Es va treballar la base d’orientació i el disseny del tríptic a nivell del grup base.

Es van posar en comú els diferents tríptics i  se’n va dissenyar un a nivell de tota la classe amb les aportacions de tots els grups.

Per elaborar cada part del tríptic els alumnes es van agrupar en grups d’experts segons les seves habilitats i preferències: portada, procés del projecte, contraportada…

Aprendre a fer un tríptic

També es van elaborar cartells informatius per penjar per l’escola.

Els alumnes de 5è per grups van anar a les diferents classes de l’escola a explicar el contingut del tríptic amb els següents objectius:

• Justificar el tríptic en relació amb el projecte.
• Transmetre el concepte d’higiene.
• Explicar com ens hem de rentar les mans.
• Ensenyar la cançó per rentar les mans.
• Informar que es penjarien un cartells al menjador i lavabos per recordar la importància de rentar-se les mans.

La majoria de grups van fer l’exposició tot sols, els mestres que desenvolupen el projecte no van ser presents a la majoria d’aquestes i no les van poder valorar. Pensem que potser estaria bé haver fet una rúbrica perquè els mestres que hi havia a l’aula poguessin avaluar l’exposició dels grups.

Creiem que seria molt positiu consensuar a nivell de claustre una rúbrica que serveixi per avaluar aquestes exposicions d’alumnes d’altres nivells que t’entren a l’aula i que cada vegada són més freqüents a la nostra escola perquè tots els grups treballen per projectes.

Un dels objectius que ens havíem plantejats els mestres era realitzar alguna pràctica científica en el projecte.

Vam voler relacionar la importància de l’hàbit higiènic de rentar-nos les mans amb la prevenció de les malalties infeccioses.

Ens vam posar en contacte amb una mare d’un alumne de l’escola que és biòloga i ens va preparar una pràctica amb plaques de petri.

Cada alumne disposava de dues plaques: una amb mede de cultiu ric i l’altra amb medi de cultiu on es va afegir antibiòtic d’ampli espectre. En cada placa es va posar les mateixes substàncies, per poder veure que creix quan hi ha antibiòtic i quan no n’hi ha. Els alumnes van haver de fer tres observacions a nivell individual: la primera el dia de la pràctica, la segona al cap de dos dies i la tercera al cap de deu dies.

Cada alumne va elaborar unes conclusions que després van comentar amb el seu grup base i finalment es van posar en comú amb tota la classe.

Conclusions de l’experiment

La biòloga comentant les diferències entre bacteris, virus i fongs.

Les dues plaques de petri amb quatre espais diferenciats per posar-hi les mateixes substàncies a cada placa i veure’n posteriorment la diferent evolució.

Un alumne posa el dit brut en contacte amb la placa.

Observació de les plaques passats dos dies.

Les plaques de petri al cap de deu dies.

Redacció individual de les conclusions a partir de l’observació de les plaques passats deu dies.

A partir de les conclusions realitzades un grup va posar èmfasi en la importància de rentar-se les mans per prevenir malalties.

Es va llegir l’article d’un diari: “Dissabte 15 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Rentat de Mans” i es visualitza un vídeo de la Generalitat de Catalunya: “Les mans netes prevenen malalties”.

https://www.youtube.com/watch?v=q0eDIxhlCD8

Lectura hàbits d’higiene

A partir d’aquestes dues activitats va sorgir entre els mestres la idea que el producte final del projecte podia consistir en l’elaboració d’un tríptic informatiu sobre la conveniència de rentar-se les mans.

A partir de la graella de l’activitat 18 (exposició de les diferents malalties infeccioses) van deduir les principals semblances i diferències i van establir connexions i relacions entre elles.

Conclusions malalties infeccioses

L’objectiu és que cada grup faci una bona exposició oral de la malaltia infecciosa que ha treballat. Se’ls dóna unes pautes i uns criteris d’avaluació.

Act. 17 Exposició oral

Els membres de cada grup es distribueixen els diferents apartats de la fitxa científica, amb la consigna que cadascú ha de dominar tota la informació encara que només n’exposi una part. En aquesta exposició es va tenir més en compte els aspectes formals (fluïdesa, vocalització, to, lèxic…) que no pas la claredat de la informació transmesa. Tot això ens ha fet reflexionar que potser ens hagués calgut més temps en la preparació de l’exposició, pel què fa als continguts a transmetre (explicació de conceptes tècnics clau, millor interiorització d’alguns apartats…).

Al llarg de les exposicions els alumnes havien d’anotar aspectes importants de l’exposició de cada malaltia i també realitzaven una coavaluació.

Act. 18 Classificar les malalties infeccioses segons diferents criteris

L’objectiu inicial de les mestres al començar el projecte de la Pesta Negra era treballar les malalties infeccioses actuals relacionant-les amb els aparells, sistemes i òrgans del cos humà.

En aquest punt del projecte, és el moment clau per fer el pas dels continguts de la Pesta Negra a treballar diferents malalties infeccioses. Per situar als alumnes,  es duu a terme un mapa conceptual de la Pesta Negra que s’enllaça amb un altre mapa que parla de les malalties infeccioses en general i de les actuals, en concret.

Mapa conceptual pesta negra – malalties infeccioses

La connexió entre la Pesta Negra i les malalties infeccioses es  fa a partir d’un pla lector: fitxa científica sobre la Pesta Bubònica. Ens servirà de model per a realitzar la fitxa científica corresponent a la malaltia que cada grup ha escollit. Prèviament els alumnes van realitzar una recerca sobre malalties infeccioses, van fer una posada en comú amb el seu grup i en van escollir una per investigar.

Els va resultar molt dificultós elaborar determinats apartats de la fitxa científica i comprendre i interpretar la informació trobada. Per completar la fitxa ha calgut visualitzar molts vídeos i llegir i resumir molta informació. Es va insistir en fer constar les fonts d’informació. L’activitat va finalitzar amb una autoavaluació individual.

Autoavaluació fitxa científica

Act. 15 Fitxa científica