Un exemple de converses i preses d’acords en gran grup n´és aquesta graella.
Primer cada classe va recollir el que volia que hi hagués en el museu i després es va fer una trobada conjunta per reafirmar les coincidències i valorar si s’incloïen les propostes de l’altre classe.
Va ser molt interessant i enriquidor.
Eren grups entre 3 i 6 nens/es. La seva funció era tirar endavant algun dels acords que s’havien pres en gran grup. Com a punt fort destacaríem la gran motivació, les relacions socials que s’establien, les converses enriquidores i el treball cooperatiu, no sempre fàcil.
També hi havia activitats que es portaven a terme amb tot el grup alhora, però on cada grup de 6 alumnes era autònom. Un exemple n’és aquesta imatge en la qual es veu com tenen obres, les observen i després han de triar quin títol posarien a cadascuna i raonar-ho.
En una caixa hi havia els títols de les obres.
Després ho exposaven a la resta de companys.
Aquesta UDI és fruit de diversos factors:
1– La voluntat com a centre de treballar de manera globalitzada les àrees. Per tant s’ha fet un primer pas de canvi, elaborant una distribució del temps en l’horari escolar, a tots els nivells, sense compartiments entre àrees majoritàriament.
2-La presentació de projectes a l’alumnat que els resultin motivadors i alhora que la seva finalitat sigui un producte concret.
3-El compromís de desenvolupar els continguts clau que permetin assolir les competències bàsiques a tot l’alumnat.
4-El respecte als diferents ritmes d’aprenentatge durant el desenvolupament de la UDI.
Per altre costat, cal saber, que l’escola té un projecte transversal per al coneixement de pintors amb renom, de manera que a cada nivell es treballa un dels artistes. En aquest cas, Dalí és el pintor que fins ara és presentava als nens i nenes de 1r de CI i es feien algunes activitats. El nom de l’aula de 1r també hi té relació.
Dit això, es va veure com una idea interessant la formulació d’un repte a l’alumnat: muntar un petit museu sobre Dalí en un espai de l’escola.
Calia pensar, concretar i prendre acords sobre molts aspectes: Què és un museu?, Com són els museus?, Què hi ha?, Què volen que hi hagi en el seu museu?, Quí és Dalí? …
Es va fer una detallada planificació inicial, sobre tot pel que feia a les preguntes a fer a l’alumnat que es consideraven clau per a l’assoliment de la finalitat. També es va dedicar força temps a discutir, valorar i prendre acords sobre la metodologia que es volia portar a terme. L’experiència de treballar d’aquesta manera a l’aula també suposava un repte per a les mestres i certa inseguretat del camí que seguirien les sessions amb els nens, així com el temps que es necessitaria. Inicialment no es va fer una planificació detallada de les sessions, es va establir un cert ordre de les preguntes clau i es van preparar materials que ajudarien a conèixer a Dalí.
Els temps es va anar allargant, segurament més del que es pensava al començament, però en cap moment va suposar un problema. Una proposta generava la necessitat de passar a una altra quan estava concretada i tot eren passos que anaven un darrera de l’altre, perquè cadascun necessitava del seu temps.
Va anar molt bé partir d’una planificació inicial per poder anar fent de guia i sobretot va ser imprescindible poder preveure possibles materials que caldrien al llarg del projecte. El desenvolupament d’una sessió portava a treballar uns continguts determinats en la propera o en la mateixa, o uns altres segons cap on anaven els interessos o necessitats de l’alumnat.
