Varen caldre força sessions de coordinació entre les dues tutores per decidir com es volia treballar amb els nens i nenes. Es volia que ells fossin els protagonistes, que tinguessin autonomia, que les propostes potenciessin les relacions entre els coneixements que anaven adquirint i provoquessin la necessitat de nous, que s’utilitzessin recursos variats, que permetessin la inclusió de tot l’alumnat, que es poguessin autoregular les tasques a fer de manera autònoma i que fossin conscients del que anaven fent.
Amb totes aquestes ideees es va elaborar un pla de treball per als nens i nenes amb algunes propostes generals que permetessin donar cabuda a activitats obertes a les necessitats que anessin sorgint. També es van concretar algunes activitats que que ja es preveien que serien necessàries per assolir l’objectiu. No se’ls hi va donar fins al cap de dues o tres sessions d’haver iniciat la UDI, que és quan ja vam veure per on s’encaminava i vam pder revisar el pla inicial.
Una vegada feta la valoració d’aquest pla de treball, al finalitzar la UDI, es va valorar positivament la validesa del document.
El pla de treball el tenia cada nen/a i amb ajuda de la mestra anava marcant les activitats a mida que les anava fent.
Vàrem utilitzar diferents metodologies de treball:
1-Treball autònom individual.
2-Converses d’aula i de nivell (de coneixements previs, d’idees, propostes, presa d’acords… i/o posades en comú de debats fets en petits grups).
3-Treball en petits grups (4 o 5 nens/es) de manera seqüenciada per obtenir un producte fet entre tots els grups.
Es van haver de buscar més espais de trobada del previstos inicialment, per posar en comú el que s’anava fent i com anava evolucionant a cada aula (1rA i 1rB), i decidir com seguir. Aquests espais tant van ser necessaris per a les tutores com per als dos grups d’alumnes.
