Arxiu de la categoria: Calaix de sastre

Aquest apartat recull altres aspectes, curiositats, opinions, etc. del projecte que no tenen cabuda en els altres apartats.

Reflexions entorn a la carpeta d’aprenentage

Publicat el per
Respon

L’avaluació del projecte “L’energia que ens mou” l’hem portada a terme de manera parcial pel que fa a la valoració del procés d’aprenentatge. L’ús de la carpeta d’aprenentatge ens ha generat molts dubtes atès que molts de nosaltres no l’havíem emprat mai. El treball per projectes ens ha suposat implementar la metodologia del treball competencial en diversos fronts alhora. El de la carpeta no ha estat atès de manera completa.

De tota manera, els alumnes han rebut el guió dels elements que conformen la carpeta d’aprenentatge. Els alumnes de 3r ESO E han copsat bé el concepte de treball per tasques, encara que no hem estat capaços de fer-los entendre les parts del procés de la investigació i de la resolució de la pregunta, potser perquè les sessions per establir els objectius de l’aprenentatge no han estat clares o han estat insuficients en nombre. La recollida d’evidències ha estat la part del procés que millor hem realitzat, al nostre entendre. Hem escollit, juntament amb els alumnes, testimonis dels diferents moments de l’aprenentatge i de demostració del que han après.

Per una altre part, s’ha incidit força en fomentar l’hàbit de reflexió dels alumnes sobre el seu procés d’aprenentatge. D’aquesta manera, l’ús de la carpeta els ha resultat una ajuda, doncs era allà on podíen anar veient la seva evolució, i cóm n’era d’útil tenir les seves ( millors i pitjors) experiències recollides en un sol lloc.

Tot i així, l’avaluació del projecte a través de la carpeta ha estat parcial: només hem pogut aprofitar l’autoavaluació de l’alumne, però no hi ha hagut temps (perquè no ens hem organitzat curosament) que el professorat anés també fent una avaluació diaria de cada alumne, (com fem al treball de síntesi, per exemple), només hem anat fent reflexions puntuals i generals sobre com han anat les sessions.  En canvi, la reflexió sobre la necessitat de demostrar el que aprenem, la definició del producte final i la recollida d’evidències han quedat prou ben recollides dins de la carpeta i han pogut ser avaluades millor que sense ella.

Aquests aspectes han suposat canvis en la nostra manera de treballar i d’avaluar. La importància del procés ha començat a tenir més pes, atès que hem avaluat les competències i no només destreses o continguts puntuals. Les demostracions del que hem après han estat valorades i el procés d’assoliment d’aquesta demostració amb la reflexió, el disseny i l’explicació del producte final. En la propera carpeta d’aprenentatge, tenim clar que la millora rau en una millor reflexió, en fases inicial i mèdia, sobre allò que els alumnes volen aprendre, com ho volen aprendre i sobre com volen ser avaluats, i despés, posar-ho en pràctica.

Projecte Arduino

Publicat el per
Respon

Projecte Arduino

 

 

  1. Partint d ‘una placa arduino modelo uno.
  2. Aquesta placa disposa d’entrades i sortides digitals i analògiques.
  3. La programació d’aquesta placa es realitza a través d’un port usb, ja què es connecta a un ordinador que disposa del programa que volem descarregar en la placa arduino.
  4. En el muntatge que hem realitzat s’han connectat diversos components , a l’ objecte de disposar de varis projectes en tant sol un muntatge només canviant el programa de la placa.
  5. Com elements d’entrada hi ha connectats : sensor de llum, sensor de temperatura i humitat, sensor de moviment i un sensor de distancia.
  6. Com elements de sortida hi ha connectats: una pantalla, un relé, un brunzidor i un led.
  7. Com elements auxiliars hi ha una bombeta i unes piles connectades al relè.
  8. El programa que actualment està carregar és el de detector de moviment, quan detecta un moviment ho indica en la pantalla i acciona el relé que a la vegada encén la bombeta.

 

La programació d’aquesta placa arduino es realitza con el programa arduino , escrivint tot el codi, o utilitzant programes que utilitzen un llenguatge més visual connectant bloques que ja tenen el codi escrit. Per exemple visualino.

 

 

Aprenem a escoltar-nos (2)

Publicat el per
Respon

 

[youtube]https://youtu.be/2OYtkQkraaY[/youtube]

En l’anterior article parlavem d’una activitat en la que els alumnes s’havien d’escoltar: es preguntaven coses els uns als altres, i després havien d’actuar segons les respostes.

En acabar els vam fer reflexionar sobre el que havien fet bé i què malament. Primer ho van haver d’escriure en un paperet (creiem que sempre és millor escriure les coses, que la memoria falla), i després ho van comentar amb un o dos companys. Els professors escoltavem encantats còm els alumnes mateixos es retreien les coses que no havien acabat de fer bé.

En acabar vam demanar una opinió general del grup, què creien que havia anat malament i perquè. La resposta va ser que encara no havien après a escoltar-se prou.

Evidentment, els vam preguntar si volien aprendre, I LA RESPOSTA VA SER ÚNANIME: SIIIIII!

Aixì és que vam començar la segona activitat (que ja teniem preparada, què us penseu?)

Preparem una festa?

Els alumnes han de preparar una festa entre tots, i tots han d’estar d’acord en cóm fer-ho.

Per discutir han de fer servir les següents frases:

no, però

si, però

si, i a més a més…

És a dir, durant 1 minut diran a totes les propostes que NO, però aquest NO ha d’anar acompanyat d’una proposta alternativa, per exemple:

“no vull fer la festa a la platja, però la podem fer a la meva casa de la muntanya”…el següent alumne diu que “a la casa de la muntanya no, però que aprop d’un riu li sembla bé”…etc

passat el temps, canviem les propostes a SI, però, on també oferim una alternativa viable:

“si, m’agrada el riu, però podría ser prop del neixament  del riu, així seria més mano…” “si, però podriem fer-hi una festa de disfresses, tots de nimfes d’aigua…”etc

després d’un minut, s’accepten totes les propostes, i les frases s’han d’acabar dient “i, a més a més…”

“si, ens disfressarem de nimfes, i, a més a més, menjarem només verdura”, “si, i a més a més, veurem sucs de fruita,” etc

Mare meva, les festasses que es van arribar a inventar!

Ara bé, el més important, segons ells, és que no es va rebutjar cap proposta, i que totes van ser escoltades, “perquè totes les opinions eren importants” (paraules seves)

I encara no hem acabat!!! el millor falta per venir, siusplau, no us perdeu el proper capítol: “Cóm una activitat que creus que va cap un destí concret marxa cap un lloc desconegut i acaba essent la millor activitat amb alumnes de la teva vida”…

continuarà… 🙂

1ª sessió amb l’alumnat “Modelatge bones preguntes”

Publicat el per
Respon

Dimecres, 12:00 hores, després del pati, hora de tutoria a tots els grups de l’institut. Comença la posta en marxa del nostre projecte. Hem fixat aquesta data per fer la 1ª sessió, modelatge per aprendre a fer bones preguntes, amb el grup de la Rosa, 3rB, grup amb el qual portarem a terme el nostre projecte.

Aprofitem l’hora de tutoria per fer aquesta sessió amb la Rosa, la tutora, i amb mi, la Nerea, tutora de 3rA i “lliure” aquesta hora perquè el meu grup està a la seva aula, amb una altra professora responsable, rebent una xerrada de sensibilització per prevenir la violència de gènere. Pensem que ja que podem, està bé fer aquesta primera sessió antre dues de nosaltres (la Carme i la Laura també són tutores i no poden estar presents perquè han de romandre amb els seus grups).

Comencem. Posem als alumnes en grups de 4, segons estan asseguts, per no perdre massa temps fent els grups. Els hi posarem segons la distribució que tenim pensada perquè treballin durant tot el projecte a partir de la propera sessió.

Seguim el guió que ha elaborat la Carme.

Les bones preguntes-modelització

La Rosa conta l’anècdota de quan la seva iaia li contava contes i ella li feia preguntes. A la pregunta de: “Quines preguntes creieu que posaven més nerviosa a la meva iaia?” tots els alumnes contesten que les que no podia trobar en el conte i les havia de pensar.

Els alumnes comencen a treballar. Per grups, pensen un conte i es fan preguntes que no tenen una resposta clara dins l’argument. Els hi costa una mica entendre el que els hi demanem i triguen molt més de l’establert (2 minuts) en pensar i escriure les preguntes. La Rosa i jo anem passant pels grups per orientar-los.

Escrivim a la pissarra una pregunta de cada grup:

  • Per què Rapunzell té el cabell llarg?
  • Per què a Bella li agrada un animal?
  • Per què els 7 nans no podien besar a Blancaneus?
  • Per què parla el llop?
  • On està la casa de la iaia de la Caputxeta Vermella?
  • Per què el llop estava tant obsessionat amb la Caputxeta?

 

Reflexionem amb els alumnes que la majoria de les respostes estan al nostre cap i no directament al conte.

La Rosa explica les diferències entre els dos tipus de preguntes: les reproductives i les productives i escriu a la pissarra els diferents tipus de començaments. La majoria de les preguntes que els alumnes s’han fet són productives.

Passem a la fase de modelatge. Presentem el curt “Camí a l’escola” i demanem als alumnes que, per grups, facin 2 preguntes abans de veure el documental, altres dues mentre l’estan mirant i altres dues al finalitzar. Ha de ser una pregunta de cada, una productiva i una de reproductiva.

Escriuen les dues preguntes abans de veure el documental. Veiem el documental i com anem fatal de temps, els hi diem que passen a escriure directament les dues preguntes de després del documental, perquè ens adonem que no els hi ha donat temps a escriure-les durant i falten pocs minuts perquè toqui el timbre.

Escrivim a la pissarra les preguntes productives de cada grup de abans i desprès de veure el documental:

  • Per què no construeixen escoles més a prop de les aldees? (3 grups)
  • I si tots es mudessin i crearen una aldea nova més a prop d’una escola?
  • Per què no van en bici a l’escola?
  • Per què eixos nens han de viure eixa vida?
  • I si anessin en transport públic? (2 grups)
  • I si els hi passa alguna cosa durant el camí i ningú se’n adona? (3 grups)
  • Per què van a l’escola passant tants perills i no es queden a casa?

 

No ens dóna temps a que parlin de les seves respostes i reflexionen sobre quines els hi ha costat més de respondre.

Els últims minuts els hi dediquem a relacionar el que hem fet en aquesta sessió amb el projecte que portaran a terme properament. Els hi explico que començaran treballant amb els articles que van buscar amb la Carme relacionats amb l’energia i que tenen penjats en el “ed modo”. Hauran de llegir-los i fer una sèrie de preguntes productives sobre ells. El treball consistirà en respondre-desenvolupar aquestes preguntes. Els hi dic que serà una forma de treballar diferent a la que normalment ho fem, que ells tindran un paper més actiu i que no tindran que escoltar tant les nostres explicacions ni copiar tot el que hi escrivim a la pissarra. No veig entusiasme per la seva part… Esperem que el vagin mostrant en les properes sessions!!

M’agradaria afegir la reflexió de la Laura a aquest diari del que va passar a l’aula, per què trobo que defineix molt bé el que està passant al nostre grup: de ser professores-“tester” (ho probem tot),  ens estem convertint en professores-reflexives… ho reflexionem tot… i penso que estem en el bon camí!

“Moltes gràcies, Nerea! I Rosa, per la feina a l’aula…!

Molt interessant veure com sembla que l’alumnat flueix en la proposta de les bones preguntes i per altra banda sembla que no s’emociona massa amb la proposta de treballar diferent.

La meva reflexió: L’expectativa de treballar diferent potser fa que salti (pop-up) la por a la dificultat. Sortir de la zona de comfort, encara que aquesta sigui poc estimulant, sempre fa, com a mínim, mandra. Entenc que el nostre alumnat no té perquè estar esperant ansiosament un canvi de metodologia, no crec que tinguin tant consciència del seu propi procés d’aprenentatge (jo no en tenia cap ni una!!)…Ara bé, estic segura que quan s’hi trobin i vegin que és potser més “orgànica” aquesta manera d’aprendre, llavors segur que alguns ho podran valorar i fins i tot ho defensaran. Estic segura que si no donem massa importància en la novetat de la metodologia sinó que els anem introduïnt les propostes i els donem el suport necessari, sense adonar-se’n estaran navegant mars desconeguts i sentint la brisa a la cara;))

Jeje, la perspectiva de 4 dies de festa em fa veure l’horitzó molt mariner;))”

COMENCEM L’ANY – TRIMESTRE DECISIU

Publicat el per
Respon

DIARI Reunió del 11 de gener del 2016

Després d’una trobada de tots els grups de l’institut amb els nostres coordinadors, fem la tercera reunió del nostre.

Comencem amb una pregunta de la Nerea: «Com posarem les notes?». Tenim clar que hem d’avaluar el «procés d’aprenentatge» (treball, rúbriques, autoavaluació, carpeta d’aprenentatge…). Entre les tres anem construint la idea: hem de posar una nota del projecte que repercutirà de la mateixa manera en les tres assignatures implicades. Decidim que les notes parcials que anem posant en el projecte han de sumar finalment 1 punt. Aquest punt formarà part de la nota final d’avaluació de cada assignatura. Finalment, no haurem avaluat l’aportació de l’alumnat a cada assignatura sinó que el projecte tindrà una nota integrada que aportarà 1 punt màxim a cada assignatura.

Aquesta conversa em fa reflexionar: Estem parlant de mesures de transició…Com integrar aquesta nova manera de mirar l’avaluació en la rígida estructura formal amb què treballem habitualment? Tots els canvis han de ser graduals i obliguen a idear procediments que s’adaptin a cada fase de la transició. Per tant, el repte no és tan sols incorporar les noves maneres, sinó fer un bon itinerari de canvi. I que aquest itinerari sigui alhora també un bon camp experimental d’aprenentatge per a nosaltres. I que ho sigui també per a l’alumnat, és clar.

Prepararem una graella integrada per anar fent el seguiment de cada alumne al llarg del procés, així tindrem totes les notes de cada alumne en un mateix document.

Continuem parlant del calendari d’execució de la primera part del projecte_la recerca que ells proposin a partir de les seves pròpies preguntes_: Les profes de ciències proposem les dues primeres setmanes de març, del dilluns 29 de febrer al divendres 11 de març. Les notes les guardarem per a la tercera avaluació.

Comencem a organitzar-nos per a plantejar les preguntes: Decidim fer nosaltres els grups i fer- los abans de fer la pluja de preguntes. Suposo que amb grups ja madurs, acostumats al treball cooperatiu, podríem deixar que escollissin els companys i companyes, per afinitat en el treball. Però encara no ens veiem amb prou confiança per fer-ho i l’experiència ens diu que tampoc

DIARI Reunió del 11 de gener del 2016

està malament provar noves combinacions, fa que l’alumnat experienciï nous rols amb diferents companys i companyes.

Per a provocar les preguntes volem posar un video curtet, de 5 minuts. Pensem que podria ser sobre algun tema que els enganxi, que els estimuli a fer-se preguntes. D’aquesta manera podem modelar l’exercici i després demanar-los que es facin les preguntes sobre les notícies que han anat recollint. Aquí tinc dubtes sobre el que vam decidir: Cada grup tindrà la seva pròpia pregunta? Com l’escollirà? Se’n farà unes quantes i les anirà descartant fins escollir-ne una?

Ja tenim data (quins nervis, això ja va de debò!): Decidim fer aquesta primera sessió el dimecres 27 de gener a la tutoria del 3rB, la de la Rosa.

DEURES:

1. Buscar un video que «enganxi» per a fer el modelatge de les bones preguntes. 2. Llegir-se els documents sobre «Com fer-se bones preguntes».
3. Preparar les carpetes per a que cada grup pugui guardar la seva documentació. 4. Portar una proposta de grups

PROPERA TROBADA: Dimecres 27 de gener, 10:30h al nostre cau de Secretaria;)

PRIMERES DECISIONS – COM ESCOLLIM EL TEMA?

Publicat el per
Respon

DIARI Reunió del 25 de novembre del 2015
The third cares about the earth;)

Després de tenir el primer contacte com a grup de projecte en una de les sessions de formació, ahir, 25 de novembre del 2015, les professores que prepararem el projecte per al 3r de la ESO, vam tenir la primera trobada independent. Vam poder fer-ho en una sala on teníem força silenci i intimitat. Condicions sovint difícils de trobar a l’institut. Això, crec, va facilitar la complicitat entre nosaltres i la sensació d’estar fent alguna cosa diferent, especial, il·lusionant.
Hem començat amb l’explicació de la Nerea sobre les carpetes d’aprenentatge i els díptics. Diu que li han agradat molt , material molt interessant, ens anima a revisar-lo i fer-nos preguntes i la idea de com seria el nostre. Ens ho posem de deures per a la propera trobada. Me n’adono de lo important que és que algú del teu grup t’animi a fer la feina. Penso que potser estaria bé estimular entre els alumnes aquesta motivació «entre iguals», com ho podríem fer? També ens va explicar, contenta, que se n’adonava que algunes dinàmiques ja les està fent en les seves classes, per tant, no estem tant lluny .
La Carme ens ensenya un model de planificació de projecte que li ha agradat molt, anem llegint els ítems de l’autoavaluació i ens agrada el fet d’adonar-nos del que estem fent i del que no, i entendre perquè.
Arriba la Rosa i ens explica que ella està planejant un projecte per al taller de tecnologia sobre robòtica. La seva proposta ens estimula i ho connectem ràpidament amb la Biologia i l’Anglès. La interdisciplinaritat és natural!!! Vol programar un llum per apagar-se a unes hores concretes. Diu que s’ho està estudiant, que serà un projecte senzill i que més aviat el podrà dur a terme a finals de curs. Les profes de ciències proposem que el segon trimestre sigui per treballar el tema de la importància de l’estalvi energètic, i que el llum programat pot ser una de les propostes tecnològiques per aconseguir-ho. La Carme afegeix que a anglès poden treballar el tema del «Futur», i focalitza: el nostre «centre d’interès» serà l’Energia. I una de les preguntes que ens haurem de fer és: «Què podem fer per estalviar energia?»
Ens posem a parlar sobre quins temes podrien sorgir, brainstorming ! Parlem del grafè, del canvi climàtic, de l’estalvi, de les fonts d’energia…D’idees no en falten!!!
Finalment decidim començar a calentar motors proposant als alumnes de 3r que comencin a portar notícies relacionades amb l’energia. Per a connectar-los amb els impactes i l’estalvi, els podem motivar comentant que el diumenge 29/11/15 hi ha una Marxa Mundial pel Clima que es celebra també a Barcelona. Segur que surten notícies sobre aquest esdeveniment. Els expliquem que al segon trimestre treballarem aquest tema i que ara anem documentant-nos.
Decidim, de moment, motivar a tots els tercers i a l’aula oberta, recordem que el tema de la producció d’energia l’han donat a segon, i que han vist una pel·lícula «Energies 3D».
Sembla que tot encaixa. En una hora hem treballat molt i el més important: Ens ho hem passat bé i sortim animades. Algunes comentem que dóna gust poder treballar en equip (!!).
Així doncs, ja tenim tema:

CIÈNCIES
Impactes ambientals
Deures:
ENERGIA
TECNO
Programació robot
ANGLÈS
The future

1. Revisar tots els materials de l’Odissea referents a les carpetes d’aprenentatge. Com les entenem cadascuna de nosaltres?
2. Escriure la primera entrada del diari del nostre procés. Se n’encarrega la Laura.