboració duna línia del temps virtual a partir de la informació obtinguda de dos videos.

L’altra era una presentació de diapositives que havien de fer a partir d’unes captures de pantalla concretes del simulador astronòmic, que se’ls demanava per tal que aprenguessin a utilitzar-lo: Simulem amb Stellarium

Una vegada completada l’activitat, tots els alumnes tornaven a integrar-se en el seu grup base i compartien amb els seus companys la feina que havien fet, de manera que tots els membres del grup de treball tinguessin una idea bastant aproximada de totes les activitats que s’han fet.

Finalment, algunes activitats s’han realitzat en gran grup, generant una tasca individual a posteriori, que tanmateix es podia fer, en alguns casos, en col·laboració amb el grup base.

 

Les tasques van ser dissenyades de manera que les realitzades durant els dos primers dies fornissin l’alumnat de les eines necessàries per poder dur a terme les relacionades amb els productes finals que havien d’executar els últims tres dies.

En aquest sentit, hauríem de parlar de dos fils conductors: el descobriment del cel i la seva observació estaven en el rerefons de tot un pac d’activitats, mentre que la descoberta de la mitologia com a font d’inspiració per a l’astronomia i altres àmbits de la creació humana hauria inspirat les activitats dels darrers dies.

 

Per tal de compartir la feina feta durant la realització del projecte, a part de les aules de grups base amb la presència d’un o més professors tutors, la biblioteca va romandre oberta a les tardes per a la trobada de l’alumnat fora de l’horari escolar.

Finalment, pel que fa a la divulgació dels productes, han estat prevista en els següents contextos:

  • Presentació oral davant d’un tribunal de professors i un altre grup base al final del projecte.
  • Publicació a la web de l’institut del cel col·laboratiu amb totes les presentacions de cada grup base-constel·lació.
  • Exposició dels contes infantils creats al mostrador del vestíbul del centre.
  • Sessió de contacontes dels grups seleccionats a una escola de primària.

EL CINEMA A 4T

Els nens i nenes de la classe de quart estaven expectants per saber quin seria el tema del projecte d’art que realitzarien aquest segon trimestre a l’escola. Aquella tarda quan se’ls hi va informar que seria el CINEMA van obrir els ulls com unes taronges, en un primer moment els seus caps anaven cavil·lant, imaginant, recordant, relacionant… mil i unes imatges, informacions, dubtes… I va començar el gran moment…

La participació!!! Un munt de mans aixecades comentant, compartint i expressant vivències del món del cinema.

I així va ser com després d’aquesta primera reacció van començar a fer preguntes i preguntes a dojo. Volien saber tot, com i quan es va començar a fer cinema, quina va ser la primera peli, els efectes especials, les pantalles, els projectors, la numeració dels seients a les sales, les ulleres 3D i les pelis… La classe semblava un volcà en erupció.

El dia següent vam venir amb informacions que havien llegit, imprès, també llibres.  Van decidir fer una carpeta on guardar tot el què havien portat i el què portarien.

La següent sessions es va debatre cap a on volien anar per investigar sobre totes les seves preguntes, es va acordar fer un recull i d’aquest recull extreure una pregunta, va ser un pas complicat, però finalment van decidir ordenar-les i es van adonar que totes anaven per dos camins. Un camí era la pregunta: Com es construeixen les coses necessàries per fer cinema? I l’altre camí era: Què hi ha en un cinema?

El següent pas va ser agrupar-se per parelles, les van fer per interès en la recerca, entre ells es van organitzar i van fer una recollida d’informació, llibres i altres materials.

Un cop feta aquesta recerca es va fer una posada  en comú, en aquell moment van veure que hi havia parelles que tenien interessos comuns en la investigació, així que es van canviar les agrupacions, 3 grups van passar a ser 4, 2 grups de 3 i van quedar 4 grups de parelles.

La recerca es va concretar més, cada grup va continuar investigant el següent:

  • Les càmeres de cinema
  • Projectors, imatges
  • Pantalles del cinema
  • Ulleres 3D
  • La claqueta
  • Historia del cinematògraf
  • Efectes especials
  • Vocabulari del cine

Cada grup va recopilar en un word la informació trobada, finalment van elaborar un Power Point (resum) com a resultat final de les diferents investigacions.

Posant fil a l’agulla

Hem distribuït l’estructura del treball en tres grans grups de persones:

  • Els dos coordinadors de centre
  • El professorat de l’equip impulsor
  • L’alumnat de 2n i 3r d’ESO, i de 2n CFGM de Sistemes i Xarxes Microinformàtiques

Les responsabilitats de cadascun eren:

  • Els coordinadors assistien a les reunions del grup de XCb. Aquest eren el nexe d’unió de les informacions facilitades per la Xarxa cap al grup impulsor i, es debatia entre els centres les actuacions dels equips impulsors per tal de compartir les bones pràctiques i bescanviar idees.
  • L’equip impulsor planificava i desenvolupava el projecte a partir de les orientacions provinents de la Xarxa. Era l’espai de debat i reflexió, on tothom aportava lliurement les seves propostes.

ekim_opt

  • El grup més important és el de l’alumnat implicat. El professorat dels equips docents els orientava i acompanyava amb les tasques desenvolupades pels grups de treball de l’alumnat.

 

Planificació

Esguardem el cel és un projecte que neix de la voluntat de donar a la mitologia clàssica el paper que li correspon com a font del pensament científic. Això, juntament amb el fet que vivim en un món en què cada cop mirem més a les pantalles, amb el cap cot, ens va engrescar a organitzar una setmana d’activitats que relacionessin mitologia i astronomia amb l’objectiu d’aixecar el cap i mirar els estels. 

Després de contemplar diverses possibilitats per al títol, vam optar per aquesta exhortació inspirada en uns versos del principi de les Metamorfosis d’Ovidi.

citaovidiOK

Per tal de no embarcar-nos en una aventura excessivament temerària, vam decidir donar al projecte un format conegut (el del crèdit de síntesi), però intensificant-ne els aspectes del treball col·laboratiu i per projectes que consideràvem més necessaris i assequibles. Concretament vam prioritzar les idees de:

  • Producte final: Un de material, el conte, i un de virtual, la pàgina web de les constel·lacions.
  • Presentació pública del treball: No només dins el context acadèmic, sinó a les escoles de primària.
  • Metodologia col·laborativa: Treball en grups, de manera que un dels productes és el resultat de les diferents aportacions de cada grup.
  • Ús de les noves tecnologies: La majoria de les activitats s’han de fer amb aplicacions digitals.
  • Avaluació per rúbriques.

En canvi, el format i el temps assignat al projecte no ens permetien partir dels interessos dels alumnes per articular les activitats, fet que no implica que no puguem incorporar-los en properes edicions.

Així doncs, la primera sessió es va dedicar a la presentació del projecte a partir de les preguntes:

  • Quant temps fa que no aixeques el cap per contemplar el cel de nit? 
  • Què amaguen les constel·lacions?
  • Qui els va posar nom?
  • Què podem identificar a ull nu al cel nocturn?
  • Es veuen les mateixes constel·lacions quan mirem el cel des de qualsevol lloc de la Terra?
  • Podries explicar tot això a un nen petit perquè ho entengui?

I a continuació es van descriure totes les activitats, productes i rúbriques d’avaluació, per tal que l’alumnat tingués molt clar allò que calia que fessin.

Presentació de l’equip del Projecte Migracions

Aquest curs 2016 – 2017 ens hem afegit al grup de la Xarxa de Competències Bàsiques per tal de començar a treballar per projectes.

Ens hem implicat  directament a l’equip impulsor 23 persones del nostre institut.

El treball d’equip s’ha distribuit en dos grups per dur a terme dos projectes:

  • Projecte Rius
  • Projecte Migracions

La meitat del professorat ha desenvolupat principalment el projecte Rius, on s’estudia diferents aspectes del riu Besòs.

L’altre meitat ha impulsat el projecte migracions que és el que documentarem en aquest bloc.

Qui som?

logo_institut_B7_petit

 

 

 

 

L’Institut Badalona VII havia format part de la Xarxa Cb fa uns anys i aquest curs ens hem reincorporat a la xarxa perquè estem interessats en compartir experiències amb altres centres en relació amb el treball competencial i els projectes interdisciplinaris.

El nostre equip impulsor està format per 22 docents.

Fa un parell de cursos vam començar a reconvertir els treballs de síntesi en projectes interdisciplinaris. Com a objectiu per aquest curs ens hem plantejat dissenyar, implementar i avaluar un total de set projectes als quatre nivells d’ESO.

El projecte que documentarem a través d’aquest blog és el que porta per títol “Esguardem el cel” que hem desenvolupat a finals del segon trimestre amb tot l’alumnat de 3r d’ESO.

 

 

Benvinguts a la Barcelona de Serena

Som un grup de professors de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán, interessats per començar a treballar alguns temes mitjançant els projectes. Tots hem tingut, en major o menor mesura, contacte amb el treball per projectes, ja sigui a primària o a secundària. El fet de ser professors de diferents assignatures amb diferents experiències, ens crea unes expectatives positives per poder treballar d’una manera globalitzada i transversal. Ens engresca molt que els alumnes podran percebre aquesta feina com a un tot, i no com a parts separades. Pensem que això els ajudarà a integrar aquests continguts i a relacionar-los amb els seus coneixements previs, construint i interioritzant un nou coneixement.

Tot i això, la nostra primera reflexió, com a grup impulsor, va ser prendre consciència de la enorme dificultat d’engegar aquest canvi de metodologia, i és per això que els nostres plantejaments inicials van anar canviant al llarg de les nostres trobades.

El nostre projecte va néixer arran de la lectura de Serena, de l’autora Dolors Garcia i Cornellà, però continua creixent i encara no sabem fins a on ens portarà.

Benvinguts/des, doncs, a la Barcelona de Serena.

Qui som?

L’EQUIP IMPULSOR DEL TREBALL PER PROJECTES

L’equip impulsor del treball per projectes el formem dues tutores d’infantil, tres tutors/es de primària i l’equip directiu de l’escola. En total som un grup de vuit companys i companyes que tenim en comú:

  • il·lusió i ganes per introduir canvis metodològics a la nostra escola.
  • Inquietuds per aprendre i compartir de/amb la resta de companys i companyes de la Xarxa.
  • Treballar a partir del consens i els acords sorgits a les trobades de la formació.
  • Compartir amb la resta del claustre materials, punts de vista i qualsevol altre recurs que ens permeti avançar com a col.lectiu.

L’escola Badalona Port és una escola relativament jove que està encara creant la seva línia pedagògicai intentant ajustar la pràctica docent a partir de la nostra pròpia experiència i de les experiències que puguem compartir amb companys/es d’altres escoles. És per això que vam trobar interessant endinsar-nos en la plataforma de la Xarxa, per seguir treballant i creixent.

Al nostre projecte educatiu es contempla que tots/es els/les nostres alumnes treballaran tres projectes durant el curs, un a cada trimestre, des de P3 fins a 5è. El primer parteix únicament dels interessos dels nens i nenes, ja que és el projecte que dona nom a l’aula durant tot el curs.

El segon és triat pel claustre d’un curs escolar pel següent i obeeix sempre a un tema relacionat amb l’art( Picasso, Gaudí, Kandinsky…). Es fa una sortida relacionada, i es guarneix tota l’escola del tema treballat. Aquest curs 2016/2017 treballarem el setè art: el cinema.

El tercer està lligat amb el nostre Projecte lingüístic, ja que es treballa el país de procedència d’una de les nostres famílies (Marroc, Índia, Xina, Amèrica del Sud…). Aquest projecte desemboca en la nostra Setmana Cultural, en la que es fan tallers relacionats amb: gastronomia, danses, contes, maquillatges… Durant aquest curs 2016/2017 es treballarà França.

EL TREBALL PER PROJECTES COM UN REPTE

Les expectatives d’aquesta formació del treball per projectes són bàsicament ajudar-nos a fer canvis en el nostre plantejament de “projecte”, és a dir, a no seguir la “recepta” com diria en Fernando Hernández i a començar a realitzar projectes de tipus més experimental llurs respostes o qüestions no estiguin a google o a qualsevol altre manual.

El projecte a partir del qual intentarem introduir aquests canvis és El cinema.