Arxiu de la categoria: Gestió de l’aula i metodologia

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com:
Les activitats/tasques són de resolució individual, en parelles, petits grups, grups cooperatius?
Com es formen els grups (heterogeneïtat, autogestió, intervenció del professorat en la definició dels grups…) Fem grups d’experts?
Com s’autogestionen els grups: assignació de rols, definició de les tasques i temporització…
Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? Com es relacionen entre sí de manera que tinguin sentit i un fil conductor?
Com introduïm la recerca? Les activitats seran molt guiades? El projecte pot tenir derivacions no previstes segons els interessos dels alumnes o les ganes d’anar més lluny o pel plantejament de noves preguntes?
Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, fer xarxes de coneixements perquè no es perdin en l’activitat, revisar els objectius inicials…?
Quins espais crearem per fer posades en comú: contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se…

Els alumnes comencen a treballar

Publicat el per
Respon

IMG_4947

 

Sessió del 2/05/2016.

Punt de partida:

  • Hem treballat les preguntes productes/reproductives
  • Hem fet diferents activitats col·laboratives (descrites en altres entrades al bloc)

Repte:

Planificació i temporalització de part del projecte

Temporalització:

Data i hora Descripció de la sessió
Dimecres 4/05H1 Cada grup ha de plantejar 5 preguntes productives i 2 reproductives que hauran d’investigar/contestar
Dimecres 4/05H5 Cada grup ha de tenir el seu logotip dibuixat a la portada de la seva carpeta d’aprentatge
Dijous 5/05H1 Continuar i acabar sessió de preparació de preguntes
Dijous 5/05 ó 12/05 H1 Crear un prototip a partir de d’uns materials que nosaltres els hi facilitarem (fil de coure, clips,…), responent a la pregunta: “Què puc fer jo per canviar/millorar la situació?”
Divendres 6/05 H5 i H6 Aula d’informàtica. Recerca en Internet de part de la informació que necessiten per contestar les preguntes que s’han plantejat. Organitzar aquesta informació en un prezi
Dijous 19/05H5 i H6 Treballar una activitat dins del marc de les ciències naturals que els ajudi a contestar les preguntes que han plantejat.

 

Planificació sessió de dimecres 4/05/2016. Plantejar i triar les preguntes

Punt de partida (sessió prèvia):

  • Visualització de dos vídeos d’uns 3 minuts cadascun sobre les conseqüències al nostre planeta d’una explotació insostenible dels recursos naturals. Un dels vídeos amb un punt de vista molt catastrofista, l’altre des d’una perspectiva més positiva.
  • Frases afirmatives elaborades individualment pels alumnes a partir de la visualització d’aquests dos documentals.

 

Objectius:

  • Que cada grup elabori 5 preguntes productives i 2 reproductives
  • Avaluar la sessió amb: una rúbrica de la sessió tipus “diana” i activitat “3, 2, 1”

 

Desenvolupament de la sessió:

  • Repartir les capetes d’aprenentatge a cada grup
  • Recordar als alumnes el punt de partida de la sessió
  • Treball individual 8 minuts: fer-se i escriure 10 preguntes productives i 5 reproductives basades en els documentals que van veure i en les frases que van escriure individualment sobre ells.
  • Quan cada alumne tingui 1/2 preguntes, els representants de cada grup escriuran totes les preguntes del seu grup i es reuniran per fer una posada en comú prèvia, per assegurar-se que tots estan plantejant bé les preguntes
  • Cada grup farà una posada en comú i triarà 5 preguntes productives i 2 reproductives.
  • La professora es copiarà les preguntes de cada grup per poder preparar sessions posteriors.

Avaluació de la sessió:

  • Rúbrica individual tipus “diana”. Items a avaluar:
    • Preguntes productives: 10-8-5
    • Preguntes reproductives: 5-3-2
    • Hem triat 5 preguntes productives i 2 reproductives que volem treballar
  • Avaluació 3, 2, 1:
    • 3 coses que he fet malament
    • 2 coses que no tornaré a fer
    • 1 cosa que tornaré a fer

diana2

 

La magia d’una lliçó que es converteix en quelcom inesperat

Publicat el per
Respon

[youtube]https://youtu.be/0TfAwE194d4[/youtube]

Després de preparar la festa, teníem preparada una activitat per reforçar l’escolta activa i la visió periférica: Anem en barca:

Dins d’un espai delimitat , al pati, entre 4 arbres, els alumnes han d’imaginar que son a una barca a alta mar. I s’hi han d’anar-se movent per sobre, tenint cura que la barca no bolqui ni s’escori. No poden parlar (els sons sobre l’aigua es trameten molt ràpidament), i han d’estar molt atents al què fa la resta de companys: si un s’atura tots s’aturen, sempre mirant que la barca no tombi.

què va passar?

Al principi els alumnes caminaven sense control, d’un costat a l’altre, i s’aturaven on i quan volien. Cada cop els professors els avisavem que s’havien ofegat, perquè la barca havia bolcat.

De mica en mica van aconseguir aturar-se tot al mateix temps però vam veure que s’aturaven perquè hi havia  un grup que, posicionat al mig de la barca i movent-se fent petits cercles, donaven els senyal d’aturar-se, però sense fixar-se si la gent estava ben posicionada o no. Tothom els seguia, i el resultat era sempre l’enfonsament de la barca… 

Poc a poc alguns alumnes de fora del cercle central van veure que si seguien les instruccions dels del mig bolcaven tota l’estona, i van prendre la iniciativa de aturar-se quan consideraven que era útil per a tothom. Va haver-hi una mica d’estira i arronsa entre el grup del centre i la resta del grup, però entre tots van anar refinant els seus moviment i aturades, fins que, al final, era sorprenent veure que es movien com un sol grup!

En acabar els vam fer reflexionar sobre el què havia passat, i van sortir el tema de la presa de decisions i el lideratge.  Algun alumnes van expressar el seu malestar per la manera com els grup del centre de la barca feia el que volia sense atendre la necessitats del grup sencer. Això va portar a una reflexió profunda sobre el paper dels líders tòxics, que ens fan fer coses que sabem son dolentes per a nosaltres, i es va arribar a la conclusió  que tots nosaltres podem ser els nostres líders,  que sempre ens hem de plantejar el per què de les coses, i que ens hem d’oposar a qualsevol autoritarisme sense sentit. Mare de deu! va ser una lliçó en pensament crític impressionat!

Aquest tema no el teníem preparat però en vam poder treure molt i molt de profit. 

PS:Anem en barca és una activitat que vaig coneixer al seminari sobre Design Thinking de la Fundació Teefónica

1ª sessió amb l’alumnat “Modelatge bones preguntes”

Publicat el per
Respon

Dimecres, 12:00 hores, després del pati, hora de tutoria a tots els grups de l’institut. Comença la posta en marxa del nostre projecte. Hem fixat aquesta data per fer la 1ª sessió, modelatge per aprendre a fer bones preguntes, amb el grup de la Rosa, 3rB, grup amb el qual portarem a terme el nostre projecte.

Aprofitem l’hora de tutoria per fer aquesta sessió amb la Rosa, la tutora, i amb mi, la Nerea, tutora de 3rA i “lliure” aquesta hora perquè el meu grup està a la seva aula, amb una altra professora responsable, rebent una xerrada de sensibilització per prevenir la violència de gènere. Pensem que ja que podem, està bé fer aquesta primera sessió antre dues de nosaltres (la Carme i la Laura també són tutores i no poden estar presents perquè han de romandre amb els seus grups).

Comencem. Posem als alumnes en grups de 4, segons estan asseguts, per no perdre massa temps fent els grups. Els hi posarem segons la distribució que tenim pensada perquè treballin durant tot el projecte a partir de la propera sessió.

Seguim el guió que ha elaborat la Carme.

Les bones preguntes-modelització

La Rosa conta l’anècdota de quan la seva iaia li contava contes i ella li feia preguntes. A la pregunta de: “Quines preguntes creieu que posaven més nerviosa a la meva iaia?” tots els alumnes contesten que les que no podia trobar en el conte i les havia de pensar.

Els alumnes comencen a treballar. Per grups, pensen un conte i es fan preguntes que no tenen una resposta clara dins l’argument. Els hi costa una mica entendre el que els hi demanem i triguen molt més de l’establert (2 minuts) en pensar i escriure les preguntes. La Rosa i jo anem passant pels grups per orientar-los.

Escrivim a la pissarra una pregunta de cada grup:

  • Per què Rapunzell té el cabell llarg?
  • Per què a Bella li agrada un animal?
  • Per què els 7 nans no podien besar a Blancaneus?
  • Per què parla el llop?
  • On està la casa de la iaia de la Caputxeta Vermella?
  • Per què el llop estava tant obsessionat amb la Caputxeta?

 

Reflexionem amb els alumnes que la majoria de les respostes estan al nostre cap i no directament al conte.

La Rosa explica les diferències entre els dos tipus de preguntes: les reproductives i les productives i escriu a la pissarra els diferents tipus de començaments. La majoria de les preguntes que els alumnes s’han fet són productives.

Passem a la fase de modelatge. Presentem el curt “Camí a l’escola” i demanem als alumnes que, per grups, facin 2 preguntes abans de veure el documental, altres dues mentre l’estan mirant i altres dues al finalitzar. Ha de ser una pregunta de cada, una productiva i una de reproductiva.

Escriuen les dues preguntes abans de veure el documental. Veiem el documental i com anem fatal de temps, els hi diem que passen a escriure directament les dues preguntes de després del documental, perquè ens adonem que no els hi ha donat temps a escriure-les durant i falten pocs minuts perquè toqui el timbre.

Escrivim a la pissarra les preguntes productives de cada grup de abans i desprès de veure el documental:

  • Per què no construeixen escoles més a prop de les aldees? (3 grups)
  • I si tots es mudessin i crearen una aldea nova més a prop d’una escola?
  • Per què no van en bici a l’escola?
  • Per què eixos nens han de viure eixa vida?
  • I si anessin en transport públic? (2 grups)
  • I si els hi passa alguna cosa durant el camí i ningú se’n adona? (3 grups)
  • Per què van a l’escola passant tants perills i no es queden a casa?

 

No ens dóna temps a que parlin de les seves respostes i reflexionen sobre quines els hi ha costat més de respondre.

Els últims minuts els hi dediquem a relacionar el que hem fet en aquesta sessió amb el projecte que portaran a terme properament. Els hi explico que començaran treballant amb els articles que van buscar amb la Carme relacionats amb l’energia i que tenen penjats en el “ed modo”. Hauran de llegir-los i fer una sèrie de preguntes productives sobre ells. El treball consistirà en respondre-desenvolupar aquestes preguntes. Els hi dic que serà una forma de treballar diferent a la que normalment ho fem, que ells tindran un paper més actiu i que no tindran que escoltar tant les nostres explicacions ni copiar tot el que hi escrivim a la pissarra. No veig entusiasme per la seva part… Esperem que el vagin mostrant en les properes sessions!!

M’agradaria afegir la reflexió de la Laura a aquest diari del que va passar a l’aula, per què trobo que defineix molt bé el que està passant al nostre grup: de ser professores-“tester” (ho probem tot),  ens estem convertint en professores-reflexives… ho reflexionem tot… i penso que estem en el bon camí!

“Moltes gràcies, Nerea! I Rosa, per la feina a l’aula…!

Molt interessant veure com sembla que l’alumnat flueix en la proposta de les bones preguntes i per altra banda sembla que no s’emociona massa amb la proposta de treballar diferent.

La meva reflexió: L’expectativa de treballar diferent potser fa que salti (pop-up) la por a la dificultat. Sortir de la zona de comfort, encara que aquesta sigui poc estimulant, sempre fa, com a mínim, mandra. Entenc que el nostre alumnat no té perquè estar esperant ansiosament un canvi de metodologia, no crec que tinguin tant consciència del seu propi procés d’aprenentatge (jo no en tenia cap ni una!!)…Ara bé, estic segura que quan s’hi trobin i vegin que és potser més “orgànica” aquesta manera d’aprendre, llavors segur que alguns ho podran valorar i fins i tot ho defensaran. Estic segura que si no donem massa importància en la novetat de la metodologia sinó que els anem introduïnt les propostes i els donem el suport necessari, sense adonar-se’n estaran navegant mars desconeguts i sentint la brisa a la cara;))

Jeje, la perspectiva de 4 dies de festa em fa veure l’horitzó molt mariner;))”