Es va treballar la base d’orientació i el disseny del tríptic a nivell del grup base.

Es van posar en comú els diferents tríptics i  se’n va dissenyar un a nivell de tota la classe amb les aportacions de tots els grups.

Per elaborar cada part del tríptic els alumnes es van agrupar en grups d’experts segons les seves habilitats i preferències: portada, procés del projecte, contraportada…

Aprendre a fer un tríptic

També es van elaborar cartells informatius per penjar per l’escola.

Els alumnes de 5è per grups van anar a les diferents classes de l’escola a explicar el contingut del tríptic amb els següents objectius:

• Justificar el tríptic en relació amb el projecte.
• Transmetre el concepte d’higiene.
• Explicar com ens hem de rentar les mans.
• Ensenyar la cançó per rentar les mans.
• Informar que es penjarien un cartells al menjador i lavabos per recordar la importància de rentar-se les mans.

La majoria de grups van fer l’exposició tot sols, els mestres que desenvolupen el projecte no van ser presents a la majoria d’aquestes i no les van poder valorar. Pensem que potser estaria bé haver fet una rúbrica perquè els mestres que hi havia a l’aula poguessin avaluar l’exposició dels grups.

Creiem que seria molt positiu consensuar a nivell de claustre una rúbrica que serveixi per avaluar aquestes exposicions d’alumnes d’altres nivells que t’entren a l’aula i que cada vegada són més freqüents a la nostra escola perquè tots els grups treballen per projectes.

Un dels objectius que ens havíem plantejats els mestres era realitzar alguna pràctica científica en el projecte.

Vam voler relacionar la importància de l’hàbit higiènic de rentar-nos les mans amb la prevenció de les malalties infeccioses.

Ens vam posar en contacte amb una mare d’un alumne de l’escola que és biòloga i ens va preparar una pràctica amb plaques de petri.

Cada alumne disposava de dues plaques: una amb mede de cultiu ric i l’altra amb medi de cultiu on es va afegir antibiòtic d’ampli espectre. En cada placa es va posar les mateixes substàncies, per poder veure que creix quan hi ha antibiòtic i quan no n’hi ha. Els alumnes van haver de fer tres observacions a nivell individual: la primera el dia de la pràctica, la segona al cap de dos dies i la tercera al cap de deu dies.

Cada alumne va elaborar unes conclusions que després van comentar amb el seu grup base i finalment es van posar en comú amb tota la classe.

Conclusions de l’experiment

La biòloga comentant les diferències entre bacteris, virus i fongs.

Les dues plaques de petri amb quatre espais diferenciats per posar-hi les mateixes substàncies a cada placa i veure’n posteriorment la diferent evolució.

Un alumne posa el dit brut en contacte amb la placa.

Observació de les plaques passats dos dies.

Les plaques de petri al cap de deu dies.

Redacció individual de les conclusions a partir de l’observació de les plaques passats deu dies.

A partir de les conclusions realitzades un grup va posar èmfasi en la importància de rentar-se les mans per prevenir malalties.

Es va llegir l’article d’un diari: “Dissabte 15 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Rentat de Mans” i es visualitza un vídeo de la Generalitat de Catalunya: “Les mans netes prevenen malalties”.

https://www.youtube.com/watch?v=q0eDIxhlCD8

Lectura hàbits d’higiene

A partir d’aquestes dues activitats va sorgir entre els mestres la idea que el producte final del projecte podia consistir en l’elaboració d’un tríptic informatiu sobre la conveniència de rentar-se les mans.

A partir de la graella de l’activitat 18 (exposició de les diferents malalties infeccioses) van deduir les principals semblances i diferències i van establir connexions i relacions entre elles.

Conclusions malalties infeccioses

L’objectiu és que cada grup faci una bona exposició oral de la malaltia infecciosa que ha treballat. Se’ls dóna unes pautes i uns criteris d’avaluació.

Act. 17 Exposició oral

Els membres de cada grup es distribueixen els diferents apartats de la fitxa científica, amb la consigna que cadascú ha de dominar tota la informació encara que només n’exposi una part. En aquesta exposició es va tenir més en compte els aspectes formals (fluïdesa, vocalització, to, lèxic…) que no pas la claredat de la informació transmesa. Tot això ens ha fet reflexionar que potser ens hagués calgut més temps en la preparació de l’exposició, pel què fa als continguts a transmetre (explicació de conceptes tècnics clau, millor interiorització d’alguns apartats…).

Al llarg de les exposicions els alumnes havien d’anotar aspectes importants de l’exposició de cada malaltia i també realitzaven una coavaluació.

Act. 18 Classificar les malalties infeccioses segons diferents criteris

L’objectiu inicial de les mestres al començar el projecte de la Pesta Negra era treballar les malalties infeccioses actuals relacionant-les amb els aparells, sistemes i òrgans del cos humà.

En aquest punt del projecte, és el moment clau per fer el pas dels continguts de la Pesta Negra a treballar diferents malalties infeccioses. Per situar als alumnes,  es duu a terme un mapa conceptual de la Pesta Negra que s’enllaça amb un altre mapa que parla de les malalties infeccioses en general i de les actuals, en concret.

Mapa conceptual pesta negra – malalties infeccioses

La connexió entre la Pesta Negra i les malalties infeccioses es  fa a partir d’un pla lector: fitxa científica sobre la Pesta Bubònica. Ens servirà de model per a realitzar la fitxa científica corresponent a la malaltia que cada grup ha escollit. Prèviament els alumnes van realitzar una recerca sobre malalties infeccioses, van fer una posada en comú amb el seu grup i en van escollir una per investigar.

Els va resultar molt dificultós elaborar determinats apartats de la fitxa científica i comprendre i interpretar la informació trobada. Per completar la fitxa ha calgut visualitzar molts vídeos i llegir i resumir molta informació. Es va insistir en fer constar les fonts d’informació. L’activitat va finalitzar amb una autoavaluació individual.

Autoavaluació fitxa científica

Act. 15 Fitxa científica

Ens hem d’organitzar perquè vingui un expert i demanem als alumnes, en gran grup, que proposin com ho podem fer. Entre tots decidim organitzar-nos de la següent manera:

• Buscar per internet metges forenses i altres tipus de metges que ens puguin ajudar.
• Preguntar a familiars i amics si coneixen algun metge i demanar el seu correu i/o telèfon.

Un cop decidim com iniciar la investigació creiem  convenient organitzar-nos en grups d’experts. Aquests grups es formen a partir d’un membre de cada equip base. Aquest procés l’organitza cada grup: n’hi ha que es posen d’acord de seguida i d’altres ho acaben solucionant amb un sorteig.

Cada grup d’experts té una tasca concreta a realitzar:

• Un grup ha de buscar metges forenses per saber si una persona morta pot transmetre la pesta negra.
• Un altre ha de trobar algun metge que expliqui com afecta la malaltia al cos: símptomes, procés d’emmalaltiment …
• Un tercer grup elabora la base d’orientació del mail: s’elabora el guió de les diferents parts i estructura d’un correu electrònic.
• El quart grup elabora la base d’orientació d’una trucada telefònica.

Dificultats  que  els alumnes han  trobat:

• Els va costar saber on localitzar experts sobre el tema i quin camí seguir per posar-se en contacte amb ells.
• Els va ser difícil saber on trobar  metges forenses.
• Els alumnes es quedaven aturats davant de qualsevol obstacle i no sabien quin camí seguir per localitzar professionals que els poguessin aportar informació per contestar els dubtes.
• El procés de trobar els  experts  va ser molt llarg.          

Correu electrònic a l’expert

Vam fer dues trucades telefòniques i vam enviar cinc correus electrònics. D’aquests, el doctor Campo  ens va respondre molt interessat.

Abans de parlar amb el doctor vam posar en comú les preguntes que, per grups, havíem pensat.

Un cop feta la conferència, en grups cooperatius, vam reflexionar sobre el que havíem après a partir de les explicacions del doctor i sobre les dificultats que havien tingut o el que els havia costat més d’ entendre.

Act. 13 Reflexió sobre la conferència d’un expert i ampliar continguts

A partir de la visualització d’un vídeo que parla sobre la pesta negra, ha sorgit una pregunta: els morts poden encomanar una malaltia als vius?

Per resoldre aquest dubte hem realitzat una activitat amb  grups cooperatius on els alumnes  escriuen diferents hipòtesis del que creuen que pot ser la resposta.

Act. 8 Establir hipòtesis grup 4

Act. 8 Establir hipòtesis

Decidim realitzar un pla lector : «Testimoni de Jaume Agramunt, un metge de Lleida» en el qual aprofundim sobre com es transmet la malaltia de la pesta negra i per  quines vies entra en el nostre cos.

Act. 9 Conèixer les mesures preventives de la pesta negra

A partir d’aquesta lectura, sorgeix l’actual pregunta d’investigació del nostre projecte: Quin és el procés d’encomanar una malaltia infecciosa?

Les mestres ens adonem que hi ha molts dubtes entre els alumnes i nosaltres mateixes. Tot i que no ho teníem planificat, creiem que és el moment de fer venir un expert en el tema i que ens pugui ajudar a enllaçar les dues preguntes inicials. Volem connectar la Pesta Negra amb les malalties actuals, però considerem que és primordial aclarir quin és el procés d’infecció de la pesta abans de continuar avançant cap a la nova pregunta d’investigació.

A partir d’ara canviarem el nom del blog “La Pesta Negra” per la nostra pregunta d’investigació: Quin és el procés d’encomanar una malaltia infecciosa?. Aquest canvi és degut a que els alumnes ja han decidit què volen investigar.

Els alumnes han de buscar informació sobre la pesta negra.  A la sessió s’expliquen diferents fonts on poden fer la recerca: revistes, internet, programa “Què, qui, com”, Xtec (ARC), llibres, articles, entrevistes… Es remarca que han de contrastar la informació com a mínim en dues fonts diferents per tal que sigui fiable.

Després hauran de saber explicar-la mitjançant un resum, un mapa conceptual o un esquema. No cal que sigui molt extens, el més important és entendre-ho i saber-ho transmetre amb les seves pròpies paraules.

sintetitzar-la-informacio-sobre-la-pesta-negra