TREBALL A L’AULA

Varen caldre força sessions de coordinació entre les dues tutores per decidir com es volia treballar amb els nens i nenes. Es volia que ells fossin els protagonistes, que tinguessin autonomia, que les propostes potenciessin les relacions entre els coneixements que anaven adquirint i provoquessin la necessitat de nous, que s’utilitzessin recursos variats, que permetessin la inclusió de tot l’alumnat, que es poguessin autoregular les tasques a fer de manera autònoma i que fossin conscients del que anaven fent.

Amb totes aquestes ideees es va elaborar un pla de treball per als nens i nenes amb algunes propostes  generals que permetessin donar cabuda a activitats obertes a les necessitats que anessin sorgint. També es van concretar algunes activitats que que ja es preveien que serien necessàries per assolir l’objectiu. No se’ls hi va donar fins al cap de dues o tres sessions d’haver iniciat la UDI, que és quan ja vam veure per on s’encaminava i vam pder revisar el pla inicial.
Una vegada feta la valoració d’aquest pla de treball, al finalitzar la UDI, es va valorar positivament la  validesa del document.

El pla de treball el tenia cada nen/a i amb ajuda de la mestra anava marcant les activitats a mida que les anava fent.

pla de treball

Vàrem utilitzar diferents metodologies de treball:
1-Treball autònom individual.
2-Converses d’aula i de nivell (de coneixements previs, d’idees, propostes, presa d’acords…  i/o posades en comú de debats fets en petits grups).
3-Treball en petits grups (4 o 5 nens/es) de manera seqüenciada per obtenir un producte fet entre tots els grups.

Es van haver de buscar més espais de trobada del previstos inicialment, per posar en comú el que s’anava fent i com anava evolucionant a cada aula (1rA i 1rB), i decidir com seguir. Aquests espais tant van ser necessaris per a les tutores com per als dos grups d’alumnes.

TREBALL AUTÒNOM INDIVIDUAL

Es van haver d’elaborar materials nous. Les tutores van fer la tria d’aquestes activitats considerades importants per al coneixement del Dalí i la seva obra, i per ajudar al procés d’aprenentatge de l’escriptura.

P1080526P1080527

P1080530P1080534

Els nens i nenes un cop acabades les activitats individuals (les del primer bloc del full del seu pla de treball) ho anaven marcant.  Això els permetia saber quines havien fet i quina era la propera que volien fer. Cadascú anava al seu ritme. Les mestres acompanyaven a aquells alumnes que ho necessitaven.

CONVERSES EN GRAN GRUP

Un exemple de converses i preses d’acords en gran grup n´és aquesta graella.
Primer cada classe va recollir el que volia que hi hagués en el museu i després es va fer una trobada conjunta per reafirmar les coincidències i valorar si s’incloïen les propostes de l’altre classe.
Va ser molt interessant i enriquidor.

eeeCaptura

bbsss

aaccc

 

TREBALL EN GRUPS REDUITS

Eren grups entre 3 i 6 nens/es. La seva funció era tirar endavant algun dels acords que s’havien pres en gran grup. Com a punt fort destacaríem la gran motivació, les relacions socials que s’establien, les converses enriquidores i el treball cooperatiu, no sempre fàcil.

grup r2grup r3grup r5

També hi havia activitats que es portaven a terme amb tot el grup alhora, però on cada grup de 6 alumnes  era autònom. Un exemple n’és aquesta imatge  en la qual es veu com tenen obres, les observen i després han de triar quin títol posarien  a cadascuna i raonar-ho.

En una caixa hi havia els títols de les obres.

grup r4

Després ho exposaven a la resta de companys.