Plantejament
Pretenem fer un mural de la cèl·lula eucariota i uns plafons explicatius del seu funcionament, origen, evolució i un recorregut històric dels descobriments relacionats.
L’alumnat participant serà el de 3r d’ESO, encarregats de dur a terme el mural i l’alumnat de Biologia de 4t, que durien a terme la part informativa. Prèviament (dies 2 i 6 de març) investigadors de l’IDIBELL faran unes xerrades a l’alumnat implicat.
El mural
Per començar agafarem una il·lustració, clara, que no sigui 3D, la dividirem en petits trossos i els distribuirem entre els alumnes. Cadascun ampliarà el seu tros fins a la grandària convenient. Després es formarà el mural unint tots els dibuixos, es repassarà el conjunt per tal d’unificar-lo i es cercarà un suport adient.
En una segona etapa, l’alumnat cercarà materials diversos per representar els diferents orgànuls i parts cel·lulars. És aquesta l’etapa més delicada i caldrà que tothom s’impliqui per poder trobar aquells materials que millor reprodueixin les estructures, textures i colors. Per afavorir el treball, caldrà disposar de moltes imatges de cèl·lules, per tal que l’alumnat s’inspiri a l’hora de cercar materials adients i perquè entengui el que es pretèn. Després caldrà subjectar els diversos elements al suport ans dit.
Els plafons
Els alumnes de 4t, per grups, cercaran les informacions corresponents que complementaran el mural. Es realitzaran utilitzant el programa Power Point, des del qual s’imprimiran en lletra blanca, Arial de 18 punts, sobre fons de color granat. La informació ha d’ocupar un espai d’entre 10 i 15 línies.
Els títols dels plafons respondran a:
- Recorregut històric de la Teoria cel·lular
- La Teoria Cel·lular
- Funcions de cada orgànul (uns 10 plafons)
- Origen de la cèl·lula eucariota: teoria de l’endosimbiosi
Aquest és el primer esbós del projecte, amb les primeres correccions de plantejament (en vermell).
Desenvolupament del projecte Cèl·lula (maig-juny 2017)
Objectiu
El projecte es va plantejar com la confecció d’un gran mural que representés l’estructura cel·lular, envoltat d’unes representacions més petites de diferents tipus de cèl·lules humanes. Això es faria involucrant tot l’alumnat de 3r més l’alumnat de 4t d’ESO que fa l’optativa de Biologia. Prèviament, personal de l’IDIBELL varen fer diverses xerrades als grups sobre qüestions relacionades amb les cèl·lules i la salut, dins d’un altre projecte de centre, el Projecte Tàndem, que contempla la col·laboració amb aquest centre d’investigació per potenciar les vocacions científiques.
El projecte Cèl·lula és, doncs, un més dels diferents projectes que el nostre institut entomava durant el present curs 2016-17. Per això també ens vàrem plantejar com a objectiu lligar aquest projecte transversal de la Xarxa amb el tot just iniciat Tàndem amb l’IDIBELL. Es va considerar que no és possible multiplicar els projectes: Xarxa, Tàndem, Escola Verda… Hem de començar a integrar tot a fi i efecte de no caure en una dispersió que ens portaria a una absoluta manca d’efectivitat.
Procés del treball
Discussió
En les primeres reunions de la Xarxa, de seguida, va sorgir la idea de la representació de la cèl·lula i els seus tipus. Preteníem, que el centre disposés en el futur d’un material didàctic atractiu en relació al Projecte Tàndem.
Dates de realització
Es va decidir començar tornant de setmana santa
Grups participants
Donat que a 1r i a 2n d’ESO ja hi havia projectes de la xarxa programats, es va pensar de fer-lo a 3r. L’alumnat de 4t, en l’optativa de Biologia, s’encarregaria de fer els panells explicatius de les imatges.
Al final, també va col·laborar l’alumnat de 1r d’ESO, que enguany han estudiat també la cèl·lula. Ells van acabar les representacions en els seus detalls últims.
La cèl·lula
El principal mural seria una representació de l’estructura de la cèl·lula eucariota animal. La professora d’Educació Visual i Plàstica, que de seguida es va sumar al projecte, es va estimar més que el grup de 3r encarregat del mural fos l’A, donat que l’alumnat era més pacient i col·laborador.
Els tipus de cèl·lules
El mural aniria acompanyat de diverses representacions de diferents tipus cel·lulars específics dels teixits humans. La professora de plàstica va creure oportú que cada alumne del grup B fes una d’aquestes representacions. Va considerar que eren més individualistes i dispersos, per la qual cosa no els veia tan adients per a confegir el gran mural.
Tria d’imatges
El primer pas va ser cercar imatges a internet. Per això , no ens vàrem limitar a cercar en català o espanyol; algunes de les imatges les vàrem trobar cercant-les a partir dels termes en anglès, la qual cosa proporciona un major nombre de resultats, sovint de qualitat superior.
La cèl·lula
Per al mural de la cèl·lula, vàrem triar un dibuix representatiu d’una cèl·lula genèrica, no específica, prou entenedora i que mostrava tots els orgànuls.
Vàrem dubtar entre un model típic de “secció cel·lular” o un de “tridimensional”, que representa un doble tall, en angle recte, vist en perspectiva. Al final ens vàrem decidir pel primer, més simple, amb la idea d’afegir-li, posteriorment, algun tipus de textura.
Els tipus de cèl·lules
També vàrem començar una cerca d’imatges de diferents tipus de cèl·lules humanes: osteòcits, eritròcits, astròcits, òvul, espermatozou… i alguns teixits, com l’epitelial.
Totes les imatges recercades havien de tenir unes mateixes característiques:
- Simplicitat
- Claredat
- Facilitat de reproducció
Realització de les imatges
Vàrem decidir de fer les imatges sobre cartró ploma en format DIN A3.
Divisió del mural
Un cop triat el model de cèl·lula genèrica, la professora d’EVP la va dividir en 25 parts, cinc rengleres per cinc columnes, de forma que cada rectangle tingués les proporcions DIN.
A partir de cada rectangle va confegir, fotocopiant-lo, una ampliació a DIN A3.
Numeració de les parts
Darrera de cada suport de cartró ploma i de cada fotocòpia s’hi va posar una lletra que indicava la columna i un número que indicava la renglera, a fi de saber la localització en el conjunt.
Calcat de les parts
Cada part correspondria a un alumne diferent, que l’hauria de copiar en el suport de cartró ploma del mateix format DIN A3.
Per a això, es va enganxar amb cinta adhesiva cada fotocòpia sobre el seu suport, posant-hi una tira llarga només per la part superior, a fi i efecte, que es pogués intercalar, entre la fotocòpia i el suport, un paper carbó de calc. Així es van transferir els dibuixos als suports.
Codi de colors
A fi i efecte que les representacions fossin entenedores, vàrem fixar un codi de colors homogeni per a totes elles. Així, vàrem decidir que els mitocondris serien sempre de color fúcsia, els vacúols, grocs, els nuclis verds, etc. Pel que fa als citoplasmes es va optar per un fons de color blau cel i amb irregularitats o aigües que evoquessin l’entorn aquós.
Al final no vàrem fer el citoplasma de color beige, sinó blau cel, amb aigües per suggerir un mitjà aquós:
El fons de les representacions es faria en negre per tal de ressaltar més els dibuixos i les seves parts.
Efectes de relleu
En un principi teníem la idea de representar els orgànuls amb objectes reciclats: pilotes de ping-pong com a ribosomes, ampolles d’aigua pintades i tallades longitudinalment com a mitocondris, grups de canyetes com a centríols…
De seguida, però, ens vàrem adonar que era molt difícil que les escales de representació fossin les adequades. Es podia donar el cas que l’objecte que reproduïa adequadament un orgànul, en forma i textura, fos massa gran o massa petit comparat amb la resta.
D’altra banda, si els objectes triats no eren els adequats, no tenien una escala homogènia o no eren disposats amb gràcia, el mural, tot plegat, podria recordar més aviat un collage heterogeni.
Tria del material
La professora de plàstica va proposar fer tots els orgànuls i estructures amb plastilina de colors, la qual cosa donaria al mural unitat i simplificaria la representació dels orgànuls.
Per acabar envernissaríem el conjunt per donar rigidesa a la plastilina.
Inserció en un suport
La grandària del mural principal és considerable. Aquí es pot apreciar en una fase avançada de realització:
Problemes de grandària
Les dimensions mínimes d’un mural confegit amb 5×5 cartrons de format DIN A3 són 2,10 m x 1,49 m. Si li afegim un marc de 5 cm, les dimensions passen a 2,20 m x 1,59 m. El problema és que no hi ha al mercat taulers d’aquesta amplada, sinó d’1,33 m. Això va obligar a fer el tauler base a partir de dues meitats de 2,20 m x 0,795 m. Amb el material restant es va poder retallar 10 rectangles de les dimensions d’un DIN A3 (420 mm x 295 mm) emmarcat amb un marc d’1 cm.
Integració de les parts
Les dues parts del mural es van unir pel darrere amb quatre tires de fusta vertical: dues de primetes, d’1 cm d’amplada, a les vores i dues més de fusta de roure, al centre i més amples, per tal que aguantessin fortament. Pel davant lesdues verticals del propi marc acabaven d’unir les dues meitats.Juntament amb les dues tires horitzontals del marc es van colar i clavar sobre els taulers.
Amb trossos de marc que es preveia que sobrarien es van fer quatre tires verticals més intercalades entre les de la figura, per tal d’unir amb més força les dues meitats.
Realització de la part informativa
Es va decidir, com hem dit abans, que la fes l’alumnat de 4t d’ESO de la matèria Biologia.
Cada explicació individual seria una diapositiva de Power Point. Els ítems a informar es van distribuir entre l’alumnat. Per parelles o individualment, cercaven una imatge de fons adequada i redactaven un text explicatiu, que després seria corregit i resumit. Per exemple:
Per donar unitat al conjunt es van unificar el tipus de lletra, format i grandària, tant per als títols com per als texts informatius. La transparència i contrast de les imatges de fons es va retocar, posteriorment, de manera que el text ressaltés prou.
Cada explicació s’imprimeix a color en format DIN A4. A hores d’ara, la previsió és col·locar els panells explicatius a prop del mural, numerar-los i col·locar banderetes numerades a les parts corresponents del mural.
