Treball individual, en parelles, en grup cooperatiu i en gran grup.

Per poder crear coneixement compartit amb els iguals, és necessari un treball individual previ. De la mateixa manera que el treball cooperatiu estimula l’autonomia i la capacitat d’organització de l’alumnat, així com el compromís amb el seu procés d’aprenentatge, el treball individual esdevé fonamental en aquest procés de reelaborar les idees a partir del que escolto i discuteixo amb el grup de treball.

Un dels principals objectius de ballar entre un tipus d’agrupament i un altre, és estimular la capacitat de l’alumne d’aprendre per sí sol, (que aprengui a aprendre), no només durant el projecte, sinó al llarg de la vida, que sigui autònom per poder fer front a les diferents situacions que se li plantegin i pugui resoldre-les satisfactòriament

Com plantegem el treball per projectes d’investigació?

Un dels pilars fonamentals és fonamentar-se tant en el descobriment (en correlació amb les estratègies participatives o cognitives) a partir de la resolució de problemes. Per això, és necessari proposar un repte que promogui la pluja d’idees per part de l’alumnat, en funció dels dubtes, inquietuds i interessos del grup i les principals finalitats del projecte en si.

Les activitats que es porten a terme són elaborades en base a la seva finalitat principal:

  • Activitats d’introducció i coneixements previs, (què coneix i què no l’alumne).
  • Activitats d’ estructuració i desenvolupament, (determinar quin és l’eix del projecte, organitzar i interpretar tota la informació obtinguda, afavorir que comprenguin conceptes),  per ajudar a assolir els objectius proposats.
  • Activitats d’ aplicació, (comunicar, exposar i mostrar tot allò que s’ha après, reflexionar sobre el propi aprenentatge).
  • Activitats de reforç i ampliació per atendre la diversitat de l’aula.
  • Activitats d’avaluació, algunes de les activitats inicials ens serviran també com a activitats d’avaluació, a més d’altres específiques entre les quals hi haurà activitats d’autoavaluació i coavaluació. L’avaluació, en tot cas, tindrà un caire competencial i formatiu.

Com enfoquem el treball cooperatiu?

El treball cooperatiu és entès com la interacció entre iguals per produir aprenentatge. L’estructura organitzativa del grup cooperatiu és forta i permet tan coordinar-se internament com combinar-se amb components d’un altre grup. El grau de cohesió prové de l’organització coooperativa de la mateixa feina, donat que es creen i distribueixen els rols necessaris per poder aprofitar al màxim el treball del grup. Els alumnes interactuen davant de la informació, l’extreuen, la comenten, la classifiquen, l’ordenen i al final del procés l’exposen. Quan un alumne aconsegueix exposar un treball que ha preparat vol dir que l’ha assimilat, ha pres consciència d’allò i ho ha après. D’aquesta manera es considera que és possible adquirir coneixement de manera competencial, a través, en aquest cas, del treball cooperatiu.

Com guiar sense respondre?

La finalitat del treball d’investigació per projectes és promoure en l’alumnat la comprensió dels problemes que investiguen. Comprendre en el sentit de no quedar-se en la superfície del coneixement, sinó en anar més enllà de la informació que reben o troben, que puguin reconèixer les diferents versions de la realitat, buscar explicacions als fets observables i plantejar-se hipòtesis sobre les conseqüències, en base a aquesta mirada compartida.

Donat que sovint, quan treballem per projectes, hi ha molts aspectes que nosaltres, com a docents, tampoc coneixem, el nostre paper ha de canviar: ara serem, igual que els nostre alumnat, observadors que aprenen amb els altres i dels altres.

Com portem a terme tot el procés?

Al llarg de tot el projecte, els nens i nenes s’han organitzat en parelles i petit grup. Hi ha hagut moments que han treballat de forma individual, sobretot en inciar el treball d’investigació, i també hem fet debats i posades en comú en gran grup.

En un primer moment, vam demanar els nens i nenes que pensessin, de manera individual, què devia tenir un avió per poder volar, com havia de ser…

dav

dav

Un cop ho van pensar i anotar, vam situar-se en parelles per comparar el que cadascú considerava imprescindible com a característiques bàsiques d’un avió de paper. Aquestes parelles, a més, havien de determinar quines eren aquells aspectes o fenómens que podien condicionar el vol dels seus avions, un cop van discutir-ne les característiques.

Després d’un temps per reflexionar sobre aquest últim punt, les parelles van buscar altres parelles i van crear grups cooperatius. El primer pas, doncs, va ser establir els diferents rols de l’equip base: portaveu, secretari, moderador i material. Un cop definit quin càrrer portaria a terme cadascú, van començar a crear els seus avions.

dav

Els grups van estar treballant durant una sessió de dues hores per discutir i consensuar aquests aspectes que, després d’una cerca conjunta i vàries lectures d’articles sobre el mètode científic, vam anomenar “Variables“. Als articles hi apareixien diferents conceptes, com el d'”Hipòtesis“, que vam recuperar en una sessió posterior. Els grups van haver de determinar el que creien que passaria quan manipulessin cada variable. Van elaborar, per tant, una hipòtesi a partir de cadascuna de les variables.

IMG_20170118_162109

dav

Un cop redactada aquesta part del projecte d’investigació, van decidir que havia arribat el moment de baixar a fer volar els avions que havien elaborat. Així que van crear-ne de nous, en base a les variables que havien escollit. Abans d’iniciar la fase d’experimentació, en gran grup es van debatre els criteris que s’havien de seguir a l’hora de fer volar els avions per contrastar les hipòtesis. Van crear una base d’orientació que va quedar penjada al racó d’experimentació de l’aula i de la qual, cada grup, en va fer una còpia.

Base orientació

Amb els avions fets, vam baixar al pati a fer-los volar. Per a casdascuna de les hipòtesis, els grups van portar el material necessari. Marcaven el punt de sortida i arribada de cada avió i mesuraven la distància de vol.

IMG_20170131_155641

dav

Després de fer volar cada avió per comprovar si la hipòtesi es confirmava, anotaven els resultats.

dav

Amb la informació que van obtenir en aquesta sessió d’experimentació, cada membre del grup havia d’elaborar una graella de doble entrada que els permetés mostrar, de forma visual i clara, els resultats dels vols per a cada hipòtesi.

dav

dav

Amb la graella acabada, els grups cooperatius van posar en comú, amb el grup classe, el resultats que havien obtingut. Vam dedicar una sessió a discutir-ne els resultats: per què aquest avió ha volat més lluny, per què el que havíem pensat no s’havia acomplert? per què un grup havia escollit una variable i no una altra? Era la manera més eficaç de contrastar les variables les experimentacions seleccionades pels grups? Tenien prou informació per arribar a una conclusió final de la fase d’experimentació?

El debat en gran grup va permetre els nens i nenes de cinquè poder compartir les diferents maneres d’enfocar un projecte científic. Van poder comprovar que, per a la majoria, hi havia unes variables que eren imprescidibles, però que també hi havia variables, així com la manera d’enfocar la fase d’experimentació, que havien estat totalment diferents.

Aquesta informació els va ser molt útil a l’hora de redactar l’informe final de la investigació donat que, les diferents conclusions a les que havien arribat els grups i l’anàlisi crítica del seu procés, van aportar dades sobre la manera com cadascú havia enfocat aquest projecte, així com dels seus propis resultats.

Informe 2 Informe 1

Un cop acabat tot el procés, vam autoavaluar-se com a grup i van coavaluar els informes finals. Tot plegat, va quedar recollit en un dossier d’investigació.