Teixim el projecte

Els mateixos alumnes es van auto-gestionar com organitzar-se dins de cada grup classe, amb l’orientació del professorat.

Els i les alumnes de 3r d’ESO van agrupar-se en equips de treball de quatre persones.Ells mateixos van decidir a quina persona entrevistarien, quines preguntes farien durant  l’entrevista i on i com es portaria a terme la gravació de vídeo. El producte final del seu treball és el vídeo adequadament editat.

D’altre banda l’alumnat de 2n de CFGM a partir del material facilitat pels seus companys de l’ESO van desenvolupar una pàgina web on compartir públicament el projecte realitzat.

Metodologia

Un total de 114 alumnes de 3r d’ESO que habitualment estan dividits en 4 grups classe, van ser distribuïts pels tutors en petits grups heterogenis de 4 o 5 persones per formar els grups de base. Cada grup ha estat el responsable d’una constel·lació, objecte d’elaboració dels productes finals.

 

 

Tanmateix, algunes activitats s’han realitzat amb agrupacions diferents:

Grup d’experts: cada grup base es va dividir, segons els seus interessos, en dos grups, de manera que dos alumnes eren els encarregats d’una activitat i els altres dos, d’una altra. Cada parella s’ajuntava amb els dos alumnes d’un altre grup de treball que havien triat la mateixa tasca i col·laboraven en la seva realització en l’aula d’experts corresponent.

Una activitat, anomenada L’astronomia en la història, consistia en l’elaboració duna línia del temps virtual a partir de la informació obtinguda de dos videos.

L’altra era una presentació de diapositives que havien de fer a partir d’unes captures de pantalla concretes del simulador astronòmic, que se’ls demanava per tal que aprenguessin a utilitzar-lo: Simulem amb Stellarium

Una vegada completada l’activitat, tots els alumnes tornaven a integrar-se en el seu grup base i compartien amb els seus companys la feina que havien fet, de manera que tots els membres del grup de treball tinguessin una idea bastant aproximada de totes les activitats que s’han fet.

Finalment, algunes activitats s’han realitzat en gran grup, generant una tasca individual a posteriori, que tanmateix es podia fer, en alguns casos, en col·laboració amb el grup base.

 

Les tasques van ser dissenyades de manera que les realitzades durant els dos primers dies fornissin l’alumnat de les eines necessàries per poder dur a terme les relacionades amb els productes finals que havien d’executar els últims tres dies.

En aquest sentit, hauríem de parlar de dos fils conductors: el descobriment del cel i la seva observació estaven en el rerefons de tot un pac d’activitats, mentre que la descoberta de la mitologia com a font d’inspiració per a l’astronomia i altres àmbits de la creació humana hauria inspirat les activitats dels darrers dies.

 

Per tal de compartir la feina feta durant la realització del projecte, a part de les aules de grups base amb la presència d’un o més professors tutors, la biblioteca va romandre oberta a les tardes per a la trobada de l’alumnat fora de l’horari escolar.

Finalment, pel que fa a la divulgació dels productes, han estat prevista en els següents contextos:

  • Presentació oral davant d’un tribunal de professors i un altre grup base al final del projecte.
  • Publicació a la web de l’institut del cel col·laboratiu amb totes les presentacions de cada grup base-constel·lació.
  • Exposició dels contes infantils creats al mostrador del vestíbul del centre.
  • Sessió de contacontes dels grups seleccionats a una escola de primària.

EL CINEMA A 4T

Els nens i nenes de la classe de quart estaven expectants per saber quin seria el tema del projecte d’art que realitzarien aquest segon trimestre a l’escola. Aquella tarda quan se’ls hi va informar que seria el CINEMA van obrir els ulls com unes taronges, en un primer moment els seus caps anaven cavil·lant, imaginant, recordant, relacionant… mil i unes imatges, informacions, dubtes… I va començar el gran moment…

La participació!!! Un munt de mans aixecades comentant, compartint i expressant vivències del món del cinema.

I així va ser com després d’aquesta primera reacció van començar a fer preguntes i preguntes a dojo. Volien saber tot, com i quan es va començar a fer cinema, quina va ser la primera peli, els efectes especials, les pantalles, els projectors, la numeració dels seients a les sales, les ulleres 3D i les pelis… La classe semblava un volcà en erupció.

El dia següent vam venir amb informacions que havien llegit, imprès, també llibres.  Van decidir fer una carpeta on guardar tot el què havien portat i el què portarien.

La següent sessions es va debatre cap a on volien anar per investigar sobre totes les seves preguntes, es va acordar fer un recull i d’aquest recull extreure una pregunta, va ser un pas complicat, però finalment van decidir ordenar-les i es van adonar que totes anaven per dos camins. Un camí era la pregunta: Com es construeixen les coses necessàries per fer cinema? I l’altre camí era: Què hi ha en un cinema?

El següent pas va ser agrupar-se per parelles, les van fer per interès en la recerca, entre ells es van organitzar i van fer una recollida d’informació, llibres i altres materials.

Un cop feta aquesta recerca es va fer una posada  en comú, en aquell moment van veure que hi havia parelles que tenien interessos comuns en la investigació, així que es van canviar les agrupacions, 3 grups van passar a ser 4, 2 grups de 3 i van quedar 4 grups de parelles.

La recerca es va concretar més, cada grup va continuar investigant el següent:

  • Les càmeres de cinema
  • Projectors, imatges
  • Pantalles del cinema
  • Ulleres 3D
  • La claqueta
  • Historia del cinematògraf
  • Efectes especials
  • Vocabulari del cine

Cada grup va recopilar en un word la informació trobada, finalment van elaborar un Power Point (resum) com a resultat final de les diferents investigacions.

Posant fil a l’agulla

Hem distribuït l’estructura del treball en tres grans grups de persones:

  • Els dos coordinadors de centre
  • El professorat de l’equip impulsor
  • L’alumnat de 2n i 3r d’ESO, i de 2n CFGM de Sistemes i Xarxes Microinformàtiques

Les responsabilitats de cadascun eren:

  • Els coordinadors assistien a les reunions del grup de XCb. Aquest eren el nexe d’unió de les informacions facilitades per la Xarxa cap al grup impulsor i, es debatia entre els centres les actuacions dels equips impulsors per tal de compartir les bones pràctiques i bescanviar idees.
  • L’equip impulsor planificava i desenvolupava el projecte a partir de les orientacions provinents de la Xarxa. Era l’espai de debat i reflexió, on tothom aportava lliurement les seves propostes.

ekim_opt

  • El grup més important és el de l’alumnat implicat. El professorat dels equips docents els orientava i acompanyava amb les tasques desenvolupades pels grups de treball de l’alumnat.

 

Planificació

Esguardem el cel és un projecte que neix de la voluntat de donar a la mitologia clàssica el paper que li correspon com a font del pensament científic. Això, juntament amb el fet que vivim en un món en què cada cop mirem més a les pantalles, amb el cap cot, ens va engrescar a organitzar una setmana d’activitats que relacionessin mitologia i astronomia amb l’objectiu d’aixecar el cap i mirar els estels. 

Després de contemplar diverses possibilitats per al títol, vam optar per aquesta exhortació inspirada en uns versos del principi de les Metamorfosis d’Ovidi.

citaovidiOK

Per tal de no embarcar-nos en una aventura excessivament temerària, vam decidir donar al projecte un format conegut (el del crèdit de síntesi), però intensificant-ne els aspectes del treball col·laboratiu i per projectes que consideràvem més necessaris i assequibles. Concretament vam prioritzar les idees de:

  • Producte final: Un de material, el conte, i un de virtual, la pàgina web de les constel·lacions.
  • Presentació pública del treball: No només dins el context acadèmic, sinó a les escoles de primària.
  • Metodologia col·laborativa: Treball en grups, de manera que un dels productes és el resultat de les diferents aportacions de cada grup.
  • Ús de les noves tecnologies: La majoria de les activitats s’han de fer amb aplicacions digitals.
  • Avaluació per rúbriques.

En canvi, el format i el temps assignat al projecte no ens permetien partir dels interessos dels alumnes per articular les activitats, fet que no implica que no puguem incorporar-los en properes edicions.

Així doncs, la primera sessió es va dedicar a la presentació del projecte a partir de les preguntes:

  • Quant temps fa que no aixeques el cap per contemplar el cel de nit? 
  • Què amaguen les constel·lacions?
  • Qui els va posar nom?
  • Què podem identificar a ull nu al cel nocturn?
  • Es veuen les mateixes constel·lacions quan mirem el cel des de qualsevol lloc de la Terra?
  • Podries explicar tot això a un nen petit perquè ho entengui?

I a continuació es van descriure totes les activitats, productes i rúbriques d’avaluació, per tal que l’alumnat tingués molt clar allò que calia que fessin.

Presentació de l’equip del Projecte Migracions

Aquest curs 2016 – 2017 ens hem afegit al grup de la Xarxa de Competències Bàsiques per tal de començar a treballar per projectes.

Ens hem implicat  directament a l’equip impulsor 23 persones del nostre institut.

El treball d’equip s’ha distribuit en dos grups per dur a terme dos projectes:

  • Projecte Rius
  • Projecte Migracions

La meitat del professorat ha desenvolupat principalment el projecte Rius, on s’estudia diferents aspectes del riu Besòs.

L’altre meitat ha impulsat el projecte migracions que és el que documentarem en aquest bloc.

Qui som?

logo_institut_B7_petit

 

 

 

 

L’Institut Badalona VII havia format part de la Xarxa Cb fa uns anys i aquest curs ens hem reincorporat a la xarxa perquè estem interessats en compartir experiències amb altres centres en relació amb el treball competencial i els projectes interdisciplinaris.

El nostre equip impulsor està format per 22 docents.

Fa un parell de cursos vam començar a reconvertir els treballs de síntesi en projectes interdisciplinaris. Com a objectiu per aquest curs ens hem plantejat dissenyar, implementar i avaluar un total de set projectes als quatre nivells d’ESO.

El projecte que documentarem a través d’aquest blog és el que porta per títol “Esguardem el cel” que hem desenvolupat a finals del segon trimestre amb tot l’alumnat de 3r d’ESO.

 

 

Benvinguts a la Barcelona de Serena

Som un grup de professors de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán, interessats per començar a treballar alguns temes mitjançant els projectes. Tots hem tingut, en major o menor mesura, contacte amb el treball per projectes, ja sigui a primària o a secundària. El fet de ser professors de diferents assignatures amb diferents experiències, ens crea unes expectatives positives per poder treballar d’una manera globalitzada i transversal. Ens engresca molt que els alumnes podran percebre aquesta feina com a un tot, i no com a parts separades. Pensem que això els ajudarà a integrar aquests continguts i a relacionar-los amb els seus coneixements previs, construint i interioritzant un nou coneixement.

Tot i això, la nostra primera reflexió, com a grup impulsor, va ser prendre consciència de la enorme dificultat d’engegar aquest canvi de metodologia, i és per això que els nostres plantejaments inicials van anar canviant al llarg de les nostres trobades.

El nostre projecte va néixer arran de la lectura de Serena, de l’autora Dolors Garcia i Cornellà, però continua creixent i encara no sabem fins a on ens portarà.

Benvinguts/des, doncs, a la Barcelona de Serena.

Qui som?

L’EQUIP IMPULSOR DEL TREBALL PER PROJECTES

L’equip impulsor del treball per projectes el formem dues tutores d’infantil, tres tutors/es de primària i l’equip directiu de l’escola. En total som un grup de vuit companys i companyes que tenim en comú:

  • il·lusió i ganes per introduir canvis metodològics a la nostra escola.
  • Inquietuds per aprendre i compartir de/amb la resta de companys i companyes de la Xarxa.
  • Treballar a partir del consens i els acords sorgits a les trobades de la formació.
  • Compartir amb la resta del claustre materials, punts de vista i qualsevol altre recurs que ens permeti avançar com a col.lectiu.

L’escola Badalona Port és una escola relativament jove que està encara creant la seva línia pedagògicai intentant ajustar la pràctica docent a partir de la nostra pròpia experiència i de les experiències que puguem compartir amb companys/es d’altres escoles. És per això que vam trobar interessant endinsar-nos en la plataforma de la Xarxa, per seguir treballant i creixent.

Al nostre projecte educatiu es contempla que tots/es els/les nostres alumnes treballaran tres projectes durant el curs, un a cada trimestre, des de P3 fins a 5è. El primer parteix únicament dels interessos dels nens i nenes, ja que és el projecte que dona nom a l’aula durant tot el curs.

El segon és triat pel claustre d’un curs escolar pel següent i obeeix sempre a un tema relacionat amb l’art( Picasso, Gaudí, Kandinsky…). Es fa una sortida relacionada, i es guarneix tota l’escola del tema treballat. Aquest curs 2016/2017 treballarem el setè art: el cinema.

El tercer està lligat amb el nostre Projecte lingüístic, ja que es treballa el país de procedència d’una de les nostres famílies (Marroc, Índia, Xina, Amèrica del Sud…). Aquest projecte desemboca en la nostra Setmana Cultural, en la que es fan tallers relacionats amb: gastronomia, danses, contes, maquillatges… Durant aquest curs 2016/2017 es treballarà França.

EL TREBALL PER PROJECTES COM UN REPTE

Les expectatives d’aquesta formació del treball per projectes són bàsicament ajudar-nos a fer canvis en el nostre plantejament de “projecte”, és a dir, a no seguir la “recepta” com diria en Fernando Hernández i a començar a realitzar projectes de tipus més experimental llurs respostes o qüestions no estiguin a google o a qualsevol altre manual.

El projecte a partir del qual intentarem introduir aquests canvis és El cinema.

Punt de partida Escola Badalona Port.

REFLEXIONS PRÈVIES AL COMENÇAMENT.

Com s’ha explicat a l’apartat “Qui som” la nostra escola treballa un tema relacionat amb l’art durant el segon trimestre del curs. El tema és triat pel claustre a finals del curs anterior i sempre s’ha intentat treballar-lo de forma interdisciplinària. Els/les mestres de l’escola hem intentat al màxim que el projecte, malgrat estar triat per nosaltres, partís dels interessos reals dels/de les nostres alumnes. Però en honor a la realitat és que sempre hem anat seguint el guió que tots coneixem per a la realització d’un projecte interdisciplinari: Què en sabem?, Què volem saber?, Fem-ho!. Quant a la part organitzativa, un dels altres punts és que, al final, el projecte constituïa únicament responsabilitat pels/per les tutors/es i els/les especialistes no intervenien o si ho feien era molt poc.

Estem vivint moments de canvis que no ens poden deixar impassibles davant les necessitats educatives que ens trobem a les aules. Enmig d’una voràgine de novetats metodològiques (escola XXI, l’aula com un gran projecte, els ambients, les carpetes d’aprenentatge…), res que no estigui ja inventat, vaig decidir sortir de la meva zona de confort com a docent i intentar que el projecte del cine constituís un repte també per a mi. És aleshores quan vaig decidir que no prepararia cap feina, cap fitxa, cap material, cap recurs, i que el projecte partiria d’una gran pregunta (sorgida dels/les nens/es) que no es pogués trobar dins dels grups de treball.

 PUNT DE PARTIDA DEL PROJECTE “EL CINEMA”. PARTICIPACIÓ D’UN EXPERT.TERCER DE PRIMÀRIA.

Coincidint amb la setmana que començàvem el projecte, el pare d’un alumne de P4 , l’HectorManteca, que és ajudant de direcció de cinema, es va oferir a venir a l’escola i fer unes xerrades als/a les nostres alumnes. També ens va ajudar a dibuixar unes imatges i veure-les a través d’un zoòtrop i a crear un petit Storyboard.

Òbviament aquesta participació va constituir un bon punt de partida que va generar motivació, interès i moltes ganes de començar a endinsar-nos en el món del cinema, des de la seva història, els oficis que intervenen, els diferents gèneres de pel·lícules, l’evolució de les càmeres, els tipus d’escenaris, etc.

No cal dir, doncs, que la intervenció d’un expert sobre el tema és un punt molt positiu a l’hora de treballar per projectes.

 EL ZOÒTROP.

L’experiència del zoòtrop ens va fer prendre consciència de la feina que era produir les primeres històries de cine. Els/les alumnes van dibuixar una pilota en una tira de paper, tal com ens va indicar l’Hector.

Després la van veure al zoòtrop per descobrir com era el moviment.

STORYBOARD.

Vam sortir al pati de l’escola i cada un de nosaltres va ocupar una posició. Havíem de fer un pas petit en una direcció o un petit canvi en el gest. Cada cop que es produïa un canvi l’Hector tirava una foto. En total vam fer més de cinquanta fotografies i només vam crear una animació de cinc segons aproximadament.

Les activitats del zoòtrop i de l’storyboard van ser un èxit, no només perquè eren activitats en què ells/elles mateixos/es participaven, sinó també perquè els va ajudar a entendre la dificultat i els mitjans que són necessaris per fer una pel·lícula.

Quan l’ Hector va marxar va deixar a l’aula i en nosaltres una empremta de curiositat que era difícil de frenar. A partir d’aquí vam intentar buscar una pregunta que ens permetés investigar i seguir aprenent. La pregunta triada fou: ”Quant val fer una pel·lícula?”. Immediatament després van començar a sorgir de forma espontània diferents hipòtesis de treball que constituirien la cerca d’informació per grups, com per exemple: “Si surten actors o actrius famosos, la pellícula val més diners”.

Vam organitzar una sortida a la biblioteca i vam agafar els materials que vam considerar per començar a treballar. Els grups es van organitzar per intentar donar resposta a la nostra pregunta inicial. Així, un grup va investigar quan val llogar les càmeres, l’equip de so, l’equip d’il·luminació…; un altre quan val crear els efectes especials (FX) i en què consisteixen; un altre va investigar els orígens del cinema, etc.