LA VEU DELS ALUMNES

La veu dels alumnes de 3r.
Els/les alumnes s’han mostrat motivats/es durant tot el projecte del cinema.
Han manifestat que la carpeta d’aprenentatge com a resultat final del projecte ha estat una eina en la que cadascú ha dipositat tot allò que li ha cridat l’atenció, el resum de les exposicions grupals, fotografies, dibuixos, entrades, autoavaluacions i coavaluacions, etc.
L’autoavaluació i la coavaluació han estat dos punts forts i indispensables per anar autoregulant el grau de participació i implicació en els treballs grupals, així com la qualitat de les exposicions. De manera que les últimes intervencions grupals van guanyar qualitativament a les primeres.
Com que l’escola fa diferents projectes durant el curs, i la manera d’arribar als continguts ha estat diferent en cada un d’ells (dossier d’activitats, carpeta d’aprenentatge i caixes d’aprenentatge), els/les alumnes van poder expressar també la seva opinió sobre què els va agradar més i de quina manera van aprendre millor. Se’ls va proporcionar una graella en la que havien de marcar una de les tres possibilitats. El resultat va ser: de vint-i-quatre alumnes, un va marcar la carpeta d’aprenentatge, vint-i-tres van marcar les caixes d’aprenentatge i cap va marcar el dossier d’activitats.

PRODUCTE FINAL I AVALUACIÓ A P5

PRODUCTE FINAL I AVALUACIÓ
EDUCACIÓ INFANTIL P5

El projecte de treball de P5 del 2n trimestre ha estat “ el Cinema”. En general ha estat un repte tant per als infants com per la mestra al tractar-se d’un tema prou tècnic. Pels alumnes de P5 el cinema acostuma a reduir-se a la sala de projecció on anem a veure un pel•lícula. A l’inici del projecte es va recollir les idees prèvies que cada alumne tenia sobre el projecte.
Gràcies a l’ajuda d’un pare cineasta els alumnes han pogut experimentar amb càmeres, saben les persones que treballen a l’hora de realitzar una pel•lícula i s’han adonat que és un procés lent i costós.
En el transcurs del projecte els/les alumnes han anat descobrint diferents tècniques relacionades amb el vídeo com el stop-motion i el cinema d’animació. Ha estat un treball de descobriment col•lectiu on tots ( infants i adults) hem anat aprenent alhora.
El producte final ha estat col•lectiu, en el cas dels petits curts que hem gravat, i individual a partir d’un petit àlbum on cada alumne ha pogut recollir el que hem après.
L’avaluació del projecte ha estat continua a partir de l’observació diària, anotant en un petit diari tot el que anava succeint en el transcurs del projecte. Els alumnes han pogut comparar, a partir de converses d’aula, quines eren les idees prèvies que tenien a l’inici, amb el que han après al final del projecte.

Avaluació

AVALUACIÓ

4T PRIMÀRIA

Aquesta tasca ha estat més complicada. Mitjançant una graella amb diferents ítems que s’anava omplint durant l’observació, però que sovint calia afegir o treure en alguns casos altres ítems, o comentaris a més a més al llarg del procés. També s’ha avaluat el treball en equip mitjançant l’observació (autonomia, recursos, habilitats…).
Cada grup s’ha avaluat i ha exposat a la resta del grup/classe, finalment cada nen i nena ha fet una avaluació individual.
A partir de les diferents observacions i recollida a les diferents rúbriques, s’han recollit les dades per fer l’avaluació dels grups i individualment.
clip_image001clip_image002clip_image003

Producte final 4t PRI

PRODUCTE FINAL

PROJECTE CINEMA 4t PRIMÀRIA

El producte final ha estat un power point. Cada grup ha realitzat una presentació a partir de totes les informacions recollides de les diferents investigacions en un word . Fer una presentació en power point ha estat un repte, sobretot a l’hora de decidir com exposar de manera concreta i resumida tota la seva recerca. Cada grup ha fet la seva presentació i han triat diferents maneres i possibilitats a l’hora de fer-la (colors diapositives, imatges, animacions…). Els diferents grups han realitzat un resultats finals diferents els interessos i les habilitats dels membres del grup. La pregunta guia al final ha presentat variacions, sobretot en la concreció d’alguns temes on volien aprofundir i seguir investigant, això ha passat en alguns grups.

Cada grup ha exposat a la resta del grup classe el seu power point, van preparar un guió previ i es van repartir els diferents punts a exposar. Finalment van exposar a altres nivells el treball realitzat. Les famílies han pogut accedir al resultats del projecte mitjançant el blog de l’escola i també per mail.

Producte final

PRODUCTE FINAL, PROJECTE “EL CINEMA” 3r PRIMÀRIA

Els alumnes i les alumnes de tercer de primària van voler elaborar una carpeta d’aprenentatge sobre el cinema. La carpeta conté el resultat de les exposicions orals dels altres grups de companys i companyes, els guions de les exposicions del propi grup, dibuixos, retalls de revistes de cinema, entrades, coavaluacions de cada exposició, autoavaluacions…Totes són diferents i personals, fruit dels aprenentatges de cada un dels/les alumnes. Per tant tenim el resultat de la investigació per grups, i també la carpeta d’aprenentatge individual.

Aquest resultat final ha constituït un repte tant pels alumnes com per la mestra, ja que ha obligat a fer un replantejament de tot el procés d’aprenentatge. Els reptes han estat totalment reals, ja que ells han investigat per grups una part de la gran pregunta inicial del projecte que era: “Quants diners costa fer una pel•lícula?”. A partir d’aquí cada grup ha cercat els diners que valen els oficis del cinema, els efectes especials (FX), el lloguer de càmeres i aparells de so i il•luminació, etc. Després es van dedicar moltes sessions a la investigació i a la consulta d’experts. Més tard van preparar les exposicions orals a partir d’un guió i ambl ’ajuda d’un mural. Els/les alumnes oients havien d’omplir una graella (coavaluació) en què havien de valorar aspectes com: la claredat dels continguts explicats, el to de veu,…

Els resultats de les investigacions es recull en el mapa conceptual inicial (llençol), on va quedar plasmada la pregunta global.

La implicació de les famílies ha estat reduïda, aquest cop, a enviar informació a través de revistes, pen drives, imatges… Les fotografies de tot el procés es pengen al blog de la classe. També es va fer un vídeo amb les exposicions grupals.

EL CINEMA A 4T

Els nens i nenes de la classe de quart estaven expectants per saber quin seria el tema del projecte d’art que realitzarien aquest segon trimestre a l’escola. Aquella tarda quan se’ls hi va informar que seria el CINEMA van obrir els ulls com unes taronges, en un primer moment els seus caps anaven cavil·lant, imaginant, recordant, relacionant… mil i unes imatges, informacions, dubtes… I va començar el gran moment…

La participació!!! Un munt de mans aixecades comentant, compartint i expressant vivències del món del cinema.

I així va ser com després d’aquesta primera reacció van començar a fer preguntes i preguntes a dojo. Volien saber tot, com i quan es va començar a fer cinema, quina va ser la primera peli, els efectes especials, les pantalles, els projectors, la numeració dels seients a les sales, les ulleres 3D i les pelis… La classe semblava un volcà en erupció.

El dia següent vam venir amb informacions que havien llegit, imprès, també llibres.  Van decidir fer una carpeta on guardar tot el què havien portat i el què portarien.

La següent sessions es va debatre cap a on volien anar per investigar sobre totes les seves preguntes, es va acordar fer un recull i d’aquest recull extreure una pregunta, va ser un pas complicat, però finalment van decidir ordenar-les i es van adonar que totes anaven per dos camins. Un camí era la pregunta: Com es construeixen les coses necessàries per fer cinema? I l’altre camí era: Què hi ha en un cinema?

El següent pas va ser agrupar-se per parelles, les van fer per interès en la recerca, entre ells es van organitzar i van fer una recollida d’informació, llibres i altres materials.

Un cop feta aquesta recerca es va fer una posada  en comú, en aquell moment van veure que hi havia parelles que tenien interessos comuns en la investigació, així que es van canviar les agrupacions, 3 grups van passar a ser 4, 2 grups de 3 i van quedar 4 grups de parelles.

La recerca es va concretar més, cada grup va continuar investigant el següent:

  • Les càmeres de cinema
  • Projectors, imatges
  • Pantalles del cinema
  • Ulleres 3D
  • La claqueta
  • Historia del cinematògraf
  • Efectes especials
  • Vocabulari del cine

Cada grup va recopilar en un word la informació trobada, finalment van elaborar un Power Point (resum) com a resultat final de les diferents investigacions.

Qui som?

L’EQUIP IMPULSOR DEL TREBALL PER PROJECTES

L’equip impulsor del treball per projectes el formem dues tutores d’infantil, tres tutors/es de primària i l’equip directiu de l’escola. En total som un grup de vuit companys i companyes que tenim en comú:

  • il·lusió i ganes per introduir canvis metodològics a la nostra escola.
  • Inquietuds per aprendre i compartir de/amb la resta de companys i companyes de la Xarxa.
  • Treballar a partir del consens i els acords sorgits a les trobades de la formació.
  • Compartir amb la resta del claustre materials, punts de vista i qualsevol altre recurs que ens permeti avançar com a col.lectiu.

L’escola Badalona Port és una escola relativament jove que està encara creant la seva línia pedagògicai intentant ajustar la pràctica docent a partir de la nostra pròpia experiència i de les experiències que puguem compartir amb companys/es d’altres escoles. És per això que vam trobar interessant endinsar-nos en la plataforma de la Xarxa, per seguir treballant i creixent.

Al nostre projecte educatiu es contempla que tots/es els/les nostres alumnes treballaran tres projectes durant el curs, un a cada trimestre, des de P3 fins a 5è. El primer parteix únicament dels interessos dels nens i nenes, ja que és el projecte que dona nom a l’aula durant tot el curs.

El segon és triat pel claustre d’un curs escolar pel següent i obeeix sempre a un tema relacionat amb l’art( Picasso, Gaudí, Kandinsky…). Es fa una sortida relacionada, i es guarneix tota l’escola del tema treballat. Aquest curs 2016/2017 treballarem el setè art: el cinema.

El tercer està lligat amb el nostre Projecte lingüístic, ja que es treballa el país de procedència d’una de les nostres famílies (Marroc, Índia, Xina, Amèrica del Sud…). Aquest projecte desemboca en la nostra Setmana Cultural, en la que es fan tallers relacionats amb: gastronomia, danses, contes, maquillatges… Durant aquest curs 2016/2017 es treballarà França.

EL TREBALL PER PROJECTES COM UN REPTE

Les expectatives d’aquesta formació del treball per projectes són bàsicament ajudar-nos a fer canvis en el nostre plantejament de “projecte”, és a dir, a no seguir la “recepta” com diria en Fernando Hernández i a començar a realitzar projectes de tipus més experimental llurs respostes o qüestions no estiguin a google o a qualsevol altre manual.

El projecte a partir del qual intentarem introduir aquests canvis és El cinema.

Punt de partida Escola Badalona Port.

REFLEXIONS PRÈVIES AL COMENÇAMENT.

Com s’ha explicat a l’apartat “Qui som” la nostra escola treballa un tema relacionat amb l’art durant el segon trimestre del curs. El tema és triat pel claustre a finals del curs anterior i sempre s’ha intentat treballar-lo de forma interdisciplinària. Els/les mestres de l’escola hem intentat al màxim que el projecte, malgrat estar triat per nosaltres, partís dels interessos reals dels/de les nostres alumnes. Però en honor a la realitat és que sempre hem anat seguint el guió que tots coneixem per a la realització d’un projecte interdisciplinari: Què en sabem?, Què volem saber?, Fem-ho!. Quant a la part organitzativa, un dels altres punts és que, al final, el projecte constituïa únicament responsabilitat pels/per les tutors/es i els/les especialistes no intervenien o si ho feien era molt poc.

Estem vivint moments de canvis que no ens poden deixar impassibles davant les necessitats educatives que ens trobem a les aules. Enmig d’una voràgine de novetats metodològiques (escola XXI, l’aula com un gran projecte, els ambients, les carpetes d’aprenentatge…), res que no estigui ja inventat, vaig decidir sortir de la meva zona de confort com a docent i intentar que el projecte del cine constituís un repte també per a mi. És aleshores quan vaig decidir que no prepararia cap feina, cap fitxa, cap material, cap recurs, i que el projecte partiria d’una gran pregunta (sorgida dels/les nens/es) que no es pogués trobar dins dels grups de treball.

 PUNT DE PARTIDA DEL PROJECTE “EL CINEMA”. PARTICIPACIÓ D’UN EXPERT.TERCER DE PRIMÀRIA.

Coincidint amb la setmana que començàvem el projecte, el pare d’un alumne de P4 , l’HectorManteca, que és ajudant de direcció de cinema, es va oferir a venir a l’escola i fer unes xerrades als/a les nostres alumnes. També ens va ajudar a dibuixar unes imatges i veure-les a través d’un zoòtrop i a crear un petit Storyboard.

Òbviament aquesta participació va constituir un bon punt de partida que va generar motivació, interès i moltes ganes de començar a endinsar-nos en el món del cinema, des de la seva història, els oficis que intervenen, els diferents gèneres de pel·lícules, l’evolució de les càmeres, els tipus d’escenaris, etc.

No cal dir, doncs, que la intervenció d’un expert sobre el tema és un punt molt positiu a l’hora de treballar per projectes.

 EL ZOÒTROP.

L’experiència del zoòtrop ens va fer prendre consciència de la feina que era produir les primeres històries de cine. Els/les alumnes van dibuixar una pilota en una tira de paper, tal com ens va indicar l’Hector.

Després la van veure al zoòtrop per descobrir com era el moviment.

STORYBOARD.

Vam sortir al pati de l’escola i cada un de nosaltres va ocupar una posició. Havíem de fer un pas petit en una direcció o un petit canvi en el gest. Cada cop que es produïa un canvi l’Hector tirava una foto. En total vam fer més de cinquanta fotografies i només vam crear una animació de cinc segons aproximadament.

Les activitats del zoòtrop i de l’storyboard van ser un èxit, no només perquè eren activitats en què ells/elles mateixos/es participaven, sinó també perquè els va ajudar a entendre la dificultat i els mitjans que són necessaris per fer una pel·lícula.

Quan l’ Hector va marxar va deixar a l’aula i en nosaltres una empremta de curiositat que era difícil de frenar. A partir d’aquí vam intentar buscar una pregunta que ens permetés investigar i seguir aprenent. La pregunta triada fou: ”Quant val fer una pel·lícula?”. Immediatament després van començar a sorgir de forma espontània diferents hipòtesis de treball que constituirien la cerca d’informació per grups, com per exemple: “Si surten actors o actrius famosos, la pellícula val més diners”.

Vam organitzar una sortida a la biblioteca i vam agafar els materials que vam considerar per començar a treballar. Els grups es van organitzar per intentar donar resposta a la nostra pregunta inicial. Així, un grup va investigar quan val llogar les càmeres, l’equip de so, l’equip d’il·luminació…; un altre quan val crear els efectes especials (FX) i en què consisteixen; un altre va investigar els orígens del cinema, etc.