Dimecres, 12:00 hores, després del pati, hora de tutoria a tots els grups de l’institut. Comença la posta en marxa del nostre projecte. Hem fixat aquesta data per fer la 1ª sessió, modelatge per aprendre a fer bones preguntes, amb el grup de la Rosa, 3rB, grup amb el qual portarem a terme el nostre projecte.

Aprofitem l’hora de tutoria per fer aquesta sessió amb la Rosa, la tutora, i amb mi, la Nerea, tutora de 3rA i “lliure” aquesta hora perquè el meu grup està a la seva aula, amb una altra professora responsable, rebent una xerrada de sensibilització per prevenir la violència de gènere. Pensem que ja que podem, està bé fer aquesta primera sessió antre dues de nosaltres (la Carme i la Laura també són tutores i no poden estar presents perquè han de romandre amb els seus grups).

Comencem. Posem als alumnes en grups de 4, segons estan asseguts, per no perdre massa temps fent els grups. Els hi posarem segons la distribució que tenim pensada perquè treballin durant tot el projecte a partir de la propera sessió.

Seguim el guió que ha elaborat la Carme.

Les bones preguntes-modelització

La Rosa conta l’anècdota de quan la seva iaia li contava contes i ella li feia preguntes. A la pregunta de: “Quines preguntes creieu que posaven més nerviosa a la meva iaia?” tots els alumnes contesten que les que no podia trobar en el conte i les havia de pensar.

Els alumnes comencen a treballar. Per grups, pensen un conte i es fan preguntes que no tenen una resposta clara dins l’argument. Els hi costa una mica entendre el que els hi demanem i triguen molt més de l’establert (2 minuts) en pensar i escriure les preguntes. La Rosa i jo anem passant pels grups per orientar-los.

Escrivim a la pissarra una pregunta de cada grup:

• Per què Rapunzell té el cabell llarg?
• Per què a Bella li agrada un animal?
• Per què els 7 nans no podien besar a Blancaneus?
• Per què parla el llop?
• On està la casa de la iaia de la Caputxeta Vermella?
• Per què el llop estava tant obsessionat amb la Caputxeta?

Reflexionem amb els alumnes que la majoria de les respostes estan al nostre cap i no directament al conte.

La Rosa explica les diferències entre els dos tipus de preguntes: les reproductives i les productives i escriu a la pissarra els diferents tipus de començaments. La majoria de les preguntes que els alumnes s’han fet són productives.

Passem a la fase de modelatge. Presentem el curt “Camí a l’escola” i demanem als alumnes que, per grups, facin 2 preguntes abans de veure el documental, altres dues mentre l’estan mirant i altres dues al finalitzar. Ha de ser una pregunta de cada, una productiva i una de reproductiva.

Escriuen les dues preguntes abans de veure el documental. Veiem el documental i com anem fatal de temps, els hi diem que passen a escriure directament les dues preguntes de després del documental, perquè ens adonem que no els hi ha donat temps a escriure-les durant i falten pocs minuts perquè toqui el timbre.

Escrivim a la pissarra les preguntes productives de cada grup de abans i desprès de veure el documental:

• Per què no construeixen escoles més a prop de les aldees? (3 grups)
• I si tots es mudessin i crearen una aldea nova més a prop d’una escola?
• Per què no van en bici a l’escola?
• Per què eixos nens han de viure eixa vida?
• I si anessin en transport públic? (2 grups)
• I si els hi passa alguna cosa durant el camí i ningú se’n adona? (3 grups)
• Per què van a l’escola passant tants perills i no es queden a casa?

No ens dóna temps a que parlin de les seves respostes i reflexionen sobre quines els hi ha costat més de respondre.

Els últims minuts els hi dediquem a relacionar el que hem fet en aquesta sessió amb el projecte que portaran a terme properament. Els hi explico que començaran treballant amb els articles que van buscar amb la Carme relacionats amb l’energia i que tenen penjats en el “ed modo”. Hauran de llegir-los i fer una sèrie de preguntes productives sobre ells. El treball consistirà en respondre-desenvolupar aquestes preguntes. Els hi dic que serà una forma de treballar diferent a la que normalment ho fem, que ells tindran un paper més actiu i que no tindran que escoltar tant les nostres explicacions ni copiar tot el que hi escrivim a la pissarra. No veig entusiasme per la seva part… Esperem que el vagin mostrant en les properes sessions!!

M’agradaria afegir la reflexió de la Laura a aquest diari del que va passar a l’aula, per què trobo que defineix molt bé el que està passant al nostre grup: de ser professores-“tester” (ho probem tot),  ens estem convertint en professores-reflexives… ho reflexionem tot… i penso que estem en el bon camí!

“Moltes gràcies, Nerea! I Rosa, per la feina a l’aula…!

Molt interessant veure com sembla que l’alumnat flueix en la proposta de les bones preguntes i per altra banda sembla que no s’emociona massa amb la proposta de treballar diferent.

La meva reflexió: L’expectativa de treballar diferent potser fa que salti (pop-up) la por a la dificultat. Sortir de la zona de comfort, encara que aquesta sigui poc estimulant, sempre fa, com a mínim, mandra. Entenc que el nostre alumnat no té perquè estar esperant ansiosament un canvi de metodologia, no crec que tinguin tant consciència del seu propi procés d’aprenentatge (jo no en tenia cap ni una!!)…Ara bé, estic segura que quan s’hi trobin i vegin que és potser més “orgànica” aquesta manera d’aprendre, llavors segur que alguns ho podran valorar i fins i tot ho defensaran. Estic segura que si no donem massa importància en la novetat de la metodologia sinó que els anem introduïnt les propostes i els donem el suport necessari, sense adonar-se’n estaran navegant mars desconeguts i sentint la brisa a la cara;))

Jeje, la perspectiva de 4 dies de festa em fa veure l’horitzó molt mariner;))”