Es reuneix l’equip impulsor per començar a posar fil a l’agulla. Quan tinguem les coses més clares ja convocarem a tot l’equip docent, però mentre anem fent ziga-zagues no és cosa de marejar al personal.

Hem tornat de les vacances de Nadal i hem assistir a la formació que ens havíem plantejat. Hem escoltat els professionals que han vingut al centre a explicar-nos aspectes rellevants i que el curs passat ens van generar dubte i inquietud; pensem que estem en disposició de començar la planificació del projecte.

El curs passat vam fer el projecte a 1r d’ESO i el vam fer com a crèdit de síntesi. Si el que volem és anar implantant de mica en mica el TxP al centre hem d’anar augmentant els cursos d’aplicació. Així és que aquest curs volem portar a terme el projecte amb els alumnes de 1r i 2n. Volem dedicar una setmana (al menys) a la realització del projecte perquè volem que els alumnes tinguin molt clar que durant aquests dies tot canvia i, sobretot, que canviem la manera d’aprendre i treballar. I en conseqüència: d’aprendre.

Busquem una data: finals d’abril!!! Cal posar una data perquè si no les coses urgents passen per sobre de les importants i mai no arribaríem a fer-lo.

La situació òptima de treball seria canviar els horaris del professorat de manera que els professors que van a les aules fossin més estables mentre dura el projecte i que no canviés cada hora. És missió impossible intentar-ho. Perquè fos possible caldria alterar 3r, 4t, BTX,… pensem que serà un inconvenient però que si tothom té clar què s’espera dels alumnes i què s’ha de fer a cada moment anirà bé.

Sobre la taula apareixen alguns temes. Aquest curs seguirem un procediment diferent del que vam seguir el curs passat. El curs passat vam fer un projecte tan obert, tan lliure que al mig del projecte teníem la sensació que ni nosaltres sabíem per on navegàvem. Aquest any volem tenir-ho més clar i volem acotar molt més les tasques. Sense ser-ne conscients estem fent el que en Jordi Doménech ens va dir que passava en el TxP: es comença fent projectes molt oberts, se segueix tancant-los molt fins que es troba l’equilibri. Sembla ser que nosaltres estem en el punt de tancar.

D’entre els temes que planegen sembla que el de la màgia té molt de suport.

Decidim que madurarem el tema i a la propera trobada decidirem.

Tot i que sembla que avancem poc quedem satisfets de la trobada. No fa massa temps ens  hauria semblat impensable seure tots al voltant de la taula per discutir aspectes metodològics i posar-nos d’acord. Tenim voluntat d’avançar però ens costa cedir el nostre terreny.

El nostre centre té una gran diversitat d’alumnat. Quan parlem de diversitat no ens referim a alumnes de procedències diferents, que també, si no, i sobretot, a maneres diferents d’entendre la vida acadèmica. Mentre uns alumnes i les seves famílies estan molt preocupats perquè els seus fills aconsegueixin l’èxit acadèmic altres tenen preocupacions molt importants i la vida acadèmica és una part més de la vida. Si obtenen èxit, millor, però si no, doncs,… ja se’n sortiran. Aquesta realitat fa que alguns alumnes tinguin molt poc interès per treballar i sovint són alumnes que a l’aula distorsionen. Amb aquests alumnes sovint hem desenvolupat estratègies que ens ajuden a tenir a l’aula l’alumne “neutralitzat”. Posar en pràctica una nova metodologia ens inquietava perquè no vèiem la manera de poder atendre en aquests alumnes plantejant una metodologia on l’autonomia i el protagonisme de l’alumne és fonamental.

Vam posar-nos en contacte amb el SEETDIC per demanar el seu suport i ens ajudés a posar en marxa estratègies de suport en aquests alumnes.

Vam compartir una tarda, també, amb una de les professionals d’aquest servei. Com a les sessions anteriors vam dividir la jornada en dues parts: una on vam escoltar i una altra part on vam tenir ocasió de posar sobre la taula casos concrets que ens amoïnaven.

Destacaríem algunes indicacions que ens ens van donar per poder atendre aquests alumnes:

• Recolzar l’entorn
• Implicació del professorat i comprendre la seva situació
• Tenir cura de com parlem als alumnes, del lloc on parlem amb ells
• Confortar físicament l’alumne en moments d’ansietat
• Conèixer els recursos externs que ens ofereix l’entorn
• Fer les adaptacions pertinents
• Redactar pactes i compromisos
• Establir unes normes clares de funcionament
• Seguiment individualitzat
• Defugir dels mètodes autoritaris
• Evitar l’excés de permissivitat
• Tenir clar qui és el referent
• …

http://seetdic-girona.blogspot.com.es/p/enllacos.html

Aquest és l’enllaç del servei.

Totes les indicacions són de sentit comú (el menys comú dels sentits). Però va anar bé sentir-ho de nou per empatitzar-nos amb aquests alumnes.

Veiem que en fer canvis metodològics haurem de seguir-los de prop i dedicar-nos més temps a ells però potser fins i tot tenim sorpreses sobre com aborden el treball.

Seguint la idea de formar-nos abans de plantejar  el projecte d’enguany passem una tarda amb en Jordi Doménech. Ve al  nostre centre i ens explica, primer,  alguns aspectes sobre la seva manera d’entendre els projectes i deixem una bona estona per poder atendre dubtes i qüestions per part del professorat.

Tenim clar que treballar per projectes aporta un valor afegit a la nostra tasca docent perquè ens cal combinar diferents metodologies, la única manera d’arribar a tot l’alumnat. Sabem, també, que els canvis ens inquieten i ens desestabilitzen, posen a prova les nostres seguretats. El més important com a professor ja no és tenir una classe on impera l’ordre i el silenci. Cal que canviem el rol del que hem fet sempre per adoptar un de nou, I per fer-ho cal posar-nos d’acord amb els companys. És cert que podem plantejar projectes nosaltres sols, també és un mite que totes les matèries hagin de participar. Però si el saber a la vida quotidiana no està fragmentat potser que fem l’esforç de plantejar-ho, a l’aula, de la manera més natural possible.

Ens trenca algun tòpics. I posa sobre la taula molts reptes. Per treballar per projectes no cal aturar la vida de l’institut durant un període més o menys llarg i posar la vida docent de caps per avall. No cal voler traspassar els límits de la creativitat per plantejar unes activitats super atractives. Cal fonamentalment plantejar-nos què volem que aprenguin els nostres alumnes i formular unes bones preguntes per fer possible l’aprenentatge. Nosaltres el curs passat vam deixar a l’atzar l’aprenentatge. Segur que els alumnes van aprendre però no vam controlar què ni quant.

Aquesta tarda hem après i també ens hem sentit petits però estem il.lusionats perquè… ens agraden els reptes!!!