Avaluació

AVALUA13

 

 

 

 

 

L’avaluació del projecte comprèn la valoració per part del tutor/a de les tasques realitzades i també la valoració que fan els propis alumnes de la seva feina individual i en grup.

Pel que fa l’avaluació de cada activitat, l’alumnat ha disposat de les rúbriques de valoració de des del primer moment, per tal que els servís de guia per realitzar l’activitat adequadament.

Quan a l’autoavaluació, els alumnes l’han feta responent les rúbriques Treball cooperatiu -Valoració en grup i Treball cooperatiu – Valoració individual,

Hem creat uns Llibres d’avaluació per cada grup, amb la intenció de facilitar al màxim la tasca de qualificació de les diverses activitats i de crear una eina que la faci el màxim objectiva possible. Com es pot veure, cada activitat té una pàgina amb una rúbrica pròpia, de verificació o de qualificació segons escaigui, inclosa l’autoavaluació de l’alumnat, que té una ponderació d’un 5% en la valoració final.

Tanmateix, en la valoració final del projecte per part de l’equip de professorat que hi ha treballat, s’ha considerat necessari incloure la possibilitat que el tutor/a del grup pogués acabar modificant personalment la nota obtinguda per cada alumne, ja que en alguns casos el resultat matemàtic no reflectia amb prou justícia el seu treball.

La veu dels alumnes

expo

 

 

 

 

 

Per recollir l’opinió dels alumnes, els hem fet emplenar un Diari d’aprenentatge que els anima a reflexionar sobre la feina feta i a donar la seva opinió sobre el projecte i les activitats proposades.

L’opinió general és que les ha agradat molt el projecte. Tot i que hi ha diversitat quant a la valoració de cada activitat, les que més els han agradat són l’espectacle 88 infinits i l’observació nocturna El cel del B7, perquè han implicat una dinàmica molt diferent de l’habitual dins l’institut.

Manifesten com a principals dificultats els problemes de connexió a la wifi i la manca de temps per fer bé totes les activitats.

Valoren positivament com a coneixements adquirits l’alfabet grec, el mite de la constel·lació que han treballat i els coneixements astronòmics derivats de l’observació.

Hi ha moltes veus que expressen l’estímul que representa anar a explicar el conte elaborat a les escoles de primària.

Per últim, donen molta importància al treball en equip.

 

Producte final

A partir del mite treballat per cada grup, els alumnes han de crear dos productes finals:

Suro virtual

L’alumnat ha hagut de fer una cerca sobre la constel·lació que li ha tocat, tant pel que fa a l’observació, com pel que fa al mite que li dóna nom. Després ha hagut de crear tota una sèrie de notes en un suro editat amb l’aplicació Padlet amb la informació següent:

  • Imatge de la constel·lació amb els noms de les estrelles que la conformen, la indicació de la més brillant, la més propera i el millor moment d’observació des de Badalona.
  • Traducció al català del text de la font antiga que la descriu per primera vegada.
  • Representacions artístiques, literàries, musicals i audiovisuals que recreen el mite que hi ha darrere el catasterisme.
  • Vídeo d’elaboració pròpia sobre el mateix mite.

Conte infantil 

Basat en el mateix mite, l’alumnat de cada grup ha confegit un conte redactat per a infants dels primers cursos de primària, amb la intenció de portar-lo a una eventual sessió de contacontes a una escola de primària. en el cas de ser seleccionats.

Ossa major

Ambdós productes plantegen tota una sèrie de reptes de caire metodològic que incideixen en l’adquisició de les competències bàsiques:

  • recerca i consulta de les fonts del mite
  • comparació i tria de les diverses versions que n’hi ha
  • selecció dels elements bàsics per a conformar el propi relat
  • documentació sobre manifestacions del mite en diversos àmbits
  • redacció d’un relat propi
  • tria de materials per fer el conte
  • descobriment de noves aplicacions TIC

Però, a més, la perspectiva de ser seleccionats per anar a fer una sessió de rondalles a una escola de primària hauria d’afegir interès a la seva feina, atès que tindrà una projecció pràctica i pública més enllà de les parets de l’institut.

IMG_20170609_121452485_HDR

Aquari

El producte de la feina feta es fa públic fins i tot abans que l’alumnat sàpiga com ha estat valorat, atès que el suro virtual passa a formar part d’ El cel del B7, un mapa estel·lar col·laboratiu que queda publicat a la pàgina web del centre.

Quant als contes, els que acompleixen els objectius bàsics, són exposats en un expositor al vestíbul de l’institut a l’abast de tothom que els vulgui fullejar.

Un dels aspectes que potser caldria revisar és com se li comunica a l’alumnat el resultat que ha obtingut de la seva participació al projecte, ja que tal com ho hem previst per aquest curs, la nota anirà inclosa en el butlletí de final de curs, 2 mesos més tard.

Tampoc no hem previst la manera de fer participar directament les famílies de la feina que han fet els seus fills. La pertinença o no que així sigui convindrà debatre-la en properes edicions.

Metodologia

Un total de 114 alumnes de 3r d’ESO que habitualment estan dividits en 4 grups classe, van ser distribuïts pels tutors en petits grups heterogenis de 4 o 5 persones per formar els grups de base. Cada grup ha estat el responsable d’una constel·lació, objecte d’elaboració dels productes finals.

 

 

Tanmateix, algunes activitats s’han realitzat amb agrupacions diferents:

Grup d’experts: cada grup base es va dividir, segons els seus interessos, en dos grups, de manera que dos alumnes eren els encarregats d’una activitat i els altres dos, d’una altra. Cada parella s’ajuntava amb els dos alumnes d’un altre grup de treball que havien triat la mateixa tasca i col·laboraven en la seva realització en l’aula d’experts corresponent.

Una activitat, anomenada L’astronomia en la història, consistia en l’elaboració duna línia del temps virtual a partir de la informació obtinguda de dos videos.

L’altra era una presentació de diapositives que havien de fer a partir d’unes captures de pantalla concretes del simulador astronòmic, que se’ls demanava per tal que aprenguessin a utilitzar-lo: Simulem amb Stellarium

Una vegada completada l’activitat, tots els alumnes tornaven a integrar-se en el seu grup base i compartien amb els seus companys la feina que havien fet, de manera que tots els membres del grup de treball tinguessin una idea bastant aproximada de totes les activitats que s’han fet.

Finalment, algunes activitats s’han realitzat en gran grup, generant una tasca individual a posteriori, que tanmateix es podia fer, en alguns casos, en col·laboració amb el grup base.

 

Les tasques van ser dissenyades de manera que les realitzades durant els dos primers dies fornissin l’alumnat de les eines necessàries per poder dur a terme les relacionades amb els productes finals que havien d’executar els últims tres dies.

En aquest sentit, hauríem de parlar de dos fils conductors: el descobriment del cel i la seva observació estaven en el rerefons de tot un pac d’activitats, mentre que la descoberta de la mitologia com a font d’inspiració per a l’astronomia i altres àmbits de la creació humana hauria inspirat les activitats dels darrers dies.

 

Per tal de compartir la feina feta durant la realització del projecte, a part de les aules de grups base amb la presència d’un o més professors tutors, la biblioteca va romandre oberta a les tardes per a la trobada de l’alumnat fora de l’horari escolar.

Finalment, pel que fa a la divulgació dels productes, han estat prevista en els següents contextos:

  • Presentació oral davant d’un tribunal de professors i un altre grup base al final del projecte.
  • Publicació a la web de l’institut del cel col·laboratiu amb totes les presentacions de cada grup base-constel·lació.
  • Exposició dels contes infantils creats al mostrador del vestíbul del centre.
  • Sessió de contacontes dels grups seleccionats a una escola de primària.

Planificació

Esguardem el cel és un projecte que neix de la voluntat de donar a la mitologia clàssica el paper que li correspon com a font del pensament científic. Això, juntament amb el fet que vivim en un món en què cada cop mirem més a les pantalles, amb el cap cot, ens va engrescar a organitzar una setmana d’activitats que relacionessin mitologia i astronomia amb l’objectiu d’aixecar el cap i mirar els estels. 

Després de contemplar diverses possibilitats per al títol, vam optar per aquesta exhortació inspirada en uns versos del principi de les Metamorfosis d’Ovidi.

citaovidiOK

Per tal de no embarcar-nos en una aventura excessivament temerària, vam decidir donar al projecte un format conegut (el del crèdit de síntesi), però intensificant-ne els aspectes del treball col·laboratiu i per projectes que consideràvem més necessaris i assequibles. Concretament vam prioritzar les idees de:

  • Producte final: Un de material, el conte, i un de virtual, la pàgina web de les constel·lacions.
  • Presentació pública del treball: No només dins el context acadèmic, sinó a les escoles de primària.
  • Metodologia col·laborativa: Treball en grups, de manera que un dels productes és el resultat de les diferents aportacions de cada grup.
  • Ús de les noves tecnologies: La majoria de les activitats s’han de fer amb aplicacions digitals.
  • Avaluació per rúbriques.

En canvi, el format i el temps assignat al projecte no ens permetien partir dels interessos dels alumnes per articular les activitats, fet que no implica que no puguem incorporar-los en properes edicions.

Així doncs, la primera sessió es va dedicar a la presentació del projecte a partir de les preguntes:

  • Quant temps fa que no aixeques el cap per contemplar el cel de nit? 
  • Què amaguen les constel·lacions?
  • Qui els va posar nom?
  • Què podem identificar a ull nu al cel nocturn?
  • Es veuen les mateixes constel·lacions quan mirem el cel des de qualsevol lloc de la Terra?
  • Podries explicar tot això a un nen petit perquè ho entengui?

I a continuació es van descriure totes les activitats, productes i rúbriques d’avaluació, per tal que l’alumnat tingués molt clar allò que calia que fessin.