La magia d’una lliçó que es converteix en quelcom inesperat

[youtube]https://youtu.be/0TfAwE194d4[/youtube]

Després de preparar la festa, teníem preparada una activitat per reforçar l’escolta activa i la visió periférica: Anem en barca:

Dins d’un espai delimitat , al pati, entre 4 arbres, els alumnes han d’imaginar que son a una barca a alta mar. I s’hi han d’anar-se movent per sobre, tenint cura que la barca no bolqui ni s’escori. No poden parlar (els sons sobre l’aigua es trameten molt ràpidament), i han d’estar molt atents al què fa la resta de companys: si un s’atura tots s’aturen, sempre mirant que la barca no tombi.

què va passar?

Al principi els alumnes caminaven sense control, d’un costat a l’altre, i s’aturaven on i quan volien. Cada cop els professors els avisavem que s’havien ofegat, perquè la barca havia bolcat.

De mica en mica van aconseguir aturar-se tot al mateix temps però vam veure que s’aturaven perquè hi havia  un grup que, posicionat al mig de la barca i movent-se fent petits cercles, donaven els senyal d’aturar-se, però sense fixar-se si la gent estava ben posicionada o no. Tothom els seguia, i el resultat era sempre l’enfonsament de la barca… 

Poc a poc alguns alumnes de fora del cercle central van veure que si seguien les instruccions dels del mig bolcaven tota l’estona, i van prendre la iniciativa de aturar-se quan consideraven que era útil per a tothom. Va haver-hi una mica d’estira i arronsa entre el grup del centre i la resta del grup, però entre tots van anar refinant els seus moviment i aturades, fins que, al final, era sorprenent veure que es movien com un sol grup!

En acabar els vam fer reflexionar sobre el què havia passat, i van sortir el tema de la presa de decisions i el lideratge.  Algun alumnes van expressar el seu malestar per la manera com els grup del centre de la barca feia el que volia sense atendre la necessitats del grup sencer. Això va portar a una reflexió profunda sobre el paper dels líders tòxics, que ens fan fer coses que sabem son dolentes per a nosaltres, i es va arribar a la conclusió  que tots nosaltres podem ser els nostres líders,  que sempre ens hem de plantejar el per què de les coses, i que ens hem d’oposar a qualsevol autoritarisme sense sentit. Mare de deu! va ser una lliçó en pensament crític impressionat!

Aquest tema no el teníem preparat però en vam poder treure molt i molt de profit. 

PS:Anem en barca és una activitat que vaig coneixer al seminari sobre Design Thinking de la Fundació Teefónica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *