Ens organitzem!

Amb dues mestres a l’aula la major part de les sessions, hem intentat combinar els diferents agrupaments. Les converses, sobretot en gran grup, han sigut molt importants durant tot el procés. Han sigut moments d’intercanvi d’idees i coneixements que han donat peu a resoldre els dubtes, a compartir les nostres emocions i incerteses i també a prendre decisions per avançar en el procés de l’aprenentatge tan motivador que tots els implicats estàvem vivint.

D’altra banda, col·laboren i treballen en petit grup quan decideixen sobre quines preguntes relatives al pintor volen investigar. I és en aquest punt que vam demanar la col·laboració de les famílies per tal de respondre a aquestes preguntes. Pel que fa al treball cooperatiu d’aquesta tasca s’assignen diferents rols als quatre participants: secretari, moderador, portaveu i escriptor.

I a nivell individual han fet diferents i variades tasques: cerca d’informació de pintors en diferents llibres, realització de fitxes on havien d’escriure i omplir informació sobre aspectes de Klee, posada en pràctica de diferents tècniques artístiques amb diferents tipus de materials tant a nivell de creació lliure com imitant algunes obres representatives del pintor Klee.

Clica aquí per veure imatges de diferents agrupaments

Pel que fa al caràcter globalitzador del projecte, aquest queda assolit en la mesura que les diferents competències dels alumnes, a banda de l’artística, són interpel·lades tant a nivell de l’àmbit lingüístic (es fa ús del llenguatge oral i/o escrit en pràcticament totes les tasques), com matemàtic  (formes geomètriques de la pintura del Klee, recompte de les nombre de votacions…), com de valors (respecte a l’opinió de l’altre, desenvolupament de la competència interpersonal i social…). Finalment, la visita d’un pintor professional, en Daniel Berdala, vincula el projecte amb el món real doncs permet la realització d’una obra artística coral així com la comprensió global de la conceptualització del que implica la paraula pintor.

Serena pren cos

Els grups de les tres classes has escollit un tema relacionat directament o indirectament amb la novel·la: terratrèmols, pirates, crisi baix-medieval, treball infantil, gremis, higiene i salut durant l’edat mitjana…

També han perfilat quin serà el seu producte final: titelles, presentacions, obres de teatre, vídeos, pòsters…

2017-05-11 12.31.292017-05-25 10.40.08 2017-05-24 08.45.27

 

 

 

Ens posem en marxa!

Tot i que la nostra proposta inicial com a Grup Impulsor plantejava el desenvolupament d’un projecte centrat en la temàtica del món romà, al curs de 1r, vam reorientar aquesta decisió en la mesura que a P5 prenia forma un projecte amb un rerefons artístic i amb una força que ens empenyia a centrar la nostra atenció en aquest darrer.

A partir de l’interès generalitzat per conèixer amb detall què fan els pintors, que els nens i nenes de P5 van mostrar a una conversa a classe, vam aprofitar l’embranzida per introduir-nos en el món que aquesta vessant artística ens podia oferir. Per fomentar la motivació que aquesta conversa inicial havia suscitat, ens vam endinsar en la biblioteca de l’escola així com en Google per trobar material divers i enriquidor que pogués proporcionar als nens i nenes de la classe informacions sobre diferents pintors. A partir de llibres de consulta, contes i vídeos, les pintures de Dalí, Arcimboldo, Picasso, Miró, Matisse, Klimt, Pollock, Van Gogh… van envair l’aula de P5 i van deixar pas a grans moments de fantasia i creativitat.

La següent conversa ens va permetre acotar l’interès dels alumnes. Els nens i nenes van explicar el que havien vist i sentit en conèixer les obres dels diferents artistes (quin pintor els havia agradat més i quin menys, quines emocions havien despertat algunes pintures…). Alguns nens i nenes volien saber més detalls d’algun pintor, d’altres volien investigar més sobre altre pintor… i és per això que vam decidir que la millor manera d’arribar a un acord era mitjançant una votació.

Paul Klee es va convertir en el guanyador amb 16 vots. Entràvem en la següent fase del projecte.

Clica aquí per veure imatges de la posada en marxa

Ens presentem!

Allà al novembre es va organitzar reunió amb tot el claustre per debatre la possibilitat de que la nostra escola, Joan Llongueras de Badalona, s’unís a la Xarxa de Competències Bàsiques. El curs estava força avançat, però un grup de mestres motivats ens vam animar a participar en l’aventura que ens oferia la Xarxa. Així doncs, un grup de 9 persones (la Laura, la Lorena, l’Agnès, l’Oriol, la Núria, l’Ana, la Raquel, la Roser i la Mercè) que compartíem la il·lusió d’aprofundir del treball per projectes, vam fer el pas endavant i començàrem a formar-ne part de la Xarxa.

Les nostres expectatives estaven centrades bàsicament en adquirir eines per millorar el desenvolupament i la implementació del treball per projectes amb l’objectiu final de convertir l’aprenentatge en un moment de gaudi on l’alumne pugui potenciar la seva autonomia, la seva capacitat de resoldre problemes així com de situar-se al món i a la vida. També volíem, perquè no dir-ho, perdre la por a ser ossos formiguers i tal com ens van dir sàviament els professors d’institut, Jordi Domènech i Sergi del Moral, a la XV Jornada Anual de la Xarxa, a assumir que els projectes promouen una relació més salvatge amb el coneixement.  If you want blood, you got it.

IMG_0372

IMG_0369

Serena i alumnat cara a cara.

El passat 11 de maig una representació dels professors “sereniers” va presentar a l’alumnat en què consistiria el projecte La Barcelona de Serena.

Captura de 2017-05-26 13:09:58

En resum:

  1. Cada grup ha de desenvolupar un tema que surt reflectit en el llibre de Serena o un espai actual que estigui a la zona.
  2. Amb tots els temes i espais elaborarem un recorregut temàtic.
  3. Totes aquestes tasques han de ser pensades per poder-les explicar als vostres companys mitjançant powerpoints, representacions teatrals, àudios, titelles, etc.
  4. Una possible cloenda pot ser la visita a Barcelona. Per a aquesta visita necessitarem un plànol amb diferents codis QR que ens remetin a les vostres tasques.

Dissenyem la trama

Tots els alumnes de 3r d’ESO van realitzar un taller sobre el món audiovisual. Van poder gaudirde l’experiència professional d’en Ferran Casterà, un expert sobre el tema.

Van aprendre a realitzar correctament l’enquadrament de la imatge, tant a nivell d’imatge estàtica com de vídeo. Així com de la composició, l’enfocament, saturació de llum i color i efectes de realçament.

Respecte al so es va explicar com mantenir la qualitat del so i la intel·ligibilitat del discurs de la persona entrevistada.

D’altre banda amb el professor de tecnologia van posar en pràctica l’edició de vídeo i àudio a partir de dos o més plans de gravació. Entre d’altres coses es va treballar les transicions entre plans; la inserció de text explicatiu com el títol i els crèdits; com triar els primers plans i els secundaris per emfatitzar l’entrevista.

El professorat de llengua va contribuir en els continguts relatius a la realització d’una entrevista periodística.

Implementació

En la implementació de les activitats del projecte Esguardem el cel ha resultat de gran ajuda la utilització de l’entorn virtual d’aprentatge del centre (Moodle Àgora). En el curs de moodle del projecte, l’alumnat i el professorat poden trobar, per a cada activitat, la formulació dels objectius, una descripció detallada de l’activitat, el tipus d’agrupament de l’alumnat (individual, grup base, grup d’experts) i enllaços a diferents recursos.

Moodle Projecte Esguardem el cel 3r ESO

Per afavorir l’autoregulació i la documentació del procés d’aprenentatge per part de l’alumnat, s’ha demanat que cada estudiant elabori un diari d’aprenentatge durant els dies de realització del projecte. Aquest diari d’aprenentatge s’havia d’incloure en el dossier d’activitats del projecte.

Grups base 1

 

 

 

 

 

 

Durant la implementació del projecte també ens hem proposat afavorir el treball cooperatiu de l’alumnat. Per promoure la reflexió dels alumnes sobre com havia de ser la seva implicació i col.laboració en les tasques, hem elaborat i compartit amb els alumnes unes pautes de valoració del treball cooperatiu a nivell individual i col.lectiu.        L’ autoavaluació i la coavaluació del funcionament del seu grup de treball s’ha tingut en compte en el moment de determinar la qualificació del projecte.

Treball cooperatiu: valoració en grup

Treball cooperatiu: valoració individual

 

Producte final

A partir del mite treballat per cada grup, els alumnes han de crear dos productes finals:

Suro virtual

L’alumnat ha hagut de fer una cerca sobre la constel·lació que li ha tocat, tant pel que fa a l’observació, com pel que fa al mite que li dóna nom. Després ha hagut de crear tota una sèrie de notes en un suro editat amb l’aplicació Padlet amb la informació següent:

  • Imatge de la constel·lació amb els noms de les estrelles que la conformen, la indicació de la més brillant, la més propera i el millor moment d’observació des de Badalona.
  • Traducció al català del text de la font antiga que la descriu per primera vegada.
  • Representacions artístiques, literàries, musicals i audiovisuals que recreen el mite que hi ha darrere el catasterisme.
  • Vídeo d’elaboració pròpia sobre el mateix mite.

Conte infantil 

Basat en el mateix mite, l’alumnat de cada grup ha confegit un conte redactat per a infants dels primers cursos de primària, amb la intenció de portar-lo a una eventual sessió de contacontes a una escola de primària. en el cas de ser seleccionats.

Ossa major

Ambdós productes plantegen tota una sèrie de reptes de caire metodològic que incideixen en l’adquisició de les competències bàsiques:

  • recerca i consulta de les fonts del mite
  • comparació i tria de les diverses versions que n’hi ha
  • selecció dels elements bàsics per a conformar el propi relat
  • documentació sobre manifestacions del mite en diversos àmbits
  • redacció d’un relat propi
  • tria de materials per fer el conte
  • descobriment de noves aplicacions TIC

Però, a més, la perspectiva de ser seleccionats per anar a fer una sessió de rondalles a una escola de primària hauria d’afegir interès a la seva feina, atès que tindrà una projecció pràctica i pública més enllà de les parets de l’institut.

IMG_20170609_121452485_HDR

Aquari

El producte de la feina feta es fa públic fins i tot abans que l’alumnat sàpiga com ha estat valorat, atès que el suro virtual passa a formar part d’ El cel del B7, un mapa estel·lar col·laboratiu que queda publicat a la pàgina web del centre.

Quant als contes, els que acompleixen els objectius bàsics, són exposats en un expositor al vestíbul de l’institut a l’abast de tothom que els vulgui fullejar.

Un dels aspectes que potser caldria revisar és com se li comunica a l’alumnat el resultat que ha obtingut de la seva participació al projecte, ja que tal com ho hem previst per aquest curs, la nota anirà inclosa en el butlletí de final de curs, 2 mesos més tard.

Tampoc no hem previst la manera de fer participar directament les famílies de la feina que han fet els seus fills. La pertinença o no que així sigui convindrà debatre-la en properes edicions.

Teixim el projecte

Els mateixos alumnes es van auto-gestionar com organitzar-se dins de cada grup classe, amb l’orientació del professorat.

Els i les alumnes de 3r d’ESO van agrupar-se en equips de treball de quatre persones.Ells mateixos van decidir a quina persona entrevistarien, quines preguntes farien durant  l’entrevista i on i com es portaria a terme la gravació de vídeo. El producte final del seu treball és el vídeo adequadament editat.

D’altre banda l’alumnat de 2n de CFGM a partir del material facilitat pels seus companys de l’ESO van desenvolupar una pàgina web on compartir públicament el projecte realitzat.

Metodologia

Un total de 114 alumnes de 3r d’ESO que habitualment estan dividits en 4 grups classe, van ser distribuïts pels tutors en petits grups heterogenis de 4 o 5 persones per formar els grups de base. Cada grup ha estat el responsable d’una constel·lació, objecte d’elaboració dels productes finals.

 

 

Tanmateix, algunes activitats s’han realitzat amb agrupacions diferents:

Grup d’experts: cada grup base es va dividir, segons els seus interessos, en dos grups, de manera que dos alumnes eren els encarregats d’una activitat i els altres dos, d’una altra. Cada parella s’ajuntava amb els dos alumnes d’un altre grup de treball que havien triat la mateixa tasca i col·laboraven en la seva realització en l’aula d’experts corresponent.

Una activitat, anomenada L’astronomia en la història, consistia en l’elaboració duna línia del temps virtual a partir de la informació obtinguda de dos videos.

L’altra era una presentació de diapositives que havien de fer a partir d’unes captures de pantalla concretes del simulador astronòmic, que se’ls demanava per tal que aprenguessin a utilitzar-lo: Simulem amb Stellarium

Una vegada completada l’activitat, tots els alumnes tornaven a integrar-se en el seu grup base i compartien amb els seus companys la feina que havien fet, de manera que tots els membres del grup de treball tinguessin una idea bastant aproximada de totes les activitats que s’han fet.

Finalment, algunes activitats s’han realitzat en gran grup, generant una tasca individual a posteriori, que tanmateix es podia fer, en alguns casos, en col·laboració amb el grup base.

 

Les tasques van ser dissenyades de manera que les realitzades durant els dos primers dies fornissin l’alumnat de les eines necessàries per poder dur a terme les relacionades amb els productes finals que havien d’executar els últims tres dies.

En aquest sentit, hauríem de parlar de dos fils conductors: el descobriment del cel i la seva observació estaven en el rerefons de tot un pac d’activitats, mentre que la descoberta de la mitologia com a font d’inspiració per a l’astronomia i altres àmbits de la creació humana hauria inspirat les activitats dels darrers dies.

 

Per tal de compartir la feina feta durant la realització del projecte, a part de les aules de grups base amb la presència d’un o més professors tutors, la biblioteca va romandre oberta a les tardes per a la trobada de l’alumnat fora de l’horari escolar.

Finalment, pel que fa a la divulgació dels productes, han estat prevista en els següents contextos:

  • Presentació oral davant d’un tribunal de professors i un altre grup base al final del projecte.
  • Publicació a la web de l’institut del cel col·laboratiu amb totes les presentacions de cada grup base-constel·lació.
  • Exposició dels contes infantils creats al mostrador del vestíbul del centre.
  • Sessió de contacontes dels grups seleccionats a una escola de primària.