Quant a rpuigver

Hola companys/es!! Sóc la Rut mestra d'educació primària. Aquest any estic a l'escola Josep Madrenys de Vilobi d'Onyar. Sóc tutora de 5è.

Article XV Jornada Anual

Els objectius d’aprenentatge que ens havíem proposat en aquest projecte són els següents:

  • Conèixer la Pesta Negra i la seva afectació.
  • Definir què és una malaltia infecciosa.
  • Investigar una malaltia infecciosa actual.
  • Establir connexions entre les diferents malalties.
  • Treballar la demografia amb dades estadístiques sobre la Pesta Negra.
  • Realitzar un producte final de caire científic.

Al finalitzar el projecte tots aquests objectius s’han treballat, menys el que fa referència a l’estadística.

En un principi, la nostra idea era investigar com va afectar la Pesta Negra a Vilobí i fer un treball més demogràfic (masos rònecs, índexs de mortalitat …) però el projecte va anar avançant cap a aspectes més relacionats amb la salut. Per tant, aquest objectiu no el vam desenvolupar. Els interessos dels alumnes no anaven cap a aquesta línia i nosaltres ens vam adonar que no ho podíem assumir-ho tot.

En quan a l’avaluació vam establir els següents criteris:

  • Verificar hipòtesis plantejades.
  • Extreure informació de fonts visuals (vídeos i mapa) a partir de preguntes literals, deductives i reflexives.
  • Transmetre oralment el que saben (exposició oral i debats entre els grups cooperatius).
  • Dur a terme autoavaluacions (de les tasques individuals dins del grup cooperatiu, de la carpeta d’aprenentatge, i de l’exposició oral).
  • Realitzar una activitat de coavaluació referent a l’exposició oral dels grups cooperatius.

Els mestres hem utilitzat diferents rúbriques com a eina d’avaluació. Totes han estat elaborades pels mestres, cap per l’alumne.

Totes les evidències del què han après els alumnes estan registrades a la carpeta d’aprenentatge, aquestes evidències són:

  • Anotacions escrites i valoracions orals de les mestres de diferents activitats
  • Conclusions i posades en comú amb tot el grup.
  • Connexions establertes entre coneixements (mapes conceptuals).
  • Reflexions personals sobre què han après o han de millorar.
  • Activitats d’autoavaluació i coavaluació.

Les nostres reflexions sobre l’avaluació, són les següents:

  • Ens costa registrar sistemàticament les dades observades de vegades per manca de temps i d’altres vegades per falta d’organització.
  • Trobar una activitat on els alumnes hagin d’aplicar de manera pràctica el que han après/els coneixements adquirits.

El protagonisme de l’alumne en aquest projecte hi va ser en tot  moment.

Aquest treball va sorgir quan s’estava desenvolupant un altre projecte: Com ha afectat el volcà de la Crosa a la població de Vilobí? Amb la visita d’un expert es va parlar de la Pesta Negra i els nens es van mostrar molt interessats pel tema. Es va decidir que seria el projecte del següent trimestre.

Al llarg de tot el projecte els alumnes han tingut un gran protagonisme: van decidir la pregunta concreta de la investigació a fer arran de la visualització d’un video i han dirigit sempre el projecte cap als seus interessos, sense oblidar els objectius marcats en un inici per les mestres.

Com ens hem coordinat els mestres?

Des de l’equip impulsor hem anat desenvolupant en part el projecte, però han calgut moltes més hores de recerca i  preparació del material a utilitzar. El temps se’ns tirava molt a sobre i per aquesta raó s’ha necessitat trobar-se fora de l’horari escolar. Hauria estat necessari poder disposar de més hores de programació, però no sabem d’on treure-les.

Els altres cicles han desenvolupat projectes sobre una mateixa temàtica, tot i que   després han formulat preguntes d’investigació diferents. Això els ha permès compartir diferents materials i activitats.

Degut a que fa poc temps que ens hem iniciat en el treball per projectes de manera més globalitzada i que els mestres ens trobem en diferents moments, considerem que en aquest moment aquesta darrera opció és la més adequada per donar seguretat als mestres i assegurar la metodologia a les aules.

Com s’han organitzat els alumnes?

Hem utilitzat diferents agrupacions per a desenvolupar el projecte.Treballem per grups cooperatius i ens hem organitzat en:

  • Equips base.
  • Grups d’experts.
  • Tot el grup.

Quina projecció ha tingut el projecte?

A nivell intern els alumnes de cinquè van fer difusió del tríptic a totes les aules de l’escola.

A nivell extern, en el bloc de cicle superior els alumnes van explicar com vam començar el projecte i en quin moment es trobaven i van penjar el tríptic.

Es va donar un tríptic per a cada alumne de l’escola per portar a casa.

 

 

 

 

 

 

FEM VENIR UN EXPERT

Ens hem d’organitzar perquè vingui un expert i demanem als alumnes, en gran grup, que proposin com ho podem fer. Entre tots decidim organitzar-nos de la següent manera:

  • Buscar per internet metges forenses i altres tipus de metges que ens puguin ajudar.
  • Preguntar a familiars i amics si coneixen algun metge i demanar el seu correu i/o telèfon.

Un cop decidim com iniciar la investigació creiem  convenient organitzar-nos en grups d’experts. Aquests grups es formen a partir d’un membre de cada equip base. Aquest procés l’organitza cada grup: n’hi ha que es posen d’acord de seguida i d’altres ho acaben solucionant amb un sorteig.

Cada grup d’experts té una tasca concreta a realitzar:

  • Un grup ha de buscar metges forenses per saber si una persona morta pot transmetre la pesta negra.
  • Un altre ha de trobar algun metge que expliqui com afecta la malaltia al cos: símptomes, procés d’emmalaltiment …
  • Un tercer grup elabora la base d’orientació del mail: s’elabora el guió de les diferents parts i estructura d’un correu electrònic.
  • El quart grup elabora la base d’orientació d’una trucada telefònica.

Dificultats  que  els alumnes han  trobat:

  • Els va costar saber on localitzar experts sobre el tema i quin camí seguir per posar-se en contacte amb ells.
  • Els va ser difícil saber on trobar  metges forenses.
  • Els alumnes es quedaven aturats davant de qualsevol obstacle i no sabien quin camí seguir per localitzar professionals que els poguessin aportar informació per contestar els dubtes.
  • El procés de trobar els  experts  va ser molt llarg.fotoexperts          fotogrupexperts

Correu electrònic a l’expert

Vam fer dues trucades telefòniques i vam enviar cinc correus electrònics. D’aquests, el doctor Campo  ens va respondre molt interessat.

Abans de parlar amb el doctor vam posar en comú les preguntes que, per grups, havíem pensat.

SONY DSC

Un cop feta la conferència, en grups cooperatius, vam reflexionar sobre el que havíem après a partir de les explicacions del doctor i sobre les dificultats que havien tingut o el que els havia costat més d’ entendre.

Act. 13 Reflexió sobre la conferència d’un expert i ampliar continguts

ENS HA SORTIT UNA PREGUNTA D’INVESTIGACIÓ

A partir de la visualització d’un vídeo que parla sobre la pesta negra, ha sorgit una pregunta: els morts poden encomanar una malaltia als vius?

Per resoldre aquest dubte hem realitzat una activitat amb  grups cooperatius on els alumnes  escriuen diferents hipòtesis del que creuen que pot ser la resposta.

Act. 8 Establir hipòtesis grup 4

Act. 8 Establir hipòtesis

Decidim realitzar un pla lector : «Testimoni de Jaume Agramunt, un metge de Lleida» en el qual aprofundim sobre com es transmet la malaltia de la pesta negra i per  quines vies entra en el nostre cos.

Act. 9 Conèixer les mesures preventives de la pesta negra

A partir d’aquesta lectura, sorgeix l’actual pregunta d’investigació del nostre projecte: Quin és el procés d’encomanar una malaltia infecciosa?

Les mestres ens adonem que hi ha molts dubtes entre els alumnes i nosaltres mateixes. Tot i que no ho teníem planificat, creiem que és el moment de fer venir un expert en el tema i que ens pugui ajudar a enllaçar les dues preguntes inicials. Volem connectar la Pesta Negra amb les malalties actuals, però considerem que és primordial aclarir quin és el procés d’infecció de la pesta abans de continuar avançant cap a la nova pregunta d’investigació.

A partir d’ara canviarem el nom del blog “La Pesta Negra” per la nostra pregunta d’investigació: Quin és el procés d’encomanar una malaltia infecciosa?. Aquest canvi és degut a que els alumnes ja han decidit què volen investigar.

FEM GRUPS COOPERATIUS

FEM GRUPS COOPERATIUS

Es barregen els alumnes dels dos cursos de 5è i es formen grups de 3-4 persones. Primer, es recorden les normes i els càrrecs dels equips cooperatius (coordinador, ajudant de coordinador, secretari i responsable de material).  Seguidament s’omple la fitxa del Pla d’Equip:

  1. Es reparteixen els càrrecs entre els membres del grup.
  2. Cadascú escriu un compromís personal.
  3. Es redacten els objectius de l’equip.
  4. Els components del grup signen conforme estan d’acord amb el pla

p70124-102254

foto-grup-cooperatiubona

pla-dequip-cooperatiu

A continuació us passem la bibliografia d’on els mestres treiem la informació pel treball cooperatiu.

EL PROGRAMA CA/AC (Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar) PER ENSENYAR A APRENDRE EN EQUIP Implementació de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula

Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coordinadors)

Universitat de Vic

ACTIVEM LA MEMÒRIA

Els alumnes han de buscar informació sobre la pesta negra.  A la sessió s’expliquen diferents fonts on poden fer la recerca: revistes, internet, programa “Què, qui, com”, Xtec (ARC), llibres, articles, entrevistes… Es remarca que han de contrastar la informació com a mínim en dues fonts diferents per tal que sigui fiable.

Després hauran de saber explicar-la mitjançant un resum, un mapa conceptual o un esquema. No cal que sigui molt extens, el més important és entendre-ho i saber-ho transmetre amb les seves pròpies paraules.

sintetitzar-la-informacio-sobre-la-pesta-negra

Com hem introduït la Pesta Negra?

S’introdueix a partir d’un pla lector elaborat per les mestres, que els alumnes van llegir individualment a l’aula. Hem escollit la llegenda del Tarlà ja que és un personatge molt popular  de la ciutat de Girona, molt pròxima a Vilobí. Vam ensenyar imatges del Tarlà per visualitzar-lo i contextualitzar-lo a l’època de l’Edat Mitjana (joglars). I posteriorment vam fer la lectura.

El pla lector utilitzat és el següent:

EL TARLÀ DE L’ARGENTERIA

A vegades i només a vegades els personatges passen a la història  i la història els converteix en llegenda.

Al carrer de l’Argenteria en tenim un clar exemple: és el Tarlà. Tot i que hi ha qui també l’anomena el Xato.

Entre els anys 1348 i 1654 Catalunya va viure negres episodis de mortaldat degut a les pestes que assolaven  tot el territori català. La pesta era una de les pitjors malalties que podia patir una ciutat , doncs causava molts mals i moltes morts a qui  hi vivia.

El poble de Girona es trobava tan  espantat que va decidir decretar la quarantena, això volia dir que la gent s’havia de quedar a casa seva  tancat a pany i clau.

La llegenda explica que fa molts i molts anys en aquest carrer hi va haver la pesta (malaltia que s’encomanava molt), aquest fet va provocar el tancament del carrer pels dos extrems amb unes tanques de canya.

Els habitants del barri no podien entrar ni sortir del seu carrer i tothom estava desanimat i avorrit fins que un veí va decidir animar-los a tots. Es disfressava  de joglar  i  es passava  el dia fent capgirells i bufonades. S’enfilava als balcons , saltava, ballava i feina tota mena de trucs per fer passar una bona estona als veïns del carrer de l’Argenteria.

Els veïns estaven tant contents i agraïts que avui en dia encara es segueix recordant-lo. Cada primavera el dia de Sant Agustí els veïns del carrer de l’Argentaria agafant un ninot vestit de joglar i el passegen damunt d’un carro mentre una colla de nens el segueixen tocant el timbal i cantant . Després  el  pengen  en una barra que va de banda a banda del carrer a uns cinc metres d’alçada  i el fan giravoltar i fer tota mena de piruetes.

Diuen que molts anys enrere el Tarlà era una persona de carn i óssos i no pas un ninot. També se l’anomena el Xato ja que una vegada el ninot va caure a terra i es va aixafar el nas  que era fet de fusta.

el_tarla_de_girona_-_estudi_fgh-net

Després en gran grup vam comentar aquesta lectura. A continuació vam creure oportú fer una activitat dividida en dues parts. En la primera part  cada alumne individualment va haver de formular hipòtesis sobre què era la pesta negra. En la segona part, després de treballar detalladament la pesta en diverses sessions, els alumnes hauran de respondre el que han après sobre aquesta malaltia. Aquesta darrera part serà una activitat d’avaluació que ens permetrà valorar el nivell d’aprenentatge assolit per a cada alumne/a (veure rúbrica en un posterior article).

A continuació, l’activitat amb la primera part realitzada individualment:

hipotesis-inicials

COM HEM INICIAT EL NOU PROJECTE DE LA PESTA NEGRA?

Aquest curs, el primer projecte treballat pels alumnes de 5è va ser : Com va afectar a la població de Vilobí l’erupció del volcà de la Crosa ? Durant una xerrada d’un expert local que va venir a aportar informació sobre aquest volcà , es va parlar dels efectes que la pesta negra havia tingut a nivell demogràfic en el poble ( important davallada i posterior augment de la població), i com aquesta variació havia provocat canvis en l’orografia del volcà al necessitar més camps de conreu per alimentar la població creixent.
Els alumnes es van mostrar molt interessats en la pesta negra, volien saber-ne més informació i per això es va decidir que seria el tema d’investigació del següent projecte. Després de Nadal s’ha començat l’estudi d’aquest tema . S’han fet grups de treball barrejant alumnes de les dues classes de 5è.

ENS PRESENTEM

L’escola Josep Madrenys de Vilobí d’Onyar està situada a la comarca de La Selva (Girona).

Som un centre de dues línies d’un municipi d’uns 3.000 habitants, ubicat en un entorn rural.

Aquest és el segon curs que formem part de la Xarxa.

Hem iniciat aquest camí amb moltes ganes d’aprendre i seguir endavant.

En aquest bloc hi trobareu el projecte del segon trimestre titulat “La Pesta Negra”, dut a terme amb els alumnes de 5è. Els mestres que realitzen aquest projecte a l’aula són els tutors de cinquè juntament amb  la tutora de 3r B i la cap d’estudis. Tots els membres de l’equip impulsor col·laboren en la seva planificació, presa de decisions, aportacions d’idees…