Arxiu de la categoria: Aprenem

Aquest apartat conté els articles que evidencien els aprenentatges que s’han produït durant la realització del projecte.

17 – Hem fet el cim!

Publicat el per
Respon

Avui enviem l’ últim post d’aquest any. Han estat setmanes i setmanes de treball compartit que hem intentat reflectir en cadascun dels missatges que hem escrit.

Fent un repàs de tot el què ha passat durant aquests mesos, veiem que hem estat capaços de crear una mena de trajecte d’autoaprenentatge que es concretarà en els projectes que els alumnes presentaran d’aquí a pocs dies. Mentre ells anaven avançant en el difícil món de la recerca, nosaltres hem fet també un procés semblant. Ara, gràcies a la seva ajuda, entenem una mica més això que s’anomena el  treball per projectes.

A mode de cloenda, volem enumerar totes les activitats que inclou el trajecte recorregut fins ara.

  1. Vam començar situant el context de partida i formulant el nostre repte.
  2. Després vam decidir quin producte final volíem obtenir i quines característiques (condicions) havia de tenir.
  3. Vam establir un marc curricular: volíem que el producte final, a més de produir aprenentatge en les diverses àrees relacionades amb la temàtica dels projectes, aconseguís desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre.
  4. Vam anar pautant el procés. D’una manera molt concreta pels alumnes de segon i una mica més lliure, pels de 4t.
  5. Vam elaborar eines i recursos segons ens anaven sorgint les demandes.
  6. Vam temporitzar el procés quan ens vam adonar que els alumnes de 4t es perdien una mica.
  7. Vam organitzar els grups d’alumnes.
  8. Vam anar analitzant i revisant les tasques en funció dels resultats que els alumnes ens anaven mostrant.
  9. Vam elaborar diversos instruments d’avaluació.
  10. Ens quedarà pendent una última consideració, en funció dels resultats que obtinguem  dels projectes dels alumnes i de la valoració de la rúbrica d’autoavaluació.

RÚBRICA DOCENT Autoavaluació d’un treball per projectes (XCB)

Tota aquesta feina ha estat, en realitat, un entrenament per poder-nos iniciar en el treball per projectes el proper curs 2016 – 17. Hem decidit començar  diversos projectes en format petit, que farem a les hores de les matèries optatives de 1r i 2n. Tenim ganes de llençar-nos a la piscina, però volent tenir la seguretat que està plena!

Estem contents de tota la feina que hem fet i, sobretot, estem contents de la nostra evolució com a grup. Gràcies a tots per les vostres aportacions, i fins aviat!

16 – Avaluació III: Rúbriques

Publicat el per
Respon

Som a la recta final del treball. És l’hora d’avaluar. Us presentem els documents que hem elaborat. Hi ha dos tipus de rúbriques: unes de molt detallades, que corresponen al treball de recerca de segon d’ESO, i unes altres orientades a l’avaluació de quart.  Les diferenciareu perquè totes porten el numero 2 o el 4. Es poden utilitzar però a qualsevol nivell.

profes i alumnes

Aquí us en mostrem un exemple, que és la rúbrica del treball escrit dels alumnes de quart (si cliqueu a sobre, la podreu descarregar). La resta, les trobareu al  Banc de Rúbriques de l’Institut de Gurb.

rubrica (2)

15 – Avaluació II: Carpeta d’aprenentatge

Publicat el per
Respon

Carpeta de 4t:

Evidència 1: Àmbit de recerca i tema. Els alumnes expliciten un àmbit de recerca: científic, humanístic o tecnològic i, dins d’aquest àmbit, fan una primera proposta de tema que, més endavant, acabaran de concretar. Inclouen també una justificació de la seva tria.

Evidència 2: Cerca d’informació. S’han de referenciar un mínim de tres webs consultades que facin referència al tema triat. Cada web ha d’acompanyar-se d’una breu descripció de la informació que hi consta i una justificació de la rellevància de la mateixa en relació a la proposta de treball.

Evidència 3: Preguntes. Cal escriure diverses preguntes sobre un tema donat. L’activitat pretén demostrar la idea que, a partir de moltes preguntes que poden semblar intracendents, en poden sorgir de molt pertinents pel treball que es vol desenvolupar.

Evidència 4: Preguntes pertinents. S’escriuen moltes preguntes sobre el tema del projecte. Després es fa una tria de les que semblin més rellevants.

Evidència 5: Objectius. A partir d’una llista de verbs que han consultat prèviament, es redacten els objectius del treball.

Evidència 6: Treball de camp. LListat amb totes les accions que es preveu que hauran d’emprendre per realitzar el treball.

Evidència 7: Bibliografia.

14. Avaluació I: Protocol i carpeta d’aprenentatge

Publicat el per
Respon

Com la resta de centres de la Xarxa, el curs passat vam treballar molt a fons el tema de la carpeta d’aprenentatge. Fruit d’aquest treball vam elaborar un seguit de documents que aquest curs hem pogut utilitzar per fer el seguiment dels projectes dels alumnes de 2n i 4t. 

Carpetaaprenentatge.Protocolcarpetes

A partir d’aquest model, vam elaborar dues carpetes diferents segons les característiques d’uns i altres projectes. Consignem a continuació cadascuna de les carpetes:

Carpeta de 2n:

  • La fa cada alumne individualment però totes les evidències es preparen en grup.
  • Per a cada evidència es fa un treball previ que serveix de guia i acompanyament del procés de recerca.
  • Les activitats estan dividides en tres grups:
    • Prerecerca
    • Recerca
    • Postrecerca
  • La carpeta inclou:
  • Un diari personal que conté una entrada per cada sessió i en la que l’alumne explica: l’activitat realitzada, els seu desenvolupament, les conclusions que s’han extret després de fer l’activitat i una valoració personal.
  • Evidència 0: Descartar temes. Activitat que té per objectiu ajudar els alumnes a triar el tema de recerca. A partir d’una proposta de cinc temes prèviament donats, han de descartar-ne quatre. Per a cada tema descartat cal  escriure una justificació del motiu.
  • Evidència 1: El qüestionari. Una vegada triat el tema, cal respondre un petit qüestionari que serveix per justificar el tema triat i iniciar la planificació del treball. Les preguntes del qüestionari són:
    • Quin  tema  heu  escollit?
    • Perquè heu escollit aquest tema?
    • Quines són les vostres motivacions?  
    • Què  en sabeu d’aquest  tema?  
    • Què  voldríeu  saber?  (heu d’anomenar tres coses com a mínim)
    • Quins  recursos  creieu que necessitareu per trobar  el  que busqueu?
    • Quin títol triaríeu pel vostre projecte?
    • Podríeu escriure un títol llarg i un de curt?
  • Evidència 2: La hipòtesi. Després de fer la lectura de l’activitat preguntes i hipòtesis es realitza una activitat en grup cooperatiu amb la finalitat que cada alumne pugui formular una hipòtesi. En el document es consignen els resultats de l’activitat en grup i la hipòtesi que cada alumne ha formulat.
  • Evidència 3: Els objectius. Definició de quatre objectius de treball.
  • Evidencia 4: Taula de planificació. A la taula es consignen diverses dades i serveix per poder tenir una planificació /temporització del treball:
    • Tasques
    • Temps previst de realització
    • Data d’inici
    • Data de finalització
    • Material necessari
    • Altres aspectes a tenir en compte

12. Rellegint Jane Jones (1)

Publicat el per
Respon

El gran repte s’acosta. La proposta està redactada, la temporització, les rúbriques d’avaluació a punt. No falta res o…, potser sí.

Tal com hem plantejat el REPTE estem contribuint de manera efectiva al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre?

Jane Jones en el document “Avaluació formativa, què hi ha de nou?” diu: “No ens hem de preguntar només què hem après, sinó “com ho hem après”. El com esdevé una qüestió més important, ja que si l’alumne coneix el “com” pot transferir l’estratègia a d’altres contextos d’aprenentatge. Per això cal que els alumnes comprenguin les raons del seu aprenentatge” (2)

Estem segurs que en el disseny del GRAN REPTE hem planificat accions que permetin als alumnes descobrir com han après el que de ben segur aprendran?

Dies enrere ens va caure a les mans el llibre d’Alfredo Hernando Calvo “Viaje a la escuela del siglo XXI. Así trabajan los colegios más innovadores del mundo”. (3) La veritat és que és una lectura que transporta i que fa pensar i repensar molt i molt.

Llibre Viaje a la escuela del s.XX XCB

El cas és que en un dels seus capítols, concretament el que porta per títol  “Conversar para aprender a pensar”, hi llegíem això: Toma una fotografia a las estategias cognitivas que aparecen con más frecuencia en tu escuela […] Usa palabras para vestir el pensamiento y muestras de manera visible. Visualizar el pensamiento te permitirà introducir en la  programación actividades dirigidas a la competencia de APRENDER A APRENDER, de un modo más organizado y sin que parezca un anexo, sino integradas en el contenido. […]. Crea pautas que guíen el pensamiento de tus alumnos”. (4) El capítol continua amb un seguit de recomanacions sobre com ajudar els alumnes a crear i utilitzar es tratègies de pensament; estratègies que més endavant podran ser transferides a d’altres contextos d’aprenentatge.

Aquesta idea enriqueix molt el nostre repte. No només demanarem als alumnes que utilitzin la metodologia de la recerca per resoldre el GRAN REPTE, voldrem que també ens expliquin com ho han après i, per això els ajudarem a  crear una “ruta de pensament”  que serveixi per guiar la seva reflexió sobre la pròpia recerca.

Després de pensar una estona decidim crear una llista d’accions per guiar el seu pensament i ajudar-los a completar el GRAN REPTE amb èxit:

  • Llegiu amb atenció l’encàrrec que us hem fet. Explique-lo amb una frase: el que hem de fer és … Relacioneu la frase amb una paraula o una imatge i situeu-la enmig d’un full de paper gros.
  • Identifiqueu entre deu i vint conceptes que es relacionin amb la pregunta i ordeneu-los de més general a més particular.
  • Escriviu tots els conceptes en post-its, un per a cada concepte. Situeu els conceptes que heu identificat al voltant de la paraula/imatge clau.
  • Per a cada concepte busqueu uns quants subconceptes relacionats (no gaires, dos o tres) i col·loque-los a sota de cada concepte.
  • Agafeu  retoladors de diferents colors i encercleu els conceptes i els subconceptes que estiguin relacionats. D’aquesta manera tindreu grups de paraules o idees que es complementaran.
  • Torneu a la idea principal i reviseu si necessiteeu afegir algun concepte, si els que teniu estan ben ordenats i si les relacions que heu establert són correctes.
  • Intenteu associar cada grup de concepte – subconceptes a una paraula clau.
  • Uniu els conceptes amb línees i escriviu un número sobre la línea que us ajudi a organitzar les accions que portareu a terme.
  • Ara ja esteu preparats! Comença l’acció!

__________________________

(1) Jane Jones va ensenyar idiomes a l’educació primària i secundària i en la seva darrera destinació com a professora va desenvolupar l’avaluació formativa. Actualment, és professora titular al London King’s College i directora d’Educació d’Idiomes Estrangers Moderns (MFL). Ha desenvolupat recerques sobre la transició entre l’educació primària i secundària i sobre l’avaluació formativa. Entre els anys 2010 i 2013 va participar en el Projecte Multilateral Comenius “SAIL” (Student Assessment for Improving Learning). Aquest article és fruit d’una reflexió en el marc delafinalitzaciódelprojecte.                            http://www.kcl.ac.uk/sspp/departments/education/people/academic/jonesj.aspx

__________________________

(2) JONES,Jane. “Avaluació formativa: què hi ha de nou? una mirada des d’Anglaterra” [document en línea]. http://xtec.gencat.cat. [Data de consulta: 20 d’abril de 2016] http://xtec.gencat.cat/web/.content/documents/avaluaci-formativa_-qu-hi-ha-de-nou.pdf

__________________________

(3) HERNANDO, Alfredo. “Viaje a la escuela del siglo XXI” [publicació en línia]. www.fundaciontelefonica.com. [data de consulta: febrer de 2016] http://www.fundaciontelefonica.com/educacion_innovacion/viaje-escuela-siglo-21/

__________________________

(4) Íbid pp 60, 61

8 – Com triarem el tema i el títol?

Publicat el per
Respon

Comença l’acció. Els alumnes engeguen motors. Els toca triar un tema pel seu treball i fer una aproximació al títol. Per fer-ho, els donem algunes instruccions

“Avui escollirem el tema del nostre projecte de recerca.

RECORDEU!

Triarem un treball que:

  • Es basi en informacions de primera mà.
  • Tingui com a part central un treball de camp.
  • Estigui al nostre abast.
  • Sigui original.
  • El títol ha de reflectir, amb poques paraules, en què consisteix el nostre treball. No pot ser ambigu.
  • Mirem aquests power point:

Endavant amb la tria del tema i del títol!”

Temes i títols proposats pels alumnes

Alumnes de 2n

  • La Dieta Equilibrada.  (Estudi de la dieta de l’alumnat de Gurb)
  • El transport   (Estudi del transport que utilitzen els alumnes per venir a l’ Institut de Gurb)
  • Els Animals Domèstics (Estudi dels animals domèstics dels alumnes de 2n d’ESO de l’ Institut)
  • El Porc   Estudi estadístic del creixement d’un porc) .  
  • El món dels somnis (Va del que somien els adolescents)
  • De quin color ho veus? (Va sobre com els colors en la moda indiquen estats d’ànim de la gent)
  • Com afecten els escrits a les plantes.
  • El creixement de les cebes regades amb diferents líquids.
  • El pop i el rock en els adolescents.

Alumnes de 4t

  • Joan Romà i Cases: un gurbetà deportat als camps de Mauthausen i Gusen.
  • Jaume Baranera i Saborit: alcalde republicà de Gurb durant la Guerra Civil
  • Insectbox: Catàleg de la fauna de la bassa de l’Institut de Gurb
  • Provar per aprovar? Estudi de la millora de les notes d’alumnes de 6è de primària de l’Escola de la Guixa a partir de dos mètodes d’aprenentatge diferents, un de pràctic i un de teòric.
  • Guàrdies i presos: rivals o aliats? Anàlisi de la relació entre els vigilants i els presos dels camps de concentració i de la vida que hi duien a terme, a partir d’obres de ficció i de no ficció.
  • Osonencs deportats: camí cap al camp. Estudi dels osonencs deportats als camps de concentració nazis i del camí que varen recórrer.

La nostra reflexió: constatem que el grau de comprensió de la tasca que es demana és molt més evident en el cas dels alumnes de 4t. Això ens fa adonar que, en un moment o altre del procés ens caldrà tornar a revisar els títols dels alumnes de 2n.

Samsó i Salvat, Núria. 2015. Aprenem a fer recerca a través de les TIC. Treball de Màster sobre TIC i Educació. Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona.

7 – Anàlisi de webs

Publicat el per
Respon

Ara que ja tenim acotats els àmbits de treball, dissenyem una activitat per tal de millorar les estratègies de cerca d’informació. Demanarem que cada alumne faci una primera cerca, molt general, en base a un document elaborat per un grup de professors del centre que s’anomena “Els sis passos per a la recerca i l’ús de la informació The Big 6″.

ELS 6 PASSOS PER A LA RECERCA I ÚS DE LA INFORMACIÓ “THE BIG-6”

El BIG-6 és un model, formulat per Eisenberg i Berkowitz, per desenvolupar la competència en l’ús de la informació. Mitjançant un procés sistemàtic de sis passos i unes habilitats estratègiques es resolen problemes i necessitats d’informació, tenint sempre com a suport el pensament crític. El mètode dóna un marc de referència per resoldre qüestions  sobre informació. Tot i que és un mètode molt efectiu per fer recerques a la xarxa Internet, és aplicable a qualsevol font d’informació. (Institut de Gurb, grup de treball sobre competència d’aprendre a aprendre)

De totes les webs consultades n’hauran de triar tres, les que creguin que els aporten més informació i més ajustada a les seves expectatives i hauran d’omplir un document on consignaran un seguit de dades sobre les webs escollides.

Pensem que aquesta primera aproximació als àmbits de recerca els permetrà ajustar una mica la seva tria o, finalment, desestimar-la.