ELS OBJECTIUS D’APRENENTATGE
a) Àmbit de coneixement del medi:
Augmentar la capacitat d’observació de l’entorn i de formular-se interrogants a partir de l’anàlisi de fets i fenòmens del món, emprant estratègies que permetin fer previsions, treure conclusions i justificar actuacions, basant-se en un model hipotètico-deductiu d’investigació i experimentació.
b) Àmbit lingüístic (català, castellà i anglès):
Desenvolupar estratègies de comprensió de textos de caire científic per obtenir, interpretar i valorar el contingut i aplicar la informació obtinguda a l’experimentació i l’elaboració dels informes d’investigació.
Desenvolupar estratègies d’expressió escrita per produir textos de caire científic, en base a argumentacions de contrastació empírica, tot relacionant els resultats obtinguts amb una orientació teòrica hipotètico-deductiva, seguint el procés de planificació-escriptura-revisió, per tal d’assegurar l’adequació, coherència i cohesió del text, així com l’ús d’un registre i lèxic adequats al context, la tipologia textual i els destinataris.
c) Àmbit d’educació en valors:
Promoure les habilitats de pensament i raonament per desenvolupar un pensament independent i autònom, que els permeti contrastar de manera crítica les opinions dels altres, acceptar-les o descartar-les de manera respectuosa, resoldre els conflictes mitjançant el diàleg, en base a un sistema de valors i judicis que afavoreixin la convivència i els permetin adaptar-se a diferents circumstàncies i contextos.
L’AVALUACIÓ
Les activitats d’avaluació conformen la programació en si, de manera que és el punt al que volem arribar, els objectius a assolir, els que determinen les diferents activitats d’aprenentatge, totes elles susceptibles de ser activitats d’avaluació. A cada proposta d’activitat, hi apareixen elements autoreguladors de l’alumnat; per tant, és lògic pensar que totes i cadascunes de les activitats portades a terme al projecte, en realitat, són activitats d’avaluació, donat que ajuden a l’alumnat a prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i, per tant, col·laboren en el desenvolupament de les habilitats pròpies de la competència d’aprendre a aprendre.
EL PAPER DE L’ALUMNAT
Prenent com a referència les teories sobre la regulació que entenen l’autoavaluació com aquell control que l’individu exerceix sobre els seus pensaments, accions , emocions i motivacions, mitjançant estratègies personals per assolir els objectius fixats (Zimmerman, 2000), entenem que al llarg de tot el procés, l’infant ha de ser el protagonista del seu aprenentatge. És per això que els projectes parteixen d’interessos reals, proposats a l’aula, o situacions quotidianes, com el projecte que presentem. De la mateixa manera, els criteris d’avaluació són entesos com les directrius especifiques sota les quals s’avalua la feina tant del docent com de l’alumnat. Aquests poden ser establerts pel propi docent (externs), poden ser compartits i consensuats amb l’alumnat (externs però acceptats internament) i poden ser el resultat d’una reflexió de l’alumnat sobre les característiques que ha de tenir el seu treball i estableix els seus propis criteris (interns).
ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT
Per poder crear coneixement compartit amb els iguals, és necessari un treball individual previ. De la mateixa manera que el treball cooperatiu estimula l’autonomia i la capacitat d’organització de l’alumnat, així com el compromís amb el seu procés d’aprenentatge, el treball individual esdevé fonamental en aquest procés de reelaborar les idees a partir del que escolto i discuteixo amb el grup de treball.
Un dels principals objectius de ballar entre un tipus d’agrupament i un altre, és estimular la capacitat de l’alumne d’aprendre per sí sol, (que aprengui a aprendre), no només durant el projecte, sinó al llarg de la vida, que sigui autònom per poder fer front a les diferents situacions que se li plantegin i pugui resoldre-les satisfactòriament
Treball cooperatiu: El treball cooperatiu és entès com la interacció entre iguals per produir aprenentatge. L’estructura organitzativa del grup cooperatiu és forta i permet tan coordinar-se internament com combinar-se amb components d’un altre grup. El grau de cohesió prové de l’organització coooperativa de la mateixa feina, donat que es creen i distribueixen els rols necessaris per poder aprofitar al màxim el treball del grup. Els alumnes interactuen davant de la informació, l’extreuen, la comenten, la classifiquen, l’ordenen i al final del procés l’exposen. Quan un alumne aconsegueix exposar un treball que ha preparat vol dir que l’ha assimilat, ha pres consciència d’allò i ho ha après. D’aquesta manera es considera que és possible adquirir coneixement de manera competencial, a través, en aquest cas, del treball cooperatiu.
PRODUCTE FINAL
PROJECCIÓ DEL PROJECTE
- Compartim amb les famílies: Mural al passadís amb l’exposició de tot el procés.
- Pàgina al bloc compartint els objectius i criteris d’avaluació del projecte amb les famílies.
- Vídeo compartit amb les famílies sobre el resultats final:
- Exposició del projecte d’investigació en el IV Congrés de Ciències de Martorell
