Seguint la idea de formar-nos abans de plantejar  el projecte d’enguany passem una tarda amb en Jordi Doménech. Ve al  nostre centre i ens explica, primer,  alguns aspectes sobre la seva manera d’entendre els projectes i deixem una bona estona per poder atendre dubtes i qüestions per part del professorat.

Tenim clar que treballar per projectes aporta un valor afegit a la nostra tasca docent perquè ens cal combinar diferents metodologies, la única manera d’arribar a tot l’alumnat. Sabem, també, que els canvis ens inquieten i ens desestabilitzen, posen a prova les nostres seguretats. El més important com a professor ja no és tenir una classe on impera l’ordre i el silenci. Cal que canviem el rol del que hem fet sempre per adoptar un de nou, I per fer-ho cal posar-nos d’acord amb els companys. És cert que podem plantejar projectes nosaltres sols, també és un mite que totes les matèries hagin de participar. Però si el saber a la vida quotidiana no està fragmentat potser que fem l’esforç de plantejar-ho, a l’aula, de la manera més natural possible.

Ens trenca algun tòpics. I posa sobre la taula molts reptes. Per treballar per projectes no cal aturar la vida de l’institut durant un període més o menys llarg i posar la vida docent de caps per avall. No cal voler traspassar els límits de la creativitat per plantejar unes activitats super atractives. Cal fonamentalment plantejar-nos què volem que aprenguin els nostres alumnes i formular unes bones preguntes per fer possible l’aprenentatge. Nosaltres el curs passat vam deixar a l’atzar l’aprenentatge. Segur que els alumnes van aprendre però no vam controlar què ni quant.

Aquesta tarda hem après i també ens hem sentit petits però estem il.lusionats perquè… ens agraden els reptes!!!