Arxiu de la categoria: Dubtes

Aquest apartat conté els articles que expressen els dubtes i entrebancs que sorgeixen durant la posada en pràctica del projecte.

12. Rellegint Jane Jones (1)

Publicat el per
Respon

El gran repte s’acosta. La proposta està redactada, la temporització, les rúbriques d’avaluació a punt. No falta res o…, potser sí.

Tal com hem plantejat el REPTE estem contribuint de manera efectiva al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre?

Jane Jones en el document “Avaluació formativa, què hi ha de nou?” diu: “No ens hem de preguntar només què hem après, sinó “com ho hem après”. El com esdevé una qüestió més important, ja que si l’alumne coneix el “com” pot transferir l’estratègia a d’altres contextos d’aprenentatge. Per això cal que els alumnes comprenguin les raons del seu aprenentatge” (2)

Estem segurs que en el disseny del GRAN REPTE hem planificat accions que permetin als alumnes descobrir com han après el que de ben segur aprendran?

Dies enrere ens va caure a les mans el llibre d’Alfredo Hernando Calvo “Viaje a la escuela del siglo XXI. Así trabajan los colegios más innovadores del mundo”. (3) La veritat és que és una lectura que transporta i que fa pensar i repensar molt i molt.

Llibre Viaje a la escuela del s.XX XCB

El cas és que en un dels seus capítols, concretament el que porta per títol  “Conversar para aprender a pensar”, hi llegíem això: Toma una fotografia a las estategias cognitivas que aparecen con más frecuencia en tu escuela […] Usa palabras para vestir el pensamiento y muestras de manera visible. Visualizar el pensamiento te permitirà introducir en la  programación actividades dirigidas a la competencia de APRENDER A APRENDER, de un modo más organizado y sin que parezca un anexo, sino integradas en el contenido. […]. Crea pautas que guíen el pensamiento de tus alumnos”. (4) El capítol continua amb un seguit de recomanacions sobre com ajudar els alumnes a crear i utilitzar es tratègies de pensament; estratègies que més endavant podran ser transferides a d’altres contextos d’aprenentatge.

Aquesta idea enriqueix molt el nostre repte. No només demanarem als alumnes que utilitzin la metodologia de la recerca per resoldre el GRAN REPTE, voldrem que també ens expliquin com ho han après i, per això els ajudarem a  crear una “ruta de pensament”  que serveixi per guiar la seva reflexió sobre la pròpia recerca.

Després de pensar una estona decidim crear una llista d’accions per guiar el seu pensament i ajudar-los a completar el GRAN REPTE amb èxit:

  • Llegiu amb atenció l’encàrrec que us hem fet. Explique-lo amb una frase: el que hem de fer és … Relacioneu la frase amb una paraula o una imatge i situeu-la enmig d’un full de paper gros.
  • Identifiqueu entre deu i vint conceptes que es relacionin amb la pregunta i ordeneu-los de més general a més particular.
  • Escriviu tots els conceptes en post-its, un per a cada concepte. Situeu els conceptes que heu identificat al voltant de la paraula/imatge clau.
  • Per a cada concepte busqueu uns quants subconceptes relacionats (no gaires, dos o tres) i col·loque-los a sota de cada concepte.
  • Agafeu  retoladors de diferents colors i encercleu els conceptes i els subconceptes que estiguin relacionats. D’aquesta manera tindreu grups de paraules o idees que es complementaran.
  • Torneu a la idea principal i reviseu si necessiteeu afegir algun concepte, si els que teniu estan ben ordenats i si les relacions que heu establert són correctes.
  • Intenteu associar cada grup de concepte – subconceptes a una paraula clau.
  • Uniu els conceptes amb línees i escriviu un número sobre la línea que us ajudi a organitzar les accions que portareu a terme.
  • Ara ja esteu preparats! Comença l’acció!

__________________________

(1) Jane Jones va ensenyar idiomes a l’educació primària i secundària i en la seva darrera destinació com a professora va desenvolupar l’avaluació formativa. Actualment, és professora titular al London King’s College i directora d’Educació d’Idiomes Estrangers Moderns (MFL). Ha desenvolupat recerques sobre la transició entre l’educació primària i secundària i sobre l’avaluació formativa. Entre els anys 2010 i 2013 va participar en el Projecte Multilateral Comenius “SAIL” (Student Assessment for Improving Learning). Aquest article és fruit d’una reflexió en el marc delafinalitzaciódelprojecte.                            http://www.kcl.ac.uk/sspp/departments/education/people/academic/jonesj.aspx

__________________________

(2) JONES,Jane. “Avaluació formativa: què hi ha de nou? una mirada des d’Anglaterra” [document en línea]. http://xtec.gencat.cat. [Data de consulta: 20 d’abril de 2016] http://xtec.gencat.cat/web/.content/documents/avaluaci-formativa_-qu-hi-ha-de-nou.pdf

__________________________

(3) HERNANDO, Alfredo. “Viaje a la escuela del siglo XXI” [publicació en línia]. www.fundaciontelefonica.com. [data de consulta: febrer de 2016] http://www.fundaciontelefonica.com/educacion_innovacion/viaje-escuela-siglo-21/

__________________________

(4) Íbid pp 60, 61

10- A la recerca del mètode

Publicat el per
Respon

Per poder fer un bon treball de recerca necessitem un bon mètode i com és abastament sabut, el mètode científic és el que s’utilitza en els grans treballs científics que diàriament es porten a terme arreu.

El mètode científic és “un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l’evidència i l’experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan”.

               https://sites.google.com/site/cienciesdelavida/home/metode-cientific

Normalment inclou els següents passos, si bé poden aparèixer en un altre ordre:

  1. Fer observacions
  2. Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions
  3. Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)
  4. Elaborar una hipòtesi
  5. Posar la hipòtesi a prova
  6. Analitzar els resultats
  7. Comunicar els resultats

És una molt bona manera de treballar que han pogut utilitzar alguns dels nostres investigadors de 4t, sobretot els que han optat per temes relacionats amb l’àmbit científic (recordeu el projecte de les garses).

Però què passa quan la recerca que pretenem empendre no és susceptible de ser portada al laboratori? Quan el que necessitem és biblioteca, biblioteca i biblioteca? Podem descriure un mètode que ens permeti realitzar treball d’àmbit humanístic? Aquests treballs també es poden considerar científics?.

Nosaltres pensem que sí, i així ho hem explicat als alumnes:

  1. Estat de la qüestió: la primera cosa que hem de fer és buscar tota la informació coneguda fins el moment d’allò que volem estudiar. En el cas del treball sobre el deportat de Gurb, els alumnes van consultar el llibre de Montserrat Roig “Els catalans al camps nazis”  on van poder comprobar que, efectivament, existia constància d’una persona de Gurb deportada.
  2. Consulta de fonts diverses. Seguint amb l’exemple, les nostres investigadores es van dirigir a l’Arxiu Municipal de Gurb. A més de veure’l per primera vegada i conèixer la feina de l’arxiver, van trobar fonts documentals sobre la persona estudiada. Seguint aquesta pista, han continuat localitzant informació en altres arxius de la comarca i, fins i tot, han anat al Registre Civil. Tot això els ha permès arribar a famíliars del deportat i ampliar el camp de cerca.
  3. Després ha vingut una feina intensa de classificació i organització de tota la informació i han iniciat la redacció del treball d’investigació.
  4. Finalment, hauran d’escriure unes conclusions que seran el fruit de tots aquest mesos de treball intens.  Probablement quedaran interrogants per resoldre que seran el punt de partida per futures recerques.

Heus aquí un mètode igualment científic que no té el laboratori com a escenari.

 IMG_6679 foto alumnes a l'arxiu de Gurb

9 – Què és una hipòtesi? Sempre que fem recerca necessitem tenir una hipòtesi?

Publicat el per
Respon

pregunta XCB Aquesta pregunta sorgeix un dia en una classe de quart. Demanem als alumnes que aventurin una resposta, però no acaben de trobar-ne cap que els ho expliqui clarament.

Decidim, doncs, preparar un exercici per poder exemplificar-ho. Recorrem als materials de Marcel Jorba:  i els posem un exemple. A partir d’aquí la cosa sembla més senzilla i ja s’atreveixen a formular-se les seves pròpies preguntes. Veurem si podem redactar alguna hipòtesi.

Marcel Jorba i Jorba. Projecte de recerca 4t d’ESO. Dossier de l’alumne. Agost 2010.

activitat_preguntes_hipòtesis

I visionem el següent power point:

Exemple 1:

Un grup de noies es proposa estudiar les circumstàncies que van portar un gurbetà fins al camp de Mauthausen, on hi va morir. Han esbrinat que no hi ha cap constància d’aquest fet al poble i pensen que, si dónen a conèixer la seva història, potser aconseguiran que tingui reconeixement.

Consignem aquí les preguntes que van escriure a l’entorn d’aquest tema.

  • Quines són les seves dades personals?
  • Quí era?
  • On viva de Gurb?
  • A quin any el van registrar al camp?
  • Quin any i on va morir?
  • És coneguda la seva existència a Gurb?
  • Actualment, té família a Gurb?
  • Tenia dona i fills quan el van enviar al camp?
  • Quina és la informació de la seva estada a Mauthausen?
  • Per què hi va anar?
  • Quants anys hi va estar?
  • A quina classe social pertanyia abans de la deportació?
  • En quin moment històric va succeir?
  • Quines nacionalitats diferents hi havien en el camp?
  • El van enviar en algun altre camp a part del de Mauthausen?
  • Què els va passar als republicans espanyols al final de la guerra?
  • Quines eren les diferències entre els republicans i els nacionals?
  • Al final de la Guerra Civil, quin va ser el motiu pel qual Catalunya va caure?
  • Quina relació tenia l’estat social del moment amb la creació dels camps de concentració.

En aquest cas, les alumnes decideixen que, per la temàtica, no poden aventurar una hipòtesi. Per aquest motiu els va millor treballar a partir de preguntes.

Exemple 2:

Aquest grup parteixen d’un problema molt concret:

“Aquí a l’institut, tenim un problema molt gran. Les garses es posen a les papereres i s’ho menjen tot.  A més,  llencen totes les deixalles fora  de la paperera i les deixen en un estat lamentable. Juntament amb en Guifré, volem solucionar aquest problema al mateix temps que fem el nostre treball de recerca.”

Després d’informar-se mitjançant una petita recerca a la xarxa, decideixen escriure la següent hipòtesi:

“Les garses se senten atretes per les coses brillants. Si aconseguim orientar-les a un altre lloc diferent de les paperes, deixaran d’embrutar el pati.”

garsa refent el niu XCB

Queda doncs resolt el dubte:

Un treball de recerca sol consistir, bàsicament, a plantejar una o més preguntes i trobar-ne les seves respostes.

Però, a vegades, en plantejar una pregunta, ja sospitem quina serà la resposta. De fet, podríem plantejar la resposta abans que la mateixa pregunta. Aquesta resposta possible s’anomena hipòtesi.

Quina és doncs la diferència entre treballar a partir d’una pregunta o d’una hipòtesi? La diferència la trobarem en la manera com enfocarem el teball:

Si partim d’una PREGUNTA, cal respondre-la.

Si partim d’una HIPÒTESI, cal comprovar si és certa o no (i, si s’escau, en quina mesura és certa o no ho és).

Per tant, la manera com realitzarem el treball serà diferent segons partim de preguntes o d’hipòtesis.

Quan es parteix de PREGUNTES, el que farem serà:

  • Plantejar la pregunta
  • Buscar la manera de respondre-la
  • Trobar la resposta

Quan es parteix d’HIPÒTESIS, haurem de:

  • Formular la hipòtesi
  • Plantejar la pregunta
  • Buscar la manera de respondre-la
  • Trobar la resposta
  • Comprovar si la hipòtesi és certa

6 – I els de segon, com ho faran?

Publicat el per
Respon

Tornem a obrir el debat: l’experiència dels cinc darrers anys ens fa pensar que alguns alumnes poden fer una petita recerca sense dificultats, però hi ha un grup important de nois i noies per als quals la recerca es converteix en una tasca difícil que, si no tenen ajuda externa, no saben fer sols.

Heus aquí un nou repte: com podem aconseguir que tots els alumnes de segon puguin accedir al projecte de recerca amb la garantia que sigui al seu abast? Obrim el debat i comencem una pluja d’idees.

[youtube]https://youtu.be/NugRZGDbPFU[/youtube]

Quan vam començar a proposar els projectes de recerca havíem utilitzat com a material de suport un llibre de Manuel Belmonte que, des d’aquest bloc, recomanem a tothom, “Enseñar a investigar. Libro del profesorado” i, durant el curs passat, havíem implementat alguns canvis en el model de treball a partir de la lectura del llibre de Mª del Pilar Menoyo, “Fer recerca a secundària un repte per l’alumnat i pel professorat”.

investigar_alumneinvestigar_professorportada_fer_recerca_a_secundaria

 

 

 

 

 

 

Tot i aquestes lectures, però, el nostre grau de satisfacció en relació als resultats és baix i ens preocupa aquesta dificultat d’accés que alguns alumnes experimenten.

De tot el que anem dient ens quedem amb una idea central: el que ens interessa per damunt de tot és monitoritzar el procés, aconseguir focalitzar l’esforç en concretar i delimitar un problema i actuar per obtenir una resposta personal, es a dir, fugir del recull de respostes que han donat altres persones.

Comença la feina!

 

5 – Triem un tema, obrim una carpeta

Publicat el per
Respon

Comencen els canvis: la primera decisió que prenem és acotar una mica els àmbits de recerca. Fins ara havíem deixat que els alumnes proposessin temes i, després de validar-los, els anàvem acompanyant en el seu trajecte. Aquesta vegada hem decidit que:

Als alumnes de 4t els proposem tres temes de tres àmbits diferents i que, a partir d’aquesta proposta, ells han de decidir els seus treballs.

Per altra banda, els posem la condició que el treball s’ha de fer en col·laboració amb una o dues persones més.

Aquests són els temes que proposem:

       – Amical de Mauthausen i deportació (àmbit social)

       – Torrent de l’Esperança (àmbit científic)

       – Eines i dades per a la millora de l’aprenentatge (àmbit tecnològic)

Presentació Amical Mathausen

 

 

Presentació del'Amical de Mathausen a càrrec del seu president Enric Garriga

 

 

 

Per a cadascun dels temes organitzem una activitat de presentació i elaborem una fitxa per tal d’ajudar a prendre la decisió.

Demanem que obrin una carpeta d’aprenentatge pel treball de recerca que compartiran amb el seu tutor. Cal crear un document de text anomenat “carpeta d’aprenentatge” on s’aniran recollint totes les evidències que permetran avaluar el procés de prerecerca. L’estructura d’aquest document s’anirà explicitant a mesura que avanci el procés. Per crear la carpeta utilitzarem el protocol que vam elaborar el curs 2014-15 en el marc de la tasca 2 de la XCB.