Al llarg de tot el projecte, els nens i nenes s’han organitzat en parelles i petit grup. Hi ha hagut moments que han treballat de forma individual, sobretot en inciar el treball d’investigació, i també hem fet debats i posades en comú en gran grup.

En un primer moment, vam demanar els nens i nenes que pensessin, de manera individual, què devia tenir un avió per poder volar, com havia de ser…

Un cop ho van pensar i anotar, vam situar-se en parelles per comparar el que cadascú considerava imprescindible com a característiques bàsiques d’un avió de paper. Aquestes parelles, a més, havien de determinar quines eren aquells aspectes o fenómens que podien condicionar el vol dels seus avions, un cop van discutir-ne les característiques.

Després d’un temps per reflexionar sobre aquest últim punt, les parelles van buscar altres parelles i van crear grups cooperatius. El primer pas, doncs, va ser establir els diferents rols de l’equip base: portaveu, secretari, moderador i material. Un cop definit quin càrrer portaria a terme cadascú, van començar a crear els seus avions.

Els grups van estar treballant durant una sessió de dues hores per discutir i consensuar aquests aspectes que, després d’una cerca conjunta i vàries lectures d’articles sobre el mètode científic, vam anomenar “Variables“. Als articles hi apareixien diferents conceptes, com el d'”Hipòtesis“, que vam recuperar en una sessió posterior. Els grups van haver de determinar el que creien que passaria quan manipulessin cada variable. Van elaborar, per tant, una hipòtesi a partir de cadascuna de les variables.

Un cop redactada aquesta part del projecte d’investigació, van decidir que havia arribat el moment de baixar a fer volar els avions que havien elaborat. Així que van crear-ne de nous, en base a les variables que havien escollit. Abans d’iniciar la fase d’experimentació, en gran grup es van debatre els criteris que s’havien de seguir a l’hora de fer volar els avions per contrastar les hipòtesis. Van crear una base d’orientació que va quedar penjada al racó d’experimentació de l’aula i de la qual, cada grup, en va fer una còpia.

Amb els avions fets, vam baixar al pati a fer-los volar. Per a casdascuna de les hipòtesis, els grups van portar el material necessari. Marcaven el punt de sortida i arribada de cada avió i mesuraven la distància de vol.

Després de fer volar cada avió per comprovar si la hipòtesi es confirmava, anotaven els resultats.

Amb la informació que van obtenir en aquesta sessió d’experimentació, cada membre del grup havia d’elaborar una graella de doble entrada que els permetés mostrar, de forma visual i clara, els resultats dels vols per a cada hipòtesi.

Amb la graella acabada, els grups cooperatius van posar en comú, amb el grup classe, el resultats que havien obtingut. Vam dedicar una sessió a discutir-ne els resultats: per què aquest avió ha volat més lluny, per què el que havíem pensat no s’havia acomplert? per què un grup havia escollit una variable i no una altra? Era la manera més eficaç de contrastar les variables les experimentacions seleccionades pels grups? Tenien prou informació per arribar a una conclusió final de la fase d’experimentació?

El debat en gran grup va permetre els nens i nenes de cinquè poder compartir les diferents maneres d’enfocar un projecte científic. Van poder comprovar que, per a la majoria, hi havia unes variables que eren imprescidibles, però que també hi havia variables, així com la manera d’enfocar la fase d’experimentació, que havien estat totalment diferents.

Aquesta informació els va ser molt útil a l’hora de redactar l’informe final de la investigació donat que, les diferents conclusions a les que havien arribat els grups i l’anàlisi crítica del seu procés, van aportar dades sobre la manera com cadascú havia enfocat aquest projecte, així com dels seus propis resultats.

Un cop acabat tot el procés, vam autoavaluar-se com a grup i van coavaluar els informes finals. Tot plegat, va quedar recollit en un dossier d’investigació.