[youtube]https://youtu.be/2OYtkQkraaY[/youtube]
En l’anterior article parlavem d’una activitat en la que els alumnes s’havien d’escoltar: es preguntaven coses els uns als altres, i després havien d’actuar segons les respostes.
En acabar els vam fer reflexionar sobre el que havien fet bé i què malament. Primer ho van haver d’escriure en un paperet (creiem que sempre és millor escriure les coses, que la memoria falla), i després ho van comentar amb un o dos companys. Els professors escoltavem encantats còm els alumnes mateixos es retreien les coses que no havien acabat de fer bé.
En acabar vam demanar una opinió general del grup, què creien que havia anat malament i perquè. La resposta va ser que encara no havien après a escoltar-se prou.
Evidentment, els vam preguntar si volien aprendre, I LA RESPOSTA VA SER ÚNANIME: SIIIIII!
Aixì és que vam començar la segona activitat (que ja teniem preparada, què us penseu?)
Preparem una festa?
Els alumnes han de preparar una festa entre tots, i tots han d’estar d’acord en cóm fer-ho.
Per discutir han de fer servir les següents frases:
no, però
si, però
si, i a més a més…
És a dir, durant 1 minut diran a totes les propostes que NO, però aquest NO ha d’anar acompanyat d’una proposta alternativa, per exemple:
“no vull fer la festa a la platja, però la podem fer a la meva casa de la muntanya”…el següent alumne diu que “a la casa de la muntanya no, però que aprop d’un riu li sembla bé”…etc
passat el temps, canviem les propostes a SI, però, on també oferim una alternativa viable:
“si, m’agrada el riu, però podría ser prop del neixament del riu, així seria més mano…” “si, però podriem fer-hi una festa de disfresses, tots de nimfes d’aigua…”etc
després d’un minut, s’accepten totes les propostes, i les frases s’han d’acabar dient “i, a més a més…”
“si, ens disfressarem de nimfes, i, a més a més, menjarem només verdura”, “si, i a més a més, veurem sucs de fruita,” etc
Mare meva, les festasses que es van arribar a inventar!
Ara bé, el més important, segons ells, és que no es va rebutjar cap proposta, i que totes van ser escoltades, “perquè totes les opinions eren importants” (paraules seves)
I encara no hem acabat!!! el millor falta per venir, siusplau, no us perdeu el proper capítol: “Cóm una activitat que creus que va cap un destí concret marxa cap un lloc desconegut i acaba essent la millor activitat amb alumnes de la teva vida”…
continuarà… 🙂