S’introdueix a partir d’un pla lector elaborat per les mestres, que els alumnes van llegir individualment a l’aula. Hem escollit la llegenda del Tarlà ja que és un personatge molt popular de la ciutat de Girona, molt pròxima a Vilobí. Vam ensenyar imatges del Tarlà per visualitzar-lo i contextualitzar-lo a l’època de l’Edat Mitjana (joglars). I posteriorment vam fer la lectura.
El pla lector utilitzat és el següent:
EL TARLÀ DE L’ARGENTERIA
A vegades i només a vegades els personatges passen a la història i la història els converteix en llegenda.
Al carrer de l’Argenteria en tenim un clar exemple: és el Tarlà. Tot i que hi ha qui també l’anomena el Xato.
Entre els anys 1348 i 1654 Catalunya va viure negres episodis de mortaldat degut a les pestes que assolaven tot el territori català. La pesta era una de les pitjors malalties que podia patir una ciutat , doncs causava molts mals i moltes morts a qui hi vivia.
El poble de Girona es trobava tan espantat que va decidir decretar la quarantena, això volia dir que la gent s’havia de quedar a casa seva tancat a pany i clau.
La llegenda explica que fa molts i molts anys en aquest carrer hi va haver la pesta (malaltia que s’encomanava molt), aquest fet va provocar el tancament del carrer pels dos extrems amb unes tanques de canya.
Els habitants del barri no podien entrar ni sortir del seu carrer i tothom estava desanimat i avorrit fins que un veí va decidir animar-los a tots. Es disfressava de joglar i es passava el dia fent capgirells i bufonades. S’enfilava als balcons , saltava, ballava i feina tota mena de trucs per fer passar una bona estona als veïns del carrer de l’Argenteria.
Els veïns estaven tant contents i agraïts que avui en dia encara es segueix recordant-lo. Cada primavera el dia de Sant Agustí els veïns del carrer de l’Argentaria agafant un ninot vestit de joglar i el passegen damunt d’un carro mentre una colla de nens el segueixen tocant el timbal i cantant . Després el pengen en una barra que va de banda a banda del carrer a uns cinc metres d’alçada i el fan giravoltar i fer tota mena de piruetes.
Diuen que molts anys enrere el Tarlà era una persona de carn i óssos i no pas un ninot. També se l’anomena el Xato ja que una vegada el ninot va caure a terra i es va aixafar el nas que era fet de fusta.
Després en gran grup vam comentar aquesta lectura. A continuació vam creure oportú fer una activitat dividida en dues parts. En la primera part cada alumne individualment va haver de formular hipòtesis sobre què era la pesta negra. En la segona part, després de treballar detalladament la pesta en diverses sessions, els alumnes hauran de respondre el que han après sobre aquesta malaltia. Aquesta darrera part serà una activitat d’avaluació que ens permetrà valorar el nivell d’aprenentatge assolit per a cada alumne/a (veure rúbrica en un posterior article).
A continuació, l’activitat amb la primera part realitzada individualment:
hipotesis-inicials
