En aquest cas la informació prèvia que tenien els nens i nenes sobre els museus era molt parcial i més si se’ls parlava d’un museu sobre Dalí.
A la proposta inicial que se’ls va fer, les idees que van sorgir per fer un museu va ser que hi havia d’haver dinosaures, ossos, animals…, era clar el tipus de museu que fins ara havien vist. Només algun nen/a va dir que Dalí era un pintor. A partir d’aquí alguns altres nens van afegir que hi podria haver una pintura. Poc més es va aportar, posar una foto del Dalí. Tot anava girant a l’entorn dels dinosaures.

L’interès creat va fer que algun nen/a portés de casa còpies de quadres, informació escrita i un llibre sobre Dalí. I va ser a partir d’aquí que se’ls va anar oferint material que els aportés informació i els motivés per voler saber més coses: pel.licules animades, llibres, fotos de quadres, detalls d’algunes obres… En tenien ganes perquè sinó no podrien fer “un museu per a que la gent que el visités aprengués coses sobre Dalí”.

Amb les converses i les idees que anaven aportant per fer el museu es podia percebre el coneixement que anaven adquirint.

Un punt d’inflexió, que va crear una explosió d’emocions va ser la visita al Museu Dalí de Figueres. Durant la visita hi va haver un gran interès per observar amb detall tots els elements, els nous que els creaven sorpresa i els coneguts que els servien per reafirmar alguna cosa que sabien. Tenien la necessitat de verbalitzar-ho.
A la tornada van voler modificar i afegir noves propostes pel museu.

Aquest anar endavant i endarrera, revisant, recapitulant i concretant, al llarg de tot el temps de l’UDI, va permetre tenir molta informació de l’adquisició de nou coneixement que es produia.

I